UD 3: ELS AGENTS INFECIOSOS I LA INFECCIÓ

Microbiologia DEFINICIONS: Microbiologia: Ciència que estudia els microorganismes Microorganisme : ésser viu de petit tamany Agent patogen: ésser viu capaç de causar infecció ( Bacteris, virus ??, fongs, protozous) Microscopi : aparell que ens serveix per observar coses petites (ex. Microorganismes).

Introducció 1a classificació éssers vius: Regne Moneres Regne Protoctists Regne Fongs Regne Animals (moviment) Regne Vegetal (Fotosíntesi) Al 1674 Antonie Van Leeuwenhoek descobreix microorganismes → Observació aigua estancada.

Classificació final: Regne de les MONERES : Organismes unicel·lulars Formats per cèl·lules sense nucli: cèl·lula procariota Tenen coberta externa de protecció. BACTERIS

REGNE dels PROTOCTISTS: Organismes unicel·lulars Formats per una cèl·lula amb nucli diferenciat : cèl·lula eucariota No paret cel·lular PROTOZOUS:

REGNE dels FONGS Organismes unicel·lulars: llevats Organismes pluricel·lulars : fongs Tenen paret cel·lular

Regne animal ---- Mobilitat Regne vegetal ---- Fotosíntesi VIRUS??? NO inclosos en cap regne , dicussió de si són o no éssers vius Capaços d'invair cèl·lules i provocar malaties

CÈL·LULA PROCARIOTA No nucli diferenciat , no membrena nuclear Poca complexitat, senzilla Paret externa de protecció = PARET CEL·LULAR Pocs organuls cel·lulars Ribosomes (síntesi prot.) Cilis i flagels( mobilitat) Mesosomes (respiracio,..

Feu doble clic per afegir una imatge CÈL·LULA EUCARIOTA Té nucli diferenciati per tant membrana nuclear És complexa Té molts organuls diferenciats i especialitzats Feu doble clic per afegir una imatge

MICROORGANISMES BONS I DOLENTS Microorganismes dolents : causen malalties Utilitats dels microorganismes: Microorganismes bons Putrefacció : descomposició de la MO on els components organics passen a inorgànics i així les plantes els poden reutilitzar Digestió : sobretot en remugants. Per mantenir l'equilibri intestinal Fermentació : per aconseguir productes alimenticis : iogurt, formatge, vi...

RELACIÓ DELS MICROORGANISMES AMB ALTRES ÉSSERS VIUS PARASITISME : Un ésser viu d'aprofita de l'altre SiMBIOSI : Les 2 espècies en contacte en surten beneficiades COMENSALISME : Una espécie en surt beneficiada i a l'altra no en surt ni perjudicada ni beneficiada SAPROFITISME : Éssers vius que s'alimenta de MO morta. PARÀSITISME OPORTUNISTA: Infecció d’un ésser viu aprofitant el moment adequat

BACTERIS Pertanyen al regne de les moneres Microorganismes unicel·lulars formats per una cèl·lula procariota Tenen una mida entre 1 i 3 micrometres Fa moltísssims anys que són a la terra, ells han perpetuat la vida

ESTRUCTURA BACTERIANA EMBOLCALLS Paret bacteriana Càpsula Membrana citoplasmàtica CITOPLASMA Ribosomes Vacuols Nucli no diferenciat APÈNDIX Cilis Flagels Feu doble clic per afegir una imatge

Feu doble clic per afegir una imatge FORMES BACTERIANES COCS Sols Amb parella : diplococs En grup i en tires llargues: ESTREPTOCOCS En grup i en agrupació de raïm: ESTAFILOCOCS BACILS ESPIROQUETES O ESPIRILS VIBRIONS Feu doble clic per afegir una imatge

GRAM Tinció de GRAM permet diferenciar entre: Bacteris GRAM + (lila-blavós) Bacteris GRAM – (vermells)

FISIOLOGIA BACTERIANA REPRODUCCIÓ Els bacteris per crèixer i reproduir-se necessiten: Tº : 37 ºC Nutrients Aigua En aquestes condicions la majoria de bacteris es reproduixen cada 20 o 30 min. La reproducció bacteriana : BIPARTICIÓ : d'un sol bacteri se n'originen 2 de nous idèntics entre ells i idèntics al seu progenitor

Reproducció bacteriana(I): Bipartició

Reproducció bacteriana (II) El que passa realment és que amb molt poc temps (si condicions són idònies ) la població bacteriana augmenta ràpidament. Això passa fins que s'acaben nutrients,hi ha un canvi de Tº, falta aigua... Llavors comencen a morir.

