Els gèneres narratius Gèneres literaris: narrativa (en prosa), poesia (en vers) i teatre. Gèneres narratius: Mite: Relats primitius que volen explicar l’origen del món a través de relats de ficció protagonitzats per déus i altres éssers d’origen diví: centaures, l’esfinx, sirenes... Aquests relats conformen una mitologia: conjunt de mites d’una tradició determinada (Grècia, Roma...) Alguns mites grecs: Prometeu, Hèrcules, Ícar... Narració Sagrada: Mateix objectiu que la mitologia -però ara ja només hi ha un sol déu- : explicar el món a través d’unes creences suposadament revelades per un personatge d’origen diví: Jesucrist, Mahoma... Aquestes narracions estan recollides en un llibre –de caràcter sagrat per als creients en aquella fe-: la Bíblia, l’Alcorà, la Torà...
3. Epopeia: Narració clàssica protagonitzada per un heroi. L’heroi té el desti marcat per alguna profecia o avís dels déus. Alguns herois clàssics: Ulisses (L’Odissea d’Homer), Eneas (L’Eneida de Virgili) ... 4. Aquests tres gèneres que vénen ara tenen en comú que són: breus, d’autor anònim i de transmissió oral: Rondalla: Conte tradicional Faula: Narració protagonitzada per animals que parlen i actuen com persones. La narració vol ensenyar alguna cosa, té una lliçó moral al final. Algunes faules: “La cigala i la formiga”, “La guineu i el raïm” ... Llegenda És la narració imaginària d’algun fet històric. No és cert el que s’explica, però se situa en un espai i un temps reals, a diferència de la rondalla. Llegenda de Sant Jordi, de la senyera, llegendes urbanes ...