ANIMALS Organismes pluricel·lulars Cèl·lules eucariotes Nutrició heteròtrofa Presenten teixits La majoria es desplacen

Els classifiquem en INVERTEBRATS No tenen columna vertebral ni esquelet ossi intern Menys complexos que els vertebrats VERTEBRATS Presenten columna vertebral i esquelet ossi intern. Aparell digestiu: tub digestiu (boca, esòfag, estomac, intestí i anus) + òrgans (fetge, pàncrees...) Aparell respiratori (brànquies o pulmons) Aparell excretor (ronyó) Reproducció sexual (ovípars o vivípars) Sistema nerviós, format per: encèfal, mèdul·la espinal i nervis.

INVERTEBRATS Porífers Cnidaris Mol·luscos Anèl·lids Artròpodes Pòlips (forma sedentària) Meduses (forma lliure) Mol·luscos Bivalves Gasteròpodes Cefalòpodes Anèl·lids Llambrígols Sangoneres Artròpodes Miriàpodes Aràcnids Crustacis Insectes Equinoderms Equinoïdeus Asteroïdeus

Porífers Són les esponges. Són aquàtics, generalment marins. ALIMENTACIÓ: prenen directament de l’aigua la matèria orgànica i l’oxigen. Expulsen les restes i el CO2 per l’òscul. REPRODUCCIÓ: sexual (formen cèl·lules masculines i femenines) o asexual (a partir d’un fragment del seu cos).

Cnidaris Són els pòlips i les meduses Són aquàtics: aigua dolça o salada ALIMENTACIÓ: Tenen una cavitat digestiva comunicada amb l’exterior per un sol orifici amb tentacles que usen per a capturar l’aliment. Els tentacles tenen unes cèl·lules urticants especials (cnidoblastos) que injecten un líquid verinós a la víctima. Cada cèl·lula pren directament l’oxigen de l’aigua i expulsa el CO2 Reproducció: Meduses: sexual Pòlips: asexual o sexual

Mol·luscos Són la sépia, el polp, els calamars, els caragols, les ostres. La majoria són aquàtics d’aigua dolça i salada. Alguns viuen en terra (caragols). Tots presenten: Un cos bla amb una capa externa (mantell) que envolta als òrgans (massa visceral). Una closca interna o externa (excepte llimac o polp) funció de suport i subjecció. Un peu musculós que fan servir per a moure’s. Les classes més importants són: Bivalves Gasteròpodes Cefalòpodes

Bivalves Tenen esquelet extern format per dues closques unides. No tenen cap diferenciat Són aquàtics Respiren per brànquies S’alimenten filtrant l’aigua Tenen reproducció sexual

Gasteròpodes Són aquàtics i terrestres La closca és d’una sola peça i enrotllada en espiral Tenen cap diferenciat i quatre tentacles Presenten aparell digestiu complet i ràdula, llengua amb dents menudes que fan servir per a triturar l’aliment. Són majoritàriament herbívors Tenen reproducció sexual (a partir de ous o larves)

Cefalòpodes Són aquàtics El cap està ben diferenciat i tenen ulls molt desenvolupats El peu s’ha transformat en un embut per on tiren aigua Tenen tentacles per a atrapar a les preses La majoria són carnívors Reproducció sexual Alguns tenen closca externa (nautilus) i la majoria closca interna. La boca presenta el anomenat pic de lloro

Anèl·lids Són els llombrígols i les sangoneres Els llombrígols viuen en medis terrestres i les sangoneres en aquàtics. Tenen un cos cilíndric i allargat, dividit en anells o segments que s’anomenen metàmers. En cada metàmer es repeteixen òrgans com: el tub digestiu, el excretor, nervis i vasos sanguinis. A la part anterior presenten la boca i a la posterior, l’anus. La respiració es cutània (a través de la pell) i la pell ha d’estar sempre humida. La reproducció és sexual, encara que alguns anèl·lids són hermafrodites (el mateix individu produeix cèl·lules sexuals masculines i femenines) però no ho fan al mateix temps, per tant, per a reproduir-se han d’encreuar-se amb un altre individu.

Llombrígols Viuen en medis terrestres humits La respiració és cutània. La pell ha d’estar sempre humida. S’alimenten de partícules orgàniques mesclades amb la terra. Tenen reproducció sexual, encara que són hermafrodites però no al mateix temps.

Sangoneres Són aquàtics Respiració cutània Són animals paràsits que s’alimenten de la sang de vertebrats. Són hermafrodites.

