Desordres d’eliminació ENCOPRESI FUNCIONAL ENURESI FUNCIONAL

ENCOPRESI FUNCIONAL DESCRIPCIÓ CLÍNICA Defecació en llocs inapropiats o incontinència anal diürna. Majors de 4 anys d’edat. Durada: mínim 1/mes durant 3 mesos.

ENCOPRESI FUNCIONAL EPIDEMIOLOGIA Prevalença decreixent amb l’edat: 4 anys : 3%. 6 anys : 2%. 10 anys : 1,6%. Retardats mentals moderats / greus. Baix nivell socio – econòmic.

ENCOPRESI FUNCIONAL ETIOLOGIA Retentiva: Estrenyiment crònic. Defecació dolorosa. Por a utilitzar lavabos públics. Diarrea induïda per l'estrès.

ENCOPRESI FUNCIONAL CURS I PRONÒSTIC Edat: < 4anys 63% recuperació. > 5anys 50% recuperació. Comorbiditat psíquica i mèdica.

ENCOPRESI FUNCIONAL AVALUACIÓ Hàbit diaposicional. Examen abdominal ( massa fecal ). Tacte rectal. Examen neurològic ( sensibilitat perianal ).

ENCOPRESI FUNCIONAL DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL Malaltia tiroidal. Hipercalcèmia. Dèficit de lactasa. Pseudo – obstrucció. Mielomeningocele. Paràlisi cerebral. Estenosi rectal. Fisura rectal.

ENCOPRESI FUNCIONAL TRACTAMENT Control esfínters hipnosi i biofeedback. Estrenyiment crònic ènemes. Diarrea crònica tècniques desestressants. Desordres de conducta Tractament psiquiàtric.

ENURESI FUNCIONAL TRACTAMENT Incontinència urinària sobretot nocturna. Majors de 5 anys. Durada: mínim 2/sem. durant 3 mesos.

ENURESI FUNCIONAL EPIDEMIOLOGIA Decreixent amb l’edat: 5 anys : 5 – 10%. 10 anys : 3 – 5%. Adolescents: 1%.

ENURESI FUNCIONAL ETIOLOGIA Factors genètics. Incapacitat per concentrar l’orina. Retard maduratiu. Desordres psiquiàtrics. Ingesta excessiva de líquids.

ENURESI FUNCIONAL AVALUACIÓ Hàbit miccional. Cultiu d’orina. Osmolaritat urinària. Història familiar. Ultrasonografia ( Tracte urinari ).

ENURESI FUNCIONAL DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL Infecció del tracte urinari. Diabetis Mellitus. Diabetis insípida. Història familiar. Ultrasonografia ( Tracte urinari ).

ENURESI FUNCIONAL TRACTAMENT Programa conductual. Exercicis de control dels esfínters. Enfortir els músculs esfinterians. Desmopresina. Hipnoteràpia.

MUTISME SELECTIU DESCRIPCIÓ CLÍNICA Mutisme en determinades situacions. Tímids, ansiosos, sumisos, excessivament dependents. Durada: mínim 1 mes.

MUTISME SELECTIU EPIDEMIOLOGIA Inici: 3-8 anys. Prevalença: 0,06% - 0,7%. Home / Dona = 2 / 1.

MUTISME SELECTIU ETIOLOGIA Trauma emocional o físic. Biologia ( desordres d’ansietat ). Associació amb fòbia social en adults. Retard mental o desordres neurològics.

MUTISME SELECTIU CURS I PRONÒSTIC Resolució cap als 10 anys. Si > 12anys = Recuperació no completa. Complicacions: Baix rendiment acadèmic. Poques amistats. Fòbia social. Desordre evitatiu.

MUTISME SELECTIU AVALUACIÓ Psiquiàtrica. Neurològica ( dany cerebral ). Física ( anormalitats facials / orals ). Llenguatge. Auditiva.

