Impuls i gestió de l’Observatori de la Dona

Presentación del tema: "Impuls i gestió de l’Observatori de la Dona"— Transcripción de la presentación:

1 Impuls i gestió de l’Observatori de la Dona
Informe any 2007 Part 1. Desigualtat de Gènere Centre d’Atenció i Informació a la Dona. Ajuntament de L’Hospitalet. L’Hospitalet de Llobregat, 29 de maig de 2008 VF

2 Índex Introducció 3 Llistat i definició d’indicadors 7
Anàlisi dels indicadors 11 L’Estructura Demogràfica 11 La Situació Laboral 21 Els Serveis Socials 37 L’Educació 47 L’Habitatge 58 La Immigració 65 Conclusions 73 Annex 76

3 Índex Introducció Llistat i definició d’indicadors
Anàlisi dels indicadors Conclusions Annex

4 L’Observatori de la Dona neix com a eina de treball del Programa Municipal de la Dona
Davant del creixent nombre de casos de violència vers les dones que s’ha enregistrat els darrers anys a la ciutat de L’Hospitalet i de la cronificació de les situacions de desigualtat de gènere a la nostra societat, ha aparegut la necessitat de millorar els registres i les estadístiques en relació a aquests fenòmens. Per a donar resposta a aquesta necessitat, l’Observatori de la Dona dota al Programa Municipal de la Dona d’un sistema integrat d’informació que ha de permetre determinar les característiques de la situació i la seva evolució, valorar els recursos i serveis d’atenció i la seva incidència, tant pel que fa a la violència vers les dones, com per les situacions de desigualtat. Així doncs, l’Observatori de la Dona acompleix dues funcions fonamentals: Conèixer les principals situacions de desigualtat de gènere mitjançant l’anàlisi comparatiu de les característiques socio-demogràfiques dels homes i de les dones de L’Hospitalet. (Part 1 de l’Informe de Seguiment 2007). Identificar els casos reals de violència vers les dones a través de l’estudi del perfil socio- demogràfic de la dona víctima de violència de gènere i de l’anàlisi i comptabilització de les derivacions que s’efectuen a diari dins del Circuit d’Atenció a la Dona en situació de violència de gènere. (Part 2 de l’Informe de Seguiment 2007).

5 L’Observatori de la Dona és fruit del treball i col·laboració de tots els serveis municipals i autonòmics implicats en el projecte La creació del present Observatori de la Dona no hagués estat possible sense la col·laboració del grup de treball format per professionals representants de tots els serveis, tant autonòmics com municipals, que tenen una incidència directa en la vida dels ciutadans i ciutadanes de L’Hospitalet: Centre d’Atenció i Informació a la Dona L’Hospitalet 2010 (Oficina Municipal d’Habitatge) Departament de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de L’Hospitalet Departament d’Educació i Cultura de l’Ajuntament de L’Hospitalet Departament de Benestar Social i Família de l’Ajuntament de L’Hospitalet Departament d’Estudis de l’Ajuntament de L’Hospitalet Grup d’Atenció a la Víctima del cos de Mossos d’Esquadra Jutjat de Violència sobre la Dona número 1 de L’Hospitalet de Llobregat Subdirecció General de Medi Obert i Mesures Penals Alternatives (SGMOiMPA). Departament de Justícia de la Generalitat. Oficina d’Atenció a la Víctima del delicte de Barcelona

6 L’Observatori de la Dona de L’Hospitalet s’inspira en els principis del Lobby Europeu de Dones
Finalment, cal esmentar que durant el procés d’elaboració de l’Observatori de la Dona de L’Hospitalet s’han anat seguint, en la mesura del possible, les recomanacions de European Women’s Lobby. Aquest Lobby és un organisme que aglutina sota el seu paraigües el major nombre d’associacions de dones a nivell de la Unió Europea i entre moltes altres tasques dóna recomanacions a l’hora d’endegar Observatoris de la Dona a nivell infracomunitari (objectius, funcions, indicadors, relació amb els governs, etc). Aquest Informe any 2007, és la primera pedra d’un llarg procés de millora i perfeccionament de l’Observatori de la Dona, espai que proporcionarà informació actualitzada sobre la realitat social de les dones a fi d’obtenir el coneixement de l’evolució de la mateixa, d’una banda i de conèixer les respostes que oferim com a serveis públics en cada moment, de l’altra.

