Presentació Càncer i Atenció al Final de la Vida

Presentación del tema: "Presentació Càncer i Atenció al Final de la Vida"— Transcripción de la presentación:

1 Presentació Càncer i Atenció al Final de la Vida
Roda de Premsa Barcelona, 12 de juliol del 2010

2 Incidència i Mortalitat en Càncer a Catalunya

3 Incidència de càncer: freqüència relativa per als 10 tumors més freqüents segons sexe. Catalunya, 2002 i 2010

4 Mortalitat per càncer: freqüència relativa per als 10 tumors més freqüents segons sexe. Catalunya, 2002 i 2010

5 Projecció de la incidència i mortalitat en càncer a Catalunya fins a l’any 2015 mitjançant un Model Bayesià Projecció de les taxes ajustades en la població mundial d’incidència i mortalitat: tots els càncers TA per persones-any Homes Dones Incidència Mortalitat Observada Projectada Font: Ribes J, Clèries R, Buxó M, Ameijide A, Valls J, Gispert R. Proyección de la incidencia y la mortalidad del cáncer en Cataluña hasta el año 2015 mediante un modelo bayesiano. Med Clin. 2008; 131: 32-41

6 Tendències de la mortalitat en càncer a Catalunya 1995-2004
Homes: Disminució anual del 0,69% entre Disminució significativa anual en els següents tumors: Estómac (2.52%), Fetge (3.13%) i Pròstata (2.58%) Dones: Disminució anual del 1,18% entre Disminució significativa anual en Mama (2,72%) Augment significatiu anual en Pulmó (4,81%) Font: Gispert R, Clèries R, Puigdefàbregas A, Freitas A, Esteban L, Ribes J. Tendencia de la mortalidad por cáncer en Cataluña, Med Clin. 2008; 131: 25-31 World Health Organization. WHO Mortality Database.

7 Millora de la Participació Cribratge en Càncer i Reducció Desigualtats

8 Programa Cribratge Càncer Mama: Evolució Participació Catalunya 2001-2008
Participació global del programa. Dones anys (Cribratge inicial i successiu) ANY 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Dones convidades Participació (%) 57.6 54.9 59.6 61.1 64.7 64.4 64.5 66.1 Cobertura (%) 73.48 70.7 73.89 76.08 70.05 77.6 75.2 76.7 14.81 % 4.36 % Cobertura 100% de la població diana Cada any es conviden a més de dones La participació al Programa ha anat augmentant des del 2001: s’ha assolit una participació del 66% i una adherència superior al 85%

9 Programa Cribratge Càncer Colorectal 2010
Prova pilot -> > Cobertura del 27,0% a finals del 2010 Cobertura del 100% prevista pel 2015

10 Programa Cribratge Càncer de Coll Uterí: Determinació VPH
Any Mostres VPH (n) 2006 1.182 2007 16.279 2008 21.432 2009 25.191 Motius* presa mostres: - 45% cribratge inadequat - 37,5% triatge ASCUS - 15,5% altres - 2,0% seguiment post-tract. * mostres 10

11 Programa de Diagnòstic Ràpid del Càncer a Catalunya

12 Programa de Diagnòstic Ràpid: Conclusions
El nombre de pacients inclosos en el Programa (mama, colorrectal i pulmó) ha augmentat significativament en el període 2006 – 2009. S’observa un compliment dels criteris d’inclusió de més del 80%. La mitjana de dies des de la entrada al Programa i l’inici de tractament es situa la voltant de 30 dies i és lleugerament superior (36,7 dies) en càncer de pulmó atesa la complexitat del seu estudi. El 40% dels pacients de càncer de mama i pulmó i el 28% en còlon que són inclosos en el Programa, són diagnosticats de càncer. Les dades del Programa per el càncer de bufeta i el càncer de pròstata, en la fase inicial de la posada en marxa mostren bons resultats. El Programa ha millorat la comunicació entre l’atenció primària i l’atenció especialitzada i entre els diferents serveis d’un mateix hospital. Facilita el treball multidisciplinari.

