La Terra Tema 2 Tema 2. La Terra2 1. Característiques de la Terra La Terra és un planeta de forma esfèrica lleugerament aplanada en els pols.La Terra.

Presentación del tema: "La Terra Tema 2 Tema 2. La Terra2 1. Característiques de la Terra La Terra és un planeta de forma esfèrica lleugerament aplanada en els pols.La Terra."— Transcripción de la presentación:

1

2 La Terra Tema 2

3 Tema 2. La Terra2 1. Característiques de la Terra La Terra és un planeta de forma esfèrica lleugerament aplanada en els pols.La Terra és un planeta de forma esfèrica lleugerament aplanada en els pols. El seu radi equatorial és de 6.371km i el seu radi polar és 14km inferior.El seu radi equatorial és de 6.371km i el seu radi polar és 14km inferior. Donada la seua distància al Sol presenta una temperatura superficial mitjana de 15ºC, la qual cosa li permet mantindre éssers vius, característica que no es dóna en cap altre astre conegut.Donada la seua distància al Sol presenta una temperatura superficial mitjana de 15ºC, la qual cosa li permet mantindre éssers vius, característica que no es dóna en cap altre astre conegut. La Terra és un planeta de forma esfèrica lleugerament aplanada en els pols.La Terra és un planeta de forma esfèrica lleugerament aplanada en els pols. El seu radi equatorial és de 6.371km i el seu radi polar és 14km inferior.El seu radi equatorial és de 6.371km i el seu radi polar és 14km inferior. Donada la seua distància al Sol presenta una temperatura superficial mitjana de 15ºC, la qual cosa li permet mantindre éssers vius, característica que no es dóna en cap altre astre conegut.Donada la seua distància al Sol presenta una temperatura superficial mitjana de 15ºC, la qual cosa li permet mantindre éssers vius, característica que no es dóna en cap altre astre conegut.

4 Tema 2. La Terra3 Té un camp magnètic que ens protegeix de radiacions solars perilloses.Té un camp magnètic que ens protegeix de radiacions solars perilloses. Té atmosfera formada per oxigen i nitrogen, que necessitem per a respirar.Té atmosfera formada per oxigen i nitrogen, que necessitem per a respirar. Al mantindre una temperatura mitjana de 15ºC l’aigua està líquida, imprescindible per a la vida.Al mantindre una temperatura mitjana de 15ºC l’aigua està líquida, imprescindible per a la vida. Les variacions d’esta temperatura fan que podem trobar-la en els tres estats: sòlid, líquid i gasós, i es desenvolupe el cicle de l’aigua.Les variacions d’esta temperatura fan que podem trobar-la en els tres estats: sòlid, líquid i gasós, i es desenvolupe el cicle de l’aigua. Té gran activitat geològica: terratrèmols, volcans, alçament de relleus,...Té gran activitat geològica: terratrèmols, volcans, alçament de relleus,... En el planeta Terra s’ha desenvolupat la vida, sent per tant un planeta únic dins del Sistema Solar.En el planeta Terra s’ha desenvolupat la vida, sent per tant un planeta únic dins del Sistema Solar. Té un camp magnètic que ens protegeix de radiacions solars perilloses.Té un camp magnètic que ens protegeix de radiacions solars perilloses. Té atmosfera formada per oxigen i nitrogen, que necessitem per a respirar.Té atmosfera formada per oxigen i nitrogen, que necessitem per a respirar. Al mantindre una temperatura mitjana de 15ºC l’aigua està líquida, imprescindible per a la vida.Al mantindre una temperatura mitjana de 15ºC l’aigua està líquida, imprescindible per a la vida. Les variacions d’esta temperatura fan que podem trobar-la en els tres estats: sòlid, líquid i gasós, i es desenvolupe el cicle de l’aigua.Les variacions d’esta temperatura fan que podem trobar-la en els tres estats: sòlid, líquid i gasós, i es desenvolupe el cicle de l’aigua. Té gran activitat geològica: terratrèmols, volcans, alçament de relleus,...Té gran activitat geològica: terratrèmols, volcans, alçament de relleus,... En el planeta Terra s’ha desenvolupat la vida, sent per tant un planeta únic dins del Sistema Solar.En el planeta Terra s’ha desenvolupat la vida, sent per tant un planeta únic dins del Sistema Solar.