7 Índex Introducció Llistat i definició d’indicadors
Anàlisi dels indicadors Conclusions Annex

8 Indicadors de Desigualtat de Gènere a L’Hospitalet (1/3)
INDICADORS GLOBALS Població 1 Estructura demogràfica: Població de L'Hospitalet per gènere i grups d’edat 2 Evolució del moviment natural: – Taxa de natalitat – Taxa de mortalitat – Taxa de creixement Estructura i composició llars 3 Tipologia de nuclis familiars per nombre de fills/es 4 Evolució del nombre de llars on viuen persones soles INDICADORS SITUACIÓ LABORAL Situació laboral 1 Població en relació amb l’activitat, gènere i edat Atur 2 Taxa d’atur registrat per gènere 3 Volum d’aturats registrats per gènere 4 Distribució de les persones aturades registrades per gènere i grups d’edat Contractació 5 Contractació registrada per gènere 6 Contractació registrada per grups d’edat i per gènere 7 Contractació registrada per grups d’edat, per gènere i tipus de contracte 8 Rànking de les 5 primeres modalitats de contractes per tipus de contracte i per gènere SIOL 9 Pes de les dones ateses al SIOL per edat, nivell d’estudis, antiguitat de l’atur i situacions especials Centre d'Empreses 10 Pes de les dones ateses al Centre d'Empreses per edat, nivell d’estudis, antiguitat de l’atur i situacions especials Formació Ocupacional 11 Pes de les dones que han realitzat cursos de Formació Ocupacional per edat, nivell d’estudis, antiguitat de l’atur i situacions especials

9 Indicadors de Desigualtat de Gènere a L’Hospitalet (2/3)
INDICADORS SERVEIS SOCIALS Usuaris 1 Pes de les dones ateses a les ABSS per edat Prestacions econòmiques (PIRMI) 2 Volum de persones beneficiàries de PIRMI per fill/a o menors a càrrec Servei d'Informació, Orientació i Tramitació de recursos socials 3 Persones ateses al SIOT per col·lectiu (discapacitats, infància i família, gent gran i immigrants) per gènere 4 Demandes efectuades per les persones ateses al SIOT (econòmiques, laborals, legals, habitatge, escolaritat, salut, familiar i social) per gènere Àrees Bàsiques de Serveis Socials 5 Demandes efectuades per les persones ateses a les ABSS per gènere 6 Respostes donades per les ABSS per gènere 7 Problemàtiques registrades per les ABSS per gènere Salut Comunitària 8 Drogodependència de les persones usuàries per gènere INDICADORS EDUCACIÓ Nivell d'instrucció de la població 1 Llars d'infants 2 Número de Llars d'infants per titularitat i per zones educatives 3 % d’alumnes matriculats a les llars d’infants sobre el total població 0 – 3 anys Batxillerat 4 Resultats de les Proves d'Accés a la Universitat FP, Cicles formatius 5 Pes de les dones en els cicles formatius de grau mitjà i superior per especialitats Universitaris 6 Pes de les dones matriculades a les universitats 7 Nombre d’alumnes matriculats a les universitats per àrees

10 Indicadors de Desigualtat de Gènere a L’Hospitalet (3/3)
INDICADORS HABITATGE Xarxa de mediació per al lloguer social 1 Pes de les dones allotjades per la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social 2 Pes de les dones sol·licitants d’informació d'Habitatge de Protecció Oficial 3 Perfil de les persones sol·licitants d'Habitatge de Protecció Oficial 4 Perfil de les persones sol·licitants de la Borsa Jove d'Habitatge INDICADORS IMMIGRACIÓ Globals 1 Pes global de la població immigrant en relació a la població total 2 Pes de les nacionalitats d’origen de la població immigrant Serveis Socials 3 Volum de dones estrangeres beneficiaries de PIRMI per nacionalitat 4 Volum de dones estrangeres ateses al Centre d’Atenció a la Salut dels Joves

