Que els teus aliments siguin la teva medicina i els medicaments el teu aliment Hipòcrates Les dues paraules més boniques que es poden dir no son “t’estimo”,

Presentación del tema: "Que els teus aliments siguin la teva medicina i els medicaments el teu aliment Hipòcrates Les dues paraules més boniques que es poden dir no son “t’estimo”,"— Transcripción de la presentación:

1 Que els teus aliments siguin la teva medicina i els medicaments el teu aliment
Hipòcrates Les dues paraules més boniques que es poden dir no son “t’estimo”, sinó “és benigne” Woody Allen Als setanta, tots volíem ser lliures; als vuitanta, ser rics, i als noranta, estar sans. Ang Lee

2 Situació actual de la salut (Europa / Espanya)
Increment de l’esperança de vida?: envelliment de la població, malalties metabòliques en la gent jove Sedentarisme Increment de malalties cròniques no transmissibles, relacionades amb l’alimentació: - Malalties cardiovasculars / TCV (isquèmies, hipertensió, hipercolesterolèmia) - Càncer - Diabetis - Obesitat - Síndrome metabòlica (interrelació entre aquests trastorns)

3 Percepció de l’estat de salut de les persones
Qualitat de vida Estar en forma Felicitat, benestar, comoditat, llarga vida. Les pors de la societat de l’opulència Les “premalalties” Què vol dir estar sa? Què cal fer per estar sa? Innovació en els estils de vida o en els productes / aliments que consumim: Innovar els aliments o innovar la dieta?

4

5

6 Funció dels nutrients Glúcids (hidrats de carboni) Manteniment de les
Lípids (greixos) funcions vitals. Proteïnes Activitat física. ENERGÈTICS Proteïnes Creixement i renovació Minerals dels teixits corporals. ESTRUCTURALS Minerals Vitamines Aigua REGULADORS Regulació de les funcions metabòliques.

7 Distribució de les calories (quilocalories):
Glúcids o hidrats de carboni % Lípids o greixos % Proteïnes %

8 Distribució en pes (persona adulta) de nutrients (2500 kcal):

9 Proteïnes 50% d’origen animal 50% d’origen vegetal Hidrats de carboni 80-90% de complexos (midons i fècules) 10-20% de simples o sucres Greixos Predomini de monoinsaturats (quasi la meitat de tot el greix ingerit) Un mínim de poliinsaturats (un 25%, que no convé sobrepassar) Una tercera part de saturats (com a màxim)

10 Recomanacions nutricionals per a la població
Components El que es recomana Greixos: •Greix total •Greix saturat •Sucre Proporció sobre la ingesta energètica total: menys del % menys del 10% Fruita i verdura g. cada dia Sal menys de 5-8 g. cada dia Pes corporal IMC (índex massa corporal) 18-27 Activitat física 30 min. diaris d’exercici moderat Alletament 4-6 mesos

11 Funcions del calci Dèficit de calci Toxicitat del calci
ESTRUCTURAL. Participa en la coagulació sanguínia. Activa sistemes enzimàtics Manté elevat el llindar d’excitabilitat neuromuscular i participa en la contracció muscular. Reforça la contracció muscular cardíaca. Participa en el transport de membrana. Dèficit de calci Raquitisme en nens. En l’etapa adulta, major incidència d’osteoporosis. Tetània, només descrita en lactants alimentats amb llet de vaca. Hipertensió? Toxicitat del calci Poc freqüent d’origen dietètic.

12 Efectes d’alguns components de la dieta sobre la biodisponibilitat del calci.
DISMINUEIX Fitats Fibra Oxalats Greixos Alcohol Alginat sòdic AUGMENTA Vitamina D Lactosa Àcids grassos de cadena mitjana CAP EFECTE Fòsfor ? Proteïnes (+?) Àcids ascòrbic i cítric (+?) Pectina (-?)

13 Evolució dels dipòsits ossis de calci al llarg de la vida (adaptat de Maham i Escott-Trump, 2001)

14 Aliments rics en calci (mg/100g)
Aigua calcària Avellanes 200 Ametlles 180 Nous 160 Figues seques 160 Llet 125 Ous 55 Iogurt 140 Formatge tendre 162 Formatge de bola 700 Fruites i verdures Julivert 200 Mongetes seques 137 Llenties 60 Cigrons 149

15 Ferro 3-5 g HEMOGLOBINA Mioglobina Alguns enzims oxidatius
DIPÒSITS I TRANSPORT Ferritina i hemosiderina Transferrina 3-5 g FUNCIONS EN L’ORGANISME Necessari per a la síntesis del grup hemo. Síntesis d’enzims: catalasa, peroxidasa, citocroms. Funció immunològica i funció cognitiva.