13 Presentació al Setembre 2010
CANAL CANCER A CATALUNYA Font pública d’informació contrastada sobre: * dades de càncer * mesures i activitats preventives * teràpies contra el càncer integrada en CANAL SALUT Presentació al Setembre 2010

14 Canal : cancer.gencat.cat

15 Evolució dels tumors pediàtrics: incidència i supervivència
Font: Registre Tumors Infantils (RNTI)

16 Projeccions de la incidència del càncer infantil a Catalunya i províncies, 0-14 anys. Període Font: RNTI-SEHOP

17 Font: RNTI-SEHOP Taxes de registre del total de casos nous residents a Catalunya i les seves províncies anys. Període

18 Tots els tumors. Supervivència a 5 anys, per cohorts
Catalunya, % Supervivència a 5 anys del diagnòstic Risc de mort als 5 anys següents al diagnòstic * Probabilitat acumulada de mort a 5 anys del diagnòstic Anys de diagnòstic Risc de mort* disminueix 49% Supervivència augmenta 21 punts (36%) Font: RNTI-SEHOP

19 Atenció al Final de la Vida a Catalunya

20 Línia estratègica d’atenció al final de la vida
Atenció Geriàtrica Malatia d’Alzheimer i altres demències Atenció al final de la vida Malalties Neurològiques que cursen amb discapacitat El Pla director sociosanitari inicia la seva elaboració l’any 2004 i es finalitza el 2005 amb la perspectiva de desenvolupament cap el 2010. La història de les Cures Pal·liatives a Catalunya és llarga, aproximadament uns 20 anys d’evolució, i des de que el model de cures pal·liatives català va ser reconegut per la OMS, el desenvolupament d’aquest tipus d’atenció s’ha estès al llarg de tot el territori. Es tracta d’un model consolidat, de referència per a altres comunitats autònomes i que ha demostrat efectivitat, eficiència i satisfacció per part dels usuaris i professionals, suposant una millora significativa en l’atenció de malalts en situació avançada. L’any 2008 novament es va reconèixer com a Centre OMS:XGB/ICO Al seu inici en 1990, les Cures Pal·liatives a Catalunya estaven orientades a l’atenció de malalts oncològics.  Els sistemes sanitaris tenen un repte comú molt important: ampliar i adaptar el model de cures pal·liatives per a càncer a la resta de malalties cròniques evolutives, independentment del tipus de la patologia que pateixen. És amb aquest fonament que des de l’any 2004 la línia d’Atenció al Final de la vida del Pla Director Sociosanitari treballa per garantir les Cures Pal·liatives a persones amb malaltia en fase terminal i avançada tant de patologies oncològiques com no oncològiques (malalties cròniques evolutives) en qualsevol nivell assistencial.

21 Mortalitat a Catalunya
Recomanacions: Cures pal·liatives a persones amb malaltia crònica evolutiva : 60% mort. Cobertura per recursos específics: 60% oncològics 30-40% no oncològics Mortalitat proporcional per causes de mort i sexe, 2008 Número defuncions: 05= ; 06=57.227; 07=59.312; 08=59.474 Recomanacions de la Estrategia en Cuidados Paliativos del Sistema Nacional de Salud (2207) i del CCOMS (2008) :Les patologies que es consideren per a fer l’estimació de cobertura són les descrites per McNamara: neoplàsies, insuficiència cardíaca, insuficiència renal, insuficiència hepàtica, MPOC, malalties de la motoneurona, Parkinson, Huntington, Alzheimer i SIDA. Aquestes malalties signifiquen, aproximadament, el 60% de la mortalitat. Defuncions 2008 Font. Anàlisi de la mortalitat a Catalunya, Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya De les defuncions 2008: Total:59.474 Causes externes: (4,2%);Càncer : (27,64%);Altres patologies: (68,14%) Sobre el lloc a on moren les persones: Estudi Pla de Salut 2004: 49,1 mor a casa País(2005) segons estudi OCU:61% Estudi CCA València(2008) prefereix morir a casa: 63,8%

22 Activitat assistencial dels recursos específics de cures pal·liatives
2005 2006 2007 2008 Defuncions 61.106 57.227 59.312 59.474 Estimació necessitat CP 36.663 34.336 35.587 35.684 Estimació cobertura específica CP 53% 60.62% 59.37% 65.01% Dades 2009 preliminars de la memòria CatSalut 2009 (PENDENT DE PUBLICACIÓ). Es fa l’estimació de necessitat d’atenció pal·liativa calculant el 60% de les defuncions de cada any. Es calcula el % de la cobertura que s’ha ofert en els recursos específics de cures pal·liatives amb el número d’episodis assistencials que s’han fet cada any. És el % de persones ateses de forma global sense tenir en compte si el diagnòstic és oncològic o no oncològic. S’observa un increment en el numero de persones ingressades, enfront a una estabilització en l’atenció domiciliària. Possibles causa: increment de la complexitat, manca de cuidadors i suport familiar?? EPISODI ASSISTENCIAL: Atenció a un pacient, per una mateixa causa, en una mateixa unitat o per part d’un mateix equip assistencial, que e reflecteix en l’agregació de diferents valoracions recollides en un any. És el conjunt d’estades des de que una persona ingressa fins que és donada d’alta, per any natural. Cal tenir en compte que: Es parla d’episodis i que cada persona atesa pot tenir més d’un episodi. És freqüent que les persones ingressin en diferents dispositius de cures pal·liatives No s’inclouen els episodis realitzats en UFISS mixtes ni EAIA que també ofereixen atenció pal·liativa. Font: Memòries CatSalut CP: cures pal·liatives UCP: Unitat de cures pal·liatives UFISS-CP: Unitat funcional interdisciplinària sociosanitària PADES: Programa d’atenció domiciliària. Equip de suport per l’A. Primària

