LES RESPOSTES A LA CRISI

Presentación del tema: "LES RESPOSTES A LA CRISI"— Transcripción de la presentación:

1 LES RESPOSTES A LA CRISI

2 LES RESPOSTES A LA CRISI
1. Augment de la productivitat Demanda exterior 2. Balança compte corrent 3. Balança capitals Demanda interna 4. Despesa privada 5. Despesa pública Els economistes han centrat les respostes a la crisi de 5 maneres diferents: Amb un augment de la productivitat, de la demanda exterior gràcies a la millora de balança per compte corrent o de capitals i de la demanda interna, ja sigui privada o pública.

3 1. MILLORA PRODUCTIVITAT Economia Financera 30 30 20 100 90 100 90 100
Mercats exteriors Economia Financera Mercat Bens Sistema bancari Mercat Act. Fin 30 30 20 Agents 100 90 100 90 100 90 70 80 Economia Productiva Producció Demanda 100 90 Això facilitaria que els bancs augmentessin els préstecs facilitant la recuperació de tota l’economia. Si també permetés guanyar competitivitat, les exportacions suposarien un altra font de millora de la producció. La primera opció és una millora de la productivitat. Aquesta permetria augmentar la producció, millorar els resultats de les empreses i donar més garanties als llocs de treball. 30 20 20 Mercats exteriors

4 No atura el cercle viciós de la caiguda de la demanda
1. MILLORA PRODUCTIVITAT Mercats exteriors Inconvenients Economia Financera Mercat Bens Sistema bancari Mercat Act. Fin Llarg termini Sense finançament 25 30 15 30 20 No atura el cercle viciós de la caiguda de la demanda Agents 100 80 90 100 90 80 100 80 90 70 80 60 Economia Productiva Producció Demanda 100 90 80 Si es realitzessin reduint la utilització dels factors de producció generarien atur i incertesa, obstaculitzant la concessió de préstecs a les famílies. El principal problema però és que aquesta mesura no és capaç d’aturar el cercle viciós de caiguda de la demanda en la que entra l’economia. Les millores de productivitat a nivell agregat acostumen a ser molt lentes. A més a més s’han de fer en un entorn de manca de finançament, dificultant-les considerablement. Tot i que la millora de la productivitat és positiva per a l’economia, aquesta opció presenta alguns inconvenients per a resoldre la crisi actual. 20 20 Mercats exteriors

5 Guerra comercial i/o de divises
2. DEVALUACIÓ Mercats exteriors Inconvenients Guerra comercial i/o de divises Economia Financera Mercat Bens Sistema bancari Mercat Act. Fin 30 30 20 Agents 100 100 90 70 80 Economia Productiva Producció Demanda 100 90 El principal inconvenient d’aquesta opció és que la mesura resulta atractiva per a totes les economies i per tant pot acabar en una guerra comercial o de divises que les perjudiqui a totes. Una segona opció és la de la millora de la balança comercial o per compte corrent, gràcies a una devaluació. La caiguda de la demanda interna es veuria compensada per la demanda externa, retornant l’estabilitat al sistema. 30 20 20 Mercats exteriors

6 3. FINANÇAMENT EXTERIOR Inconvenients Dificultat Economia Financera 10
Mercats exteriors Inconvenients Dificultat Economia Financera Mercat Bens Sistema bancari Mercat Act. Fin 20 10 30 30 20 Agents 100 90 100 70 80 Economia Productiva Producció Demanda 100 90 El principal inconvenient d’aquesta opció és que si ja resulta complicat obtenir finançament intern, la dificultat en aconseguir-lo extern es multiplica. Una tercera opció és l’obtenció d’inversions exteriors que permetrien mantenir la demanda. 20 30 Mercats exteriors

7 4. ESTÍMUL DEMANDA PRIVADA
Mercats esteriors Mercat Bens Mercat Actius Financers Sistema bancari 30 20 30 Agents 100 100 90 100 90 Producció Demanda 100 90 El primer pas és disposar d’una banca solvent i amb líquid disponible i rebaixar els tipus d’interès. La quarta opció és l’estímul de la demanda privada, fonamentalment a través de la política monetària. En algunes economies el banc central ha realitzat compres de bons per a reduir els tipus a llarg termini i així estimular el preu d’ actius com les accions o l’immobiliari. La millora dels balanços dels agents i els bancs permetria un increment de la concessió de préstecs que reactivaria la demanda privada.