MUTISME SELECTIU DIAGNÒSTIC Sordesa. Retard mental. Desordres de comunicació. Afàsia. Esquizofrènia. Desordre de conversió.

MUTISME SELECTIU TRACTAMENT Teràpia comportamental i consell als pares. Farmacològic ( ISRS ).

DESORDRES DEL DESENVOLUPAMENT RETARD MENTAL Coeficient intel.lectual < 70 Dèficits adaptatius (comunicació, cura personal, treball, utilització dels mitjans comunitaris...).

RETARD MENTAL EPIDEMIOLOGIA 1% - 3% Més freqüent en homes (1,5 : 1) Si és secundari a factors genètics no hi ha diferències entre nivells socioeconòmics Si altra és per una altra causa és més freqüent en grups socioeconòmics baixos.

RETARD MENTAL COMORBIDITAT 30% - 70% desordres psiquiàtrics: impulsivitat, irritabilitat hiperactivitat, poca atenció (4 –11%) autisme (5%) depressió ideació suïcida ansietat (25%), fòbies

RETARD MENTAL ETIOLOGIA Psicosocial Biològica Factors ambientals 30% - 40% idiopàtica

RETARD MENTAL ETIOLOGIA Causes psicosocials: POBRESA: malnutrició, sociocultural FACTORS FAMILIARS: baix coeficient intel.lectual, falta d’estimulació psicosocial FALTA DE PROGRAMES COMUNITARIS: diagnòstic i intervenció precoç, educació especial, entrenament vocacional.

RETARD MENTAL ETIOLOGIA Causes biològiques: GENÈTIQUES: defectes autosòmics dominants, errors del metabolisme (recessiu), anomalies cromosòmiques (Sd X fràgil, trisomia 21), herència poligènica.

RETARD MENTAL ETIOLOGIA Causes biològiques PRENATALS: malaltia materna (diabetis, toxèmia), infecció materna (rubèola, CMV, toxoplasmosi, sífilis, herpes, VIH), toxines, malformacions cerebrals, malnutrició extrema, retard del creixement intrauterí.

RETARD MENTAL ETIOLOGIA Causes biològiques: PERINATAL: prematuritat extrema, incompatibilitat de grup sanguini, trauma cerebral, accident cerebrovascular. INFÀNCIA: infecció cerebral, traumatisme cranial, tumor cerebral, hipotiroïdisme, irradiació, asfixia, malnutrició severa

Infeccions recurrents, hèrnies, estrabisme, escoliosi RETARD MENTAL SD X FRÀGIL Causa heretada més freqüent de retard mental (1/1200 homes i 1/2500 dones). Físic característic: cara allargada, orelles prominents, mandíbula prominent, paladar arquejat, macroorquídia. Infeccions recurrents, hèrnies, estrabisme, escoliosi

RETARD MENTAL SD X FRÀGIL 50% borderline o retard mental Problemes comportamentals: ansietat, timidesa, contacte visual pobre, aïllament social, mutisme selectiu. Defectes del llenguatge: abstracció pobra, sintaxi immadura, problemes d’articulació. Dèficits neuropsicològics: inatenció, defectes de concentració, labilitat emocional

RETARD MENTAL AVALUACIÓ Nivell de desenvolupament cognitiu (tests estandarditzats) Adaptació Comunicació i socialització Mèdica Psiquiàtrica

RETARD MENTAL DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL Desordres d’aprenentatge Autisme Defectes de comunicació Funcionament intel.lectual borderline Defecte visual o auditiu sever

RETARD MENTAL TRACTAMENT Planificació educacional Teràpies pels desordres psiquiàtrics Tècniques de modificació de la conducta Teràpia a la família(disminuir la sobreprotecció...) Fàrmacs (metilfenidat i dextroamfetamina per reduir la impulsivitat i hiperactivitat, ISRS, liti, beta-bloquejants per tractar l’agressivitat, folats en el Sd X fràgil).