Què tracta el Títol VI de la Constitució? a) De les Comunitats Autònomes b) Del Poder Judicial c) De la Corona d) Del Tribunal Constitucional b) Del Poder Judicial

D’on emana la justícia segon la Constitució? a) De la mateixa Constitució i les lleis b) Del Govern i l’Administració c) Del rei d) Del Poble d) Del poble

En nom de qui s’administra la justícia? a) De la mateixa Constitució i les lleis b) Del Govern i l’Administració c) Del rei d) Del Poble c) Del rei

a) Tres anys b) Quatre anys c) Cinc anys d) Sis anys c) Cinc anys. Quin és el període del càrrec en el Consell General del Poder Judicial? a) Tres anys b) Quatre anys c) Cinc anys d) Sis anys c) Cinc anys.

Quina jurisdicció té el Tribunal Suprem? a) El de cada Comunitat Autònoma b) El de la Província on estigui implantat c) En tot l’Estat espanyol d) N’hi ha un cada dos Comunitats Autònomes c) En tot l’Estat espanyol.

Què tracta el Títol VII de la Constitució? a) De les Comunitats Autònomes b) D’Economia i Hisenda c) Del Poder Judicial d) Del Tribunal Constitucional b) D’Economia i Hisenda.

A qui correspon l’elaboració dels Pressupostos Generals de l’Estat? a) A les Comunitats Autònomes b) Al Ministeri d’Hisenda c) Al Govern d) Al Congrés de Diputats c) Al Govern

A qui correspon l’examen, esmenes i aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat? a) A les Comunitats Autònomes b) Al Ministeri d’Hisenda c) A les Corts Generals d) Al Congrés de Diputats c) A les Corts Generals.

Què tracta el Títol VIII de la Constitució? a) Del Poder Judicial b) De Economia i Hisenda c) De la Organització Territorial de l’Estat d) Del Tribunal Constitucional c) De la Organització Territorial de l’Estat.

Com s’organitza l’Estat territorialment? a) En Comunitats Autònomes b) En Regions c) En Nacions d) En Municipis, Províncies i Comunitats Autònomes d) En municipis, províncies i Comunitats Autònomes.

Com tenen els arxipèlags la seva administració? a) En forma de Comunitats Autònomes b) En forma de Províncies c) En forma de Cabildos d) En forma de Capítols o Consells d) En forma de Capítols o Consells.

S’admet la federació de Comunitats Autònomes? a) Sí, amb el permís del Govern Central b) No, en cap cas c) Sí d) Sí, amb l’autorització expressa del rei c) No, en cap cas.

Quin article de la Constitució, autoritza l’elaboració de l’estatut d’autonomia? a) L’article 144 b) L’article 145 c) L’article 146 d) L’article 147 c) L’article 146

Què tracta el Títol IX de la Constitució? a) De les Comunitats Autònomes b) Del Tribunal Constitucional c) Del Govern i l’Administració d) De la reforma de la Constitució b) Del Tribunal Constitucional

Com es composa el Tribunal Constitucional? a) Per 10 membres anomenats pel rei b) Per 12 membres anomenats pel President del CGPJ c) Per 10 membres anomenats pel President del CGPJ d) Per 12 membres anomenats pel rei d) Per 12 membres anomenats pel rei.

Quin proposa els membres del Tribunal Constitucional? a) 4 el Congrés, 4 el Senat, 2 el Govern i 2 el CGPJ b) 5 el Congrés, 5 el Senat, 1 el Govern i 1 el CGPJ c) 4 el Congrés, 4 el Senat i 4 el CGPJ d) 4 el Congrés 4 el Senat i 4 el Govern a) 4 el Congrés, 4 el Senat, 2 el Govern i 2 el Consell General del Poder Judicial.

Quina majoria fa falta per l’aprovació dels candidats pel Tribunal Constitucional per part del Congrés i del Senat? a) Majoria absoluta de cada Cambra b) 3/5 de cada Cambra c) 2/3 de cada Cambra d) ¾ de cada Cambra b) 3/5 de cada cambra

Quina característica general han de tenir els candidats per ocupar càrrec al Tribunal Constitucional? a) Juristes amb més de quinze anys d’exercici professional b) Juristes amb més de dotze anys d’exercici professional c) Jutges amb més de quinze anys d’exercici professional d) Jutges amb més de dotze anys d’exercici professional a) Juristes amb més de quinze anys d’exercici professional.