23 Estimació de pacients tributaris d’atenció en recursos específics de Cures Pal·liatives
Fins fa poc temps no es disposava d'estàndards per saber quina era la població que precisava CP. A l’actualitat és un tema de molt d'interès i s'està treballant a diferents nivells A l’actualitat es fan estimacions a partir de dades de mortalitat i percentatges de pacients tributaris de cures pal·liatives segons criteris fixats pel MSC, en l’Estrategia de Cuidados Paliativos del Sistema Nacional de Salud, seguint criteris de Macnamara, OMS. Aquestes entitats plantegen, tal com ja s’ha dit que de la totalitat de la mortalitat, un 60% necessitarien CP, i d’aquest 60%, un 30%, mínim, correspon a persones amb malaltia no oncològica i un 60% a m. oncològica Segons això a Catalunya, per cada , 194,2 necessitarien rebre CP, dels quals 135,1 , es a dir un 70%, serien persones amb tumors i 59,1, que representa un 30,4, correspon a malalties no tumorals Font:Demanda en xifres DGPA 2009.

24 Pacients atesos en unitats Cures Pal·liatives i per equips PADES
Aplicant les estimacions explicades a la pàgina anterior : S’està donant atenció a 154,6 dels 194,2 teòrics, el que representa un 79,4% Respecte la cobertura a la que s’arriba en malaltia oncològica es del 87%( 118,5 malats respecte els 135,1 teòrics) Respecte el no oncològics s’arriba al 61,4% ( 36,3 respecte els 59,1 teòrics) Font:Demanda en xifres. DGPA 2009

25 Recursos de cures pal·liatives
RECURSOS ESPECÍFICS DE CURES PAL·LIATIVES UCP UFISS-CP PADES EAIA-CP 2005 22 72 11 2006 15 2007 23 2008 358 2009 383* 23* 81* 15* Xarxa atenció primària Xarxa sociosanitària Xarxa residencial Xarxa hospitalària CP: cures pal·liatives UCP: Unitat de cures pal·liatives UFISS-CP: Unitat funcional interdisciplinària sociosanitària PADES: Programa d’atenció domiciliària. Equip de suport Dades 2009 provisionals, pendents de la publicació de la memòria del CatSalut 2009. L’evolució en aquest camp ha portat a estendre l’atenció pal·liativa a totes les persones amb malalties en fase avançada i terminal, independentment del tipus de la patologia que pateixen i en qualsevol nivell assistencial.  És important fer referència a que l’atenció pal·liativa que ha de rebre el pacient i família ha d’estar ajustada a les necessitats que presenten. En funció de la complexitat de necessitats del pacient i la seva família, aixi podem distingir:  El nivell d’atenció pal·liativa bàsica, primària, general o enfoc pal·liatiu: fa referència a les cures han d’oferir-se a tots els pacients que ho precisen tant en l’atenció primària com hospitalària.  El nivell de cures pal·liatives específic, secundaris especialitzat o avançat: contempla diferents tipus d’intervencions dels equips de cures pal·liatives davant de situacions de complexitat.  S’estableix que la cobertura òptima dels equips específics de cures pal·liatives és del 60% per a pacients oncològics i del 30% per a pacients no oncològics EVOLUCIÓ DE LA CONTRACTACIÓ Any UCP UFISS-CP PADES EAIA- CP TOTAL , , , ,37 = , , , ,19 = , , , ,10 = , , , ,84 = , , , ,40 = Font: Memòries CatSalut

