CURS Kd10 La Nau dels estudiants:

Presentación del tema: "CURS Kd10 La Nau dels estudiants:"— Transcripción de la presentación:

1 CURS Kd10 La Nau dels estudiants:
Ciutadans i patrimoni. Béns culturals en el desenvolupament del territori Cultura, desenvolupament i territori. Aspectes teòrics. Pau Rausell

2 1. Les relacions entre la cultura i el territori.
Cultura i territori 1. Les relacions entre la cultura i el territori. La nostra anàlisi lliga cultura i territori en tres nòduls principals: cultura com a element de cohesió territorial, relació entre cultura i creixement econòmic i ocupació, i la cultura com a factor definidor de la qualitat de vida dels seus ciutadans. . Campus Tarongers Setembre 011

3 1. Les relacions entre la cultura i el territori.
Cultura i territori 1. Les relacions entre la cultura i el territori. 1) Cohesió territorial La cultura, com a sistema compartit de creences, valors i pràctiques té una dimensió territorial clara Si entenem el territori, com a marc de vida, definidor de relacions múltiples dels homes amb si mateixa, i amb el marc ecològic, i... la cultura com a conjunt de formes simbòliques que envolten i articulen la configuració de grups socials, a traves del sentit de pertinença i l’autoestima resulta ben cert que la cultura no sols és un element que es superposa a un territori sinó que és eixe mateix conjunt de elements simbòlics el que determina les dimensions i les característiques del territori. Així, arribant a l’extrem, podríem definir el territori com el espai físic o virtual que s’articula al voltant d’un seguit de formes simbòliques compartides. . Campus Tarongers Setembre 011

4 1. Les relacions entre la cultura i el territori.
Cultura i territori 1. Les relacions entre la cultura i el territori. 2) La dimensió econòmica La creació, producció, distribució consum i conservació de formes simbòliques pot constituir un element bàsic en la configuració dels sistemes econòmics territorials. Els estudis “d’impacte econòmic” han evidenciat que les activitats culturals poden contribuir a l’economia (local, regional o estatal) en tres sentits: En primer lloc, perquè les activitats culturals són, també, activitats econòmiques (que aporten valor afegit, que generen ocupació..). En segon lloc, perquè aquestes activitats poden afavorir les decisions de localització en el territori considerat d’altres activitats econòmiques o de professionals qualificats. I en tercer lloc, en certs casos, pel seu efecte polaritzador sobre altres activitats (via l’efecte proveïdor), molt especialment en el cas de les anomenades “indústries culturals” (Baró, E., Bonet, Ll., 1997) També, quan parlem de cultura estem tractant de sistemes de transmissió de formes simbòliques que afecten i tenen que veure amb processos d’aprenentatge i canvi Així sembla raonable que el desenvolupament de xarxes culturals facilita la configuració de espais econòmics i socials sensibles als processos d’innovació productiva i canvi social, es a dir facilita les dinàmiques d’adaptació als entorns canviants . Campus Tarongers Setembre 011

5 1. Les relacions entre la cultura i el territori.
Cultura i territori 1. Les relacions entre la cultura i el territori. 2) La dimensió econòmica Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general La cultura es un sector emergent de demanda creixent . Campus Tarongers Setembre 011

6 1. Les relacions entre la cultura i el territori.
Cultura i territori 1. Les relacions entre la cultura i el territori. 3) Cultura i qualitat de vida. Finalment hi ha també que considerar que la pràctica cultural dels individus és una peça, cada volta més important, en la composició dels nivells de qualitat de vida individual i col·lectiva. El consum cultural, entès en sentit ampli i a nivell individual dona resposta a certes demandes de satisfacció emotiva, de sacsejar el sentits que va més enllà de la simple utilització del temps d’oci i que té que veure amb el desenvolupament integral dels individus, materialitzant la seua sensibilitat, la seua capacitat creativa i comunicativa. Per tant la cultura determina els nivells de qualitat de vida dels ciutadans de un determinat territori Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general . Campus Tarongers Setembre 011