Representació gràfica creixement bacterià

ESPORES BACTERIANES Les espores són formes de RESISTÈNCIA Quan les condicions del medi són adverses ( manca d'aigua, manca d'aliment, canvis de Tº, acció de diferents agents...) la formació d'espores perment als bacters sobreviure No tots els bacteris les formen. COM HO FAN?? Es converteixen en una mena de llavor compacte, perden aigua, reduixen la mida i el seu metabolisme s'inactiva Aquesta llavor que conté MATERIAL GENÈTIC,en un citoplasma que és molt reduit, i està envoltat d'una COBERTA MOLT RESISTENT.

Le espores resistiràn a condicions extremes durant molt de temps (fins i tot anys) Quan les condicions del medi tornin a ser idònies l'espora GERMINA : torna a agafar aigua (hidratació) i activa el metabolisme : FORMA VEGETTIVA de nou.

ALGUNS BACTERIS DEL COS HUMÀ (Microflora) MICROFLORA INTESTINAL: A intestí humà hi ha molts bacteris. La femta humana està produida i constituida en gran part per bacteris (100.000 milions de bacteris/ gram de femta). Els bacteris ens ajuden a: Afavorir la digestió Produir vitamines (vit. K , imprescindibles per a la coagulació) E.coli hi viu com a comensal i n'hi ha gran quantitat en femta MICROFLORA BUCAL: A dents, genives, espais interdentals... La colonització està afavorida per l'aport constant de menjar que queda a la cavitat bucal. ex. a placa dentària podem trobar Streptococcus causants de les càries, ja que secreten un àcid que descalcifica el teixit ossi de la dent

MICROFLORA DE LA PELL: En algunes àrres de la pell fins a 10 milions / cm2 ex.Prop del nas : S.aureus ex.A les zones humides i greixoses: Propionibacterium, és l'encarregat de l'olor característica de la suor. Són necessaris per protegir aquestes zones sinó serien atacables per altres microorganismes + perillosos. MICROFLORA DELS GENITALS : També fan de protectors de la zona. Ex. A vagina de la dona hi viuen els Lactobacillus, no donen alteracions sinó que impedeixen que hi creixin altres microorganismes com la Candida albicans

MEDIS DE CULTIUS BACTERIANS Components: Agar ( semblant a gelatina) Aigua Sals, sucre, sang... Placa Petri

MEDIS DE CULTIUS BACTERIANS Sembra : inocular el bacteri a créixer en el medi de cultiu Deixar-los créixer en condicions idònies: Tº: 37Cº durant 24-48 hores

MEDIS DE CULTIUS BACTERIANS Observació de la formació de colònies : S’observa a la superfície del medi com una mena de caps d’agulla, son colònies, agrupacions de bactèries. Tot i que poden variar en quant a tamany i forma, depenent de la bactèria. Por això, entre altres coses, es pot identificar a una bactèria per la seva colònia.

ANTIBIÒTICS: Substàncies capaces d’inhibir el creixement de les bactèries. Havia fet cultius amb S.aureus , quan estava apunt de tirar-los va observar que s’havien contaminat per un fong Penicillium. Li crida l’atenció que al voltant del fong no hi creixien bacteris → hi havia alguna cosa que inhibia el creixement dels bacteris : PENICIL·LINA. A partir de llavors ho provaren en persones i milloraven a malalties → Recerca de antibiòtics Cada tipus d’antibiòtic funciona per uns bacteris determinats Primer Antibiòtic descobert: Penicil·lina el 1928 per Alexandre Fleming

ANTIBIÒTICS ANTIBIOGRAMA: Bacteri sensible a Antibiòtic quan aquest és capaç de inhibir el créixement dels bacteris. Bacteri resistent a Antibiòtic quan aquest no és capaç de inhibir el creixement dels bacteris ANTIBIOGRAMA:

VIRUS Són els agents infecciosos més petits que existeixen → sols observables a microscopi electrònic (diàmetre de 20-300 nm) No tenen nucli, ni citoplasma, ni membrana citoplasmàtica → són una cadena de ADN o ARN envoltada per una estructura proteica Es classifiquen fora dels 5 regnes : inclassificables Els virus per si sols : no es nodreixen, no digereixen, no absorbeixen, no respiren, no metabolitzen, no adquireixen E, no excreten, no es reprodueixen, no tenen activitat cel·lular característica d’essers vius. SOLS CONTENEN INFORMACIÓ GENÈTICA HEREDITÀRIA.