11 Índex Introducció Llistat i definició d’indicadors
Anàlisi dels indicadors L’Estructura Demogràfica La Situació Laboral Els Serveis Socials L’Educació L’Habitatge La Immigració Conclusions Annex

12 Definicions dels indicadors globals (1/3)
Població de L’Hospitalet per gènere i edat: Definició: Nombre d’homes i de dones empadronats al municipi de L’Hospitalet per grups d’edats. Objectiu: Quantificació del nombre de dones respecte homes empadronades al municipi per edats. Taxa bruta de natalitat: Definició: Quocient entre el nombre de nadons nascuts vius registrats en un any determinat i la població a meitat del període. Objectiu: Comparar la taxa bruta de natalitat de L’Hospitalet amb la taxa bruta de natalitat del Barcelonès. Taxa bruta de mortalitat: Definició: Quocient entre el nombre de defuncions registrades en un any determinat i la població a meitat del període. Objectiu: Comparar la taxa bruta de mortalitat de L’Hospitalet amb la taxa bruta de mortalitat del Barcelonès.

13 Definicions dels indicadors globals (2/3)
Taxa bruta de creixement natural: Definició: Quocient entre el saldo natural, expressat com a diferència entre el nombre de naixements i el nombre de defuncions registrats, en un any determinat i la població a meitat del període. Objectiu: Comparar la taxa bruta de creixement natural de L’Hospitalet amb la taxa bruta de creixement natural del Barcelonès. Taxa bruta de creixement migratori: Definició: Quocient entre el saldo migratori en un any determinat i la població a meitat del període. Es calcula sumant els saldos migratoris intern i extern. Objectiu: Comparar la taxa bruta de creixement migratori de L’Hospitalet amb la taxa bruta de creixement migratori del Barcelonès. Taxa bruta de creixement total: Definició: Quocient entre la variació en els efectius d’una població, expressada com a diferència entre la xifra d’habitants inicial i final d’un període, i la població a meitat del període. Objectius: Comparar la taxa bruta de creixement total de L’Hospitalet amb la taxa bruta de creixement total del Barcelonès.

14 Definicions dels indicadors globals (3/3)
Tipologia de nuclis familiars per nombre de fills/es: Definició: Creuament del tipus de nucli familiar amb el nombre de fills/es. Objectiu: Comparar els diferents tipus de nuclis familiars en relació al nombre de fills/es. Evolució del nombre de llars on viuen persones soles: Definició: Evolució del nombre de llars on viuen persones soles, per gènere i grups d’edat. Objectiu: Analitzar la diferent evolució per gènere de les llars on hi viuen persones en funció de la seva edat.

15 L’estructura demogràfica de L’Hospitalet es caracteritza per l’equilibri entre el volum d’homes i de dones La distribució de l’estructura demogràfica entre homes i dones empadronats a L’Hospitalet està molt equilibrada, tot i que en total el volum de les dones és 2 punts superior al dels homes. Per franges d’edats, l’equilibri entre els dos gèneres es manté pràcticament estable fins a la franja dels 50 a 64 anys, on el volum de dones comença a ser superior al volum d’homes atès el superior índex de mortalitat masculina. Estructura demogràfica 2007 Edats Homes Dones Total De 0 a 3 anys 4.980 51% 4.803 49% 9.783 De 4 a 16 anys 14.312 13.479 27.791 De 17 a 24 anys 12.035 11.787 23.822 De 25 a 49 anys 57.146 52% 52.407 48% De 50 a 64 anys 21.896 47% 24.579 53% 46.475 De 65 a 79 anys 16.031 45% 19.322 55% 35.353 Més de 80 anys 3.966 34% 7.661 66% 11.627 Font: Departament d’Estudis de l’Ajuntament de L’Hospitalet.

