+++ És probable que aquest "Cant de Sió" (Sl 45; 47; 75) hagi estat interpretat de diferents maneres en èpoques diverses. En la seva forma original, sembla estar dirigit als pelegrins que arribaven a Sió (vv. 1-2) de totes les regions de la diàspora jueva, per anunciar-los que també ells s'havien de sentir com nascuts a Jerusalem. +++ Més tard, per influència d'alguns oracles profètics (Is 2,2-4; Za 8,20-23), el salm va ser "rellegit" amb una perspectiva messiànica i universalista: Jerusalem era cridada a ser el centre espiritual de totes les nacions. Fins i tot els enemics més acarnissats del poble escollit —Egipte, Babilònia, Tir, Filistea i Etiòpia (v. 4)— haurien de reconèixer el Déu d’Israel i considerar-se ciutadans de la Ciutat santa (v. 6).

Jerusalem, mare de tots els pobles El cant a Jerusalem, ciutat de la pau i mare universal, malauradament contrasta amb l'experiència històrica que la ciutat viu. Però la pregària té com a finalitat sembrar confiança i infondre esperança.   La perspectiva universal del salm 86 pot fer pensar en l'himne del llibre d'Isaïes, en el qual conflueixen cap a Sió totes les nacions per escoltar la paraula del Senyor i redescobrir la bellesa de la pau, forjant "relles amb les seves espases", i "falçs amb les seves llances" (cf. Is 2, 2-5). En realitat, el salm se situa en una perspectiva molt diferent, la d'un moviment que, en comptes de confluir cap a Sió, parteix de Sió; el salmista considera Sió com l'origen de tots els pobles. Després de declarar el primat de la ciutat santa, no per mèrits històrics o culturals sinó solament per l'amor vessat per Déu sobre ella (vv. 1-3), el salm celebra precisament aquest universalisme, que agermana tots els pobles.   Sió és aclamada com a mare de tota la humanitat i no tan sols d'Israel. Aquesta afirmació suposa una audàcia extraordinària. El salmista n’és conscient i ho fa notar: "S’han dit de tu, ciutat de Déu, oracles gloriosos" (v. 3). Com pot la modesta capital d'una petita nació presentar-se com l'origen de pobles molt més poderosos? Per què Sió pot tenir aquesta immensa pretensió? La resposta es dóna en la mateixa frase: Sió és mare de tota la humanitat perquè és la "ciutat de Déu"; per això és a la base del projecte de Déu.

i estima més els portals de Sió El Senyor té el palau a la muntanya santa, i estima més els portals de Sió que totes les viles de Jacob.

¡S’han dit de tu, ciutat de Déu, oracles gloriosos: «Compto Egipte i Babilònia entre els fidels que em coneixen. A Filistea, a Tir i a Etiòpia els dic: «Fills de Sió.»

Diuen d’ella: «És l’Altíssim mateix qui l’ha fundada; aquest i aquell altre són fills de Sió.»

El Senyor va escrivint al registre dels pobles: «Fill de Sió.» I els cantors i els dansaires responen: «Ciutadans de Sió.»

«El Senyor va escrivint al registre dels pobles: ‘Fill de Sió.’» «Diuen d’ella: ‘És l’altíssim mateix qui l’ha fundada ; aquest i aquell altre són fills de Sió.’» ++ Se m'eixamplen les fronteres del cor, Senyor, quan reso aquesta oració i somnio en aquell moment. Éssers de totes les races que s'ajunten, perquè tots vénen de vós i són u en vós. Aquest és el vostre pla, i jo l'abraço amb fe oberta i desig fervent. Totes les races són una. Tots els homes es troben. «El Senyor va escrivint al registre dels pobles: ‘Fill de Sió.’» ++ Totes les races neixen a la Ciutat Santa. Tots els homes i dones són compatriotes meus. Els miro a la cara i reconec els trets de família sota l'alegre varietat de perfils i colors. Llegeixo en cada rostre la resposta de germandat en el sentiment que sorgeix al mateix temps en mi i en l'altra persona. ++ Doneu-me un cor ecumènic, Senyor. Ensenyeu-me a estimar tots els homes i a respectar tots els pobles. «Compto Egipte i Babilònia entre els fidels que em coneixen; a Filistea, a Tir i a Etiòpia els dic: « Fills de Sió.’» Feu-me sentir de gust en totes les cultures, continuar aprenent sempre i abraçar amb comprensió i afecte tot el que heu creat en qualsevol part del món. «I els cantors i els dansaires responen: ‘Ciutadans de Sió.’»

Senyor Jesús, que vau plorar sobre la Jerusalem terrenal, que havia de ser destruïda per culpa de la seva infidelitat, i vau fundar la nova Jerusalem, mare de tots els creients. Feu que els cristians ens gloriem sempre de ser fills de l'Església, la vostra esposa estimada, i que tots els homes puguin ser comptats un dia entre els fills de la Jerusalem celestial. Vós, que viviu i regneu pels segles dels segles. Amén.