T3: Indicadors macroeconòmics

T3: Indicadors macroeconòmics

1. Macroeconomia Definició
Branca de l’economia que estudia l’acompliment, l’estructura i la presa de decisions d’una economia sencera (regional o global)

2. Deu principis de l’economia (G. Mankiw)
Com prenen decisions els individus Els individus s’enfronten a disjuntives El cost d’una cosa és allò a que es renuncia per aconseguir-la Les persones racionals pensen en termes marginals Els individus responen als incentius

Com interactuen els individus El comerç pot millorar el benestar de tot el món Els mercats normalment constitueixen un bon mecanisme per a organitzar l’activitat econòmica L’estat pot millorar a vegades el resultat del mercat

Com funciona l’economia en el seu conjunt El nivell de vida d’un país depen de la seva capacitat per a produir béns i serveis Els preus pugen quan el govern imprimeix massa diners La societat s’enfronta a una disjuntiva a curt termini entre la inflació i l’atur

3. Agregats macroeconòmics
Flux circular de l’economia Interrelació de les magnituds macroeconòmiques

Magnituds que sumen dades de diferents mercats de béns i serveis (B i S)

Renda nacional (RN o Y): Ingressos que s’originen en la producció de B i S subministrats pels residents del país ––› (mercat de factors) Renda disponible (RND o YD): Renda de la qual disposen els consumidors, sumades les transferències rebudes de l’estat i deduït l’import dels impostos pagats

Producte Interior Brut (PIB): Quantitat de béns i serceis produïts per l’economia d’un país durant un període determinat –– › (mercat de productes) Producte Nacional Brut (PNB): Quantitat de béns i serceis produïts pels nacionals d’un país durant un període determinat (-immigrants +emigrants)

4. PIB

4. PIB Mesuraments PIB: S’utilitza per a mesurar el creixement i el benestar PNB: S’utilitza per a mesurar el creixement econòmic PIB per càpita: S’utilitza per a mesurar la capacitat productiva dels individus o bé per a comparar el desenvolupament entre països (no és adequat per a mesurar el benestar)

4. PIB Enfocament de la despesa
Es quantifica la destinació de la producció

4. PIB Enfocament de la despesa exemple:

4. PIB Enfocament de la renda
Es quantifiquen els ingressos de tots els factors que intervenen en el procés de producció.

4. PIB Enfocament del valor afegit
Es quantifiquen els B i S finals produïts en el país (s’exclouen els béns intermedis)

4. PIB PIB Enfocament del valor afegit exemple: Blat Farina - 5 14 PVD
Etapa producció Valor vendes Costos intermitjos Valor afegit Blat 5 Farina 14 PVD 25 PVP 38 PIB -

4. PIB PIB Enfocament del valor afegit exemple: Blat Farina - 5 14 9
Etapa producció Valor vendes Costos intermitjos Valor afegit Blat 5 Farina 14 9 PVD 25 11 PVP 38 13 PIB -

4. PIB Comparació de dades
PIB nominal: valor total dels béns i serveis finals produïts a l’economia durant un any suposant vigents els preus de l’any en què es realitza la producció (a preus corrents) PIB real: valor total dels béns i serveis finals produïts a l’economia durant un any, suposant que els preus no haguéssin canviat en relació a l’any base (descomptant la inflació) (a preus constants)

Per a comparar dades, s’utilitza una moneda base ($). Per a convertir la moneda local a la moneda base hi ha diferents mètodes: Taxa de canvi: Converteix el valor dels BiS utilitzant els tipus de canvi del mercat actuals Mètode d’Atlas: S’utilitza la mitjana de la taxa de canvi del mercat dels últims 3 anys (menys fluctuacions)

Per a comparar dades, s’utilitza una moneda base ($). Per a convertir la moneda local a la moneda base hi ha diferents mètodes: Paritat del Poder Adquisitiu (PPP: Purchasing Power Parity): Mesura quant pot comprar una moneda, ja que els BiS tenen diferents preus als dos països la PPP es fa servir per a fer comparacions internacionals de qualitat de vida perquè és independent del tipus de canvi

Poden haver-hi grans diferències entre el PIB en base a taxes de canvi i el PIB PPP, especialment en països amb PIB baix Efecte Penn: Les proporcions dels ingressos reals entre països amb ingressos baixos i alts són exagerats per la conversió del PIB a taxes de canvi de mercat

4. PIB El PIB com a indicador del benestar
El PIB no és un indicador del benestar fiable ja que no considera Activitats econòmiques que són difícils de computar o que no es registren (economia submergida: transaccions legítimes però il·legals en no registrar-se per a evitar el pagament d’impostos i altres taxes) Produccions il·legals, que si bé es produeixen i distribueixen, no es registren (tràfic)

4. PIB El PIB com a indicador del benestar
Activitats del sector de no mercat (treball domèstic, voluntariat, aportacions personals a campanyes polítiques, activitats rurals, ...) El temps de lleure i oci i els nivells de qualitat de vida La criminalitat, les catàstrofes naturals, les guerres Qualitat dels B i S, la seguretat, el disseny, etc.