5 Tema 2. La Terra4 2. La Terra es mou en l’espai La Terra es mou per l’espai a gran velocitat arrossegada pel Sol en el seu moviment per la galàxia de què forma part (la Via Làctia).La Terra es mou per l’espai a gran velocitat arrossegada pel Sol en el seu moviment per la galàxia de què forma part (la Via Làctia). També gira sobre si mateixa, en un moviment de rotació, mentres realitza un moviment de translació al voltant del Sol.També gira sobre si mateixa, en un moviment de rotació, mentres realitza un moviment de translació al voltant del Sol. La Terra es mou per l’espai a gran velocitat arrossegada pel Sol en el seu moviment per la galàxia de què forma part (la Via Làctia).La Terra es mou per l’espai a gran velocitat arrossegada pel Sol en el seu moviment per la galàxia de què forma part (la Via Làctia). També gira sobre si mateixa, en un moviment de rotació, mentres realitza un moviment de translació al voltant del Sol.També gira sobre si mateixa, en un moviment de rotació, mentres realitza un moviment de translació al voltant del Sol.

6 Tema 2. La Terra5 A. El moviment de rotació La Terra gira al voltant d’un eix imaginari en el sentit oposat al de les agulles del rellotge.La Terra gira al voltant d’un eix imaginari en el sentit oposat al de les agulles del rellotge. La Terra tarda 24 hores a dar una volta completa sobre si mateixa, en un moviment anomenat de rotació.La Terra tarda 24 hores a dar una volta completa sobre si mateixa, en un moviment anomenat de rotació. Com a conseqüencia del moviment de rotació, es produïx el dia i la nit.Com a conseqüencia del moviment de rotació, es produïx el dia i la nit. La Terra gira al voltant d’un eix imaginari en el sentit oposat al de les agulles del rellotge.La Terra gira al voltant d’un eix imaginari en el sentit oposat al de les agulles del rellotge. La Terra tarda 24 hores a dar una volta completa sobre si mateixa, en un moviment anomenat de rotació.La Terra tarda 24 hores a dar una volta completa sobre si mateixa, en un moviment anomenat de rotació. Com a conseqüencia del moviment de rotació, es produïx el dia i la nit.Com a conseqüencia del moviment de rotació, es produïx el dia i la nit.

7 Tema 2. La Terra6

8 7 Al llarg de 24 hores, un punt de la superfície terrestre passa per una zona il.luminada pel Sol: diem que hi és de dia, i per una zona fosca: diem que hi és de nit. i per una zona fosca: diem que hi és de nit. L’eix de rotació és una línia imaginaria que passa pels pols i travessa el planeta pel seu centre. El pla equatorial és un pla perpendicular a l’eix de rotació que talla la terra en dues meitats iguals, els hemisferis nord i sud.

9 B. El moviment de translació Tema 2. La Terra8 Pla de l’eclíptica

10 Tema 2. La Terra9 El moviment de translació A més de girar sobre si mateixa, la Terra també gira al voltant del Sol seguint una òrbita el.líptica, en un moviment anomenat de translació.A més de girar sobre si mateixa, la Terra també gira al voltant del Sol seguint una òrbita el.líptica, en un moviment anomenat de translació. El temps que la Terra tarda a dar una volta completa al Sol s’anomena any sidéreo i dura 365 dies, 6 hores i 9 minuts.El temps que la Terra tarda a dar una volta completa al Sol s’anomena any sidéreo i dura 365 dies, 6 hores i 9 minuts. En el nostre calendari els anys tenen 365 dies; i per a corregir este desfasament, entre l’any sidéreo i l’oficial, s’afegix a este últim 1 dia cada 4 anys (any bixest).En el nostre calendari els anys tenen 365 dies; i per a corregir este desfasament, entre l’any sidéreo i l’oficial, s’afegix a este últim 1 dia cada 4 anys (any bixest). El moviment de translació junt amb la inclinació del eix de gir de la Terra té dos conseqüències: la succesió de les estacions i la variació de les hores de llum diàries al llarg de l’any.El moviment de translació junt amb la inclinació del eix de gir de la Terra té dos conseqüències: la succesió de les estacions i la variació de les hores de llum diàries al llarg de l’any. A més de girar sobre si mateixa, la Terra també gira al voltant del Sol seguint una òrbita el.líptica, en un moviment anomenat de translació.A més de girar sobre si mateixa, la Terra també gira al voltant del Sol seguint una òrbita el.líptica, en un moviment anomenat de translació. El temps que la Terra tarda a dar una volta completa al Sol s’anomena any sidéreo i dura 365 dies, 6 hores i 9 minuts.El temps que la Terra tarda a dar una volta completa al Sol s’anomena any sidéreo i dura 365 dies, 6 hores i 9 minuts. En el nostre calendari els anys tenen 365 dies; i per a corregir este desfasament, entre l’any sidéreo i l’oficial, s’afegix a este últim 1 dia cada 4 anys (any bixest).En el nostre calendari els anys tenen 365 dies; i per a corregir este desfasament, entre l’any sidéreo i l’oficial, s’afegix a este últim 1 dia cada 4 anys (any bixest). El moviment de translació junt amb la inclinació del eix de gir de la Terra té dos conseqüències: la succesió de les estacions i la variació de les hores de llum diàries al llarg de l’any.El moviment de translació junt amb la inclinació del eix de gir de la Terra té dos conseqüències: la succesió de les estacions i la variació de les hores de llum diàries al llarg de l’any.