7 1. Les relacions entre la cultura i el territori.
Cultura i territori 1. Les relacions entre la cultura i el territori. 2) La qualitat de vida L’element de la qualitat de vida ens obliga a reflexionar sobre la dimensió del territori considerat. Hi ha que pensar que el consum cultural és un fenomen lligat al concepte de ciutat i són aquestes –les ciutats- els grans centres de producció i difusió de la producció cultural. Els ciutadans dels municipis mitjans i menuts s’enfronten a una oferta real sensiblement limitada i per tant les seues potencialitats de consum cultural es troba amb restriccions, definint un model de consum que nosaltres he denominat subdesenvolupat. El problema de les ciutats mitjanes i menudes . En termes comparatius, tot i que els seus municipis es gasten proporcionalment més diners per habitant que els Ajuntaments de les grans capitals, un ciutadà de Dénia, Xàtiva, Alcoi o Penyiscola o Vila Real es troba front a una oferta més reduïda quantitativament, menys regular, i de pitjor qualitat (entès aquest concepte de distintes maneres –pitjor producte, pitjors infrastructures, pitjor informació- ), que la que es pot trobar un ciutadà de València o Alacant. Si considerem que l’accés al consum cultural es un dels elements importants per a determinar la qualitat de vida dels ciutadans resulta clar que els de les comarques es troben en condicions de desavantatge front als de les grans capitals. Les Economies d’escala de la cultura L’origen d’aquest problema és evidentment un problema de les dimensions de les ciutats i el llindar mínim de població necessari per a desenvolupar una programació cultural de cert calibre Qualsevol argument de racionalitat econòmica i rendibilitat social dona suport a aquest limitació. Les Economies d’escala de la cultura . Campus Tarongers Setembre 011

8 1. Les relacions entre la cultura i el territori.
Cultura i territori 1. Les relacions entre la cultura i el territori. 3) La qualitat de vida Fent una aproximació teòrica a aquest fet, podríem considerar assenyalar que el llindar mínim on els equipaments (mesurats en termes de butaques disponibles per habitant) estan en un límits acceptables de rendibilitat social i utilització, i poden suportar una programació i un serveis culturals de certa qualitat, estarien al voltant dels a habitants. Però a mesura que creix la dimensió de la ciutat, tot i mantenir uns nivells en termes per habitants semblants, l’increment de l’oferta de programació en termes absoluts implica una programació i uns serveix necessàriament més diversos i variats, multiplicant, per una banda la llibertat d’elecció i la capacitat de triar del ciutadà, i per altra augmentant considerablement la possibilitat d’exposar-se a experiències culturals més diverses, enriquint i dimensionant de manera molt més ampla amb la interacció entre aquestes experiències culturals, la seua pròpia vivència. Representant gràficament aquestes relacions en les figures següents: Programes/hab Equipaments/hab Qualitat de la opció cultural Grandària de la població MODELS DE CONSUM SUBDESENVOLUPATS 30-50 M HAB. Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general . Campus Tarongers Setembre 011

9 1. Les relacions entre la cultura i el territori.
Cultura i territori 1. Les relacions entre la cultura i el territori. 3) La qualitat de vida Per tant, per a mantenir el nivells de qualitat de vida de les grans ciutats, els municipis mitjans i menuts requereixen d’accions específiques d’intervenció Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general . Campus Tarongers Setembre 011

10 2. El Patrimoni en el àmbit de la cultura
2.1) Patrimoni. Definició i connexions amb el territori Des del punt de vista de la delimitació de les activitats d’oci i cultura, podríem considerar que el patrimoni cultural és un recurs preexistent a qualsevol activitat. En termes econòmics compliria la funció d’una “variable stock” que determina la quantitat de “capital cultural” d’un determinat territori. Aquest capital al mateix temps estaria composat de bens físics (edificis, quadres, escultures, artefactes amb valor històric, arxius, etc..) i d’intangibles (fets històrics, comportaments etnogràfics, gastronomia, etc...). La seu pròpia definició de “patrimoni” incorpora la idea de que els actuals posseïdors de dit patrimoni “tenen l’obligació de preservar-lo per a generacions futures”. Tot i que aquesta accepció arreplega molt de consens en les societats occidentals implica problemes de gestió ja que la preservació té un cost. De tota manera aquest es un problema que considerarem més avant. El que ens interessa ara és que el concepte de patrimoni està molt lligat al de territori . (Moltes vegades és un bé patrimonial el que simbolitza la identitat d’un territori ) Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general . Campus Tarongers Setembre 011

11 2. El Patrimoni en el àmbit de la cultura
Industries culturals Práctiques culturals Sectors creatius Recursos culturals Consum de Cultura Ocio Delimitació de les activitats de Cultura i Oci Polítiques Culturals Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general Patrimoni . Campus Tarongers Setembre 011

