L’amor i la fidelitat del Senyor (v L’amor i la fidelitat del Senyor (v. 2), que reconforta i protegeix els humils (vv. 3, 6), motiven aquest cant d'acció de gràcies, en el qual apareix clarament una nota "universalista" (vv. 4-5). El salm conclou amb una renovada expressió de confiança en el Senyor (vv. 7-8)

1. AMB ISRAEL 2. AMB JESÚS 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Aquest salm proclama la "transcendència" de Déu: "que n’és de gran, la glòria del Senyor!", gens original, això ho fan totes les religions autèntiques. Cal temps per a deixar-se envair per aquest sentiment d'adoració que fa "prosternar", la cara contra la pols, com diu el salm, fins a prendre consciència de "davant de qui ets". El que és original, en la revelació que Déu fa de si mateix a Israel, és, abans que res, que aquest Déu "transcendent" mira els humils amb predilecció. 2. AMB JESÚS No costa gens posar aquest salm en boca de Jesús. Repetim una vegada més, mai no ho direm prou, que Jesús "va dir " aquest salm, donant-li una dimensió de pregària personal. La seva. . 3. AMB EL NOSTRE TEMPS "Acabeu la vostra obra, Senyor." Pregària que hem de repetir, constantment, en el món d'avui. Déu en acció, avui. I si la meva pregària no és mandrosa... Jo també, Senyor, en acció amb vós. En "acció"... Per fer què? Per estimar, perquè "Déu és amor".

Us enalteixo amb tot el cor, Senyor, us vull cantar a la presència dels àngels. Em prosterno davant del santuari i enalteixo el vostre nom, perquè estimeu i sou fidel.

Les vostres promeses sobrepassen el que havíem sentit de vós. Sempre que us invocava, m’heu escoltat, heu enfortit la meva ànima.

En sentir el que vós heu promès, tots els reis de la terra us lloaran i celebraran que vós obreu així: «Que n’és, de gran, la glòria del Senyor:

el Senyor és excels, però es mira els humils, mentre que els altius, els esguarda de lluny.»

Si passo entre perills, em guardeu la vida, detureu amb la mà l’enemic, la vostra dreta em salva.

Que el Senyor continuï afavorint-me. El vostre amor perdura sempre. Acabeu la vostra obra, Senyor.

ACABEU LA VOSTRA OBRA, SENYOR Paraules consoladores, si n'hi ha. «El Senyor durà a terme els seus plans sobre mi.» Sé que teniu plans sobre mi, Senyor, que heu començat la vostra feina i que voleu dur a feliç terme el que heu començat. Amb això ja en tinc prou. Amb això descanso. Estic en bones mans. El treball ha començat. No quedarà pas estancat a mig camí. Heu promès que ho acabareu. Gràcies, Senyor. Vós mateix vau parlar amb retret de l'home que comença i no acaba: del pagès que mira cap enrere a meitat del solc, de l'aparellador que deixa la torre a mitges, sense acabar de construir. Això vol dir que vós, Senyor, no sou així. Traceu el solc fins al final, acabeu la torre, porteu a bon fi la vostra feina. Jo sóc el vostre treball. Les vostres mans m'han fet, i la vostra gràcia m'ha portat on sóc. No eludiu pas la vostra responsabilitat, Senyor. No em deixeu a l'estacada. No repudieu el vostre treball. Es tracta de la vostra pròpia reputació, Senyor. Que ningú, en veure'm, no pugui dir de vós: «Va començar a construir i no va poder acabar.» Porteu a feliç terme el que en mi heu començat, Senyor. M'heu donat els desitjos; doneu-me ara l'execució d'aquests desitjos. Em convidàreu a fer els vots; doneu-me ara força per a complir-los. Em vau cridar perquè em posés en camí cap a vós; doneu-me ara determinació per a arribar-hi. Estic en ple batibull, i sento la dificultat, el cansament, el dubte. Per això em consola pensar en la serietat de les vostres paraules i la solidesa de la vostra promesa. «El Senyor durà a terme els seus plans sobre mi.»

No abandoneu, Pare, l'Església, l a família que constituíreu; conserveu-li la vida, salveu-la dels seus enemics interiors i exteriors, completeu els vostres favors amb ella i feu-ne signe permanent de la vostra misericòrdia. Us ho demanem per Crist, Senyor nostre. Amén.