Els models ESE i rènting: fent camí cap a una millor gestió local de l’energia

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
QUÈ PASSA AMB L’AIGUA DE L’ESTANY?. L’ESTANY DE BANYOLES ÉS UN BÉ COMUNAL. COM A TAL L’AJUNTAMENT ÉS EL GESTOR D’AQUEST I ELS BANYOLINS I BANYOLINES SÓN.
Advertisements

ECONOMIA DE L’EMPRESA 1 BATXILLERAT UNITAT 1 L’EMPRESA I L’ENTORN.
Premi Innovació Lear Propostes Projectes Final Carrera Març 2010
Servei de Contractacions i Subministraments
Marta Damunt Meritxell Esquius Núria Puigivila Sonia Sánchez
Gestor Integrat de Referències
COHABITATGE ‘COHOUSING’*
Eines per combatre la pobresa energètica des de l’administració local: el cas de l’Ajuntament de Cornellà Montse Sanllehy i Virgínia Vallvé 22 de setembre.
L'ELECTRICITAT I CIRCUIT ELÈCTRIC.
PROJECTE BANDA AMPLA RURAL - SATÈL·LIT
El Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses per l’energia local sostenible
Sistemes de mesura i control per a l'agricultura.
UNITAT 1 L’EMPRESA I L’ENTORN ECONOMIA DE L’EMPRESA 1 BATXILLERAT.
Fitxa cas.
SISTEMES DE GESTIÓ ENERGÈTICA I AMBIENTAL: Àrea Medi Ambient i Eficiència Energètica
Disseny de la interfície d’un smartwatch i l’aplicació mòbil
Projecte de millora de l’eficiència, la sostenibilitat i el benefici de la flota pesquera d’arrossegament Barcelona, 1 de febrer de 2010.
Prova pilot sensor de control volumètric a 4 municipis de la província de Barcelona Conchita Vicaria
Aportacions Reintegrables per a empreses culturals.
EL ROL DE LES EMPRESES INSTAL·LADORES EN L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
El Projecte Qualitat és la proposta pel canvi en el context de l’escola vers una cultura de la Qualitat que cerca la sistematizació com a procés per a.
Anàlisi econòmica i financera
EL NOSTRE AJUNTAMENT I L’ESTALVI D’AIGUA
EXPLOTACIÓ D’ENERGIES RENOVABLES: SOLAR I EÒLICA
GRUP DE MEDI AMBIENT IES Guillem Sagrera 1997/2008.
Control de Retirada de Vehicles
Gestió eficient dels recursos en els equipaments escènics i musicals
1 u n i t a t La funció comercial de l’empresa.
Ordenança de soroll de la Xarxa de ciutats i pobles cap a la Sostenibilitat Control de soroll dels vehicles de motor Montesquiu, 27 de novembre 2008 Maria.
CAMPANYA PER A L’ESTALVI D’ENERGIA
ANÀLISI DELS ESTATS FINANCERS DE L´EMPRESA
DGCEC - ICEC SERVEI DE DESENVOLUPAMENT EMPRESARIAL (SDE)
Circuit de gestió dels expedients de CAIXA DE CRÈDIT 2018
Auditories energètiques
PLA DE FORMACIÓ DEL CENTRE
Fitxa cas.
Infraestructures i Productivitat Universitat de Barcelona
COGENERACIÓ AMB PILES DE COMBUSTIBLE: APLICACIÓ A EDIFICIS DE LA UPC
GO PRO Martí Macià 5è A.
Estat de benestar i drets socials
Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions.
Reptes i oportunitats per a l'estalvi i l’eficiència energètica en els equipaments de Granollers Barcelona, 10 de març de 2015.
. Eficiència energètica mitjançant l’estalvi elèctric per la substitució de bombetes de vapor de sodi de 150W per luminàries de tecnologia LED de 80W a.
Pressupost municipal 2017 Liquidació Figueres, març de 2018.
NOVETATS NOVA DIRECTIVA DE CONTRACTACIÓ I TRANSPOSICIÓ CATALANA
L´aprovisionament L´aprovisionament consisteix a comprar els materials necessaris per l´activitat de l´empresa (la majoria matèries primeres), emmagatzemar-los.
1a JORNADA D’EMPRENEDORIA I EMPRESA
L’electricitat i el circuit elèctric
SISTEMES DE GESTIÓ ENERGÈTICA I AMBIENTAL: Àrea Medi Ambient i Eficiència Energètica
Creixement econòmic de Liquats Vegetals: Presència als lineals de les grans distribuidores d’alimentació. Núria Arimany Anna Sabata Xavier Ferràs Petra.
NOVES LÍNIES DE FINANÇAMENT ICF
Nou reglament del Programa RENOVA
Presentació de la matèria de Química Curs 1r de Batxillerat
Millores en la normativa relativa al programa d’ajuts i a la promoció de la implantació d’energies renovables Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i.
Pere Antoni Mas Cladera
La millora de l’eficiència energètica als edificis de la UPC.
Ajuntament de Faura PRESSUPOST 2008 Novembre 2007.
Els “trapicheos” d’uns quants socialistes al nostre poble Palau-solità i Plegamans $
EL SISTEMA ECONÒMIC.
La Gestió dels Camps de Futbol
Projecte: Videojocs.cat
DA46: PROCÉS D’ADAPTACIÓ FINAL 01/01/2013 Subdirecció Màrqueting MUTUALISTES EN OPCIÓ ALTERNATIVA AL RETA.
S’UTILITZEN EN LES OPERACIONS DE FINANÇAMENT DE L’EMPRESA A LL/T.
ARTS PLÀSTIQUES Eva Navas Vela 1.
Fitxa cas.
ESTALVI EN ENLLUMENTA PUBLIC SENSE INVERSIO
Xarxa de lluita contra el maltractament i la violència de gènere
Jornada Cloenda Esports
Plenària del Patronat 6 de juny de 2019
CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT, AGRICULTURA I PESCA
Transcripción de la presentación:

Els models ESE i rènting: fent camí cap a una millor gestió local de l’energia Josep Barberillo Gesa josep@gesa.cat

ESTAT ACTUAL Tant l’Administració pública com les empreses privades han perdut en la seva gran majoria, la capacitat d’inversió i no tenen la possibilitat d’endeutar-se més. Aquest fet s’accentua si tenim en compte que l’Administració pública és deficitària i que gran part de l’enllumenat públic és obsolet: Augment constant de les despeses de manteniment correctiu Augment del cost kWh (increment tarifa elèctrica)  Augment del cost econòmic L’entrada en vigor del Reglament d’Eficiència Energètica (RD 1890/2008 de 14 de novembre), de la Llei 6/2001 de 31 de maig d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn i de la Directiva 2012/27/UE del Parlament Europeu relativa a l’eficiència energètica, ha fet necessari buscar solucions de finançament per obres i millores necessàries relacionades amb l’eficiència energètica, la reducció de la contaminació lumínica i una millor gestió local de l’energia.

ESTAT FUTUR Els contractes ESE i rènting són (a manca de recursos propis) una font de finançament externa, tant per l’administració pública com per l’empresa privada per poder afrontar actuacions en matèria d’eficiència energètica. Aquestes solucions permeten l’aplicació del Reglament d’Eficiència Energètica així com la incorporació de noves tecnologies. Estalvi econòmic immediat a curt termini (des d’un 10% a l’inici del contracte) i elevat a mig termini. Les operacions són viables autònomament, sense necessitat de rebre cap tipus de subvenció. A més, aquests estalvis es veuen incrementats si tenim en compte l’increment constant actual del preu de l’energia. Tant en el cas del rènting com de la ESE, la modernització de la instal·lació i el compliment del Reglament d’Eficiència Energètica suposa una reducció del consum energètic que permet finançar la inversió. Reducció de les emissions de CO2 en més d’un 60%, des del primer moment.

MODEL DE CONTRACTACIÓ RÈNTING No computa com endeutament ni inversió per l’Ajuntament (100% despesa corrent). Les quotes del rènting es paguen exclusivament gràcies a l’estalvi generat. Aquestes quotes inclouen l’assegurança i la garantia de tots els elements de la instal·lació que ho requereixin. Existeix, en cas que sigui necessari, la possibilitat d’incloure altres serveis a banda del subministrament del material i el manteniment durant el termini de garantia, com pot ser, la remodelació de part de les instal·lacions elèctriques. Es tracta d’una solució flexible ja que permet que l’Ajuntament segueixi sent el gestor de la instal·lació en tot moment i és també una solució dinàmica, ja que facilita les ampliacions així com les renovacions. L’Ajuntament és el màxim beneficiari de l’estalvi del cost energètic. Un cop finalitzat el rènting, l’Ajuntament passa a ser propietari dels nous equips amb un valor residual simbòlic previ acord i sense cost addicional.

