UNITAT 5 SERRALADES

ÍNDEX Unitat 5. Serralades DEFORMACIONS CORTICALS: ESFORÇOS DEFORMACIONS PLÀSTIQUES: ELS PLECS FALLES FACTORS QUE GENEREN EL METAMORFISME CANVIS FISICOQUÍMICS DEL PROCÉS METAMÒRFIC TIPUS DE METAMORFISME OROGÈNIA ORÒGENS ANDINS I ORÒGENS ALPINS ENLLAÇOS

DEFORMACIONS CORTICALS: ESFORÇOS Unitat 5. Serralades DEFORMACIONS CORTICALS: ESFORÇOS Unidad 3. La Psicología dinámica Les roques que formen l’escorça terrestre es troben sotmeses a forces que tendeixen a deformar-les. Els responsables principals de la deformació de les roques són les forces que resulten de la dinàmica de l’escorça terrestre. Esforços Deformacions De compressió. La direcció de la força principal és perpendicular a la superfície sobre la qual actua i empeny o comprimeix els materials. De distensió. La direcció de la força és perpendicular a la superfície sobre la qual actua i estira o allarga els materials. De cisalla (o tangencials). Les forces són paral·leles a la superfície; però actuen amb intensitats diferents en ambdós sentits i poden tenir direccions lleugerament diferents. Deformació elàstica. És una deformació temporal i reversible. Deformació plàstica. És una deformació permanent, perquè, en acabar l’esforç causant de l’alteració, la roca segueix deformada. Deformació fràgil. És un tipus d’alteració de les roques que es produeix quan la pressió o l’esforç que s’aplica a la roca provoca la seva fractura.

DEFORMACIONS PLÀSTIQUES: ELS PLECS Unitat 5. Serralades DEFORMACIONS PLÀSTIQUES: ELS PLECS Parts o elements geomètrics d’un plec: Xarnera: és la zona de màxima curvatura d’un plec. Flancs: parts laterals del plec. Pla axial: superfície que uneix les xaneres del diferents estrats. Eix del plec: és la intersecció entre el pla axial i la xarnera. Vergència: és l’angle que forma el pla axial amb la vertical. Nucli: és la part més interna del plec. Criteris per classificar els plecs: Segons la posició dels materials Segons la seva vergència Segons el gruix dels estrats Anticlinal Sinclinal Plec dret o recte Plec inclinat Plec tombat Plec ajagut o recumbent Plec paral·lel Plec similar

FALLES Unitat 5. Serralades En qualsevol falla podem distingir aquests elements: Pla de falla És la superfície de fractura al llarg de la qual es desplacen els blocs. La inclinació pot oscil·lar entre 0º i 90º. El pla de falla pot ser llis i polit per la fricció dels blocs, i s’anomena mirall de falla, o bé pot presentar solcs, anomenats estries de falla. Llavis de falla o blocs de falla Són els dos blocs rocosos desplaçats entre si pel pla de fractura. Línia de falla És la intersecció entre el pla de falla i la superfície del terreny o dels estrats. Salt de falla És el desplaçament entre els blocs de falla, mesurat entre dos punts que abans de la fractura estaven al mateix nivell.

FACTORS QUE GENEREN EL METAMORFISME Unitat 5. Serralades FACTORS QUE GENEREN EL METAMORFISME Unidad 3. La Psicología dinámica El metamorfisme es un fenomen que podem definir com el conjunt de canvis que es produeixen a les roques com a conseqüència de l’augment de la pressió i la temperatura. Hi ha dos factors que generen el metamorfisme: Temperatura Pressió Com més s’aprofundeix cap el centre de la Terra, la temperatura és més alta. Aquest valor es coneix com gradient geotèrmic. Les elevades temperatures de l’interior de la Terra es deuen a tres fonts d’energia: Calor residual del procés de formació de la Terra. Desintegració de minerals radioactius. Friccions entre plaques litosfèriques. La pressió també augmenta amb la fondària a causa del pes de les roques que hi ha al damunt. Això rep el nom de pressió litostàtica o de càrrega. A més, la majoria de roques tenen certa porositat i en aquests espais buits normalment hi ha fluids que generen pressió. Per tant, la pressió de confinament és la suma de la pressió litostàtica i la dels fluids.