12 2. El Patrimoni en el àmbit de la cultura
2.2) El valor dels bens patrimonials En principi i des de l’anàlisi econòmica, el valor dels bens patrimonials convencionals depenen a)  de la seua singularitat b) del valor dels atributs artístics atorgats a eixe bé patrimonial, c)  del seu grau de conservació d)  de la seua antiguitat. Tots quatre aspectes tenen a veure amb l’escassesa ja que estem parlant de bens irrepetibles, irreformables i per tant amb una oferta limitada. De tots aquestos elements podríem dir que sols el grau de conservació i l’antiguitat resulten relativament objectivables. Però els altres dos elements (singularitat i atributs artístics) resulten clarament d’un procés de construcció social no objectivable i que té a veure amb el discurs que envolta al bé patrimonial. Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general . Campus Tarongers Setembre 011

13 2. El Patrimoni en el àmbit de la cultura
2.3) La regulació pública sobre la preservació. En termes genèrics[1], la conservació y la preservació del patrimoni pot ser asimilat, des del punt de vista de l’economia en un problema de gestió de bens de capital. Aquest capital, però es de dos tipus; - Per una banda el capital físic –edificis, estructures o altres bens tangibles- -Y capital cultural. aquell discurs (històric, artístic, simbòlic, etc..) que envolta al bens patrimonials i que els atorga valor social y econòmic. Tant el capital físic com el cultural tendeixen a devaluar-se si no es mantenen certes activitats sobre ell. El capital físic es degrada físicament en el sentit que fan falta obres per a evitar enderrocaments o deterioraments irreversibles y el capital cultural deixa de tenir valor social si no està efectivament (i afectivament) interioritzat al conjunt de la població posseïdora del capital físic. El conjunts socials, per tant han de decidir quanta inversió es requerida per a evitar el deteriorament o per a procurar la revalorització del capital físic y cultural. Per a decidir adequadament haurien d’aplicar metodologies de anàlisi de cost i benefici social, on gran part dels components dels beneficis es mostren com a efectes externs o béns públics que habitualment no estan comptabilitzats en termes privats. En molts casos per tant està econòmicament justificada la regulació pública. Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general . Campus Tarongers Setembre 011

14 2. El Patrimoni en el àmbit de la cultura
2.3) La regulació pública sobre la preservació. Contemplant els distints models de regulació pública es pot fer una distinció entre “regulació lleugera” (soft regulation) i regulació (hard regulation). Aquesta última implica el desenvolupament de certa legislació que obliga a certs comportaments de forma coercitiva. La regulació lleugera, pel contrari compren certes directives de compliment recomanat, implementades per acords i on el no compliment no implica penalitzacions. Les directrius de la UNESCO o els convenis internacionals ( p.e La Carta per a la Protecció i Gestió del Patrimoni Arqueològic de Laussana de 1990) són del segon tipus. Des del punt de vista de la consecució dels objectius desitjats, la regulació té també els seus costos: la regulació crea ineficiències, la regulació es costosa, moltes vegades no ofereix incentius per a fer les coses millor i finalment el procés regulador pot ser capturat per grups d’interès privat. Per tant el procés regulador ha de tenir en compte com maximitzar els efectes positius de la regulació i minimitzar els costos de la seua implementació Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general . Campus Tarongers Setembre 011

15 2. El Patrimoni en el àmbit de la cultura
2.4) El dilema social de la preservació Una societat ha de decidir que conservar (i a quins recursos dedicar-li) i quins recursos dedicar a creació de nous bens. Es evident que no se pot “museitzar” tot temps i tot objecte passat I això és un tradicional problema econòmic que implica decisions d’assignació, de eficiència i producció i, molt més importants de distribució i redistribució. Aquest dilema social ha de resoldre de la manera que es resolen les decisions en les democràcies representatives. El que sempre hi ha que tindre en compte que la preservació té un “cost d’oportunitat” que hi ha que considerar en una visió estàtica del concepte de preservació; una preservació en sentit pur, de manera que conservem els bens, sense fer us d’ells, per a les generacions futures Es tracta de decidir en un marc de recursos escassos quina quantitat dedicar a la preservació i quina dedicar a la creació de nous bens. Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general . Campus Tarongers Setembre 011

16 2. El Patrimoni en el àmbit de la cultura
2.4) El dilema social de la preservació Partint d’aquesta premissa que no es pot obviar, però, no ens podem quedar en aquesta perspectiva miope. Hi ha que considerar que la preservació té una component dinàmica. Preservar significar no sols conservar sinó que implica atorgar nous usos socials als bens i als espais protegits de la desaparició. Una estratègia de preservació integral, intel·ligent i des d’un panorama complet, s’ha de considerar no com un cost sinó com una inversió social que pot atorgar valor a molts altres recursos no directament lligats als recursos patrimonials. Responsabilitat, corresponsabilitat, imaginació (i també, en segon ordre, cert rigor i habilitat tècnica són els ingredients mínims per a maximitzar la rendibilitat social d’un projecte d’aquest tipus. Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general . Campus Tarongers Setembre 011