26 Recursos específics sociosanitaris de cures pal·liatives
6.301 episodis Edat mitja 74,1a. Estada mitja: 20,3d. 5.574 episodis Edat mitja: 72,2a. Estada mitjana: 38d. episodis Edat mitja: 76,3 a. Estada mitja: 80,4d. N. Bronquis i pulmó N. Còlon N. Estómac N. Bronquis i pulmó N. Colon N. Estómac N. Bronquis i pulmó T. Orgànics i demència N. Còlon 52,8 càncer 47,2 no càncer 67,6 càncer 32,4 no càncer 75,5 càncer 24,5no càncer PADES UFISS UCP Dades de la memòria CatSalut 2009 pendent de publicació PADES: únic recurs amb diagnòstic principal no oncològic, a l’any 2008 i anteriors, fins a aquest any: Any 2009 N. Pulmó 11%:1.381 episodis Demències 10.7%:1.345 episodis N. Còlon: 5%: 623 episodis Any 2008: Demències: 11%:1413 episodis N. Pulmó 10.5%:1356 episodis No es disposa de dades l’activitat assistencial de les EAIA –CP (fan activitat de consulta externa hospitalària). Els recursos de CP son els que tenen una població mes jove CP: cures pal·liatives UCP: Unitat de cures pal·liatives UFISS-CP: Unitat funcional interdisciplinària sociosanitària PADES: Programa d’atenció domiciliària. Equip de suport Font: Memòries CatSalut

27 Actuacions per la millora de la qualitat en l’Atenció al final de la vida (2005-2010):
Creació de l’Observatori d’atenció al final de la vida Avaluació externa de la qualitat de la xarxa Increment de recursos: Equip suport infantil Extensió horària dels equips PADES Col·laboració en la Estrategia en C.P. del Sistema Nacional de Salut Activitats de formació Qüestionari per l’avaluació del malestar emocional Activitats de recerca Implementació plans territorials Publicació documents i Directori de recursos Totes aquestes estratègies de treball es tradueixen en projectes per la millora de la qualitat de la xarxa desenvolupats o en fase de desenvolupament des del Pla Director, per exemple . Creació de l’Observatori d’atenció al final de la vida: any 2008 Avaluació externa de la qualitat de la xarxa: van ser avaluats tots els recursos de la xarxa sociosanitaria Increment de recursos: A Catalunya disposem dels recursos(llits) que recomana l’OMS( O,08 llits/ 1000 habitants) S’ha incrementat el nombre de PADES i hem posat en marxa un Equip específic de suport infantil. Extensió horària dels equips PADES: està funcionant a Lleida, a part de la ciutat de BCN i estem realitzant gestions per tal d’extendre’l- Col·laboració en la Estrategia de C.P. del Sistema Nacional de Salut Aquest document que recull objectius de millora per una gran part de les CCAA, ha tomat com a model el català. Activitats de formació: Els experts recomanen que tots els professionals tinguin una formació bàsica en CP i que els altres nivells disposin de major qualificació segons la complexitat de l’atenció que han d’atendre. A Catalunya hem format en tallers sensibilització (2044 professionals), cursos bàsics (193 professionals)i intermitjos (75 professionals) i formació avançada (4 beques màster CP) uns entre 2008 i 2009 Qüestionari per l’avaluació del malestar emocional i mesurar si es necesaria l’intervenció de professionals de la psiquiatria o de la psicologia Activitats de recerca Implementació plans territorials en Pirineus, BCN i LLeida Publicació documents.:Model d’atenció al final de la vida a Catalunya i altres

28 Directori de Recursos (DirCat-CP)
RECURSOS ESPECÍFICS DE CURES PAL·LIATIVES Directori: es penjarà a la pàgina web del Departament. Es un recurs per a professionals però també pel ciutadà, per tal de que conegui quins son els recursos que te a la seva disposició en un determinat territori. Es un treball que s’ha realitzat amb l' informació facilitada pels propis recursos. S’actualitzarà amb dades 2010 Exemple del recursos per: Regió Sanitària: Catalunya central: GTS Bages Solsonés Font: DirCat 08

29 Aquí podem veure que disposem de:
1 EAIA de CP que funciona com a una consulta externa 1 unitat de CP a Manresa, amb 14 llits. Es tracta d’una ciutat a on tenim un volum important de població 1 unitat polivalent , amb 12 llits. Aquestes unitats situades a territoris a on existeix una població reduïda, funcionen, segons les necessitats de les persones que ingressen. D’una manera general calculem que tenen una demanda que correspon, en un 60% a perfil de malat de convalescència i un 40% de atenció al final de la vida. A més aquest GTS disposa de 3 PADES situats 2 a Manresa i un a Solsona

