2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.4 Els cínics Pàg. 110 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.4 Els cínics Introducció: la secta del gos “Cínics” en grec és kynikos, el qual deriva de kynos (gos) Antístenes (Atenes, 444-365 aC) Deixeble directe de Sòcrates Va escriure nombroses obres però no es conserva gairebé res Va viure d’acord amb la seva pròpia llei (autarquia) i fent rebuig de les normes, institucions i costums que són una domesticació social (independència) Un mode de vida caracteritzat per la simplicitat: les seves possessions eren un sarró, un bastó i un mantell Diògenes de Sínope (413- 324 aC) Va ser el seu seguidor més cèlebre No va escriure res Va viure dins d’un tonell Provocador i sarcàstic va criticar tot allò que limita l’ésser humà (institucions, lleis i convencionalismes socials) Dades biogràfiques pàgina 110 Dades biogràfiques pàgina 111

2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.4 Els cínics Pàg. 110 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.4 Els cínics La crítica de la cultura i la civilització La societat com a problema Punt de partida: vivim en una societat plena de contradiccions i limitacions: les lleis i prohibicions, els convencionalismes i les normes, les desigualtats i les injustícies, el munt de necessitats creades per ella mateixa que ens compliquen la vida Es pot trobar una solució mitjançant una reforma social (utopia)? No, tota transformació social és impossible perquè: Tots els inconvenients i les contradiccions esmentades tenen el seu origen en l’organització social en si mateixa Tota institució social té com a funció el des-moralitzar als individus. La societat és, per definició amoral: imposa una llei externa a l’autonomia de l’individu sustentada en la violència contra aquest Quina és l’alternativa? Una moral de resistència (antisocial, de menyspreu de les convencions socials) i un individualisme i autonomia radicals (autarquia)

2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.4 Els cínics Pàg. 110 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.4 Els cínics La crítica de la cultura i la civilització La religió: ateisme pràctic Rebuig del politeisme, el culte, els ritus, el clericat, la immortalitat de l’ànima i la superstició Els valors socials Menyspreu dels diners, la fama i la noblesa derivada del llinatge Les convencions i les diferències socials que es fonamenten en aquestes: Usos i costums que ens esclavitzen, distinció entre allò que és privat i allò que és públic Diferències basades en distincions de raça, llengua o pàtria: cosmopolitisme Diferències establertes per nomos (entre homes i dones, homes lliures i esclaus): igualitarisme Contra la submissió a les lleis: insubmissió i autonomia moral Contra l’Estat i la política Es caracteritza per la seva violència i hipocresia: vers l’interior pacte contra l’homicidi (càstig), vers l’exterior (por al veí) en la guerra (premi) Contravalors: l’ incest (tabú fonament de l’ordre social) i el canibalisme Existeix el problema (la societat) però no existeix la solució, per tant, “La millor societat és la menor societat possible” Text pàgina 28 (Dossier) Text pàgina 29 (Dossier)

2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.4 Els cínics Pàg. 111 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.4 Els cínics La recerca de la felicitat: el retorn a la naturalesa Què és la naturalesa? La naturalesa (physis) és tot allò que no és cultura (nomos) Per què hem de tornar a la naturalesa?, perquè significa: Simplicitat Al contrari de la civilització que significa: Complicació de la satisfacció de les necessitats primàries mitjançant els usos, costums i convencions socials Dependència ja que ens fa esclaus d’aquestes i ens crea necessitats supèrflues Equilibri En comptes de: Les desigualtats, d’estatus i fortunes que porta a l’enfrontament de classes i les revoltes socials i ens crea una segona naturalesa competitiva i hostil L’economia és la síntesi de tots aquests desequilibris: allò antinatural per excel·lència: l’acumulació sense “telos” Text pàgina 31 (Dossier) Text pàgina 31 (Dossier)

2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.4 Els cínics Pàg. 111 2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.4 Els cínics L’ideal de savi L’escepticisme cínic (pràctic) Crítica de la raó dogmàtica i els seus excessos que construeix móns ideals on refugiar-se amb el menyspreu del cos i els sentits Esforçar-se en descreure: immunització contra els prejudicis i els llocs comuns establerts Què hem de saber? Rebuig del saber enciclopèdic i teòric No es tracta de saber molt sinó de saber el fonamental: saber viure La virtut ens fa savis (inversió de l’equació socràtica) Tractament de xoc: la provocació com a forma de mostrar als altres la seva pròpia ceguesa Com hem de viure? Mode de vida senzill i paradigmàtic Independència total i llibertat absoluta: autonomia i suficiència Rebuig de la protecció que ens ofereix la civilització per alliberar-nos dels seus lligams Text pàgina 33 (Dossier) Text pàgina 33 (Dossier) Text pàgina 34 (Dossier) José Vidal González Barredo