CANVIS FISICOQUÍMICS DEL PROCÉS METAMÒRFIC Unitat 5. Serralades CANVIS FISICOQUÍMICS DEL PROCÉS METAMÒRFIC Quan un mineral o una roca està sotmès a unes condicions diferents a les que hi havia quan es va originar, la forma en la qual es presenta canvia. Hi ha dos tipus de transformacions: Transformació en minerals polimòrfics: apareixen minerals diferents però amb una mateixa fórmula química. Transformacions en les quals hi ha canvi químic: els minerals inicials i els finals no tenen la mateixa composició química. Per exemple: albita (Si3O8AlNa) jadeïta (Si2O6AlNa) + quars (SiO2) mica moscovita (Si3O10AlK(OH)2) ortosa (Si3O8AlK) + + corindó (Al2O3) + aigua (H2O)

TIPUS DE METAMORFISME Unitat 5. Serralades Hi ha quatre tipus de metamorfisme, tot i que el regional i el de contacte són els que tenen més importància en la geodinàmica interna. Metamorfisme regional En zones de l’escorça terrestre sotmeses a forces de compressió les roques es transformen per l’acció combinada de la pressió i la temperatura. Metamorfisme tèrmic o de contacte En funció de la temperatura que ha assolit la roca, es generen uns minerals o uns altres, de manera que apareix una estructura en forma de bandes concèntriques al voltant del magma solidificat. Metamorfisme d’enterrament Els materials que queden soterrats en les capes sedimentàries són sotmesos a pressions que els transformen. Metamorfisme dinàmic En un pla de falla, els blocs de roca separats per la fractura es mouen i produeixen una trituració de les roques i un fort fregament. Les roques que es formen s’anomenen bretxes de falla.

Processos previs a l’orogènesi Unitat 5. Serralades OROGÈNIA Anomenem orògens les grans serralades de muntanyes i orogènia els processos que les originen. Processos previs a l’orogènesi Inici de l’orogènesi Abans d’iniciar-se un procés d’orogènesi, té lloc un llarg període d’inactivitat, en el qual els agents dominants són l’erosió i la sedimentació. En els marges inactius entre una placa continental i una d’oceànica es van acumulant sediments. La gran acumulació de sediments fa que aquests, a poc a poc, es vagin enfonsant per un procés anomenat subsidència. L’orogènesi comença quan el marge que separa l’escorça oceànica de la continental deixa de ser inactiu. Les causes van lligades als canvis en els corrents convectius que hi ha al mantell, que fan que una placa comenci a moure’s respecte a l’altra. Aquest procés també es pot donar entre dues plaques oceàniques. En aquest cas, es generarà una important activitat magmàtica que formarà un conjunt d’illes volcàniques.

ORÒGENS ANDINS I ORÒGENS ALPINS Unitat 5. Serralades ORÒGENS ANDINS I ORÒGENS ALPINS Orògens andins Orògens alpins Quan una placa oceànica col·lideix amb una de continental, es forma una zona de subducció i una gran serralada en el marge de la placa continental. L’intens fregament que es produeix entre les dues plaques genera un plegament intens de la zona marginal de la placa continental. Es formen nombroses masses de magma a l’interior de l’orgoen. Al voltant de la zona central de l’orogen s’hi poden trobar franges formades per zones de metamorfisme, plegaments i fractures. Després d’un llarg període de subducció d’una placa oceànica sota una de continental, el volum de l’oceà es redueix i el continent de l’altre extrem s’aproxima. Més tard, es produeix una col·lisió entre els dos continents i l’oceà desapareix. Cap de les dues plaques pateix subducció completa. Ambdues es deformen a causa dels efectes de la pressió, mentre que el magmatisme és escàs. Els materials que hi havia a l’antiga conca sedimentària queden plegats i apilats, i formen plecs tombats i extensos mantells de corriment que tenen una marcada vergència cap a la primera zona continental.

Unitat 5. Serralades ENLLAÇOS Deformacions corticals Metamorfisme

CRÈDITS Unitat 5. Serralades Direcció editorial Dolors Rius Coordinació d’àrea Isaac Camps Coordinació i continguts multimèdia Oriol de Bolós Elena Vinent Guions de les unitats digitals Fotografies Arxiu Hermes Hermes Editora General, S. A. Castellnou Edicions, 2008. Castellnou Edicions Pau Claris, 184 08037 Barcelona http://www.castellnoudigital.com Telèfon d’atenció al professorat: 902 90 36 46