11 Tema 2. La Terra10 El moviment de translació

12 Tema 2. La Terra 11 El moviment de translació

13 Tema 2. La Terra12

14 Tema 2. La Terra13 Posició 1. Esta és la posició del cicle anual en què a l’hemisferi Nord arriben més raigs solars i de forma més perpendicular i en la que a l’hemisferi Sud arriben menys raigs solars i de forma més obliqua. Per acó, en l’hemisferi Nord es donen les temperatures més altes de l’any, és l’estiu, i en l’hemisferi Sud, es donen les més baixes, és l’hivern. En l’hemisferi Nord, el dia del any en què els raigs solars arriben més perpendiculars i hi ha més hores de llum és el 21 de juny. És el dia que comença l’estiu.Posició 1. Esta és la posició del cicle anual en què a l’hemisferi Nord arriben més raigs solars i de forma més perpendicular i en la que a l’hemisferi Sud arriben menys raigs solars i de forma més obliqua. Per acó, en l’hemisferi Nord es donen les temperatures més altes de l’any, és l’estiu, i en l’hemisferi Sud, es donen les més baixes, és l’hivern. En l’hemisferi Nord, el dia del any en què els raigs solars arriben més perpendiculars i hi ha més hores de llum és el 21 de juny. És el dia que comença l’estiu. S’anomena solstici d’estiu. Posició 2. En l’hemisferi Nord, després de l’estiu, el dia en el qual hi ha tantes hores de llum com de foscor és entre el 22 i el 23 de setembre. És el dia que comença la tardor.Posició 2. En l’hemisferi Nord, després de l’estiu, el dia en el qual hi ha tantes hores de llum com de foscor és entre el 22 i el 23 de setembre. És el dia que comença la tardor. S’anomena equinocci de tardor Posició 1. Esta és la posició del cicle anual en què a l’hemisferi Nord arriben més raigs solars i de forma més perpendicular i en la que a l’hemisferi Sud arriben menys raigs solars i de forma més obliqua. Per acó, en l’hemisferi Nord es donen les temperatures més altes de l’any, és l’estiu, i en l’hemisferi Sud, es donen les més baixes, és l’hivern. En l’hemisferi Nord, el dia del any en què els raigs solars arriben més perpendiculars i hi ha més hores de llum és el 21 de juny. És el dia que comença l’estiu.Posició 1. Esta és la posició del cicle anual en què a l’hemisferi Nord arriben més raigs solars i de forma més perpendicular i en la que a l’hemisferi Sud arriben menys raigs solars i de forma més obliqua. Per acó, en l’hemisferi Nord es donen les temperatures més altes de l’any, és l’estiu, i en l’hemisferi Sud, es donen les més baixes, és l’hivern. En l’hemisferi Nord, el dia del any en què els raigs solars arriben més perpendiculars i hi ha més hores de llum és el 21 de juny. És el dia que comença l’estiu. S’anomena solstici d’estiu. Posició 2. En l’hemisferi Nord, després de l’estiu, el dia en el qual hi ha tantes hores de llum com de foscor és entre el 22 i el 23 de setembre. És el dia que comença la tardor.Posició 2. En l’hemisferi Nord, després de l’estiu, el dia en el qual hi ha tantes hores de llum com de foscor és entre el 22 i el 23 de setembre. És el dia que comença la tardor. S’anomena equinocci de tardor