16 Taxa bruta de mortalitat Taxa bruta de creixement natural
L’any 2005, la taxa bruta de creixement natural de L’Hospitalet va ser 1,56 punts superior a la del Barcelonès L’any 2005, la taxa bruta de natalitat de L’Hospitalet era pràcticament igual que la taxa bruta de natalitat del Barcelonès (9,55‰ i 9,87‰, respectivament). En canvi, la taxa bruta de mortalitat per l’any 2006 de L’Hospitalet és 2,5 punts inferior a la taxa bruta de mortalitat a nivell comarcal. Atesa la inferior mortalitat de la població de L’Hospitalet en relació a la població total del Barcelonès, la taxa de creixement natural de L’Hospitalet és 1,56 punts superior a la taxa del Barcelonès. Evolució del moviment natural Taxa bruta de natalitat Taxa bruta de mortalitat Taxa bruta de creixement natural Anys L’Hospitalet Barcelonès 1996 6,74 8,07 7,72 9,87 -0,99 -1,8 1997 7,00 8,37 7,80 9,98 -0,8 -1,61 1998 7,31 8,15 7,69 10,08 -0,38 -1,93 1999 7,63 8,56 8,35 10,64 -0,74 -2,09 2000 8,95 7,97 10,13 0,1 -1,18 2001 7,78 8,9 8,18 10,10 -0,44 -1,21 2002 8,71 9,21 8,54 9,90 0,28 -0,7 2003 9,07 9,5 8,73 10,30 0,42 -0,79 2004 9,74 7,61 9,30 1,71 2005 9,55 8,70 1,36 -0,20 2006 9,16 - 6,77 9,27 -  Font: IdesCat. Estadístiques de Població. Indicadors demogràfics *Les dades estan expressades en ‰

17 La taxa bruta de creixement total de L’Hospitalet és 5,4 punts superior a la taxa a nivell comarcal
Evolució del moviment total La taxa bruta de creixement total ens dóna una visió més àmplia de l’estructura demogràfica ja que inclou en el seu càlcul la taxa bruta de creixement migratori. Atès que tant la taxa bruta de creixement natural de L’Hospitalet com la taxa bruta de creixement migratori són superiors a las taxes del Barcelonès, la taxa bruta de creixement total de L’Hospitalet és 5,4 punts superiors a la taxa del conjunt del Barcelonès. Taxa bruta de creixement natural Taxa bruta de creixement migratori Taxa bruta de creixement total Anys L’Hospitalet Barcelonès 1996 -0,99 -1,8 -16,4 -9,67 -17,38 -11,47 1997 -0,8 -1,61 -16,98 -11,23 -17,79 -12,85 1998 -0,38 -1,93 -18,08 -10,45 -18,46 -12,38 1999 -0,74 -2,09 -16,35 -9,14 -17,09 2000 0,10 -1,18 -1,42 4,91 -1,32 3,73 2001 -0,44 -1,21 4,59 10,29 4,15 9,09 2002 0,28 -0,70 17,57 10,76 17,85 28,47 2003 0,42 -0,79 18,88 3,77 19,30 2,98 2004 1,71 6,04 4,75 7,75 5,17 2005 1,36 -0,20 10,83 7,02 12,19 6,82 2006 - Font: IdesCat. Estadístiques de Població. Indicadors demogràfics *Les dades estan expressades en ‰

18 El nombre de llars de mares soles amb fills/es a càrrec és pràcticament 5 vegades superior al de les llars de pares sols Llars segons el nombre de fills (2001) Nombre de fills/es Tipus de llars cap 1 2 3 4 5 i més Total Amb un nucli parella/matrimoni 20.584 17.996 15.374 2.756 397 112 57.219 36% 31% 27% 5% 1% 0% 100% Amb un nucli de pare sol 1.016 71 13 7 1.504 68% 26% Amb un nucli de mare sola 4.775 2.032 396 73 6 7.282 66% 28% Total amb un nucli 23.787 17.803 3.223 483 125 66.005 Amb dos nuclis o més 186 563 581 244 72 52 1.698 11% 33% 34% 14% 4% 3% 20.770 24.350 18.384 3.467 555 177 67.703 Font: IdesCat. Estadístiques de Població. Llars i famílies La tipologia de llar més habitual a L’Hospitalet és la llar amb un nucli de parella o matrimoni, categoria on proporcionalment predominen les famílies que no tenen cap fill/a (36%), les que tenen només 1 fill/a (31%) i les que tenen 2 fills/es (27%). El número de llars amb una mare sola amb fills/es a càrrec és molt més elevat que el número de llars amb un nucli de pare sol amb fills/es a càrrec, pràcticament 5 vegades més.