17 2. El Patrimoni en el àmbit de la cultura
2.4) El patrimoni com a recurs econòmic Les potencials activitats sobre el patrimoni cultural, perquè este es convertisca en un sector subjecte a certa explotació econòmica, i per tant font possible d'ocupació, es podrien resumir en les següents : Producció/reproducció d'artefactes i servicis susceptibles de catalogació com a patrimoni cultural. Dins d'este epígraf podríem incloure activitats com l'artesania a partir de processos de producció tradicionals, la fabricació d'objectes característics de la idiosincràsia cultural, la reproducció de béns patrimonials per a la seua venda (incunables en facsímil, reproducció de béns arqueològics o monumentals, gravació de peces musicals tradicionals, indumentària tradicional etc..), la restauració (gastronòmica) a partir de receptes tradicionals, les activitats de grups folclòrics (bandes de música, corals, grups de dansa, representacions teatrals tradicionals) Preservació/conservació. En este àmbit s'inclourien totes aquelles activitats la finalitat de les quals siga conservar i preservar el llegat cultural i contindrien entre altres les d'investigació, documentació, classificació, restauració, custòdia i gestió del patrimoni cultural. Les biblioteques, els museus, els arxius, les filmoteques i els centres d'investigació i documentació constituïxen les principals institucions que realitzen estes funcions Difusió/revaloració. Finalment podem parlar de totes aquelles activitats la funció bàsica de les quals siga la de reconéixer i difondre el valor dels béns i servicis culturals Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general . Campus Tarongers Setembre 011

18 2. El Patrimoni en el àmbit de la cultura
2.4) El patrimoni com a recurs econòmic Tot i que no la única, la connexió més evident entre patrimoni i activitat econòmica es realitza a traves del turisme. Es a dir de la capacitat de que la gestió dels bens patrimonials mobilitzen fluxos de visitants Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general . Campus Tarongers Setembre 011

19 3. Algunes dades de la realitat Patrimonial al País Valencià
Patrimoni a la CV 3. Algunes dades de la realitat Patrimonial al País Valencià 3.1) Bens inmobles Els bens inmobles protegits estan relativament ben distribuits pel territori valencià Això demostra que especialment per a zones econòmicament deprimides poden consituir un recurs estratègic en el seu desenvolupament Bens Patrimonials protegits Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general . Campus Tarongers Setembre 011

20 Les coleccions museogràfiques sí que estan lligades a nuclis urbans
Patrimoni a la CV Les coleccions museogràfiques sí que estan lligades a nuclis urbans Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general . Campus Tarongers Setembre 011

21 . Campus Tarongers Setembre 011
Patrimoni a la CV En definitiva una bona xarxa que al menys en l’àmbit de la Història, l’Arqueologia i l’Etnologia que constitueix un bon recurs, amb trets i problemàtiques comuns, on les decisions depenen de la gestió pública local i que compta amb potencialitats d’explotació, a partir d’estratègies coordinades molt per damunt de les actuals. Els vincles d’aquestos recursos amb la recuperació de la identitat històrica, però també amb les activitats turístiques són directes i evidents. Crear consciència d’aquesta riquesa és el pas previ per a articular plans que rendibilitzen socialment i de forma coordinada aquest recurs. Excavacions Arqueològiques Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general . Campus Tarongers Setembre 011

22 Ciutadan i patrimoni 4. Les possibilitats de la participació ciutadana en la revalorització del Patrimoni 4.1 El sistema cultural local “CULTURA” POLITICAS CULTURALES TERRITORIO DESARROLLO CALIDAD DE VIDA MUNICIPAL TENSIONES Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general ejes . Campus Tarongers Setembre 011

23 Ciutadan i patrimoni 4. Les possibilitats de la participació ciutadana en la revalorització del Patrimoni El que determina el grau de participació ciutadana és la connexió i la identificació entre els demandants/consumidors culturals i els agents culturals Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general . Campus Tarongers Setembre 011

24 Ciutadan i patrimoni 4. Les possibilitats de la participació ciutadana en la revalorització del Patrimoni NIVEL I Relaciones entre entidades locales y supralocales. NIVEL II Relaciones entre los elementos que influyen en la oferta y demanda. NIVEL III Relaciones entre diferentes SCL Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general . Campus Tarongers Setembre 011