Per quin període son escollits els membres del Tribunal Constitucional? a) Per cinc anys b) Per quatre anys c) Per nou anys d) Per sis anys c) Per nou anys

Com es renoven els membres del Tribunal Constitucional? a) Per meitats cada dos anys b) Per terceres parts cada dos anys c) Per terceres parts cada tres anys d) Per meitats cada tres anys c) Per terceres parts cada tres.

Qui anomena al President del Tribunal Constitucional? a) El rei a proposta dels seus membres en Ple b) El president del Govern a proposta dels seus membres en Ple c) El President del Congrés a proposta dels seus membres en Ple d) El President de l’Audiència Nacional a proposta dels seus membres en Ple a) El rei a proposta dels seus membres en Ple

Quina duració té el mandat de President del Tribunal Constitucional? a) Cinc anys b) Quatre anys c) Tres anys d) Un any c) Tres anys.

Quina jurisdicció té el Tribunal Constitucional? a) Tot el territori de l’Estat menys Catalunya i el País Basc b) Madrid c) Tot el territori de l’Estat espanyol d) Madrid i Andalusia c) Tot el territori de l’Estat espanyol.

b) Els Presidents de les CCAA Quin dels següents òrgans no està legitimat per interposar un recurs d’inconstitucionalitat? a) El Defensor del Poble o el President del Govern b) Els Presidents de les CCAA c) 50 Diputats o 50 Senadors d) Els Parlaments de les CCAA b) Els Presidents de les CCAA

Què tracta el Títol X de la Constitució? a) De les Comunitats Autònomes b) De la reforma Constitucional c) De la relació de les Corts i l’Administració d) Del principis reguladors de la Justícia b) De la reforma constitucional.

Quina majoria cal per aprovar els projectes de reforma Constitucional? a) Majoria absoluta de cada Cambra b) 3/5 de cada Cambra c) 2/3 de cada Cambra d) ¾ de cada Cambra b) 3/5 de cada cambra.

Què passa si es proposés la revisió total de la Constitució? a) Caldrà l’aprovació per majoria absoluta de cada Cambra i la dissolució immediata de les Corts b) Caldrà l’aprovació per majoria simple de cada Cambra i la dissolució immediata de les Corts c) Caldrà l’aprovació per 2/3 de cada Cambra i la dissolució immediata de les Corts d) Caldrà l’aprovació per ¾ de cada Cambra i la dissolució immediata de les Corts c) Caldrà l’aprovació per majoria de 2/3 de cada Cambra i la dissolució immediata de les Corts.

Una vegada dissoltes les Corts i fetes noves eleccions, quina majoria caldrà per part de les noves Corts per l’aprovació de la reforma constitucional? a) Majoria absoluta b) Majoria simple c) 2/3 de cada Cambra d) ¾ de cada Cambra c) 2/3 de cada Cambra.

En quin idioma s’ha publicat a Constitució Espanyola? a) En castellà solament b) En castellà i català c) En castellà, català i basc d) En totes les llengües de l’Estat espanyol d) En totes les llengües de l’Estat espanyol.

En quina data va ser aprovada per les Corts la Constitució? a) El 39 de novembre de 1978 b) El 29 de desembre de 1978 c) El 31 d’octubre de 1978 d) El 28 de desembre de 1978 c) El 31 d’octubre de 1978.

Quan va ser ratificada en referèndum pel poble espanyol? a) El 6 de desembre de 1978 b) El 29 de desembre de 1978 c) El 31 d’octubre de 1978 d) El 28 de desembre de 1978 a) El 6 de desembre de 1978.

Quan va ser sancionada pel rei la Constitució? a) El 6 de desembre de 1978 b) El 29 de desembre de 1978 c) El 31 d’octubre de 1978 d) El 27 de desembre de 1978 d) El 27 de desembre de 1978.

Quan va ser publicada al BOE la Constitució? a) El 6 de desembre de 1978 b) El 29 de desembre de 1978 c) El 31 d’octubre de 1978 d) El 28 de desembre de 1978 b) El 29 de desembre de 1978.