19 A partir de la franja d’edat d’entre 65 i 74 anys el número de llars habitades per dones soles gairebé quadruplica el número de llars amb homes sols Evolució del nombre de llars on viuen persones soles, per gènere i grups d’edat ( ) Any Llars <25 25-49 50-64 65-74 75-84 >84 Homes Dones 1999 15.664 200 163 2.485 1.722 1.219 1.508 893 3.068 582 2.892 176 756 2000 16.273 220 175 2.643 1.866 1.198 1.486 912 3.069 666 3.048 178 812 2001 16.949 226 182 2.732 1.964 1.276 1.546 931 3.091 698 3.223 224 856 2002 17.528 212 198 2.907 2.125 1.309 1.594 957 3.074 707 3.317 225 903 2003 18.366 232 203 3.216 2.386 1.374 1.685 982 2.978 727 3.412 223 948 2004 19.053 242 193 3.459 2.536 1.427 1.831 941 2.868 766 3.538 240 1.012 2005 19.534 238 210 3.488 2.690 1.474 1.932 963 2.830 792 3.568 262 1.087 2006 20.076 3.689 2.811 1.479 2.035 2.783 820 3.650 261 1.163 Font: IdesCat. Estadístiques de Població. Llars i famílies L’evolució del nombre de llars on viuen persones soles segueix una tendència similar durant tot el període 1999 – 2006: En les franges d’edat de menors de 25 anys i d’entre 25 i 49 anys, les llars habitades per homes són majoritàries, en canvi, a partir de la franja d’entre 50 i 64 anys en endavant la tendència s’inverteix i són les llars habitades per dones soles les predominants, atesa la major mortalitat entre els homes.

20 L’anàlisi dels indicadors de la situació global a L’Hospitalet ens ha permet extreure 5 conclusions principals L’estructura demogràfica de L’Hospitalet es caracteritza per l’equilibri entre el volum d’homes i de dones, 49% i 51%, respectivament. L’any 2005, la taxa bruta de creixement natural de L’Hospitalet va ser 1,56 punts superior a la del Barcelonès. Cal afegir però, que des de l’any 1996 fins el 2001, L’Hospitalet havia experimentat un creixement natural negatiu que, a partir del 2002, comença a ser positiu. Així mateix, la taxa bruta de creixement total (taxa bruta de creixement natural + taxa bruta de creixement migratori) no presenta valors positius fins l’any 2001, any en què es dispara la taxa bruta de creixement migratori. L’any 2005, la taxa bruta de creixement total de L’Hospitalet va ser 5,4 punts superior a la taxa a nivell comarcal. El número de llars amb una mare sola amb fills/es a càrrec és molt més elevat que el número de llars amb un nucli de pare sol amb fills/es a càrrec, pràcticament 5 vegades més. A partir de la franja d’edat d’entre 65 i 74 anys el número de llars habitades per dones soles quadruplica gairebé el número de llars amb homes sols.

21 Índex Introducció Llistat i definició d’indicadors
Anàlisi dels indicadors L’Estructura Demogràfica La Situació Laboral Els Serveis Socials L’Educació L’Habitatge La Immigració Conclusions Annex

22 Definicions dels indicadors de situació laboral (1/4)
Població en relació a l’activitat per gènere i edat: Definició: La població econòmicament activa està integrada per les persones d’ambdós sexes de setze o més anys d’edat que, en la setmana de referència del cens o padró, estava dedicada a la producció de béns i serveis, en situació d’ocupants, desocupats amb ocupació anterior o desocupats que busquen ocupació per primera vegada. Objectiu: Comparar el volum de població activa, ocupada, que busquen la primera ocupació i desocupats amb ocupació anterior per gènere i franges d’edat. Taxa d’atur registrat per gènere i edat: Definició: La taxa d’atur registrat es calcula dividint la població en atur registrat per la població de 16 anys i més. La població en atur registrat està formada per la població de 16 anys o més que no ha treballat, està disponible per treballar i busca una ocupació. En aquest cas, es creua amb la variable de grups d’edat. Objectiu: Comparar la taxa d’atur registrat per gènere i franges d’edat. Volum d’aturats registrats per gènere: Definició: És la població de 16 anys o més que no ha treballat, està disponible per treballar i busca una ocupació. Objectiu: Comparar el volum d’homes i de dones aturats i la variació interanual.

