ANÀLISI D’ORINA DE RUTINA

ANÀLISI D’ORINA DE RUTINA L’analítica d’orina és una font d’informació molt important (anàlisi de drogues, malalties renals, etc.) Es realitzen proves físiques, químiques i microscòpiques per a determinar la normalitat o la presència d’alteracions. Probablement és el fluid corporal més analitzat, ja que l’autoavaluació de l’orina per proves organolèptiques és una important font d’informació (presència de sang, deshidratació, ...). Les tires reactives han augmentat la senzillesa i rapidesa de les analítiques

Anàlisi d’orina L’interrrogant es refereix a que la acceleració s’ha de mesurar en m/s2, g i que la velocitat de rotació depèn del radi de la centrífuga

Anàlisi d’orina de rutina 1. Característiques generals Color: els pigments urinaris (urocromo, riboflavina,...) donen un color natural groc. Si el volum produït d’orina és reduït, s’excretaran orines més concentrades amb colors més intensos. Si el volum produït és gran , s’excretaran orines menys concentrades i seran més clares. (hidratació adequada, diürètics (cafè, té, fàrmacs,..) Terbolesa: l’orina acabada d’emetre és clara, si bé es pot enterbolir després d’n temps per formació de dipòsits (urats, oxalats, fosfats,...) si l’orina acaba d’emetre és tèrbola, pot indicar infecció Olor: Te menys importància, si bé hi ha olors característiques: Olor a fruita : presència d’acetona (diabetis mellitus) Olor a amoníac: infecció de vies urinàries i degradació de la urea.

Anàlisi d’orina de rutina 2. Determinacions químiques amb tires reactives (També poden fer-se també amb mètodes clàssics més exactes i precisos) pH densitat o pes específic glucosa proteïnes sang cossos cetònics bilirrubina: degradació de la hemoglobina urobilinògen: catabòlit de la bilirrubina nitrits

Anàlisi d’orina de rutina 3. Examen microscòpic del sediment urinari Preparació de la mostra Mesclar bé l'espècimen i transferir un volum d’uns 10 ml a un tub de centrífuga cònic Centrifugar a 1500 rpm (És correcte sense indicar el radi??) durant 5 minuts Decantar la mostra. Resuspendre el sediment amb unes gotes d’orina. Posar una gota amb un capil·lar sobre un porta i tapar-la amb un cobreobjectes Observació Examinar primer a 100 X (visió general) i després a 400X (poden utilitzar-se tincions o bé fer-ho en fresc) Observació en un o varis camps. Quantificació L’interrrogant es refereix a que la acceleració s’ha de mesurar en m/s2, g i que la velocitat de rotació depèn del radi de la centrífuga

Sediment urinari Cèl.lules Cristalls Cilindres Quantificació de les partícules en suspensió Cèl.lules Cristalls Cilindres Estructures diverses i artefactes

Sediment urinari leucòcits cèl.lules epitelials eritròcits leucòcits cèl.lules epitelials microorganismes: bacteris, llevats, paràsits,... espermatozoides Cocs gram +

Sediment urinari 2. Cristalls a pH àcid: urats amorfes a pH bàsic: àcid úric a pH bàsic: carbonat càlcic fosfats triples d’amoni, magnesi i calci fosfats amorfes a pH variable: oxalat càlcic, cistina, colesterol, tirosina i leucina

Sediment urinari a pH àcid: urats amorfes : granulacions fosques 2. Cristalls a pH àcid: urats amorfes : granulacions fosques àcid úric

Sediment urinari 2. Cristalls (cont.) a pH bàsic: carbonat càlcic fosfats triples d’amoni, magnesi i calci (en forma de taüt) fosfats amorfes

Sediment urinari 2. Cristalls (cont) a pH variable: oxalat càlcic cistina colesterol tirosina leucina Els aminoàcids leucina i tirosina acostumen a anar unides en problemes hepàtics Els cristalls d’aquests dos AAs acostumen a aparèixer junts Moltes vegades són deguts a una malaltia hepàtica

Sediment urinari Cilindres hialins : formats per proteïnes Cilindres granulars Cilindres epitelials: formats per cèl.lules epitelials Cilindres hemàtics: per eritròcits Cilindres leucocitaris Cilindres ceris Cilindroids

Sediment urinari Cilindres hialins Cilindres granulars (difícils de visualitzar) Cilindres granulars Cilindres cel.lulars

Sediment urinari Cilindres hemàtics Cilindres ceris

Sediment urinari 4. Estructures diverses i artefactes : es deuen principalment a manipulació no adequada i/ recollida defectuosa Cèl.lules de desescamació Pels Fibres diverses... Fibres de cotó

Síndrome nefròtic canvis mínims Síndrome nefròtic secundari RESUMEN DE LES ALTERACIONS ANALÍTIQUES DEL SEDIMENT D’ORINA Malaltia Proteïna Eritròcits Leucòcits Cilindres Altres Síndrome nefròtic ++ Abundant Alguns Hialins, granulosos i hemàtics Cèl·lules de l’ epiteli renal Síndrome nefròtic canvis mínims ++++ No Cossos lipoides Síndrome nefròtic secundari Sí Pielonefritis Bacteris Cistitis - / + De vegades Ausents Uretritis - +++ Diplococo G(-) en gonocòccia Tuberculosi renal Cultius en medis habituals: negatiu, BK positiu Litiasi renal A veces Cristalls o material amorf

ACCLC: Consideracions sobre l’urinocultiu http://www.acclc.cat/documents/urinocultiu.html