Quan va entrar en vigor la Constitució? a) El 6 de desembre de 1978 b) El 29 de desembre de 1978 c) El 31 d’octubre de 1978 d) El 28 de desembre de 1978 b) El 29 de desembre de 1978.

c) ...Norma jurídica suprema Des del punt de vista jurídicoconstitucional, la Constitució és la norma fonamental de l’Estat, superior a les lleis o a qualsevol tipus de norma, que legitima l’actuació dels poders públics i garanteix un règim polític de llibertats. Per això diem que és... a) ...la llei més important b) ...la Llei primera c) ...la norma jurídica suprema d) ... La norma reina de l’Estat c) ...Norma jurídica suprema

Quants articles té la Constitució espanyola? a) 159 articles b) 169 articles c) 160 articles d) 150 articles b) 169 articles

Quantes disposicions addicionals té la Constitució espanyola? a) Quatre b) Tres c) Dues d) Cinc a) Quatre

Quantes disposicions transitòries té la Constitució espanyola? a) Set b) Vuit c) Nou d) Deu c) Nou

Quantes disposicions derogatòries té la Constitució espanyola? a) Dues b) Una c) Tres d) Quatre b) Una

Quantes disposicions finals té la Constitució espanyola? a) Dues b) Una c) Tres d) Quatre b) Una

Quantes parts té la Constitució espanyola? a) 10, anomenats Títols b) 169, anomenats articles c) Dues. Una part dogmàtica i una part orgànica d) Dues. Una dedicada a l’Estat i l’altre a les Comunitats Autònomes c) Dues. Una part dogmàtica i una part orgànica.

Com està integrada la part dogmàtica? a) Pel Títol Preliminar i el Títol I b) Pel Preàmbul c) Pel Títol I d) Pel Preàmbul, el Títol Preliminar i el Títol I a) Pel Títol Preliminar i el Títol I.

Com es diu a la part més important de la Constitució, en tant que als seus ambdós títols s’assenten els principis sobre els quals van actuar els tres poders de l’Estat i el conjunt dels ciutadans? a) És la part pragmàtica b) Preàmbul c) L’Estat de Dret d) És la part dogmàtica d) És la part dogmàtica.

Per què es coneix a ambdós títols (preliminar i primer) com la part dogmàtica de la Constitució? a) Per que descriu detalladament com serà l’Autonomia de les Comunitats b) Per que és el pròleg dels continguts generals c) Per l’especial dificultat de reforma d’aquests títols d) Per que conté tota la dogmàtica de l’Estat de Dret c) Per l’especial dificultat de reforma d’aquests títols

En què es fonamenta la Constitució espanyola? En la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols.

L’autolimitació de l’Estat respecte els ciutadans i la sotmissió del propi Estat al dret per ell creat, què comporta? a) Autonomia de les Comunitats b) El Dret Civil c) L’Estat de Dret d) La solidaritat entre Comunitats Autònomes c) L’Estat de Dret

En què tres grans idees es basa l’Estat Autonòmic? a) Unitat, Autonomia i Solidaritat b) Solidaritat, Independència Jurídica i Descentralització c) Autonomia, Independència Jurídica i Solidaritat d) Justícia Social, Solidaritat i Autonomia Política a) Unitat, Autonomia i Solidaritat

L’estat de les autonomies es Federal o Regional? a) Federal b) Regional c) Cap de tot dos, és comunitari d) Cap de tot dos, és un intermedi a) Cap de tot dos, és un intermedi.

La sobirania és única, correspon al estat espanyol i no a la pluralitat de les nacionalitats que l’integren. Per això no es reconeix el dret a l’autodeterminació per part de les comunitats autònomes; les autonomies no tenen un poder judicial propi. Aquestes qüestions, diferencien a l’Estat espanyol d’un: a) Estat Federal b) Estat Regional c) Estat comunitari d) Estat Provincial a) Estat Federal

- Les C. A. tenen el seu ordenament jurídic - Les C.A. tenen el seu ordenament jurídic. - La descentralització, a més d’administrativa, és política - Les autonomies no estan imposades per la constitució, la qual preveu les formes per constituir-se a aquells territoris interessats. Aquestes tres característiques, diferencia a l’Estat espanyol amb un: a) Estat Federal b) Estat Regional c) Estat comunitari d) Estat Provincial a) Estat Regional

La part de la Constitució que està integrada pels Títols II al X i s’integren els límits màxims i mínims d’actuació dels tres poders de l’Estat i del conjunt de les institucions que la comprenen, es diu: a) Part Orgànica b) Part Dogmàtica c) Part Reglamentària d) Part Efectiva a) Part Orgànica

Per què diem que les Corts Generals és una institució bicameral? a) Per que tenen una cambra doble b) Per que cada Diputat té dues butaques c) Per que es compon de dues Cambres: Congrés i Senat d) A partir de 2003 ja no és bicameral c) Per que es compon de dues cambres: Congrés i Senat.