23 Definicions dels indicadors de situació laboral (2/4)
Distribució de les persones aturades registrades per grups d’edats i per gènere: Definició: És la població de 16 anys o més que no ha treballat, està disponible per treballar i busca una ocupació. Objectiu: Comparar el volum d’aturats per gènere i per grups d’edats. Contractació registrada per gènere: Definició: Nombre de contractes comptabilitzats amb lloc de treball a Catalunya, independentment de la comunitat on s’hagi registrat, entre la població de 16 anys o més. Objectiu: Comparar el volum de contractes registrats per gènere. Contractació registrada per grups d’edat i per gènere: Objectiu: Comparar el volum de contractes registrats per gènere i per grups d’edat.

24 Definicions dels indicadors de situació laboral (3/4)
Contractació registrada per grups d’edat, per gènere i tipus de contracte: Definició: Nombre de contractes comptabilitzats amb lloc de treball a Catalunya, independentment de la comunitat on s’hagi registrat, entre la població de 16 anys o més. Objectiu: Comparar el volum de contractes registrats per gènere, per grups d’edat i tipus de contracte (indefinits i temporals, segons les categories definides pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya). Rànking de les 5 primeres modalitats de contracte per tipus de contracte i per gènere: Definició: Classificació de l’1 al 5 de les 5 primeres modalitats de contractació comptabilitzats per tipus de contracte (temporal o indefinit) i per gènere. Objectiu: Comparar la modalitat de contractes registrats a homes i dones en funció de la seva classificació en el rànking. Pes de les dones ateses al Servei d’Informació i Orientació Laboral (SIOL): Definició: Quocient entre el nombre de dones i homes usuaris atesos pel SIOL de l’ Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de L’Hospitalet. Objectiu: Comparar el volum de dones i homes atesos pel SIOL, segons l’edat, el nivell d’estudis i situacions especials.

25 Definicions dels indicadors de situació laboral (4/4)
Pes de les dones ateses al Centre d’Empreses: Definició: Quocient entre el nombre de dones i homes usuaris atesos pel Centre d’Empreses de l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de L’Hospitalet. Objectiu: Comparar el volum de dones i homes atesos pel Centre d’Empreses segons l’edat, el nivell d’estudis i situacions especials. Pes de les dones que han realitzat cursos de Formació Ocupacional: Definició: Quocient entre el nombre de dones i homes usuaris que han pres cursos de Formació Ocupacional de l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de L’Hospitalet. Objectiu: Comparar el volum de dones i homes atesos que han pres cursos de Formació Ocupacional segons l’edat, el nivell d’estudis i situacions especials.

26 El volum d’homes, tant d’actius com d’ocupats, és superior al volum de dones per totes les franges d’edat Població en relació amb l’activitat, gènere i edat (Cens 2001) Actius Ocupats Busquen 1a ocupació Desocupats censats amb ocupació anterior Homes Dones Total menors de 25 anys 9.945 8.588 18.533 8.141 7.044 15.185 566 511 1.077 1.238 1.033 2.271 entre 25 i 34 anys 20.489 16.943 37.432 18.452 14.670 33.122 331 321 652 1.706 1.952 3.658 entre 35 i 44 anys 14.840 11.137 25.977 13.656 9.488 23.144 144 164 308 1.040 1.485 2.525 entre 45 i 54 anys 13.309 8.097 21.406 12.377 6.912 19.289 80 91 171 852 1.094 1.946 majors de 54 anys 10.047 4.089 14.136 9.087 3.413 12.500 49 51 100 911 625 1.536 68.630 48.854 61.713 41.527 1.170 1.138 2.308 5.747 6.189 11.936 Font: Idescat. El volum d’homes actius i d’homes ocupats a L’Hospitalet és superior al volum de dones, al voltant d’uns homes més en tots dos casos. Aquesta tendència es repeteix per tots els grups d’edat, on el volum més gran de població activa i de població ocupada es concentra en la franja dels 25 als 44 anys. A partir dels 35 anys, el volum de dones que busquen una primera ocupació és superior al volum d’homes. Així mateix, en la franja d’edat d’entre 25 i 54 anys el volum de dones desocupades que havien tingut una ocupació prèviament és superior al volum d’homes.