16 Contingut en ferro d’alguns aliments
ORIGEN ANIMAL mg//100g Fetge Carn 3 Peix 1 Rovell d’ou 7 ORIGEN VEGETAL mg/100g Espinacs 4 Mongetes seques 9 Llenties 7 Arròs 6 Fruita seca 4 Cacau 12 Pa 2.5

17 Absorció de ferro de diversos aliments per individus adults
Absorció de ferro de diversos aliments per individus adults. Els resultats expressen la mitja ± desviació estàndard. La dosis de ferro era de 2-4 mg, excepte per a l’enciam que era d’1-17 mg.

18 Es recomana el consum de carns en quantitats de com a mínim 2 – 3 racions a la setmana. No convé superar-ho. El fetge és també un aliment interessant ja que és ric en ferro i presenta una eficàcia d’absorció relativament alta. El ferro procedent de vegetals, verdures foliàcies i llegums és de baixa absorció. Les dietes vegetarianes comporten en alguns casos dèficit de ferro. - Cinc POBLACIÓ AMB RISC DE PATIR DÈFICIT DE FERRO Vegetarians. Nens prematurs. Nens menors de dos anys. Dones en edat fèrtil, sobretot embarassades adolescents. Individus amb malalties intestinals irritatives o hemorroides. PODEN NECESSITAR SUPLEMENTS DE Fe

19 TRIANGLE DELS ALIMENTS

20 PRODUCTE FUNCIÓ/OBJECTIU ACCEPTACIÓ DEL RISC BASE D’AVALUACIÓ EXEMPLES
Aliments Nutrició No Seguretat Llet, pa, carn, ous, etc. Aliments enriquits Manteniment de la salut (evitar estats carencials) Cereals d’esmorzar, llet, galetes, etc., enriquits amb vitamines i/o minerals. Aliments funcionals Manteniment de la salut Reducció de riscos Seguretat i eficàcia Probiòtics (iogurt), prebiòtics (aliments enriquits amb fibra bifidogènica), amb antioxidants, amb -3 Aliments dietètics Nutrició (alimentació especial) Productes sense lactosa, sense gluten, llets adaptades, aliments infantils Suplements / complements nutricionals Prevenció de malalties Tractament d’ests deficitaris o per carència Sí? Mínim risc/benefici Productes (dragees, pastilles, xarops, etc.) de vitamines, minerals, antioxidants, àcids grassos poliinsaturats (oli de peix) Medicament Prevenció Tractament Curació de malalties Sí Risc/benefici Especialitats farmacèutiques amb dosis farmacològicament actives de vitamines i/o minerals Adaptat de Rivero Urgell (2000) Farmacéuticos, Maig: 42-43

21

22

23 Factors dietètics importants per la prevenció de certes malalties, segons el document de consens elaborat per el Royal College of Physicians, Londres, Regne Unit (2000). Aterosclerosis Reduir el consum de greix saturat Substituir greix saturat per insaturat, preferiblement mono-insaturat. Potenciar el consum de peix Augmentar el consum de fruites, verdures i cereals integrals Diabetis Seguir dietes riques en carbohidrats complexos cereals integrals. Consum elevat de verdures Utilitzar olis vegetals, predominantment mono - insaturats Càncer Consumir dietes riques en fruites, verdures i Moderar el consum de greixos saturats i augmentar el dels insaturats

24 MESURES HIGIENICO-DIETÈTIQUES PER LA PREVENCIÓ DE LA ARTERIOSCLEROSIS
Reducció de les calories necessàries per disminuir el sobrepès Greix 30-35% - Saturats <10% - Poliinsaturats <10% - Mono-insaturats 10-15% Colesterol <300mg/dia Augment de la fibra Augment dels antioxidants (fruites, verdures, oli vegetal, fruits secs, etc) Activitat física regular Moderar el consum d'alcohol (< 20 dones - 30g/dia homes , si no hi ha hipertrigliceridèmia) Moderar el consum de sal si hi ha hipertensió Control i supressió d'altres factors de risc cardiovascular Endocrinología y Nutrición 47(7), 2000 24

25 Comparació dels aspectes fisiològics del colesterol i dels fitosterols
Fitostanols Ingestió de la dieta (mg/dia) (fins 1000 en vegetarians) <10 Font dieta Mantega, lactis, ous, carns Olis vegetals, fruits secs, cereals Oli de coco, altres olis Síntesis endògena Si Colesterol biliar ( mg/dia) No Taxa d’absorció (%) 40-60 < 5 0.1-2 Concentració en plasma (mg/dL) Excreció(%) 95 98