Què poder està compost per les Corts Generals? a) Poder legislatiu b) Poder de greiscol c) Poder judicial d) Poder executiu

Què poder integren el Govern i l’administració? a) Poder legislatiu b) Poder de greiscol c) Poder judicial d) Poder executiu

Quins fan les preguntes d’interpel·lació als membres del Govern? a) Els Parlamentaris b) Els Caps de grups parlamentaris c) El Cap de l’oposició d) Qualsevol ciutadà té dret a fer-ho

Antigament, com es deia a les que ara són Comunitats Autònomes? a) Regnats b) Principats c) Regions d) Províncies

El que té l’atribució de resoldre els conflictes en que hagi d’aplicar-se el dret, es diu... a) Poder legislatiu b) Poder de greiscol c) Poder judicial d) Poder executiu

El òrgan al qual s’atribueix la defensa de la CE i actua d’acord amb criteris jurisdiccionals es diu... a) Tribunal constitucional b) Tribunal d’apel·lació c) Consell general del poder judicial d) Ministeri fiscal

Quin són els òrgans que tenen atribuïdes competències relacionades amb l’exercici de la funció jurisdiccional són... a) Tribunal constitucional i ministeri fiscal b) Consell general del poder judicial i tribunal constitucional c) Consell general del poder judicial i ministeri fiscal

On es regula el poder judicial? a) A la CE i als Estatuts d’autonomia b) A la CE i els codis civil i penal c) A la CE i a la llei orgànica 6/1985 d’1 de juliol d) A la CE i a la llei orgànica 7/1988 d’1 de juny c) A la CE i a la llei 6/1985 d’1 de juliol

Com és el poder judicial amb respecte al legislatiu i al executiu? a) complementari b) suplementari c) independent d) dependent

Quants poders judicials hi ha al territori estatal? a) dos b) Un per cada comunitat i un general c) El poder judicial és únic en tot el territori estatal d) Un a Madrid i un altre a Catalunya

Com es compon el poder judicial? a) policia, presidents autonòmics i jutges b) Jutges i policia nacional c) Jutges i magistrats d) jutges, magistrats i el Congrés

Quina missió té el poder judicial? a) Té encomanada la custòdia de la CE b) Té encomanada l’elaboració de lleis c) Té encomanada l’execució de lleis d) Té encomanada la potestat jurisdiccional

En què consisteix la potestat jurisdiccional? a) En vigilar el compliment de les lleis b) En fer les correccions a la redaccions de les lleis c) En aplicar el dret per resoldre conflictes

Què és l’Administració de Justícia? a) Part integrant del poder judicial i executora dels dictàmens b) La redactora dels dictàmens del poder judicial c) La redactora de les lleis i encarregada de fer-les complir d) Encarregada de garantir el compliment de les funcions del poder judicial però no és part d’aquest

Quins són els principis configuradors del poder judicial? a) Independència i uniformitat b) Exclusivitat i independència c) Independència i unitat jurisdiccional d) Exclusivitat i unitat jurisdiccional

a) independència b) Unitat jurisdiccional c) exclusivitat El fet que la potestat jurisdiccional només pot ser exercida pel poder judicial, explica la... a) independència b) Unitat jurisdiccional c) exclusivitat

El fet que el poder judicial és únic en tot el territori estatal, explica... a) l’exclusivitat b) La independència c) La unitat jurisdiccional d) La constitucionalitat

On es regula l’estatut dels jutges i magistrats? a) A la Constitució b) Als Estatuts d’Autonomia c) A la Corona d) A la llei Orgànica del Poder Judicial

Quins són els principis que regeixen l’estatut del Poder Judicial? a) independència, inamovibilitat, imparcialitat, incompatibilitat i responsabilitat b) independència, constitucionalitat, incompatibilitat i responsabilitat c) incompatibilitat, imparcialitat, responsabilitat i exclusivitat

Com s’explica la inamovibilitat de jutges i magistrats? a) No poden ser apartats de les seves funcions per causes que no siguin estrictament professionals b) No poden exercir en un altre lloc que no sigui el de la seva residència c) Són inamovibles de les seves funcions fins la mort o condemna penal

Quines són les possibles causes per separar, suspendre, traslladar o jubilar un jutge o magistrat? a) ascensos, faltes, renúncia, mudança o condemna penal b) ascensos, pèrdua de nacionalitat, renúncia o condemna penal c) ascensos, faltes, incapacitat, renúncia, pèrdua de nacionalitat o condemna penal