Artròpodes Del grec arthron “articulació” i podos “peu” Són el grup més nombrós dels animals. Aproximadament el 80% dels animals són artròpodes. Viuen en tots els hàbitats coneguts, aquàtics i terrestres. Són el grup més variat però tots (en estat adult) presenten les següents característiques: Tenen el cos dividit en segments (presenten metameria) Presenten apèndixs articulats (potes, antenes...) Tenen un esquelet extern format per quitina (exosquelet) que muden periòdicament. (els insectes en estat adult no muden) En general presenten òrgans sensorials molt desenvolupats. Destaquen quatre grans grups: Miriàpodes Aràcnids Crustacis Insectes

Miriàpodes Del grec myria “deu mil” i podos “peu”. Són tots terrestres. Presenten un cos on es diferencien dos parts: Cap: ben diferenciat amb antenes, òrgans sensorials i mandíbules. Tronc: dividit en segments. De cada segment eixen un parell de potes. La pell és més o menys impermeable, però no presenten una capa de cera, per tant han de viure en hàbitats més o menys humits per evitar la dessecació La respiració és per tràquees. La reproducció és sexual

Respiració traqueal

Aràcnids Del grec arakhne “aranya” i –ides “que pertany a un grup” Presenten un cos on es diferencien dos parts: Cefalotòrax: és la zona on apareixen els quelìcers, els pedipalps i de la qual surten 4 parells de potes. Abdomen o opistosoma: lloc on es concentra la respiració, circulació digestió i reproducció. La respiració és traqueal, alguns presenten pulmons La reproducció és sexual i ovípara, encara que alguns són ovovivípars.

Crustacis Del llatí crusta “costra” i aceum “relació o natura d’alguna cosa” Són majoritàriament aquàtics. Presenten un cos on es diferencien dos parts: Cefalotòrax: part anterior d’on eixen 2 parells d’antenes i cinc o sis parells de potes Abdomen: part posterior La respiració és per brànquies. La reproducció és sexual i tenen sexes separats.

Insectes Del llatí insecta “tallat en mig” Són el grup d’animals més divers i nombrós de tota la terra. Viuen en tots els ambients, encara que la majoria són terrestres. Tenen el cos diferenciat en tres parts: Cap: amb un parell d’antenes i boca Tòrax: amb tres parells de potes i de vegades dos parells d’ales. Abdomen: part posterior del cos. La respiració és traqueal. La alimentació és molt variada, presenten diferents tipus de boca segons l’alimentació. La reproducció és sexual i tenen sexes separats.

Tipus de boques

Ulls compostos

Metamorfosi Del grec meta “alteració” morphè “forma”. Significa “transformació” És el procés mitjançant el qual, alguns animals es desenvolupen des del naixement fins l’edat adulta (edat reproductora) mitjançant canvis estructurals i fisiològics. Moltes vegades es canvia també d’hàbitat i comportament. Hi ha dos tipus: Simple: la nimfa s’assembla molt a l’adult, però no pot reproduir-se i de vegades tenen estructures que encara no poden usar (ales) Completa: la larva és molt diferent a l’adult i passa per un estat de pupa on es produeixen canvis estructurals i fisiològics molt importants. Inclús hi ha canvis de hàbitat i conducta. http://www.youtube.com/watch?v=NhjsJLv45o4 (mosquit) http://www.youtube.com/watch?v=Ny0TgAWtaxQ&feature=fvw (angles) http://www.youtube.com/watch?v=FGHz1vo7BVw (libèl·lula)

Equinoderms Del grec ekhinos “espina” i derma “pell” Són exclusivament aquàtics i bentònics (viuen al fons). Tenen un esquelet format per plaques calcàries recobertes de pell (dermatosquelet) Presenten l’aparell ambulacral, una sèrie de tubs que recorren el cos de l’animal. D’ells eixen uns tubets acabats en ventosa anomenats peus ambulacrals. Aquestos es fan servir per a desplaçar-se, respirar, fer circular l’aigua i per a eliminar rebutjos. La respiració és branquial. La majoria són carnívors. La reproducció és sexual. Els ous donen lloc a una larva que experimenta metamorfosi fins convertir-se en l’individu adult. Algunes estreles poden formar un nou individu a partir d’un fragment. Reproducció asexual per regeneració. Les classes més representatives són: Equinoïdeus Asteroïdeus

Equinoïdeus Són els eriçons de mar Tenen forma de globus, no tenen braços i presenten un esquelet intern d’on eixen unes espines articulades La reproducció és sexual. A la part inferior tenen la boca on apareix la llanterna d’Aristòtil, una estructura que usen per a triturar algues i altres essers vius. Els peus ambulacrals els usen per a alimentar-se, respirar i locomoció. Poden ser carnívors, detritívors i herbívors.

Asteroïdeus Són les estreles de mar. Les plaques que formen el dermatosquelet estan articulades, tenen més mobilitat que els equinoïdeus. Els peus ambulacrals els usen per a alimentar-se, respirar i locomoció. Són carnívores. La reproducció és sexual, encara que poden reproduir-se asexualment a partir d’un fragment.