8 4. ESTÍMUL DEMANDA PRIVADA No solvència dels agents
Mercats esteriors Mercat Bens Mercat Actius Financers Sistema bancari 30 30 20 Inconvenients No solvència dels agents No flueix el crèdit Agents 100 90 100 90 100 90 Producció Demanda 100 90 dels agents degut a l’atur i les pèrdues de les empreses i per tant el crèdit no flueix cap als agents. El principal inconvenient d’aquesta opció és que no resol el problema de la solvència i estabilitat en el flux d’entrada de recursos monetaris

9 5. ESTÍMUL DEMANDA. DESPESA PÚBLICA Augmentar el dèficit públic
Mercats esteriors Mercat Bens Mercat Actius Financers Sistema bancari 30 20 30 10 Augmentar el dèficit públic Agents 100 100 90 100 90 Producció Demanda 100 90 Aquesta es pot realitzar de dues maneres. En primer lloc, fent que el govern s’endeuti i augmenti la despesa i o el dèficit públic. La cinquena opció és la de l’estímul de la demanda augmentant la despesa pública.

10 5. ESTÍMUL DEMANDA. DESPESA PÚBLICA Mala assignació recursos
Mercats esteriors Mercat Bens Mercat Actius Financers Sistema bancari 30 20 10 Inconvenients Agents Mala assignació recursos 100 100 100 Producció Demanda 100 Els principals inconvenients d’aquesta mesura són una possible mala assignació de recursos causada per la despesa improductiva del sector públic

11 5. ESTÍMUL DEMANDA. DESPESA PÚBLICA Nivell de dèficit públic
Mercats esteriors Mercat Bens Mercat Actius Financers Sistema bancari 30 30 15 15 Inconvenients Agents Nivell de dèficit públic no sostenible 100 100 85 100 85 Producció Demanda 100 85 el fet que la caiguda de la concessió de préstecs al sector privat ha estat tan forta que el nivell de despesa pública necessària pera mantenir la demanda no és sostenible a llarg termini.

12 5. ESTÍMUL DEMANDA. DESPESA PÚBLICA Economia Financera 30 30 20 100
Mercats exteriors Economia Financera Mercat Bens Sistema bancari Mercat Act. Fin 30 20 30 Agents 100 100 90 70 80 Economia Productiva Producció Demanda 100 90 L’increment de despesa generaria creixement econòmic, reduiria l’atur, augmentarien els ingressos fiscals i es reduirien els tipus d’interès al desaparèixer la prima de risc de fallida. Els principals avantatges d’aquesta opció són que el govern no dependria del finançament de la banca o dels estalviadors i per tant seria creïble que pot mantenir aquest nivell de despesa. Queda una darrera opció. Augmentar la despesa pública fent que el banc central imprimeixi diners i els entregui al govern per a que els gasti. A més a més induiria a la banca a destinar els recursos a finançar els agents privats enlloc dels governs. 20 20 Mercats exteriors

13 Pèrdues banca i immobiliari
5. ESTÍMUL DEMANDA. DESPESA PÚBLICA Mercats exteriors Inconvenients: Inflació Pèrdua credibilitat Pèrdues estalvi Pèrdues banca i immobiliari Economia Financera Mercat Bens Sistema bancari Mercat Act. Fin -10% 30 30 20 Agents 100 100 90 80 70 Economia Productiva Producció Demanda 90 Podria causar pèrdues als inversors a llarg termini i ja hem vist les nefastes conseqüències de la inflació per al sector immobiliari, bancari i el conjunt de l’economia. La impressió de diners podria destruir la credibilitat de la divisa, dificultant les relacions comercials i les inversions exteriors. El principal inconvenient d’aquesta opció, deixant de banda la possible mala assignació de recursos, és que pot provocar inflació. 20 20 Mercats exteriors