27 Tot i que la taxa d’atur registrat és superior entre les dones que entre el homes, el volum de dones aturades es va reduir un 5% entre els anys 2006 i 2007 Taxa d’atur registrat (2006 – 2007) La taxa d’atur de la ciutat de L’Hospitalet ha experimentat un lleuger descens entre el 2006 i el (0,4%), situant-se doncs en un 7,9%. La taxa d’atur registrat entre els homes és gairebé 4 punts inferior a la taxa femenina. A partir dels 39 anys, la taxa d’atur femenina dobla a la masculina. D’altra banda, la taxa d’atur juvenil es manté força equitativa entre els dos gèneres (4,6% entre els homes i 4,3 entre les dones). Entre el 2006 i el 2007 el volum d’homes aturats registrats de L’Hospitalet es va reduir en un 5,15%, mentre que el volum de dones aturades enregistrades ho va fer en un 4,72%. 2006 2007 Homes Dones Total menors de 25 5,67% 5,08% 5,40% 4,59% 4,27% 4,44% entre 25 i 39 anys 6,10% 8,65% 7,23% 5,81% 7,96% 6,77% entre 39 i 54 anys 5,16% 12,98% 8,27% 5,21% 12,34% 8,05% majors de 54 anys 10,83% 28,88% 16,05% 10,36% 30,40% 16,16% 6,45% 10,89% 8,30% 6,12% 10,38% 7,89% Font: Departament de Treball de la Generalitat. Volum d’aturats registrats (2006 – 2007) Gènere 2006 2007 % Variació % 2006 % 2007 Homes 4.429 4.201 -5,15% 45,42% 45,31% Dones 5.322 5.071 -4,72% 54,58% 54,69% Total 9.751 9.272 -4,91% 100% Font: Departament de Treball de la Generalitat.

28 Per a totes les franges d’edat el volum de dones aturades és superior al volum d’homes aturats
Distribució de les persones aturades registrades per grups d’edat i per gènere (2007) Atur Homes 2006 2007 % 2007 Variació menors de 24 564 456 10,85% -108 -19,15% entre 1.218 1.141 27,16% -77 -6,32% entre 911 915 21,78% 4 0,44% entre 649 648 15,42% -1 -0,15% majors de 54 1.088 1.041 24,78% -47 -4,32% Total 4.430 4.201 100% -229 -5,17% Per grups d’edat, la franja d’edats d’entre 35 i 54 anys és la que acumula un major volum de persones aturades perquè és la franja amb més nombre treballadors actius. D’altra banda, destaca entre els menors de 24 anys, l’atur femení és inferior al masculí, segurament perquè hi ha un contingent de dones en atur que no estan inscrites com a tals a les Oficines de Treball. Aquesta tendència s’inverteix per a la resta de franges d’edat on el volum de dones aturades és sempre superior al volum d’homes. El gruix d’atur femení es concentra en franges d’edats més elevades que l’atur masculí degut a la tardana incorporació de la dona al mercat laboral a causa dels compromisos familiars. Atur Dones 2006 2007 % 2007 Variació   menors de 24 436 366 7,22% -70 -16,06% entre 1.301 1.188 23,43% -113 -8,69% entre 1.199 1.136 22,40% -63 -5,25% entre 1.205 1.138 22,44% -67 -5,56% majors de 54 1.181 1.243 24,51% 62 5,25% Total 5.322 5.071 100% -251 -4,72% Font: Departament de Treball de la Generalitat.

