BALANÇ I NOVES FORMES D’ORGANITZACIÓ DELS CENTRES COMERCIALS URBANS0

Presentación del tema: "BALANÇ I NOVES FORMES D’ORGANITZACIÓ DELS CENTRES COMERCIALS URBANS0"— Transcripción de la presentación:

1 BALANÇ I NOVES FORMES D’ORGANITZACIÓ DELS CENTRES COMERCIALS URBANS0
Jordi SURIÑACH Catedràtic d’Economia Aplicada Grup Anàlisi Quantitativa Regional (AQR) Universitat de Barcelona

2 CANVIS RECENTS EN L’ESTRUCTURA DEL COMERÇ AL DETALL
Gràfic 1. Canvis en la importància dels factors que influeixen en la localització del comerç al detall.

3 CANVIS RECENTS EN L’ESTRUCTURA DEL COMERÇ AL DETALL
Canvis en oferta Petites botigues Autoservei Supermercat Hipermercat i botigues especialitzades Grans centres comercials Outlets

4 CANVIS RECENTS EN L’ESTRUCTURA DEL COMERÇ AL DETALL
Canvis en demanda ∆ Mobilitat obligada (commuting). Incorporació dona al mercat treball. Canvi temps que consumidor destina a comprar.

5 CANVIS RECENTS EN L’ESTRUCTURA DEL COMERÇ AL DETALL
Resposta de l’oferta Mantenir obert al migdia Allargar horari tancament Obrir dissabtes i diumenges

6 CANVIS RECENTS EN L’ESTRUCTURA DEL COMERÇ AL DETALL
Resposta des de les Administracions Públiques. Major o menor permissivitat + Restrictius: Alemanya, Holanda, Noruega, Dinamarca, Anglaterra + Permissius: Escòcia, Irlanda, França, Espanya, Portugal

7 CANVIS RECENTS EN L’ESTRUCTURA DEL COMERÇ AL DETALL
Generalització dels canvis en l’estructura del comerç al detall i també de les mesures de planificació urbana A partir interacció oferta-demanda-planificació, existeixen 3 patrons d’estructures urbanes segons tipologies implantació del comerç

8 CANVIS RECENTS EN L’ESTRUCTURA DEL COMERÇ AL DETALL
Protecció formes tradicionals de venda al detall basat en petits negocis Entrada noves grans superfícies que competeixen amb les petites comerç local Empreses externes i influència política a nivell estatal. 2 dinàmiques: liberalisme econ. O defensa teixit productiu local

9 TIPOLOGIA ESTABLIMENTS COMERCIALS
Barry (1963): Ubicats al centre ciutat Eixos comercials allargats Comerç més especialitzat Bunting-Filion (1991): Centres comercials (ubicats a centre ciutats) (ubicats a suburbis) Eixos comercials (Ubicats a centre ciutats) (Ubicats a suburbis)

10 TIPOLOGIA ESTABLIMENTS COMERCIALS
Quadre 1. Jerarquia dels centres planificats de compres (Jones i Simmons, 1990). Barri Comunitat Regional Supra-regional Amplitud del mercat (població, milers) 20-40 40-200 500 o més Vendes (Mitjana en milions de $1982) 2-5 4-30 10-150 50 o més Espai de venda (milers de m2) 4,6-9,3 9,3-27,9 27,9-46,5 69,7 o més Vendes per m2 ($1982) 500 1000 2000 Tipologia d’establiment Supermercat Hipermercat Hipermercat i grans establiments Tipus de productes Serveis personals, comerç de proximitat Compres en general i comerç de proximitat Compres en general Nombre d’establiments (Mitjana) 10-25 40-100 100 o més Nombre de tipus de negocis (Mitjana) 10-20 10-30 40 o més Superfície (milers de m2) 40-120 400 o més Localització Sovint als suburbis Intersecció de carreteres principals Vies ràpides i carreteres principals Intersecció de vies ràpides Radi comercial Fins a 2,4 Km 1,6-5,1 Km 5,1-11,8 km 17 o més Km

11 TIPOLOGIA ESTABLIMENTS COMERCIALS
CANVIS EN OFERTA Canvis estructurals Innovació tecnològica CANVIS EN DEMANDA: Canvis en localització residencial Canvis en les activitats i expectatives Incorporació dona al mercat laboral Canvis en capacitat adquisitiva Increment mobilitat

