Mirandes de Montserrat: Sant Jeroni pel camí nou Fer el cim de Sant Jeroni, el punt més alt de Montserrat, per una ruta clàssica, fàcil i captivadora, utilitzant el funicular per superar els desnivells més forts, i fruint sempre d’àmplies panoràmiques des de la carena de la serra de les Paparres. Per a nois i noies de 8 a 12 anys Aquesta excursió la podeu trobar al llibre Explorar Catalunya Volum 2 Excursió nº 29

La nostra excursió té com a punt de partida el monestir de Montserrat

Per tal d’arribar fins al monestir, podem utilitzar diversos mitjans de transport col·lectiu a més de l’autocar. Un dels més tradicionals ha estat l’Aeri de Montserrat

I en els darrers anys podem incorporar el recuperat cremallera de Montserrat

Arribem com arribem, Montserrat és un lloc ideal per veure mitjans de transport poc habituals i força sostenibles. Aquí podem veure un detall de les vies del cremallera

I la nova estació, a la zona del Monestir

Des de la zona del Monestir podem observar les vies de funicular de Sant Joan, punt de destí inicial per a la nostra excursió Des de la mateixa zona del monestir ja podeu veure el nostre destí final: l’ermita de Sant Miquel i la seva

Al monestir podem començar a impregnar-nos de l’ambient d’aquesta zona de la muntanya, amb excursionistes, turistes de tot tipus, romeries… i les figures pètries de les agulles que ho contemplen tot E

Per començar el nostre itinerari, ens hem de desplaçar tot just a la plaça de l’Abat Oliva, un dels centres neuràlgics de la zona del monestir

Mossos d’Esquadra Tot just a tocar de l’oficina dels Mossos d’Esquadra, comença el nostre itinerari

Allà trobarem un camí cimentat en rampa que porta cap als funiculars de Sant Joan i la Santa Cova i al Càmping de Montserrat

Passarem de llarg el funicular de la Santa Cova i ens dirigirem cap al de Sant Joan

Ens disposem a pujar al funicular fins al Pla de les Paparres

Es tracta d’un funicular modern que ens ajuda a superar ràpidament un fort desnivell

Una vegada al Pla de les Paparres, podem aprofitar per anar a veure l’aula de Natura, que es troba al pis superior de l’estació

L’Aula és oberta en el mateix horari que el funicular

Allà podem trobar informació geològica, sobre fauna...

I una terrassa no gaire ampla però amb uns plafons informatius que ens faciliten la identificació de les agulles, dels ocells...

I una perspectiva del Monestir a vista d’ocell

Una cop feta la visita, tornarem al pis de baix i iniciarem el nostre camí tot just per sota del pont de l’Aula

El camí és ample i ben fressat i apareixen algunes marques de pintura groga que ens acompanyaran al llarg de tota l’excursió

X Camí a St. Jeroni Tot just al primer revolt trobem la primera cruïlla de camins. El nostre camí és el de l’esquerra, marcat amb unes marques molt difuses de color groc. El de la dreta, marcat amb marques grogues i blanques de PR l’hem de deixar de banda. Marques grogues Marca de PR

El camí travessa boscos humits al peu de les agulles

I molts trams amb les ja tradicionals escales montserratines I molts trams amb les ja tradicionals escales montserratines. Malgrat que hi pugui haver algun desviament, com el de la dreta, nosaltres sempre seguirem pel camí principal

El primer tram del camí és força espectacular i freqüentat pels turistes que hi pugen amb el funicular. No us estranyi de veure per aquesta zona gent amb xancles, tirants, o qualsevol altra cosa que ens puguem imaginar

A més de turistes , també és força fàcil de veure escaladors, sobretot a la Gorra Frígia, una de les agulles més característiques de la zona

Si busquem bé, a les parets que surten del mateix camí, ens serà fàcil trobar vies d’escalada amb les seves característiques “xapes”

El camí està ben protegit amb baranes i les vistes són espectaculars

Des d’alguns punts del camí, encara és possible veure la zona del monestir

Podem jugar a trobar les agulles que coneguem, a posar-los-hi nom… En el fons a entrar de ple a l’univers petri montserratí

A les obagues, també ens podem trobar grates sorpreses, com és el cas d’aquest til·ler. De ben segur que la majoria d’infants no saben que la til·la s’agafa d’un arbre...

