LES PLANTES.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
LES PLANTES.
Advertisements

Ciencias Naturales.
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
BORJA SÁNCHEZ NOGUERO JAUME UREÑA GARCÍA VICENTE FERNÁNDEZ SANZ
Els ecosistemes i el medi ambient
Què és un terratrèmol? Un terratrèmol és la manera natural que té la Terra d’alliberar tensions acumulades a la litosfera com a conseqüència dels moviments.
ASSECAT IR i UV.
ENERGIA Energia és allò capaç de transformar la matèria.
Dofins.
PLANTES.
L’ERA DEL MAQUINISME Àlex Mogena.
LES PLANTES I ELS FONGS Tema 6.
LA NUTRICIÓ DELS VEGETALS
ORIENTACIÓ I COORDENADES GEOGRÀFIQUES
NUTRICIÓ CEL·LULAR Conjunt de processos mitjançant els quals les cèl·lules obtenen la matèria i l’energia necessàries per fer les funcions vitals.
Tema 6: L’ENERGIA.
Energia solar Núria.J i Alexia.
Composició de l’aire (% en volum)
LA PLUJA ÀCIDA.
LES PLANTES.
ESQUEMA CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r d’ESO Les plantes i els fongs
Clica sobre cada requadre per saber-ne més
LES PLANTES I LES SEVES PARTS
L'ART GREC.
MESCLES I DISSOLUCIONS
Característiques dels cucs:
La Salamandra.
CIÈNCIES NATURALS TEMA 1. LES FUNCIONS VITALS
EL JOC DELS PINS CAMP D’APRENENTATGE D’EMPÚRIES
La funció de relació en els vegetals
APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ
Éssers vius i éssers inerts
LA LLUM És una forma d’energia que percebem amb el sentit de la vista
Energia i velocitat de les reaccions químiques
AUTOECOLOGIA L’autoecologia estudia l’adaptació dels organismes al medi en el qual viuen. Morfologia dels organismes Fisiologia Tipus d’alimentació Tipus.
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
Aprenem a trasplantar Cicle Inicial.
Coneixement del Medi Natural
LA NUTRICIÓ EN LES PLANTES
Coneixement del Medi Natural
Son mamífers, vertebrats i herbívors.
QUÈ FA EL NOSTRE COS AMB L’AIRE QUE AGAFA QUAN INSPIREM?
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
Llegendes sobre la Lluna
L’estrella de mar Ara us explicaré la història d’una estrella de mar.
EN EL VENTRE DE LA TEVA MARE
TOTS ELS INDIVIDUS D’UNA MATEIXA ESPÈCIE SÓN IGUALS?
Noms: Cristobal Grup i nivell: 5èA Escola: CEIP Anselm Clavè
TEMA 5: VIVIM EN ECOSISTEMES
Les Plantes Guillem Soler Garcia.
L’AIGUA A LA NATURA.
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
LA REPRODUCCIÓ DELS ANIMALS
Els corriols Piu i Piua.
L’Aparell Circulatori
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
XIII a Setmana de la solidaritat
OBSERVEM LES PLANTES NOM: DIA:.
LA REPRODUCCIÓ DELS ANIMALS
LA ZEBRA ÍNDEX -Característiques - On viu - Alimentació - Comportament - Reproducció - Altres especies - Perills - Perquè he triat aquest tema.
Les plantes i els animals del Riu Túria
L’ ELEFANT.
El cos humà: Els aparells i els seus òrgans
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ.
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
HIGIENE DELS ALIMENTS.
LES MÀQUINES.
TREBALL COOPERATIU LES ABELLES
LA TERRA.
ESTRUCTURA D’UNA CÈL·LULA VEGETAL
Transcripción de la presentación:

LES PLANTES

CLASSIFICACIÓ DE LES PLANTES:

Estan dividides en 3 parts: Fulles: Surten de la tija i de les branques. Amb elles, les plantes respiren i fan la fotosíntesi. Tija: És el tronc que comunica les arrels amb les fulles i és per on circula la sàvia. Arrels: Normalment es troben a l’interior de la terra i és per on les plantes absorbeixen l’aigua i els minerals

Arrels Serveixen per alimentar-se i per agafar-se al terra. De vegades també podem trobar les arrels a l’aire, formant lianes.

