PLA D’IMPULS DE LA LECTURA DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT

Presentación del tema: "PLA D’IMPULS DE LA LECTURA DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT"— Transcripción de la presentación:

1 PLA D’IMPULS DE LA LECTURA DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT
Impuls de la Lectura en totes les àrees i matèries com a eina d’aprenentatge Mònica Pereña Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme

2

3 1. Contextualització i justificació
El Pla de Govern , de 3 de maig, identifica com a repte de país la millora de l’educació i la formació al llarg de la vida i en l’eix 2, relatiu a Ensenyament, estableix com a objectiu reduir el fracàs escolar potenciant la lectura sistemàtica al llarg de tota l’escolaritat bàsica (E. Primària i ESO) i establir un Pla Nacional de Lectura per a infants i joves.

4 2. Informes nacionals i internacionals
Els estudis elaborats per institucions vinculades al món educatiu permeten fer una diagnosi del sistema educatiu català que revela mancances i el situa encara lluny dels objectius fixats per la UE per al 2020. Els resultats acadèmics dels infants i joves de Catalunya, constatats mitjançant les diferents avaluacions diagnòstiques i censals dels darrers anys tant a l’educació primària com a la secundària, evidencien la necessitat de prendre mesures i iniciatives que permetin millorar el rendiment escolar de l’alumnat amb la finalitat d’assegurar l’èxit educatiu de tots els alumnes i d’avançar cap a l’excel·lència a) Els resultats de les proves de sisè d’educació primària b) Els resultats de les proves PISA 2009

5 a) Els resultats de les proves de sisè d’educació primària
L’anàlisi de les dades permet distribuir la població escolar en tres nivells atenent als resultats obtinguts en comprensió lectora i expressió escrita. Indiquen una puntuació mitjana global en competència lingüística en llengua catalana de: Any Mitjana global 2011 77.2 2010 73.7 2009 76,9

6 b) Els resultats de la mitjana de les proves PISA 2009
S’ha constatat una clara millora en comprensió lectora en relació amb les edicions anteriors de l’estudi. +21 +15 Mitjana Catalunya 2009 +5 OCDE +17 Espanya 2003 2006 2009 En els resultats de les proves PISA 2009, a Catalunya s’ha constatat una clara millora en comprensió lectora en relació amb les edicions anteriors de l’estudi: + 15 punts en relació a l’any 2003 i + 21 punts en relació a l’any 2006, situant-se Catalunya per sobre del total de la OCDE (+ 6,5 punts) i clarament per sobre de la mitjana espanyola (+ 17 punts). Així mateix, el percentatge d’alumnes en els nivells més baixos de comprensió lectora ha disminuït respecte d’anys anteriors, i tot i està per sota de la mitjana de la OCDE i espanyola, encara és del 13% en els nivells 1 o inferior (en una escala de 6). En canvi, el nombre d’alumnes en els nivells alts (5 o 6) continua essent baix respecte de la mitjana de la OCDE, existint aquí un clar marge de millora Mitjana OCDE 2009 Mitjana Espanya 2009

7 Cal tenir en compte, però...
Massa alumnat amb un nivell 1 o inferior Poc alumnat amb nivells alts 5 o 6 MOLT MARGE DE MILLORA!!! La competència lectora ha de permetre a l’individu créixer personalment i desenvolupar el coneixement i totes les potencialitats personals per participar de manera conscient, crítica, responsable i cívica en una societat democràtica.

8 3. Objectius del Pla d’Impuls de la Lectura
1. Millorar la competència lectora de tot l’alumnat per a afavorir l’èxit educatiu en el domini de les competències bàsiques. 2. Promoure l’autonomia dels infants i joves en l’accés a la informació i al coneixement, potenciant l’ús de la lectura com a eina per a l’aprenentatge en totes les àrees i matèries del currículum 3. Fomentar l’hàbit lector i el plaer per la lectura 4. Impulsar la cultura avaluativa en els centres educatius. 5. Millorar les competències professionals de directors i docents, a través d’una formació intensiva i extensiva.