I parem atenció amb el grèvol I parem atenció amb el grèvol. Durant molts anys la gent l’ha tallat per Nadal per guarnir les cases amb les seves fulles verdes i les seves boles vermelles. Cal que sapiguem que aquesta “tradició” el va portar a desaparèixer de moltes zones i que és prohibida la seva recol·lecció. Si fem aquesta excursió a l’hivern, podrem gaudir dels seus colors i veure com alguns animals s’alimenten dels seus fruits

El nostre camí continua en direcció a Sant Jeroni i, en algun punt, es troba excavat a la roca

Com ja hem dit abans, unes marques grogues una mica desdibuixades ens acompanyen al llarg de tot el camí

De cop i volta apareix a la nostra esquerra un mirador De cop i volta apareix a la nostra esquerra un mirador. Es tracta de l’anomenat Mirador de la Icona o de la Serra de les Paparres

Poc després, a l’esquerra, unes escales ens marquen la pujada al mirador

Des del mirador tindrem unes vistes magnífiques

St. Jeroni Serrat del Moro Cavall Bernat Amb Sant Jeroni, el Serrat del Moro i el Cavall Bernat com a teló de fons

Després de descansar al mirador, continuem pel camí principal en direcció al nostre objectiu, amb el Cavall Bernat a la nostra dreta

Marca de pintura taronja Durant tot l’itinerari apareixen diversos camins secundaris que no hem de prendre. Són camins oberts pels escaladors i que porten al peu de roques i agulles. Alguns d’ells estan marcats amb pintura, altres amb fites… nosaltres seguirem sempre el camí principal sense desviar-nos Fita

Abans de marxar d’excursió, sempre podem recollir informació sobre llegendes, històries… Sobre el Cavall Bernat de Montserrat n’hi ha unes quantes. I de roques amb aquest nom, a tot el país encara més

X Com ja us hem comentat, els corriols que surten d’aquest camí són força nombrosos

Val la pena aturar-se a contemplar el paisatge

Ens apropem a la zona de Sant Jeroni Ens apropem a la zona de Sant Jeroni. Oi, que aquesta agulla ens recorda alguna cosa?

Al llarg del camí, trobarem diverses fites de terme Al llarg del camí, trobarem diverses fites de terme. Aquestes pedres són part de la nostra història i encara serveixen per delimitar els diferents termes municipals

Les marques grogues, tot i que estan desdibuixades,ens acompanyen durant el camí

I eviten que ens desviem del nostre camí I eviten que ens desviem del nostre camí. En aquest cas, nosaltres hem de seguir recte X

Tot just sota una roca trobem un pont de fusta que ens ajuda a travessar un petit torrent

Tot just en travessar-lo podrem observar unes petites gorges que ens venen a il·lustrar com l’aigua transforma i treballa el paisatge. Si fa poc ha plogut les trobarem plenes d’aigua i podrem veure alguns amfibis. Sobretot no els molestem, a Montserrat l’aigua superficial és escassa i aquestes petites basses són fonamentals per a la supervivència de moltes espècies

Una cop superat el pont, trobarem el camí cimentat i de pujada Una cop superat el pont, trobarem el camí cimentat i de pujada. Allà trobarem una cruïlla de camins entre el que porta a Sant Jeroni i el que va cap al Monestir. Nosaltres continuarem rectes

Continuem pujant

El camí comença a enfilar-se per la roca, amb alguns trams esglaonats

Trobarem més indicadors com aquest de fusta, que fan que l’excursió no tingui pèrdua

I més corriols i marques que porten a parets i agulles de la muntanya

Després d’un tram d’escales, trobem l’ermita de Sant Jeroni

Allà trobarem algunes ombres on poder descansar

Camí a Sant Jeroni Mirador del Moro Per tal de pujar fins al cim de Sant Jeroni, hem d’agafar el camí de l’esquerra, tot just mirant la porta de l’ermita. Si triéssim el de la dreta, aniríem a parar al Mirador del Moro

L’inici de la pujada és força original amb un camí empedrat que recull al centre l’aigua de pluja i la canalitza

Una mica més amunt, la vista és impressionant Una mica més amunt, la vista és impressionant. Fins i tot, podem veure el Pla de les Paparres, el nostre punt de partida. Aquest punt brillant del fons és l’edifici de l’estació superior del funicular

La vista cap a la zona de l’Anoia i el Penedès ens demostra com Montserrat és una veritable talaia per contemplar bona part de Catalunya