25 Centres d’Estudis Locals/Comarcals Tallers d’Història Local
Ciutadan i patrimoni 4. Les possibilitats de la participació ciutadana en la revalorització del Patrimoni 4.2 Els ciutadans com agents culturals Consum Passiu Consum Actiu Com es fa això habitualment en el àmbit del patrimoni? Centres d’Estudis Locals/Comarcals Tallers d’Història Local Plataformes Ciutadanes. Altres iniciatives individuals Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general . Campus Tarongers Setembre 011

26 Centres d’Estudis Locals/Comarcals
Ciutadan i patrimoni 4. Les possibilitats de la participació ciutadana en la revalorització del Patrimoni 4.2 Els ciutadans com agents culturals Centres d’Estudis Locals/Comarcals Alfons el Vell de Gandia, la Marina Alta, Camp de Morvedre, Camp de Túria, l’Horta Nord, l’Alt Millars, l’Alt Palància, l’Alcoià, Amics de la Costera, Cívica d’Alacant, la Hoya de Buñol Vall d’Albaida Accions: Promoció de la investigació. Assessorament per a accions públiques o privades Defensa del patrimoni Publicacions. Dinamització i conscienciació ciutadana Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general . Campus Tarongers Setembre 011

27 2. Tallers d’Història Local
Ciutadan i patrimoni 4. Les possibilitats de la participació ciutadana en la revalorització del Patrimoni 4.2 Els ciutadans com agents culturals 2. Tallers d’Història Local Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general . Campus Tarongers Setembre 011

28 3. Plataformes ciutadanes (tipus “Salvem”)
Ciutadan i patrimoni 4. Les possibilitats de la participació ciutadana en la revalorització del Patrimoni 4.2 Els ciutadans com agents culturals 3. Plataformes ciutadanes (tipus “Salvem”) Salvem l’Horta, Salvem el Cabanyal, Salvem el Fadrí, Comissió Ciutadana de Defensa de la Gerència de AHM, Salvem el Segura, etc…) Articulació ciutadana per a la defensa d’algun element patrimonial puntual Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general . Campus Tarongers Setembre 011

29 5. El problema de la valoració del Patrimoni
El valor del patrimoni 5. El problema de la valoració del Patrimoni 5.1 Els “valors” del Patrimoni El valor de mercat El valor simbòlic. Determinats bens patrimonials contribueixen a genera sentiments de pertinença, identitat etc..) El valor de opció. Els ciutadans atorguen valors a bens patrimonial sols pel fet de que els podrien utilitzar. “No he anat al IVAM, però vull que estiga ahí per si alguna vegada vullguera anar” El valor educatiu. Els bens patrimonials contribueixen a l’educació del ciutadans i al desenvolupament de la seua sensibilitat artística El valor per a generacions futures Santa Maria del Templo. Villalba de los Alcores.Valladolid ptas Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general . Campus Tarongers Setembre 011

30 5. El problema de la valoració del Patrimoni
El valor del patrimoni 5. El problema de la valoració del Patrimoni 5.2 Els mètodes de realitzar la valoració Estudis d’impacte econòmic Estudis de disposició a pagar. Estudis de valoració contingent. Sondejos muestrals per a calcular la voluntat o disposició a pagar dels ciutadans. El terme “contingent” es refereix al mercat simulat que es genera en el qüestionari Referéndums Trobar preus a través de mercats paral·lels Calcular els costos de desplaçament Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general . Campus Tarongers Setembre 011

31 5. El problema de la valoració del Patrimoni
El valor del patrimoni 5. El problema de la valoració del Patrimoni 5.3. Els problemes dels estuids de valoració contingent Inconvenients Avantatges Normalment les opcions són o “tot o res”. Pateix d’una visió estàtica de la conservació del patrimoni. El problema de “l’efecte dotació”. Qui és el que ha de valorar? Valors específics front a valors estadístics. Obliguen a grans esforços d’investigació Capten els valors de “no-mercat” Capten les qüestions de qualitat Esta diapositiva es para mostrar que la tasa de crecimento del valor añadido bruto de la producción cultural y la tasa de crecimiento de la ocupación son muy superior a la tasa de crecimiento de la economía en general . Campus Tarongers Setembre 011

32 Debat 6. Tema de debat Seria el mètode del referendum un bon mètode per a pendre decissions de preservació del patrimoni a nivell local? . Campus Tarongers Setembre 011

33 fi