30 Antecedents a Catalunya
Programa de suport d’atenció pal·liativa hospitalària i domiciliària a nens i joves Antecedents a Catalunya Maig 2009 Dos equips específics en els hospitals Maternoinfantil Vall d’Hebrón i Sant Joan de Déu : 1 metge/ssa i 1 infermera/er Atenció a nens i joves (≤ 18a.) i als seus familiars Patologia avançada en fase terminal, oncològica i no oncològica Antecedents A casa nostra ja s’havien posat en marxa experiències anteriors, però que no havien tingut continuïtat. El nostre objectiu es que aquet servei formi part de la cartera de serveis públics MISSIÓ: Millorar la qualitat de vida dels nens i joves que viuen a Catalunya i que es troben en situació de malaltia avançada en fase terminal, així com dels seus familiars, mitjançant un programa pediàtric de cures pal·liatives integral. OBJECTIUS: Crear un Programa de CP a Catalunya per oferir assistència sanitària i suport psicoemocional al nen i jove, i a la seva família, a la fase final del seu procés de malaltia crònica avançada. Aproximar l’atenció al seu domicili habitual, sense disminuir el nivell de qualitat assistencial. Identificar las necessitats de la població infantil i juvenil a l’etapa de final de la vida Inicialment només s’inclouen els nens que s’atenen en els dos hospitals inclosos en el programa. Estimem que atenen un 85% del total. En fases posteriors es farà l’ampliació de programa. Poc desenvolupament CP a la població infantil . Raons : Necessitats específiques (diferents a adults) Impacte emocional familiar, social i equip assistencial Falten dades d’aquest problema per a conèixer la seva magnitud. Any 2009 des del PDSS.

31 Defuncions per grans grups i per edat a Catalunya, 2008
Població infantil: mortalitat Defuncions per grans grups i per edat a Catalunya, 2008 Causes 1-4 5-14 15-19 Total Tumors 12 22 16 50 Nerviós 10 8 28 Respiratori 5 3 Externes 57 82 Endocrines 2 Circulatori 4 7 14 Mal Definides 1 6 206 El nombre de defuncions en la població diana és de 206, però si es treuen els casos de morts per causes externes, aquest número baixa fins a 124. Signifiquen aproximadament uns 10,33 nous casos al mes. Això voldria dir que a la primera avaluació, feta a desembre de 2009, el programa havia estat en funcionament 8 mesos, amb la qual cosa podríem estimar que el nombre de casos estaria aproximadament en uns 82 casos. Nosaltres varem atendre 65, es a dir a prop del 80 % dels casos probables( 79,2%) Font: Anàlisi de la mortalitat a Catalunya,2008 124 casos* *No inclou infants menors d’un any ni causes externes

32 Programa de suport d’atenció pal·liativa hospitalària i domiciliària a nens i joves
Diagnòstic principal Núm. nens atesos Total % Oncològic 50 76,92 No oncològic 15 23,08 Total 65 100 Edat Total Total % < 1 any 4 6,15 1-4 anys 14 21,54 5-9 anys 16 24,62 10-14 anys 18 27,69 ≥15 anys 13 20,00 TOTAL 65 100,00 12,3% Aquests 65 casos son majoritàriament casos oncològics i majoritàriament son nens de Catalunya, si be tenim un 12% de nens de fora 87,7% Dades: H. Vall d’Hebron i H. St. Joan de Déu, maig- desembre 2009

33 Resultats quantitatius*
Èxitus Total Total % 42 64,62 Especialitat orígen Total Total % Oncologia 36 55,38 Hematologia 6 9,23 Neurologia 15 23,08 TPH 7 10,77 Cardiologia 1 1,54 65 100 Lloc de defunció Total Total % Hospital 31 73,81% Domicili 9 21,43% Desconegut 2 4,76% En aquests 8 mesos han mort 42 nens, dels quals 9 han mort a domicili El V. H. , com a centre de referència per a trasplantaments hepàtics (THP) SJD més atenció a pacients no oncològics Properament , mitjançant un conveni amb l’Obra Social de la Caixa aquests equips comptaran amb un professional de la psicologia per tal de facilitar suport psicoemocional als malalts i a les seves famílies i als professionals. Així mateix esperem poder oferir a les famílies que ho desitgen, una atenció a distància, mitjançant vídeoconferència per tal de poder fer diàriament un contacte proactiu entre l’equip terapèutic i la família o el malat. i sempre que sigui necessari, Dades: H. Vall d’Hebron i H. St. Joan de Déu, maig- desembre 2009