LES CATEGORIES GRAMATICALS

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
QUAN ARRIBA EL TEMPS DE COLLIR CASTANYES... TAMBÉ ARRIBA... LA TARDOR... NI FRED, NI CALOR.
Advertisements

Literatura: Els gèneres literaris. La narrativa
LA CASTANYERA.
La llegenda m’ajuda a llegir el mapa.... a interpretar el que diu
ASPECTES GRÀFICS EN ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ.
EL VERB Concepte Persona i nombre El temps Formes no personals
SINTAXI: L’oració simple
LES CATEGORIES GRAMATICALS
MÚLTIPLES I DIVISORS.
Llengua catalana i literatura
L’ADJECTIU: GÈNERE I NOMBRE
Resum Complements Verbals
Llengua catalana i literatura
Ortografia. Les vocals o/u àtones
PRONOMS RELATIUS i PRONOMS INTERROGATIUS
EVOLUTIVA DEL LLENGUATGE
SINTAXI: L’oració simple
ORACIÓ SUBORDINADA ADVERBIAL
COM FUNCIONA AIXÒ DE LA MORFOLOGIA I LA SINTAXI
TEMA 5 DEPARTAMENT DE LLENGUA Y VALENCIÀ (Valencià)
El Cant Gregorià.
El mercat ELS NENS I NENES DE P-4.
COM FUNCIONA AIXÒ DE LA MORFOLOGIA I LA SINTAXI
Present and past simple
INTRODUCCIÓ A L’ESTUDI PILAR GÓMEZ – LLUÍS GONZÁLEZ
LES PARAULES (morfologia)
OLIMP, Morfologia i sintaxi del GENITIU. Francesc Parreu Alasà,
LES CATEGORIES GRAMATICALS
El cervell s’adapta a Internet
TROBA LA FRASE CORRECTA
Éssers vius i éssers inerts
Morfologia i sintaxi del Institut Salvador Vilaseca de Reus.
Lingua e cultura catalana Unitat 2: ciutats i gent
éssers vius o de les coses.
Morfologia Verbal.
La veu passiva Tema de present.
L’ORACIÓ SIMPLE Estructura i subjecte.
Els sintagmes Un sintagma és una paraula o un grup de paraules relacionades entre si, que tenen sentit i compleixen una mateixa funció sintàctica. Segons.
L’interrigatiu ON serveix per demanar un lloc i és invariable:
TEMA 2 DEPARTAMENT DE LLENGUA Y VALENCIÀ (Valencià)
El gènere dels substantius VARIABLES
ORIOL JA NO VOL JUGAR.
LA FESTA MAJOR I ELS GEGANTS
ALICIA I EL MON DE LES TRES DIMENSIONS.
Hi havia una vegada un nen que es deia Tomàs que volia ser mag.
Servei d’Assistència en RRHH Aspectes pràctics de la implementació en nòmina del R.D. Llei 8/2010 DOCUMENT INTERN DE TREBALL 3 juny 2010.
Classificació de les oracions
Gèneres Musicals.
Els corriols Piu i Piua.
COM FUNCIONA AIXÒ DE LA MORFOLOGIA I LA SINTAXI
MORFOLOGIA i SINTAXI PRONOMS RELATIUS i PRONOMS INTERROGATIUS
ORACIÓ SUBORDINADA SUBSTANTIVA
ESCOLA ANTONI TÀPIES- 5èB
Introducció Al posicionament Web.
LES CONJUNCIONS.
LA PANDILLA.
Carta de Lincoln al mestre del seu fill (i II)
Llengua catalana i literatura
PRONOMS FEBLES Els pronoms febles o àtons són uns elements que equivalen a un nom o a un sintagma nominal i que es pronuncien formant una unitat prosòdica.
L’ADJECTIU: GÈNERE I NOMBRE
TEMA 3 DEPARTAMENT DE LLENGUA Y VALENCIÀ (Valencià)
ORACIONS SUBORDINADES ADJECTIVES
La formació de mots.
MORFOLOGIA i SINTAXI PRONOMS RELATIUS i PRONOMS INTERROGATIUS
Paraules, sintagmes i oracions
EL QUADRAT LES MARIETES.
Què fas a la universitat?
LES CONJUNCIONS. DEFINICIÓ > Les conjuncions són partícules invariables de relació. Poden enllaçar dos o més mots, de la mateixa manera que les preposicions.
Què fas a la universitat?
L’EMPORDÀ A VISTA D’OCELL 
Transcripción de la presentación:

LES CATEGORIES GRAMATICALS Punts de vista morfològic, sintàctic i semàntic

INTRODUCCIÓ Les categories gramaticals són classes de paraules. Es classifiquen tenint en compte 3 nivells d’anàlisi o criteris:

Criteri morfològic: variació formal Criteri morfològic: variació formal. Les paraules tenen diferents formes: Noms: 4 formes (nen, nena, nens, nens), 2 formes (arbres, arbres) Adverbis: 1 forma (aleshores) Etc.

Criteri sintàctic: la funció dels mots. Hi ha paraules que formen sintagmes: Nom: SN Adjectiu: SAdj Verb: SV … Altres paraules no en formen (tenen un paper secundari): Determinant: acompanya el nom Conjunció: enllaça sintagmes

Criteri semàntic: el significat dels mots. Paraules amb significat lèxic: Nom: taula, pare… Adjectiu: blanc, petit… Verb: cantar, jugar… Paraules sense significat lèxic: Determinant: el, aquest… Conjunció: i, o…

PUNT DE VISTA MORFOLÒGIC Tenint en compte la variació formal, les paraules es poden classificar en 4 grups: Verbs: categoria lèxica amb més formes (en presenten un centenar). Varien segons: Persona: 1ª, 2ª, 3ª Nombre: singular, plural Temps: present, imperfet, futur, condicional… Mode: indicatiu, subjuntiu, imperatiu Aspecte: perfectiu i imperfectiu Veu: activa, passiva

Noms, adjectius i determinants: varien la forma segons: Nombre: singular i plural Gènere: masculi i femení (no en tots els casos) Adverbis, preposicions, conjuncions i interjeccions: Són invariables. Només presenten 1 forma: aquí, per, quan, oh!

Invariables: vosaltres Variables en nombre: li (sing), els (plur) Pronoms: hi ha 3 menes de pronoms: Invariables: vosaltres Variables en nombre: li (sing), els (plur) Variables en gènere i nombre: el (masc sing), la (fem sing), els (masc plur), les (fem plur).

PUNT DE VISTA SINTÀCTIC Segons la seva combinació es poden distingir 4 grups: Verbs, noms, adjectius, adverbis i preposicions: funcionen com a sintagmes. SN: el concert Sadj: casa blanca SV: cantem Sadv: lentament Sprep: a l’Anna Totes fan de Nucli del sintagma (la preposició també fa de nucli, però el seu significat és reduït).

Ella canta: equival a un SN Pronoms: equivalen a sintagmes. Eviten haver-los d’expressar de nou. Ella canta: equival a un SN Ho sembla: equival a un Sadj (preocupat, cansat…) 3. Determinants: actuen com a elements introductoris del nom. La faldilla Aquest nen

Interjeccions: actuen com una oració ja que són independents Les interjeccions i les conjuncions: estan fora dels sintagmes. Interjeccions: actuen com una oració ja que són independents Ah! Oh! Au! Relacions sintagmes i oracions. Llapis i paper El noi canta i la noia balla

PUNT DE VISTA SEMÀNTIC Observant el seu significat hi ha 4 tipus de categories: Verbs, noms, adjectius, adverbis i interjeccions: tenen un significat ple i autònom. Riure, platja, gran, després, oh! Determinants: afegeixen un significat de pertinença, quantitat… al nom. El seu llibre Tres forquilles

No vindré perquè fa fred. Preposicions i conjuncions: no tenen significat lèxic. Relacionen sintagmes o oracions. No vindré perquè fa fred. Pronoms: no tenen un significat propi, sinó que adopten el significat de l’element que substitueixen. Agafa el llibre i porta’l a la mare. (es refereix a llibre)

QUADRE RESUM Grup 1 Grup 2 Grup 3 Grup 4 CRITERI MORFOLÒGIC verbs Noms adjectius determinants Adverbis preposicions conjuncions i interjeccions Pronoms CRITERI SINTÀCTIC Verbs noms adjectius adverbis preposicions pronoms determinants Interjeccions conjuncions CRITERI SEMÀNTIC Noms Adjectius Adverbis interjeccions Preposicions conjuncions