15 Tema 2. La Terra14 Posició 3. Esta és la posició del cicle anual en què a l‘hemisferi Nord arriben menys raigs solars i de forma més obliqua, i en la que a l’hemisferi Sud arriben més raigs solars i de forma més perpendicular. A causa d’aixó en l’hemisferi Nord es donen les temperatures més baixes de l’any, és l’hivern, i en l’hemisferi Sud es donen les més altes, es l’estiu. En l’hemisferi Nord, el dia de l’any en el qual els raigs solars arriben més obliquament i hi ha menys hores de llum és el 21 de desembre. És el dia que comença l’hivern.Posició 3. Esta és la posició del cicle anual en què a l‘hemisferi Nord arriben menys raigs solars i de forma més obliqua, i en la que a l’hemisferi Sud arriben més raigs solars i de forma més perpendicular. A causa d’aixó en l’hemisferi Nord es donen les temperatures més baixes de l’any, és l’hivern, i en l’hemisferi Sud es donen les més altes, es l’estiu. En l’hemisferi Nord, el dia de l’any en el qual els raigs solars arriben més obliquament i hi ha menys hores de llum és el 21 de desembre. És el dia que comença l’hivern. S’anomena solstici d’hivern Posició 4. En l’hemisferi Nord, després de l’hivern, el dia que hi ha tantes hores de llum com de foscor és entre el 20 i el 21 de març. És el dia que comença la primavera.Posició 4. En l’hemisferi Nord, després de l’hivern, el dia que hi ha tantes hores de llum com de foscor és entre el 20 i el 21 de març. És el dia que comença la primavera. S’anomena equinocci de primavera Posició 3. Esta és la posició del cicle anual en què a l‘hemisferi Nord arriben menys raigs solars i de forma més obliqua, i en la que a l’hemisferi Sud arriben més raigs solars i de forma més perpendicular. A causa d’aixó en l’hemisferi Nord es donen les temperatures més baixes de l’any, és l’hivern, i en l’hemisferi Sud es donen les més altes, es l’estiu. En l’hemisferi Nord, el dia de l’any en el qual els raigs solars arriben més obliquament i hi ha menys hores de llum és el 21 de desembre. És el dia que comença l’hivern.Posició 3. Esta és la posició del cicle anual en què a l‘hemisferi Nord arriben menys raigs solars i de forma més obliqua, i en la que a l’hemisferi Sud arriben més raigs solars i de forma més perpendicular. A causa d’aixó en l’hemisferi Nord es donen les temperatures més baixes de l’any, és l’hivern, i en l’hemisferi Sud es donen les més altes, es l’estiu. En l’hemisferi Nord, el dia de l’any en el qual els raigs solars arriben més obliquament i hi ha menys hores de llum és el 21 de desembre. És el dia que comença l’hivern. S’anomena solstici d’hivern Posició 4. En l’hemisferi Nord, després de l’hivern, el dia que hi ha tantes hores de llum com de foscor és entre el 20 i el 21 de març. És el dia que comença la primavera.Posició 4. En l’hemisferi Nord, després de l’hivern, el dia que hi ha tantes hores de llum com de foscor és entre el 20 i el 21 de març. És el dia que comença la primavera. S’anomena equinocci de primavera

16 Tema 2. La Terra15

17 Tema 2. La Terra16

18 Tema 2. La Terra17 Distribució dels raigs solars

19 Tema 2. La Terra18 Al migdia, el Sol es troba al sud y la nostra ombre apunta al nord. A la dreta queda l’est, per on ix el Sol, i a l’esquerra l’oest.

20 Tema 2. La Terra19

21 Tema 2. La Terra20 Des de sempre, la Terra té a la Lluna com a companya. La Lluna és quatre vegades més xicoteta que la Terra. A més, dónaa voltes al voltant de la Terra igual que la Terra fa al voltant del Sol. Per aixó diem que és un satèl.lit del nostre planeta.