4. PIB El PIB per càpita com a indicador del benestar
S’utilitza per a comparar PIB de països amb diferents nivells de població És una mitjana aritmètica (PIB/població) No és representatiu dels habitants de totes les regions No té en compte la variabilitat de la renda i el benestar No té en compte la distribució de la riquesa PIBpc elevat ot ser causat per països amb poca població

5. Inflació Què és l’IPC? L’IPC (Índex de Preus al Consum) mesura l'evolució dels preus de BiS representatius de les despeses de consum de les llars d'una regió S’utilitza per a quantificar les variacions de preus d’una regió en un període determinat Normalment es calcula mensualment Des del 2011 se’n fan previsions

5. Inflació

5. Inflació Com ha de ser l’IPC? Representatiu de la població
Comparable (temporalment i entre països) Confiable, precís i congruent Útil Oportú (que es publiqui en el període indicat)

5. Inflació Per a què serveix l’IPC?
Indicador de la inflació (tot i que no inclou béns intermedis ni exportacions) Deflactor de comptes nacionals i d’altres estadístiques (extreure l’increment de preus per a comparar dades -indicar dades en termes reals-) Estimar del cost de vida (tot i que no n’és un representant real) Actualitzar imports (lloguers, préstecs hipotecaris, pensions de jubilació, etc.)

5. Inflació Com es calcula l’IPC?
Els BiS s’escullen segons l’Enquesta de Pressupostos Familiars (EPF) Els productes es ponderen segons la seva utilització i pes en la cistella familiar Els BiS s’actualitzen cada 5 anys S’utiliza l’any base 2001 o 2011

5. Inflació Com es calcula l’IPC? Grup n. articles
Aliments i begudes no alcohòliques 176 Begudes alcohòliques i tabac 12 Vestit i calçat 67 Vivenda 18 Parament 60 Medicina 13 Transport 31 Comunicacions 3 Oci i cultura 41 Ensenyament 7 Hotels, cafès i restaurants 23 Altres béns i serveis 38

5. Inflació Com es calcula l’IPC?
És un índex Laspeyres, fent una mitjana ponderada d’una cistella de prop de 500 productes.

5. Inflació IPCA (IPC Armonizado)
Objectiu: proporcionar una mitjana comú per a realitzar comparacions entre països de dins i fora de la UE Aspectes tècnics: Cobertura (partides comuns a tots els països) Període comú de referència ( ) Fórmula general Ponderacions

5. Inflació IPCA (IPC Armonizado)

5. Inflació Inflació És un fenòmen econòmic caracteritzat per un augment general i persistent dels preus. Normalment la inflació és provocada en gran part per una excessiva emissió de moneda per part del Banc Central respecte dels BiS. L’augment dels preus respecte de la moneda reflecteix la seva pèrdua de valor

5. Inflació Taxa d’inflació
La taxa d’inflació indica la variació del cost de vida. S’utilitza per a compensar les conseqüències de la inflació (deflactar i indexar)

5. Inflació Tipus d’inflació
Inflació de costos: Increment dels costos de producció Inflació de demanda: Excés de demanda, superant la capacitat productiva de l’economia els dos tipus estan entrellaçats: ∆p => ∆w => ∆p (espiral inflacionista)

5. Inflació Causes de la inflació Monetarisme (M. Friedman):
Teoria quantitativa del diner Excés relatiu de moneda Responsabilitat: Estat (política monetària) Equació del canvi o quantitativa: M · V = P · Q (M: quantitat de diner en circulació, V: velocitat de circulació, P: nivell general de preus, Q: quantitat de BiS produïts a l’economia) PIBN PIBR

5. Inflació Causes de la inflació Post-keynesianisme:
Tres tipus d’inflació Increment global de la DA Reducció de l’OA Espiral salaris-preus (w-p) (estructural)

5. Inflació Causes de la inflació Altres Llei de l’oferta i la demanda
Si hi ha demanda, es pot emetre més moneda La demanda pot ser causada per l’augment de l’oferta de BiS o per la seva restricció (atresorament)

5. Inflació Classes d’inflació
Moderada (menys del 10%): augment alentit dels preus. Encara que agumentin, es manté l’efectiu. Hiperinflació (més del 10%): Èpoques de guerra o grans trasbalsaments. Devaluació de la moneda

5. Inflació Conseqüències de la inflació
No hi ha consens. Depèn de l’origen. Efecte expansiu a c/t i efecte depressiu a ll/t Factors psicològics com la confiança poden distorsionar les previsions

5. Inflació Conseqüències de la inflació Distribució de la riquesa:
Treballadors assalariats i pensionistes perden poder adquisitiu Empreses augmenten els guanys Traspassament de riquesa dels creditors als deutors si el deute no es revisa amb l’IPC (perjudici per als prestamistes)