14 LES RESPOSTES A LA CRISI
Consens Negativa a Despesa pública amb diners dels Bancs Centrals Dificultats en Devaluació Inversió exterior Polítiques a realitzar Augment productivitat Estímul demanda privada (política monetària) Estímul demanda. Despesa pública No Consens Estímul demanda pública (estímul – austeritat) realitzar polítiques d’estímul de la demanda privada, fonamentalment a través de la política monetària, i en un estímul de la demanda mitjançant la despesa pública. Vistes les diferents opcions podem dir que existeix un elevat consens en rebutjar l’augment de la despesa pública amb la impressió de diners, ja que podria provocar més problemes dels que resoldria. On existeixen actualment més discrepàncies és en com ha de ser la despesa pública i en si cal prioritzar l’austeritat o l’estímul. També hi ha consens en que les mesures que cal emprendre són promoure un augment de la productivitat, També en que la devaluació i el recurs a la inversió exterior serien positives però difícils de realitzar.

15 5. ESTÍMUL DEMANDA PÚBLICA
Estímul econòmic Mercats esteriors Mercat Bens Mercat Actius Financers Sistema bancari 30 15 30 25 15 5 Agents 100 100 85 100 85 Producció Demanda 100 85 Això mantindria els beneficis empresarials i els llocs de treball i d’aquesta manera es recuperaria la concessió de préstecs i es s’anirien reduint les polítiques d’estímul. Per als partidaris de prioritzar l’estímul econòmic el que cal fer és augmentar la despesa pública cobrint tota la caiguda de la concessió de préstecs.

16 5. ESTÍMUL DEMANDA PÚBLICA Estímul econòmic 15 Economia Financera 30
Mercats exteriors 15 Economia Financera Mercat Bens Sistema bancari Mercat Act. Fin 30 15 30 5 15 Agents 100 100 75 85 55 65 80 Economia Productiva Producció Demanda 100 75 85 Això no tant sols comportarà una caiguda de la demanda sinó que causarà la fallida del sistema bancari i dels estalviadors, col·lapsant tot el sistema. ja que si no assoleix l’objectiu de restablir l’activitat econòmica els mercats deixaran de finançar l’estat i els seus enormes dèficits. Els detractors consideren que aquesta opció pot, per una banda generar inflació i per un altra inestabilitat, 20 20 Mercats exteriors

17 5. ESTÍMUL DEMANDA PÚBLICA Austeritat - Competitivitat
Mercats esteriors Mercat Bens Mercat Actius Financers Sistema bancari 30 15 30 5 Agents 100 100 90 85 100 85 90 Producció Demanda 100 85 Els partidaris de l’austeritat consideren que cal realitzar una despesa pública que sigui sostenible en el temps i reformes estructurals que permetin millorar la productivitat. D’aquesta manera s’aconseguirà un desenvolupament sostenible que permetrà que torni a fluir el crèdit i el creixement econòmic.

18 5. ESTÍMUL DEMANDA PÚBLICA Austeritat - Competitivitat
Mercats esteriors Mercat Bens Mercat Actius Financers Sistema bancari 30 26 10 30 15 4 5 Agents 100 92 100 85 80 90 100 85 80 90 Producció Demanda 100 85 90 84 92 L’ increment de la morositat, de les pèrdues bancàries i una disminució dels ingressos fiscals disminuiran encara més la demanda, entrant en un cercle viciós que acabarà col·lapsant el sistema. Els detractors d’aquesta opció consideren que l’augment de la productivitat no és suficient per a aturar la caiguda de la producció i un augment de l’atur.