9 4. La competència lectora
La competència lectora consisteix a comprendre i emprar els textos escrits i a reflexionar-hi i implicar-s’hi per assolir els objectius propis, desenvolupar el coneixement i el potencial de cadascú i participar en la societat. (PISA, 2009) En el desenvolupament de la competència lectora cal considerar, com a mínim, tres aspectes: L’aprenentatge de la lectura L’ús de la lectura per l’aprenentatge L’hàbit lector

10 Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme
5. Marc de referència Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme

11 6. Descripció del Pla Per a la planificació i coordinació del Pla s’ha constituït en el si del Departament una Comissió d'Impuls de la Lectura. Es tracta d’una comissió ad hoc, amb capacitat executiva en què participen: Secretaria General de Polítiques Educatives Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme Direcció General de Primària i Direcció General de Secundària Consell Superior d’Avaluació Inspecció d’Educació Representants dels serveis educatius i de les direccions dels centres

12 7. Implementació del Pla Línies d’intervenció
El Departament d’Ensenyament incorporarà la competència lectora: En la pràctica educativa En els criteris de valoració dels Plans i Projectes dels centres: PAC, PROA, acords de coresponsabilitat… Plans Educatius d’Entorn Projectes de direcció En les proves d’accés del professorat. En la formació inicial dels docents (Graus, Màsters, Pràcticums…) organitzats per les Universitats

13 8. Tipus d’intervenció: El Pla d’Impuls de la lectura preveu:
Assessorament Acompanyament Formació Suport en les quals s’haurà de tenir en compte: Professorat Alumnat Famílies Centres

14 Pràctica educativa: tipus d’actuacions
de caràcter general, adreçades a tots els centres educatius de caràcter específic, focalitzades en alguns centres i amb intervencions diferenciades segons es tracti de: centres de referència centres prioritzats centres que desenvolupen plans de lectura específics

15 9. Implementació del Pla Agents
Inspecció d’Educació Liderar en el territori, supervisió, control i avaluació de l’aplicació als centres. Els serveis educatius Assessorament, difusió de bones pràctiques i organització de la formació de zona. El Consell Superior d’Avaluació Anàlisi de l’impacte en el sistema educatiu.

16 Implementació del Pla segons la tipologia de centres:
1. Centres de referència 2. Centres prioritzats 3. Centres amb la intenció d’elaborar un PLEC 4. Centres d’implementació progressiva

17 Fases d’aplicació del Pla
1. Planificació (abril – desembre 2011) 2. Difusió (juny – desembre 2011) 3. Implementació (setembre 2011 – juny 2014) 4. Avaluació final del Pla (juny 2014)

18 Organització per àrees geogràfiques
Cada curs s’incorporaran dos centres per a cada àrea geogràfica d’Inspecció (45 zones)

19 Cada curs s’incorporaran tres centres de Primària i tres centres de Secundària per a cada àrea geogràfica d’Inspecció (45 zones)

20 S’incorporaran els centres que ho sol·licitin

21 Llegir és viure molt més i molt millor!
Llegir no omple el meu temps, llegir omple i afegeix valor a la meva vida. Emili Teixidor

22 Agents: Els serveis educatius
b.1) Professionals CRP Organització de la formació dins el marc de la formació de zona. Actuacions de caràcter general a la zona: conferències, intercanvi d’experiències... Cursos de formació i seminaris Grups de treball Suport en l’organització d’enregistrament de bones pràctiques. Organització del treball en xarxa per difondre bones pràctiques.

23 Agents: Els serveis educatius
b.2) Assessors/es LIC Assessorament i formació en la potenciació d’activitats de foment i de didàctica de la lectura. Col·laboració amb la Inspecció educativa. Assessorament als centres de referència. 2 assessoraments a cada zona d’inspecció amb una dedicació quinzenal a cada centre per part de l’assessor/a. Formació, assessorament, acompanyament als Centres prioritzats. 2 seminaris de formació (1 d’EP – 1 d’ES) per zona d’inspecció. Suport a les actuacions de caràcter general que organitzi el CRP de la zona.

24 Assessorament al centre
Objectius: Identificar, analitzar/justificar bones pràctiques. Reflexionar sobre el marc teòric de les pràctiques i vincular-les al PLEC. Estructurar, unificar, enregistrar, documentar... les bones pràctiques. Incorporar les bones pràctiques al web de referència. Establir una infraestructura que permeti la divulgació de les bones pràctiques. Assistents: Representació de l’equip directiu i comissió designada pel centre. Sessions: 1 sessió quinzenal.

25 Seminaris de formació Objectius: Assistents: Sessions:
Millorar la pràctica educativa a partir de les necessitats dels centres que hi participen. Compartir propostes educatives. Contrastar la pràctica dels centres assistents amb les del centre de referència i valorar aspectes a incorporar. Implicar l’equip docent en l’aplicació de les propostes didàctiques. Establir mecanismes de consolidació. Assistents: 3 centres amb 3 o 4 representants de cada centre. Sessions: 3 sessions col·lectives al 1r trimestre. 1 sessió col·lectiva al 3r trimestre. 4 sessions de treball a cada centre amb els assistents a les sessions col·lectives.