MODEL DE CONTRACTACIÓ RÈNTING Rènting d’equips lumínics de tecnologia LED per la renovació de l’Enllumenat Públic de Cànoves i Samalús

MODEL DE CONTRACTACIÓ ESE Una empresa de serveis energètics és una persona física o jurídica que proporciona serveis energètics o de millora de l’eficiència energètica de les instal·lacions o locals d’un usuari i, en fer-ho, afronta un cert grau de risc econòmic. El pagament dels serveis es basarà (en part o totalment) en la millora de l’eficiència energètica i en el compliment de la resta dels requisits de rendiments convinguts. Les empreses de serveis energètics solen afrontar les inversions de millora si aquestes van acompanyades del manteniment de les instal·lacions, fent-se així responsables també dels compromisos d’estalvi. És recomanable que aquest tipus de contracte incentivi la millora del rendiment energètic de les instal·lacions més enllà dels objectius marcats. És per això que els beneficis extres obtinguts es reparteixen entre l’Ajuntament i l’empresa ESE per tal d’incentivar el canvi i la millora continuada de la instal·lació (modalitat estalvis garantits i compartits). Existeixen dos tipus de possibilitats pel que fa referència al pagament de l’energia: l’Ajuntament segueix fent el pagament directe de l’energia elèctrica a la companyia o bé es realitza aquest pagament a través de l’empresa ESE.

MODEL DE CONTRACTACIÓ ESE Contracte de subministrament i serveis pel manteniment de les instal·lacions de l’enllumenat públic exterior i semafòriques de Martorelles

ESTUDIS DE VIABILITAT TÈCNICA I ECONÒMICA Per tal d’assegurar la viabilitat tècnica i econòmica de l’operació és important disposar d’una assessoria tècnica independent que aporti el suport i l’atenció especialitzada necessària per establir les bases a mesura que es desenvoluparà tot el projecte. Aquesta experiència en estalvi i eficiència energètica fa que s'avaluïn correctament tant les mesures adequades d’estalvi energètic com l’estalvi d’energia realment aconseguit al final de cada any. Aquest assessorament tècnic independent inclou: Auditoria de la instal·lació: realització del inventari o validació d’inventari existent i detecció d’oportunitats de millora. Projecte executiu d’adequació: determinació de la reducció de costos a assolir i de les característiques futures de la instal·lació, així com de l’explotació, operació i manteniment de la mateixa. Definició de les prestacions que inclourà el contracte. En la modalitat ESE trobem les prestacions P1 a P6 que inclouen: la gestió energètica, el manteniment, la garantia total, la millora i gestió de les instal·lacions, inversions en estalvi energètic i treballs complementaris (P1 a P6). Simulació dels diferents escenaris financers possibles. Determinació dels paràmetres: VAN, TIR i PAYBACK, tenint en compte que en el cas que hi hagi subvencions aquestes revertiran directament a l’Ajuntament.

ESCENARI ECONÒMIC: ACTUAL – DURANT – DESPRÉS ESE / Rènting A ESTALVI FINAL TOTAL ESTALVI INICIAL ≥10% AMORTIZACIÓ INVERSIÓ COST CONSUM ENERGÈTIC FINAL COST CONSUM ENERGÈTIC ACTUAL COST CONSUM ENERGÈTIC FUTUR COST MANTENIMENT STÀNDARD COST MANTENIMENT ACTUAL COST MANTENIMENT PRESTACIONS FUTURES PREVISIÓ PRÒXIMS 5 ANYS D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA INVERSIÓ EN MILLORES A Estalvi econòmic addicional del cost de l’energia no consumida equivalent del 50% al 100% de l’import de la inversió realitzada en millora de l’eficiència energètica. Suport tècnic als municipis per la millora de l’enllumenat públic. Estudis de viabilitat tècnica i econòmica.

CONCLUSIONS Les dues solucions presentades permeten, entre d’altres: Disminuir els costos de l’Ajuntament sense cap sobre cost del què es paga actualment i sense necessitat d’inversió prèvia. Assolir estalvis econòmics importants des del primer moment i que van augmentant cada cop més, degut als continus increments de les tarifes elèctriques. Adequar la instal·lació al compliment de la Normativa. En el cas de no realitzar cap acció correctora, l’Ajuntament continua amb la mateixa despesa elevada, amb una instal·lació obsoleta i sense optar a cap tipus estalvi a mig termini.

Gràcies per la vostra atenció C/ 11 de setembre 43 B 1; 08520 Les Franqueses del Vallès (Barcelona) josep@gesa.cat 938465320 / 637423153 www.gesa.cat