22 Tema 2. La Terra21 4. La Terra y la Lluna La Lluna és l’únic satèl.lit natural de la Terra.La Lluna és l’únic satèl.lit natural de la Terra. Té forma esfèrica, el seu diàmetre és de 3475 km (aproximadament la quarta part de la Terra) i es troba a uns 385.000 km de distància.Té forma esfèrica, el seu diàmetre és de 3475 km (aproximadament la quarta part de la Terra) i es troba a uns 385.000 km de distància. La Lluna és l’únic satèl.lit natural de la Terra.La Lluna és l’únic satèl.lit natural de la Terra. Té forma esfèrica, el seu diàmetre és de 3475 km (aproximadament la quarta part de la Terra) i es troba a uns 385.000 km de distància.Té forma esfèrica, el seu diàmetre és de 3475 km (aproximadament la quarta part de la Terra) i es troba a uns 385.000 km de distància.

23 Una cara oculta Mentres dòna voltes al voltant de la Terra, la Lluna ens mostra sempre la mateixa cara. Per a veure l’altre costat de la Lluna, hem hagut d’esperar fins a tindre coets. Es va descobrir llavors que esta cara oculta està plena de cràters minúsculs i que té taques de lava negra. Tema 2. La Terra22 La Lluna tarda 4 setmanes a donar una volta completa a la Terra. També dóna voltes sobre si mateixa

24 Tema 2. La Terra23 Les fases de la Lluna

25 Tema 2. La Terra24 Cuarto menguante Luna llena Cuarto creciente

26 Tema 2. La Terra25 Quartminvant Lluna plena Lluna nova nova Quartcreixent

27 Tema 2. La Terra26 EclipsisEclipsis Un eclipsi és l’enfosquiment d’un cos celeste per un altre. Com els cossos celests no estan quiets en el firmament, a vegades l’ombra que un projecta tapa a l’altre, per la qual cosa este últim es veu fosc. En el cas de la Terra, la Lluna i el Sol tenim dos modalitats: eclipsis de Sol, que consistixen en l’enfosquiment del Sol vist des de la Terra, a causa de l’ombra que la Lluna projecta; i eclipsis de Lluna, que són l’enfosquiment de la Lluna vista des de la Terra, degut que esta se situa en la zona d’ombra que projecta la Terra.Un eclipsi és l’enfosquiment d’un cos celeste per un altre. Com els cossos celests no estan quiets en el firmament, a vegades l’ombra que un projecta tapa a l’altre, per la qual cosa este últim es veu fosc. En el cas de la Terra, la Lluna i el Sol tenim dos modalitats: eclipsis de Sol, que consistixen en l’enfosquiment del Sol vist des de la Terra, a causa de l’ombra que la Lluna projecta; i eclipsis de Lluna, que són l’enfosquiment de la Lluna vista des de la Terra, degut que esta se situa en la zona d’ombra que projecta la Terra.

28 Tema 2. La Terra27

29 Tema 2. La Terra28

30 Tema 2. La Terra29

31 Tema 2. La Terra30

32 Tema 2. La Terra 31

33 Tema 2. La Terra 32

34 Tema 2. La Terra33

35 Tema 2. La Terra 34 La Terra S’organitza en Capes són GeosferaBiosfera Hidrosfera Atmosfera aquestes capes Es relacionen entre elles d’elles obtenim que poden ser RenovablesNo renovables Els recursos naturals 5. Les capes de la Terra

36 Tema 2. La Tierra35. A. La geosfera És la part rocosa de la Terra.És la part rocosa de la Terra. Té un radi de 6.378 km i està formada per tres capes.Té un radi de 6.378 km i està formada per tres capes. EscorçaEscorça Mantell.Mantell. Nucli.Nucli. És la part rocosa de la Terra.És la part rocosa de la Terra. Té un radi de 6.378 km i està formada per tres capes.Té un radi de 6.378 km i està formada per tres capes. EscorçaEscorça Mantell.Mantell. Nucli.Nucli. Escorça Mantell Nucli extern Nucli intern