5. Inflació Conseqüències de la inflació Efecte fiscal:
Sistemes fiscals progressius: ∆T Si l’Estat emet diner en excés per a finançar-se (provocant inflació): impost ocult (traspassa la riquesa del sector privat al sector públic)

5. Inflació Conseqüències de la inflació Costos externs:
Els costos s’han d’actualitzar amb més freqüència Tendència a evitar l’atresorament de diners (perden valor) => ús menys racional dels diners En augmentar la incertesa, augmenta el risc (soroll en el sistema de preus)

5. Inflació Lluita contra la inflació
S’han estudiat moltes formes per a combatre els efectes negatius de la inflació Si no es va amb compte amb les mesures que es pren, es pot entrar en una espiral deflacionària, amb el conseqüent estancament o decreixement de l’economia

5. Inflació Lluita contra la inflació (model keynesià)

5. Inflació Inflacions històriques
Es dónen processos inflacionaris en èpoques de guerres i revolucions: necessitats de finançament destrucció teixit productiu pèrdua de confiança en el futur

5. Inflació Deflació Caiguda general del preus durant un període de temps continuat i prolongat La causa més habitual és una caiguda important de la demanda agregada (esclat d’una bombolla d’actius, crisi financera, augment d’incertesa per motius geopolítics)

5. Inflació Estanflació inflació + atur + estancament econòmic
Dilema: ∆ creixement => ∆ p Històricament: 1ª crisi del petroli (1973) ∆ costos de producció => ∆ p BiS => D enderrocament de les economies mixtes (model keynesià: no poden conviure inflació i atur) model monetarista: BC i PM prenen el control (objectiu: inflació -no plena ocupació) ∆

6. Atur Mercat de treball SL: treballadors DL: empreses atur
w SL: treballadors atur wmín we equilibri (plena ocupació) DL: empreses L (ocupació) Le

Població en Edat Activa
6. Atur Mercat de treball Menys de 16 Jubilats Població total ocupats aturats fora del mercat laboral Població activa Població en Edat Activa estudiants rendistes desanimats

6. Atur Taxes n. treballadors ocupats població edat activa
Taxa d’ocupació: Taxa d’atur: Taxa d’activitat: n. treballadors ocupats població edat activa n. treballadors aturats població activa població activa població edat activa població activa: ocupats + aturats població edat activa: població més de 16 anys

n. treballadors aturats
Què és l’atur? Aturat: una persona que pot i vol treballar pel salari prevalent al mercat però que no troba feina Taxa d’atur: Població activa: ocupats+aturats n. treballadors aturats població activa

6. Atur Càlcul de l’atur Enquesta de Població Activa (EPA) INE
Trimestral famílies ( persones) Es pregunta si tenen o busquen feina Atur registrat (INEM)

6. Atur

6. Atur Nivells d’atur *Atur friccional: canvis entre llocs de feina o abans de trobar la primera feina Atur estacional: feines que no es poden desenvolupar en algunes èpoques de l’any (variacions de D durant l’any) *Atur estructural: motius de canvi tecnològic, mobilitat geogràfica, etc. (crea outsiders) Atur residual: limitacions per problemes (físics, mentals) Atur cíclic: fluctuacions de l’economia (creixement o recessió) *Atur natural

6. Atur Plena ocupació La plena ocupació és un dels objectius de l’economia No tots els tipus d’atur es poden eliminar: Minimitzar els efectes de l’atur cíclic Combatre l’atur estacional (buscant activitats complementàries la resta de l’any)

6. Atur Atur natural Nivell de desocupació compatible amb el volum de producció normal de l’economia Objectiu plena ocupació: impossible d’assolir Nombre d’aturats a què tendeix l’economia a ll/t Atur natural = Atur friccional + Atur estructural NAIRU (Non Accelerating Inflation Rate of Unemployment): Taxa de desocupació que manté estable la inflació (ceteris paribus)

6. Atur Versemblança de la taxa d’atur
Els registres oficials no tenen en compte Treballadors desanimats (dins població inactiva) Aturats fraudulents Atur encobert (ocupats infrautilitzats): subocupació La durada de la desocupació L’edat dels aturats

6. Atur Efectes de l’atur Caiguda de la producció real
Disminució de la demanda (caiguda del consum) Augment del dèficit públic Desànim Efectes discriminatoris

6. Atur Causes de l’atur Enfocament clàssic:
imperfeccions i rigideses del mercat laboral poca flexibilitat a reduccions salarials per a disminuir l’atur poca mobilitat laboral Enfocament keynesià: DA insuficient

6. Atur Lluita contra l’atur (enfocament keynesià)

T3: Indicadors macroeconòmics

Presentaciones similares

Presentación del tema: "T3: Indicadors macroeconòmics"— Transcripción de la presentación:

Presentaciones similares

Sobre el proyecto

Feedback

Iniciar la sesión

Autorizarse a través de una red social:

T3: Indicadors macroeconòmics

Presentaciones similares

Presentación del tema: "T3: Indicadors macroeconòmics"— Transcripción de la presentación:

Presentaciones similares

Sobre el proyecto

Feedback