Prop del cim, també trobarem un espai preparat per tal de fer un bivac

I moltes escales que sembla que pugen al cel

Abans d’arribar al cim trobem un monòlit d’homenatge a Verdaguer

I ja només ens falta l’esforç final per assolir el cim I ja només ens falta l’esforç final per assolir el cim. El camí està format per escales i algunes baranes i cal anar una mica amb compte que ningú surti del camí

Tinguem en compte que estem en una zona on les parets i les canals verticals conformen el més pur ambient montserratí

Una vegada al cim trobem la miranda que protegeix el cim i una taula d’orientació

I al nostre costat, el vèrtex geodèsic

La vista sobre la gran muralla nord és colpidora

Montcau La Mola Fins i tot, en un dia amb calitja d’estiu, podem reconèixer des del cim el Montcau i la Mola

Heliport I als nostres peus, el Mirador del Moro, amb l’antiga estació superior de l’Aeri de Sant Jeroni, la torre de comunicacions i l’heliport

Una cop hem refet forces, comencem el camí de baixada

Si ens fixem, fins i tot aquí dalt podem trobar alguna marca groga

A qualsevol excursió, sempre et pots trobar sorpreses, A qualsevol excursió, sempre et pots trobar sorpreses,... i l’abandonament d’animals és un fet massa habitual a les nostres muntanyes

Tornem a passar per davant de l’ermita de Sant Jeroni, que ens permet aixopluc en cas de pluja

Desfem el camí de pujada fins trobar la cruïlla de camins que hem vist amb anterioritat

En aquest punt, hem d’agafar ell camí que ens porta al Monestir de Montserrat

S’inicia el camí antic de Sant Jeroni, que pel torrent de Santa Maria ens portarà de retorn al monestir. Les marques grogues ens continuen acompanyant durant el nostre camí de baixada

Es tracta d’un camí ombrívol, que circula paral·lel a la riera, entrecreuant-la o, fins i tot, en algun tram, per dintre d’ella

Els trams més verticals o relliscosos se salven mitjançant les clàssiques escales montserratines. En alguns punts, tornarem a trobar corriols que surten del camí principal. Nosaltres hem de seguir el camí més evident, tot cercant les marques grogues.

En un petit clar dintre de la pròpia riera, anomenat el Pla dels ocells, veiem com el camí canvia de vessant i ens acostem a les roques de la nostra esquerra. A la base de la roca el camí és cimentat i amb alguns esglaons

En aquesta zona encara són evidents les marques dels diversos incendis forestals que a les darreres dècades han assolat el massís

Continuem davallant pel camí tot resseguint les seves giragonses i fixant-nos en les marques grogues

Marca de PR X En un punt del camí, ens tornem a retrobar amb les marques del PR que hem vist a l’inici de l’itinerari. Les deixem de banda i continuem endavant fins una petita balma i cruïlla de camins

Trobem aquesta petita balma tot just a tocar de l’anomenada Placeta de Santa Anna. Allà es creuen el GR 172, el PR que hem vist amb anterioritat i les nostres marques grogues. Nosaltres hem d’anar a buscar, a la nostra dreta, les marques del GR i les grogues que baixen cap a unes escales de ciment

I les escales que hem de començar a baixar

Ens trobem tot just enfront de la zona de les Magdalenes i la Gorra Frígia i podem veure el camí nou de Sant Jeroni

Tot seguit, arribem a l’anomenat Pas dels Francesos Tot seguit, arribem a l’anomenat Pas dels Francesos. Es tracta d’una estreta xemeneia que es salva fàcilment gràcies als esglaons i les baranes

Una vegada superat el Pas dels Francesos ja es torna a veure la zona del monestir

Ara cal baixar per un camí flanquejat per una barana verda

Que ens acosta a un pont de fusta que salva part del barranc pel qual baixem

Al costat del pont, trobem uns esglaons de ferro i una cadena, senyal de l’antic camí que salvava aquest pas com si es tractés d’una via ferrata

Tot just a tocar del monestir, trobem un abeurador, senyal del pas d’animals per aquesta zona de la muntanya durant molts segles

Ja som a punt de finalitzar l’excursió Ja som a punt de finalitzar l’excursió. Només ens falta travessar aquest pont...

Agafar el camí de l’esquerra, ja que a la dreta aniríem cap al Via Crucis...

I, per fi, arribem a la Plaça de l’Abat Oliva, molt a prop del punt de partida de la nostra excursió

Ara, i abans de marxar cap a casa, podem visitar el Santuari, i barrejar-nos amb la multitud de turistes que al llarg de tot l’any omplen aquesta zona de la muntanya