De què és una garantia la aplicació de la inamovibilitat? a) De la independència b) De la imparcialitat c) De la incompatibilitat d) De la responsabilitat

Com han d’aplicar la llei els jutges i magistrats? a) De forma independent b) De forma constitucional c) De forma imparcial d) Custodiant els interessos constitucionals

Quins són els mecanismes per garantir-ne la imparcialitat en l’aplicació de la llei? a) Supressió i recusació b) Abstenció i negació c) Abstenció i recusació d) Supressió i negació

Poden els jutges i magistrats exercir altres càrrecs públics? a) si b) no c) si, si són càrrecs estatals d) si, si són autònoms

Poden els jutges i magistrats pertànyer a partits polítics? a) si, estatals b) si, autonòmics c) no

Poden els jutges i magistrats pertànyer a sindicats? a) si, si són estatals b) no c) si, si són autonòmics

Poden els jutges i magistrats crear associacions professionals? a) no b) si

Quines tres responsabilitats poden patir els jutges i magistrats exercint les seves funcions? a) penal, civil i disciplinària b) penal, civil i constitucional c) penal, constitucional i disciplinària d) constitucional, civil i disciplinària

Quan seria una responsabilitat penal? a) Delicte de prevaricació b) Delicte d’homicidi c) Delicte de segrest

Quan seria una responsabilitat civil? a) Si es causa un endarreriment b) Si es causa un dany físic c) Si es causa un perjudici econòmic d) Si es causa un dany o perjudici en l’exercici de les seves funcions amb dol o culpa

Què causaria una manca de responsabilitat disciplinària? a) Ingrés a presó b) exoneració c) acomiadament d) Sanció de part del Consell General del Poder Judicial

Quins dos criteris estructuren el poder judicial? a) Criteri estatal i criteri autonòmic b) Criteri territorial i criteri polític c) Criteri material i criteri territorial d) Criteri material i criteri estatal

Com es divideixen per raó d’especialització els òrgans judicials? a) civil, penal, contenciós administratiu i social b) civil, penal, laboral i social c) civil, territorial, contenciós administratiu i social d) civil, penal, contenciós administratiu i laboral

Pel que fa a la jurisdicció militar, s’integra al poder judicial? a) si b) no c) no, excepte la sala cinquena del tribunal suprem, militar d) no, excepte la sala segona del tribunal suprem, militar

Com es divideix el poder judicial a l’Estat pel criteri territorial? a) municipis, partits judicials, províncies i comunitats autònomes b) municipis, partits polítics, províncies i comunitats autònomes c) municipis, partits judicials, diputacions i comunitats autònomes

Quina seu té el Tribunal Suprem? a) Madrid b) Barcelona c) Santander d) Sevilla

Quina jurisdicció té el Tribunal Suprem? a) Estatal b) Provincial c) Autonòmica d) Municipal

Quina és la seu de l’Audiència Nacional? a) Barcelona b) Sevilla c) Madrid d) Santander

Quina és la jurisdicció de la Audiència Nacional? a) Municipal b) Provincial c) Autonòmica d) Estatal

Quina és la seu del Tribunal superior de justícia? a) Madrid b) Barcelona c) Una a cada Província d) Un a cada comunitat autònoma

Quina jurisdicció té el tribunal superior de justícia? a) Estatal b) Autonòmic c) Provincial d) Municipal

Quina seu té la Audiència Provincial? a) Madrid b) Barcelona c) Cada Comunitat Autònoma d) Cada Província d) Cada província

Quina jurisdicció té l’Audiència Provincial? a) Autonòmica b) Provincial c) Estatal d) Municipal

c) Un o més a cada província Quina seu tenen els jutjats penals, socials, contenciosos administratius, de vigilància penitenciària i de menors? a) Un o més a cada província b) Provincial c) No està determinada d) Un a cada municipi c) Un o més a cada província

a) Estatal b) Provincial c) No està determinada d) Autonòmica Quina jurisdicció tenen els jutjats penals, socials, contenciosos administratius, de vigilància penitenciària i de menors? a) Estatal b) Provincial c) No està determinada d) Autonòmica

Quina seu tenen els jutjats de primera instància i instrucció? a) Un o més a cada província b) Un o més a cada municipi c) Un o més a cada partit judicial d) Un o més a cada comunitat

On hauria d’haver jutjats de pau? a) Un en cada municipi b) Un a cada província c) Un a cada província en què no hi hagi jutjats penals, socials o de menors d) Un a cada municipi en què no hi hagi jutjats de primera instància i instrucció