Tipus d’arrels: Arrel principal amb arrels secundàries Arrel principal gruixuda Arrel en cabellera

Tiges aèries: Tija: Arbre Arbust Herba És la part més dura per on passen les substàncies nutritives des de l’arrel fins a les fulles. Al seu interior hi trobem els vasos conductors que transporten la sàvia. Tiges aèries: Arbre Arbust Herba

Tiges subterrànies: Bulb Rizoma Tubercle

Fulles: Les seves funcions són: Estan formades per: Pecíol: És la part per la que s’enganxa a la tija. Limbe: És la part aplanada, normalment de color verd. Les seves funcions són: Capturar la llum del sol per fer la fotosíntesi. Respirar: Agafen Oxigen i expulsen Diòxid de Carboni.

Les fulles es poden classificar segons: La vora del limbe. La forma del limbe. La seva persistència. El tipus de nervis. Etc.

Segons la vora del limbe. Vora sencera Vora amb lòbuls Vora amb dents

Segons la forma del limbe. Limbe arrodonit Limbe palmat Limbe ovalat Limbe allargat Limbe triangular

Segons la seva persistència. Fulla perenne Fulla caduca

Altres classificacions: Senceres

Lanceolades

Asserrades

Dentades

Trilobulada

Acicular

Palmeada

Lobulada

La nutrició a les plantes Les plantes necessiten alimentar-se i respirar per créixer i reproduir-se. Les plantes són autòtrofes, és a dir, a partir de l’aigua i dels minerals que hi ha al terra, s’elaboren elles mateixes el seu propi aliment fent servir la llum del Sol com a font d’energia. Els minerals i l’aigua circulen des de les arrels fins les fulles a través d’uns vasos conductors que transporten la saba bruta. Un cop elaborat l’aliment, la saba elaborada, torna a tota la planta a través d’uns altres vasos conductors Tot aquest procés, té lloc gràcies a la fotosíntesi i a la respiració. A la respiració consumeixen Oxigen i expulsen Diòxid de Carboni. Com a conseqüència de la fotosíntesi, les plantes consumeixen Diòxid de Carboni ( CO2 ) i produeixen Oxigen (O2 ). En el total d’aquest procès, durant el dia, la planta consumeix CO2 i produeix O2

La reproducció La flor és l’òrgan reproductor de les plantes. Està formada per: Pistil Sèpal Estams Pètals Els pètals s’agrupen formant el Sèpal.

Els estams són l’òrgan reproductor masculí Estan formats per un filament i al seu extrem hi trobem l’antera, que és on s’hi acumula el pol·len Pistil Estams Antera amb pol·len El Pistil és l’òrgan reproductor femení. Té forma d’ampolla i al seu interior hi trobem l’òvul. L’estigma és la part superior del Pistil, per on entra el pol·len

La pol·linització Quan els grans de pol·len maduren, surten de les anteres per poder anar a un pistil, que pot estar a la mateixa flor o a una altra. Per poder desplaçar-se utilitzen dos sistemes: 1.- Són arrossegats pel vent fins que entren en contacte amb un pistil. 2.- Quan els insectes es posen a sobre de la for, el pol·len s’enganxa al seu cos i així el porten a una altra flor. Quan els grans de pol·len arriben al pistil, es produeix la fecundació. Aquesta flor fecundada es marceix i es converteix en una llavor, a partir de la qual naixerà una nova planta.

La germinació Quan la llavor entra en contacte amb el terra, podrà començar a germinar sempre que les condicions de temperatura i humitat siguin les adequades. En cas que les condicions no siguin les adequades, la llavor podrà romandre en estat aletargat durant un cert temps, que depenent de l’espècie pot ser de diversos dies o fins i tot centenars d’anys. Per poder créixer i desenvolupar-se mentre estigui soterrada, utilitzarà les substàncies de reserves de la mateixa llavor.