26 - Dieta baixa en greix saturat i colesterol ~10-15% Suplement dietètic
Estratègies dietètiques per a reduir el colesterol - Dieta baixa en greix saturat i colesterol ~10-15% Suplement dietètic Fibra soluble (amb 100 g/dia de civada) ~2-5% Esterols vegetals (fitosterols) ~10%

27 Comparació dels aspectes fisiològics del colesterol i dels esterols
Efecte dels esterols vegetals (2g/dia) en la reducció del colesterol LDL.

28 Recomanacions nutricionals per a la menopausa
5 racions de vegetals diàries Aliments rics en calci (en el marc d’una dieta equilibrada) Exposició adient a la llum solar (no cal “prendre el sol”) Activitat física Moderar proteïnes animals, sodi (sal), alcohol i cafè Dieta rica en fibra (sense excessos que redueixin l’absorció de calci) Moderar la ingestió de greixos saturats. Emprar oli d’oliva o de llavors Consumir llegum (incloure soja) Moderar les calories Soja i derivats ?

29 Contingut en isoflavones de diferents aliments
Daidzeina (g/100g pes sec) Genisteina Coliflor 5 9 Bròquil 6 8 Llenties 3-10 7-19 Ordi 14 7.7 Cacauets 58 64 Alfals 62 Cigrons 11-192 69-214 Llavor de trèvol 178 323 Soja 29

30 Bases del tractament de l’obesitat
1.- Dieta Hipocalòrica, però equilibrada en nutrients “Gastronomitzar-la” 2.- Exercici físic 3.- Medicació Evitar anorexígens Ajuts naturals 4.- Modificar els hàbits de vida en relació amb l’alimentació i l’exercici físic 5.- Ajut psicològic Individual Grups terapèutics

31 RD 1430/1997 RTS sobre productes alimentaris destinats
MARC LEGAL RD 1430/1997 RTS sobre productes alimentaris destinats a dietes de baix valor energètic per reduir pes 1) Destinats a substituir la dieta diària completa i 2) Destinats a substituir un o diversos àpats de la dieta diària. Substitutius de la dieta completa: kcal. Un àpat: kcal. Les proteïnes 25-50% del valor energètic. Màxim 125 g/dia. Han d’aportar les vitamines i minerals suficients. 31

32 -45 -40 -35 -30 -25 -20 -15 -10 -5 Pes Glucosa Insulina Triglicèrids PSS Colesterol Percentatge de canvi Grup A Grup B a a, b Pressió sanguínea sistòlica p <0,05 de la línia base b <0,05 A vx.B Percentatges de canvi en el pes corporal i en biomarcadors de risc de malaltia després de 51 setmanes de tractament amb una dieta energèticament restringida de kcal / dia. Grup A (n = 38) amb una dieta hipoenergètica amb aliments convencionals durant els 3 primers mesos seguit per una dieta hipoenergètica i un substitutiu d’àpat diari durant 48 mesos. Grup B (n = 37), pacients amb dos substitutius i un àpat baix en greixos durant els 3 primers mesos, seguits per una dieta hipoenergètica i un substitutiu diari durant 48 mesos.

33 Variable Grup 1 (n = 23) Grup 2 (n = 26) Grup 3 (n = 25) Global
Canvi real de pes (kg) -3.4 ± 5.4 -7.7 ± 7.8 -3.5 ± 5.5 -5.0 ± 6.6 % canvi de pes -4.1 ± 6.4 -9.9 ± 8.9 -4.3 ± 6.5 -5.9 ± 7.6 IMC (kg/m2) -1.0 ± 2.0 -2.5 ± 2.7 -1.3 ± 2.0 -1.6 ± 2.3 * Tots els valors mitjana ± desviació estàndard. Grup 1: Intervenció dietètica tradicional Grup 2: Intervenció dietètica introduint substitutius de menjar Grup 3: Intervenció en atenció primària, com el grup 2, amb intervenció mèdica i d'infermeria Canvis després d’un any en el pes i l’Índex de Massa Corporal, després de les fases 1 y 2 Ashley JM, Sachiko T, Schrage JP, Perumcan-Chaney SE, Gilbertson MC, McCall NL, Bovee V. Weight Control in the Physician´s Office. Arch Intern Med 2001; 161:

34 Aliments funcionals i obesitat
Sacietat. Nutrients i ingredients que poden influir: Proteïnes i fibra Àcid linoleic conjugat /CLA Garcinia Cambogia / Àcid hidroxicítric (AHC) Citrus aurantium (taronja amarga) Calci Te verd / catequines Nopal (Opuntia) Inhibidors enzimàtics naturals (faseolamina, slendesta) Quitosan 34

35 Decàleg o Codi Europeu contra el càncer
Mesures per afavorir el diagnòstic i tractament precoç Mesures per reduir el risc No fumar Evitar exposicions al sol excessives Augmentar el consum de fruites, verdures fresques i cereals integrals Moderar el consum d’alcohol Seguir les instruccions en la manipulació de productes cancerígens Evitar l’excés de pes i greix Consultar al metge si s’observen canvis en l’aspecte de pigues, bonys o cicatrius Consultar al metge davant de tos i ronquera persistents, canvis en hàbits intestinals i pèrdua de pes Realitzar controls ginecològics en les dones. Vigilar mames, especialment a partir dels 50 anys

36 Les claus d’una dieta saludable:
Nutrició associada a plaer Àmplia varietat d’aliments Mantenir un pes adequat Consum relativament elevat d’aliments rics en midó i fibra alimentària Disminuir el consum de sucre Limitar el consum total de greixos, principalment saturats i colesterol Equilibri entre proteïnes animals i vegetals Consum apropiat de calci i ferro Reduir la ingesta de sal Moderar el consum d’alcohol

37 Cal recordar que: menjar i beure formen part de la joia de viure
cuinar bé és un art és recomanable menjar a poc a poc i mastegar bé és bo repartir els aliments del dia en 3 o 5 àpats i no picar entre hores ni menjar contínuament per a l’adult és convenient mantenir el pes estable el nen l’ha d’incrementar d’acord amb el seu ritme de creixement cal menjar aliments amb farines o fècules i una mica de fibra

38 Cal recordar que: s’ha d’evitar l’excés de greixos d’origen animal
és aconsellable prendre oli amb moderació (d’oliva preferentment o bé de llavors) cal limitar el consum de sucres (la llet i la fruita ja en contenen) l’aigua és la beguda fisiològica per excel·lència si un adult consumeix begudes alcohòliques, ha de fer-ho amb molta moderació

39 Estructura diària d’un menú
Factors que cal no oblidar: varietat equilibri nutritiu preu complexitat d’elaboració dels plats textura aspectes (sec, sucós...) color temps de distribució temps estimat de consum apetència ambientació i presentació

40 ¿Què és una IAM? Aparició d’efectes “inesperats” (adversos o no) com a conseqüència de la presa conjunta d’aliments i fàrmacs. Hipòcrates (Tractats mèdics): És imprescindible per al metge conèixer què és l’ésser humà en relació amb el que menja i beu i amb la resta del seu gènere de vida.

41 ¿Quins fàrmacs i quines poblacions tenen més risc de sofrir interaccions amb significació clínica?
Fàrmacs amb índex terapèutic estret Anticoagulants Hipoglucemiants orals Digitàlics Antihipertensius Fàrmacs amb acció sobre SNC Fàrmacs l’eficàcia dels quals requereix una concentració plasmàtica sostinguda Antibiòtics Població anciana Polimedicació Menor eficàcia en absorció Capacitat metabòlica reduïda Estat nutricional no òptim. Infància Sistemes de destoxificació no completament desenvolupats

42 Interaccions entre fàrmacs i aliments segons el component de l’aliment implicat
Aliments en general Components nutritius Components propis no nutritius Components amb activitat "farmacològica" Aditius alimentaris Contaminants Tabac IAM 42

43

44

45

46

47 Disminució de l’absorció del fàrmac
Lovastatina - Fibra Disminució de l’absorció del fàrmac Separar 4 hores la fibra del fàrmac. Dietes riques en àcids grassos omega-3 potencien l’efecte de la simvastatina

48 Fármacos que presentan interacciones tipo disulfiramo
Antibióticos: Cloranfenicol Griseofulvina Cefalosporinas Otros antibacterianos: Sulfonamidas Metronidazol Isoniazida Derivados del nitrofurano: Furaldona Furazolidona Sulfonilureas hipoglucemiantes: Tolbutamida Clorpropamida Citostáticos: Procarbazina Inmunosupresores: Tacrolimus