37 Tema 2. La Terra 36 Escorça. És la capa sòlida superficial. Es distingixen dos tipus: Escorça oceànica. És la escorça que està davall els oceans, és a dir la que constituïx els fons oceanics. Només té una grossària de 7 a 10 km i està formada per roques volcàniques, bàsicament per basalt.Escorça oceànica. És la escorça que està davall els oceans, és a dir la que constituïx els fons oceanics. Només té una grossària de 7 a 10 km i està formada per roques volcàniques, bàsicament per basalt. Escorça continental. És la escorça que constituïx els continents. Té una grossària d’uns 40 a 60 km i bàsicament està formada principalment per granit.Escorça continental. És la escorça que constituïx els continents. Té una grossària d’uns 40 a 60 km i bàsicament està formada principalment per granit. Mantell. És la capa que hi ha davall la escorça. Està constituïda per silicats de ferro i de magnesi. Arriba fins 2900 km de profunditat i està en estat sòlid, i molt calenta entre 1.000 y 4.000ºC. Nucli. És la part central del planeta i per aixó també rep el nom d’endosfera. Està format de ferro (Fe) i níquel (Ni) per lo que també rep el nom de Nife. Presenta dos capes: El nucli extern que és líquid i en ell hi ha molts corrent, arriba fins els 5.150 km de profunditat.El nucli extern que és líquid i en ell hi ha molts corrent, arriba fins els 5.150 km de profunditat. El nucli intern que és sòlid.El nucli intern que és sòlid. Escorça. És la capa sòlida superficial. Es distingixen dos tipus: Escorça oceànica. És la escorça que està davall els oceans, és a dir la que constituïx els fons oceanics. Només té una grossària de 7 a 10 km i està formada per roques volcàniques, bàsicament per basalt.Escorça oceànica. És la escorça que està davall els oceans, és a dir la que constituïx els fons oceanics. Només té una grossària de 7 a 10 km i està formada per roques volcàniques, bàsicament per basalt. Escorça continental. És la escorça que constituïx els continents. Té una grossària d’uns 40 a 60 km i bàsicament està formada principalment per granit.Escorça continental. És la escorça que constituïx els continents. Té una grossària d’uns 40 a 60 km i bàsicament està formada principalment per granit. Mantell. És la capa que hi ha davall la escorça. Està constituïda per silicats de ferro i de magnesi. Arriba fins 2900 km de profunditat i està en estat sòlid, i molt calenta entre 1.000 y 4.000ºC. Nucli. És la part central del planeta i per aixó també rep el nom d’endosfera. Està format de ferro (Fe) i níquel (Ni) per lo que també rep el nom de Nife. Presenta dos capes: El nucli extern que és líquid i en ell hi ha molts corrent, arriba fins els 5.150 km de profunditat.El nucli extern que és líquid i en ell hi ha molts corrent, arriba fins els 5.150 km de profunditat. El nucli intern que és sòlid.El nucli intern que és sòlid.

38 Tema 2. La Terra 37

39 Tema 2. La Terra38 El relleu de la superfície terrestre Si l’aigua dels mars fora transparent, distinguiríem dos aspectes molt diferents en la superfície terrestre Els continents (relleu continental) Els fons oceànics (relleu oceànic)

40 Tema 2. La Terra 39

41 Tema 2. La Terra 40 Els continents tenen una altitut mitjana de 600 metres sobre el nivell del mar

42 Tema 2. La Tierra41 En els continents destaquen: En els continents destaquen: Serralades: alineacions muntanyoses que en alguns casos assoleixen grans altituds.Serralades: alineacions muntanyoses que en alguns casos assoleixen grans altituds. Grans planes (= escuts): grans extensions pràcticament horitzontals.Grans planes (= escuts): grans extensions pràcticament horitzontals. Plataformes continentals: des de la linia de costa fins uns km mar endins (profunditat màxima 300 m)Plataformes continentals: des de la linia de costa fins uns km mar endins (profunditat màxima 300 m) En els continents destaquen: Serralades: alineacions muntanyoses que en alguns casos assoleixen grans altituds. Grans planes (= escuts): grans extensions pràcticament horitzontals. Plataformes continentals: des de la linia de costa fins uns km mar endins (profunditat màxima 300 m)