DESCOBRIMENT: Es va observar que microorganismes diferents als bacteris que causaven malalties. La planta del tabac es veia afectada per una malaltia que cursava amb taques blanques i verd fosc a les fulles (Malaltia del mosaic del tabac); donant Ab no recuperaven. IvanosKi va fer 1 extracte de plants afectades i va filtrar-ho per un filtre de diàmetre més petit que els bacteris, va inocular-lo altres plantes sanes → les plantes van agafar la malaltia. ↓ Demostració que éssers vius més petits que els bacteris causaven infeccions

Estructura i formes víriques L’estructura bàsica : CÀPSIDE cobertya externa formada per proteïnes ÀCID NUCLEÏD : NUCLEOÏDE FORMES: 4 grans formes víriques : VIRUS POLIEDRICS ex. Virus de la varicel·la

VIRUS HELICOÏDALS ex. Virus del mosaic del tabac VIRUS COMPLEXE ex. Virus de la ràbia

VIRUS AMB EMBOLCALL Virus de la SIDA Virus de la grip

Replicació vírica Els virus NO es divideixen sinó que es REPLIQUEN : necessiten parasitar una cèl·lula i fer còpies idèntiques d’ell mateix :

FONGS Tenen estructura de cèl·lula eucariota i poden ser: UNICEL·LULARS : LLEVATS PLURICEL·LULAR : FONGS Viuen en el sòl, sobre MO i també en animals i humans on poden crear malalties. Els fongs són : bolets, floridures i els llevats Formats per llargs filaments : HIFES ( són cèl·lules eucariotes per tant tenen: Paret cèl·lular formada per quitina Membrana citoplasmàtica Diferernts organuls Nucli Un conjunt d’hifes : MICEL·LI ESTRUCTURA FÚNGICA

FONGS HIFES MICEL·LI

REPRODUCCIO FÚNGICA: ESPORULACIÓ Tenim una cèl·lula mare Origina diverses cèl·lules filles molt petites anomenades ESPORES La cèl·lula mare esclata i les espores cauen a terra on comencen a formar nous micel·lis Per a la reproducció els fongs necessiten: Humitat elevada Temperatura suau MO per alimentar-se

ACCIONS DELS FONGS FERMENTACIO AMB LLEVATS → PA Responsable : Saccharomyces cervesiae Es barreja farina de blat, sal llevat i una xic d’aigua → ho deixem reposar en un lloc temperat així el llevat digereix els sucres de la farina → dóna CO2 i alcohol etílic. ↓ ↓ bombolletes de s’evapora la molla amb cocció FERMENTACIO AMB LLEVATS → VI I CAVA Responsable : Saccharomyces ellipsoideus Transformen la glucosa del raïm en Alcohol i CO2 ↓ el podem treure o no segons si volem vi o cava

PROTOZOUS Són cèl·lules eucariotes unicel·lulars Pertanyen al Regne dels Protoctists ESTRUCTURA: Al ser cèl·lules eucariotes tenen característiques d'aquest tipus de cèl·lula: vacuola contràctil glicocàlix

CLASSIFICACIÓ DELS PROTOZOUS a)FLAGELATS: Proveïts d'un flagel per desplaçar-se. Són paràsits. Ex. tripanosoma (malaltia de la son) b)CILIATS: proveïts de cilis per desplaçar-se. Són paràsits o comensals. Ex. Paramecis c)RIZOPODES: tenen desplaçament gràcies a pseudopodes. Són paràsits. Ex. Amebes d)ESPOROZOUS: diverses formes: són Patràsits. Ex. plasmodis (malària) c a b d

REPRODUCCIÓ DELS PROTOZOUS ASEXUAL: GEMACIÓ les dues cèl·lules filles son de diferent tamany ESCISSIO MULTIPLE es formen moltes cèl·lules més petites a la vegada. SEXUAL: cèl·lules fusionen fragments dels nuclis en un procés anomenat conjugació, i després els dos individus exconjugants se separen i cadascun es divideix per bipartició.