49 Dades recents sobre aliments funcionals per a persones d’edat (1) Articles en revistes internacionals amb avaluació per “iguals”. Cal valorar amb prudència alguns d’aquests resultats, fins que no hi ha prou confirmació i consens científic Els bevedors de te tenen cèl·lules biològicament més joves (antioxidants) Totes les formes de vitamina E ajuden a prevenir el deteriorament cognitiu (Alzheimer) Les isoflavones de la soja poden incrementar l’esperança de vida per activació de les sirtuines? Els omega-3 poden millorar la depressió (moderada) i la degeneració muscular de la gent gran. DHA (àcid docosahexaenoic), uridina (uracil nucleòsid) i colina milloren les funcions cognitives (Alzheimer) L’estatus del ferro (no formant part de complexos) es relaciona amb malalties degeneratives (Alzheimer, esclerosi múltiple, Parkinson). Aliments rics en antioxidants (te verd, fruites i verdures) poden aportar complexants del ferro. Suc de raïm (polifenols) millora la memòria de la gent gran

50 Dades recents sobre aliments funcionals per a persones d’edat (2) Articles en revistes internacionals amb avaluació per “iguals”. Cal valorar amb prudència alguns d’aquests resultats, fins que no hi ha prou confirmació i consens científic El CLA (àcid linoleic conjugat) pot protegir enfront de la pèrdua muscular de la gent gran Cacau en pols enriquit en polifenols pot reduir l’estrès oxidatiu de la gent gran El potencial dels polifenols del cacau per a reduir la pressió arterial està relacionat amb el genotip (nutrigenòmica) L’astaxantina pot reduir l’acumulació anormal de compostos associats a la demència (hidroperòxids de fosfolípids) Alts nivells d’alfa-carotè poden reduir el risc de morir per trastorns cardio-vasculars o càncer. Els aliments funcionals (llets fermentades) proporcionen “matrius protectores” per a l’alliberament de probiòtics Les avies tenien raó? : Les prunes (assecades) més eficaces que la fibra soluble de plantago, zaragatona o ispagula per combatre el restrenyiment (Alimentary Pharmacology & Therapeutics, 33(7), 2011: )

51 L’ALIMENTACIÓ DE LA GENT GRAN
Resum Les necessitats en nutrients de la gent gran no són gaire diferents de les d’un adult més jove, però s’han de tenir en compte determinades característiques específiques: necessitats energètiques més baixes, una relativa menor exigència en la qualitat de les proteïnes (tot i que hi ha risc de malnutrició proteica), especial importància d’alguns elements minerals (calci, ferro, zinc) i vitamines (àcid fòlic) i altres. Cal posar atenció en les patologies més freqüents en l’edat avançada (aterosclerosi i altres trastorns cardiovasculars, diabetis, càncer) i la seva relació amb l’alimentació. És important tenir en compte les eventuals interaccions entre aliments i medicaments, en una població que sol estar polimedicada i que té un cert risc de diversos de dèficits o desequilibris nutricionals.

52 Les recomanacions nutricionals, i d’estils de vida, bàsiques per a una persona d’edat avançada sana per assolir una dieta variada, equilibrada, agradable i adaptada són: Una distribució del percentatge de calories de manera que les procedents del hidrats de carboni siguin d’un %, dels greixos % i de les proteïnes del % Distribuir els aliments en unes 3 o 4 menjades en el decurs del dia, o fins i tot més. Procurar no picar entre hores Proteïnes en quantitat adient i de valor biològic suficient (d’animals i de llegums més que de les altres proteïnes vegetals). Els hidrats de carboni han de ser sobretot complexos (midons i fècules). Pocs sucres i dolços. Moderació en els greixos i que siguin preferentment insaturats (líquids o olis, sobretot d’oliva) Aportament suficient de lactis per garantir la ingestió de calci suficient. Tenir cura d’ingerir fibra i vitamines i minerals suficients (fruita, verdura, hortalisses, llegums i cereals integrals) Potenciar el consum de peix i reduir una mica el de carns i embotits

53 Moderar el consum de sal i fer servir altres condiments i espècies (ceba, all, pebrot, pebre, farigola, llimona) Assegurar beure la quantitat d’aigua suficient, encara que no es tingui sensació de set (mínim uns 1,5 litres diaris) Menjar aliments i plats que siguin fàcils de mastegar si cal. Si hi ha inapetència cal assegurar una nutrició correcta amb aliments o preparats d’alta densitat en nutrients Recórrer a complements o suplements alimentosos només quan estigui ben justificat Fer un consum realment moderat de begudes alcohòliques No fumar Evitar l’obesitat i l’excessiva primor Fer activitat física suficient dintre de les possibilitats de cadascú. Evitar la soledat i l’aïllament i procurar no menjar sol si és possible.