43 Tema 2. La Terra42

44 Tema 2. La Terra 43 Els fons ocèanics tenen una profunditat mitjana de 4.500 m per davall del nivell del mar, hi destaquen:Els fons ocèanics tenen una profunditat mitjana de 4.500 m per davall del nivell del mar, hi destaquen: Serralades oceàniques (= dorsals oceàniques), amb gran activitat volcànica.Serralades oceàniques (= dorsals oceàniques), amb gran activitat volcànica. Fosses oceàniques: les zones més profundes, poden arribar fins els 11.000 m.Fosses oceàniques: les zones més profundes, poden arribar fins els 11.000 m. Planes abisals: les més extenses del planeta, situades a una profunditat mitjana d’uns 4.000 o 4.500m.Planes abisals: les més extenses del planeta, situades a una profunditat mitjana d’uns 4.000 o 4.500m. Volcans submarins: en alguns casos es destaquen ssobre la superfície de l’oceà i originen arxipèlags volcànics.Volcans submarins: en alguns casos es destaquen ssobre la superfície de l’oceà i originen arxipèlags volcànics. Els fons ocèanics tenen una profunditat mitjana de 4.500 m per davall del nivell del mar, hi destaquen:Els fons ocèanics tenen una profunditat mitjana de 4.500 m per davall del nivell del mar, hi destaquen: Serralades oceàniques (= dorsals oceàniques), amb gran activitat volcànica.Serralades oceàniques (= dorsals oceàniques), amb gran activitat volcànica. Fosses oceàniques: les zones més profundes, poden arribar fins els 11.000 m.Fosses oceàniques: les zones més profundes, poden arribar fins els 11.000 m. Planes abisals: les més extenses del planeta, situades a una profunditat mitjana d’uns 4.000 o 4.500m.Planes abisals: les més extenses del planeta, situades a una profunditat mitjana d’uns 4.000 o 4.500m. Volcans submarins: en alguns casos es destaquen ssobre la superfície de l’oceà i originen arxipèlags volcànics.Volcans submarins: en alguns casos es destaquen ssobre la superfície de l’oceà i originen arxipèlags volcànics.

45 Tema 2. La Terra44

46 Tema 2. La Tierra45

47 Tema 2. La Tierra46 6. Atmósfera, hidrosfera y biosfera L’atmosfera és la capa d’aire que envolta d’aire que envolta la Terra L’atmosfera és la capa d’aire que envolta la Terra La hidrosfera està formada per tota l’aigua que hi ha a la Terra La hidrosfera està formada per tota l’aigua que hi ha a la Terra La biosfera és el conjunt de tots els éssers vius que habiten a la Terra La biosfera és el conjunt de tots els éssers vius que habiten a la Terra Mescla de gasos, el nitrogen i el oxigen són els més abundants, també hi ha dióxid de carboni i altres gasos Els mars i oceans, agua salada; els rius, llacs,aigua amb poques sals (dolça). Les pluges són aigua pura. Influïx sobre els altres components de la Terra Sobre la escorçaa: alterant les roques, vivint dins del sòl… Sobre la escorçaa: alterant les roques, vivint dins del sòl… Sobre l’atmosfera: nitrogen i oxigen provenen de l’activitat de microorganismes i de la fotosintesi. Sobre l’atmosfera: nitrogen i oxigen provenen de l’activitat de microorganismes i de la fotosintesi. Sobre la hidrosfera: les plantes prenen aigua del sòl i, molts microorganismes viuen en l’aigua.Sobre la hidrosfera: les plantes prenen aigua del sòl i, molts microorganismes viuen en l’aigua.

48 Tema 2. La Tierra47 ¿Qué fa possible la vida a la Terra? L’energia del Sol Les plantes necessitenLes plantes necessiten llum per a la fotosintesi. la fotosintesi. Del Sol ens arriba laDel Sol ens arriba la calor perquè que la temperatura siga suau L’atmosfera Impideix que arriben Impideix que arriben radiacions solars perjudicials per als éssers vius. radiacions solars perjudicials per als éssers vius. Regula la temperatura del planeta Regula la temperatura del planeta Conté els gasosConté els gasos necessaris per a la respiració i la fotosinbtesi L’aigua en estat lìquid El nostre planeta és l’únic en què hi ha aigua lìquida. El nostre planeta és l’únic en què hi ha aigua lìquida. Aixó va permitir la vida.

49 Característiques que fan possible la vida a la Terra Tema 2. La Terra48