1) Antecedents: Cultura grega (aprox. 600AC-200 DC) HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA Quatre etapes fonamentals: 1) Antecedents: Cultura grega (aprox. 600AC-200 DC) 2) La revolució científica del segles XVI-XVII. 3) El materialisme científic del segle XIX. Tecnologia. 4) El període actual de ràpid desenvolupament i multidisciplinar. Importància de la Informàtica. 5) Futur ??: Biotecnologia, nanotecnologia, viatges espacials.

ANTECEDENTS (Científics grecs destacats) Període més destacat: Alexandrí (Biblioteca d’Alexandria) (aprox. 300 A.C.-200 D.C.) Matemàtics: Euclides (330-275 A.C) Primer director de la facultat de matemàtiques del Museu associat a la Biblioteca. Escriu una obra mestra: ELS ELEMENTS: a) Geometria grega del cercle i la recta b) Teoria dels nombres (aritmètica) c) Geometria del pla, la esfera i els sòlids regulars

Va establir nous criteris de rigor i elegància a les demostracions. Per exemple va demostrar emprant la reducció a l’absurd que el conjunt de nombres primers havia de ser infinit. ARISTARCO DE SAMOS (310-230 AC) Un dels més grans astrònoms de tots els temps 1) Va establir una escala qualitativament correcta del conjunt Terra-Lluna-Sol 2) Segons Aristarco la Terra gira al voltant del Sol i els estels romanen fixos sobre l’esfera cel·leste.

Física: Arquímedes (287 AC-212 DC) Va ser un geni de la física de la talla de Newton. Principals contribucions: a) Geometria: càlcul superfícies figures planes, aproximacions a . b) Aritmètica. c) Física: Hidrostàtica, Mecànica d) Enginyeria: Hèlix Arquimèdica, politges, catapultes. Un dels primers científics valorats per l’Estat a causa de l’aplicació de les seves idees.

Després de la desaparició de la cultura grega (i de la seva continuació durant la dominació romana) la ciència pateix un estancament i, fins i tot, un retrocés. El final d’aquesta etapa arriba amb el Renaixement, Les figures més destacades son Leonardo da Vinci (1452-1519) i Copèrnic (1473-1543). Es considera que la ciència moderna neix a mitjans del segle XVI i especialment al segle XVII.

El segle XVII: inici de la ciència moderna La disciplina fonamental és l’Astronomia, que va impulsar tant les matemàtiques com la física. Johannes Kepler (1571-1630): Creia en la teoria heliocèntrica. Lleis de Kepler: Les òrbites dels planetes són el·lipses amb el Sol situat al focus (1609). Llei de les àrees (1609) El quadrat del període de revolució és proporcional al cub de la distància al Sol (1619).

Galileo Galilei (1564-1642) Bon observador. Constructor d’un dels primers telescopis. Estudia l’estructura i el moviment dels planetes. Observa per primera vegada quatre satèlits de Júpiter. Els anells de Saturn i les fases de Venus. (explicació més senzilla de les fases  Sol centre sistema solar). 3) Introdueix la Llei d'inèrcia a partir d’experiments mecànics. 4) Demostra que tots els objectes cauen amb la mateixa acceleració independentment de la seva massa.

Les Matemàtiques Recuperació dels coneixements grecs en geometria i aritmètica per adaptar-los a les necessitats de l'òptica, l’astronomia i la mecànica. * 1614: John Napier publica la primera taula de logaritmes ab=x  b=loga x * Neix la geometria analítica de la fusió de la geometria i l'àlgebra de la mà de Descartes (1596-1650) i Fermat (1601-1665) * Apareix el càlcul infinitesimal. Contribucions principals de Newton (1643-1727) i Leibniz (1646-1716): 1) Càlcul diferencial (problema de la tangent) 2) Càlcul integral (càlcul de longituds, àrees, volums)

Matemàtiques: Entre 1665-1675 desenvolupa ISAAC NEWTON (1643-1727) Estudià a Cambridge, va quedar sota l’impacte dels treballs d’Euclides i Descartes. Treballà especialment en matemàtiques, mecànica i òptica. Matemàtiques: Entre 1665-1675 desenvolupa el càlcul infinitesimal i les seves aplicacions. Treballa en el teorema del binomi. Mecànica: Bases de la mecànica són les seves tres conegudes lleis. Treballà en mecànica de materials, hidrodinàmica, hidrostàtica. Descobrí la llei de la gravitació universal

Òptica: Teoria dels colors, naturalesa corpuscular de la llum. Hàbil constructor de telescopis. La seva obra magna és: Philosophae Naturalis Principia Mathematica (1687) síntesi de la física i matemàtiques conegudes fins llavors. Juntament amb Einstein, Isaac Newton és un dels físics més coneguts de tots els temps.