12 TIPOLOGIA ESTABLIMENTS COMERCIALS
Canvis en formes comerç, resultat interacció oferta - demanda i de la resposta política 2 MODELS: Nord-americà: centres de compra en suburbis Europeu (Alemanya, R.U., Holanda)

13 EFECTES ECONÒMICS DE LA IMPLANTACIÓ NOUS ESTABLIMENTS COMERCIALS (I)
Econòmiques I Positives Negatives Grans magatzems o centres comercials ubicats a zones perifèriques o exteriors Major varietat de productes i serveis amb uns menors costos d’informació i de cerca per part del consumidor Reducció del nombre d’establiments comercials (petit comerç) a la seva àrea d’influència (més enllà del municipi) En general, preus més baixos en productes d’alimentació Desviació de la demanda de productes i serveis realitzats pel petit comerç a proveïdors locals cap a proveïdors nacionals o globals Aflorament de base impositiva pel municipi on s’instal·len tot i que aquest increment dels ingressos pot veure’s reduït per un increment de les despeses associades a determinats serveis públics Increment del grau de concentració de l’activitat comercial que es pot acabar traduint en una posició dominant dins el mercat Increment de la productivitat del sector Pèrdua neta d’ocupació i de salaris en el conjunt de l’àrea d’influència i no només en el sector comercial Necessitat d’establir mecanismes de compensació cap als municipis que veuen reduïda la seva base impositiva

14 EFECTES ECONÒMICS DE LA IMPLANTACIÓ NOUS ESTABLIMENTS COMERCIALS (II)
Econòmiques II Positives Negatives Mitjanes superfícies ubicades a l’àrea urbana Dinamització de l’activitat comercial a l’àrea d’influència en productes complementaris als ofertats Expulsió del mercat dels competidors directes Efectes incerts sobre l’ocupació Desviació de consum des d’altres àrees properes cap a aquest nou centre En general, preus més baixos en productes d’alimentació Revalorització de l’habitatge i increment dels lloguers de les àrees properes Increment de la productivitat del sector

15 EFECTES SOCIALS DE LA IMPLANTACIÓ NOUS ESTABLIMENTS COMERCIALS
Positives Negatives Grans magatzems o centres comercials ubicats a zones perifèriques o exteriors Creació de noves xarxes de transport públic cap a zones on no existien Canvi d’hàbits de compra del consumidor: menor interacció social amb el seu entorn més proper que pot degenerar en una pèrdua de la identitat local Major interacció social entre individus d’entorns diferents Exclusió d’aquells consumidors sense vehicle privat (amb menors recursos o problemes d’accessibilitat) La política de reducció de costos laborals es tradueix en unes pitjors condicions laborals (en sous i d’altres beneficis socials) En productes alimentaris, l’expulsió el petit comerç pot acabar traduint-se en una menor varietat de productes Possible augment de la criminalització en les àrees on abans estava ubicat el petit comerç La utilització de l’espai queda limitada a l’horari comercial Mitjanes superfícies ubicades a l’àrea urbana Regeneració del centre urbà Reducció de la criminalitat en la zona

16 EFECTES MEDIMDIAMBIENTALS DE LA IMPLANTACIÓ NOUS ESTABLIMENTS COMERCIALS
Mediambientals Positives Negatives Grans magatzems o centres comercials ubicats a zones perifèriques o exteriors Modernitza les afores de la ciutat Crea nous punts de congestió i causa pressió sobre les infrastructures existents Redueix els conflictes de l’ús del sòl Presenta efectes paisatgístics negatius Mitjanes superfícies ubicades a l’àrea urbana Pot alterar el paisatge urbà

17 Calen més estudis pel cas Europeu Per evitar efectes negatius:
SINTESI Calen més estudis pel cas Europeu Per evitar efectes negatius: Cal fer estudis previs sobre impacte al municipi i als municipis veïns Aprofitar noves implantacions per revitalitzar parts de municipi deteriorats Si es situa en rodalies: cal definir límits i protegir-los d’augments pol·lució i congestió per mobilitat Planificar alternatives al transport privat Evitar riscos exclusió social