29 Contractació registrada per gènere (2006 – 2007)
En termes absoluts, el volum de contractació a L’Hospitalet s’ha reduït un 4% entre el 2006 i el 2007, un 3% els homes i un 1% les dones Contractació registrada per gènere (2006 – 2007) 2006 2007 Variació Gènere Total % Homes 36.469 53,22% 34.440 52,31% -2.029 -2,96% Dones 32.058 46,78% 31.402 47,69% -656 -0,96% 68.527 100% 65.842 -2.685 -3,92% Font: Departament de Treball de la Generalitat. L’any 2007 el volum de contractació masculina supera en homes a la contractació femenina (un 52% d’homes i un 48% de dones.). Malgrat això, mentre la contractació masculina es va reduir un 3% entre el 2006 i el 2007, la femenina ho feia només en 1%.

30 Contractació registrada per gènere i grups d’edat (2007)
A mesura que incrementen les franges d’edat augmenten les diferències de contractació entre gèneres Contractació registrada per gènere i grups d’edat (2007) menors de 24 entre entre entre majors de 54 Total Gènere % Homes 9.753 48,43% 13.206 55,33% 7.283 53,84% 3.208 49,07% 990 55,74% 34.440 52,31% Dones 10.385 51,57% 10.659 44,67% 6.243 46,16% 3.329 50,92% 786 44,26% 31.402 47,69% 20.138 100% 23.865 13.526 6.537 1.776 65.842 Font: Departament de Treball de la Generalitat. Al contrari que en el cas de l’atur registrat, en la franja dels 16 als 24 anys el volum de contractació registrada és superior per les dones que pels homes amb un 52% i un 48%, respectivament. A partir d’aquesta franja la tendència s’inverteix, i a mesura que incrementen les franges d’edat, les diferències entre les contractacions dels dos gèneres es fan més evidents, amb tendència a una major proporció de contractes masculins, a excepció de la franja d’entre 45 i 54 anys on el volum de contractació femenina és lleugerament superior a la masculina.

31 Contractació registrada per gènere, edat i tipus de contracte (2007)
La contractació temporal a L’Hospitalet afecta amb major intensitat a dones que homes Contractació registrada per gènere, edat i tipus de contracte (2007) menors de 24 entre entre entre majors de 54 total Gènere Tipus de contracte Total % Homes Indefinits 1.517 15,55% 2.692 20,38% 1.577 21,65% 851 26,53% 303 30,61% 6.940 20% Temporals 8.236 84,45% 10.514 79,62% 5.706 78,35% 2.357 73,47% 687 69,39% 27.500 80% 9753 100% 13.206 7.283 3.208 990 34.440 Dones 1.604 15,45% 1.990 18,67% 1.111 17,80% 642 19,29% 141 17,94% 5.488 17,5% 8.781 84,55% 8.669 81,33% 5.132 82,20% 2.687 80,71% 645 82,06% 25.914 82,5% 10.385 10.659 6.243 3.329 786 31.402 Font: Departament de Treball de la Generalitat. La contractació masculina presenta una taxa de temporalitat inferior que la contractació femenina. (80% i 82,5%, respectivament), fet que evidencia la realitat laboral inestable a la que les dones s’enfronten. A mesura que augmenta l’edat, en el cas dels homes, s’incrementa el volum de contractes indefinits, passant del 15,5% en edats més joves a un 30,6% a partir dels 54 anys, on pràcticament doblen la proporció de contractes indefinits. En canvi, els contractes indefinits a dones mantenen una tendència més lineal, sense grans augments; de tal manera que la diferència de les proporcions entre les dones joves i les més adultes no és gaire rellevant situant-se sempre al voltant del 18%.

32 Ordinari temps indefinit* Convertits a indefinits*
Els contractes ordinaris a temps indefinit ocupen la 3ª posició en el cas dels homes i la 5ª en el cas de les dones Rànking de les 5 primeres modalitats de contracte per tipus de contracte i per gènere (2007) Rànking Homes Dones 1er. Obra i Servei Eventuals circumstàncies de producció 2on. 3er. Ordinari temps indefinit* Interinitat 4rt. Convertits a indefinits* 5è. Font: Departament de Treball de la Generalitat. *Nota: Les modalitats destacades en color pertanyen al tipus de contractació indefinida En el cas de les dones, els contractes eventuals circumstàncies de producció ocupen la 1ª posició en el rànking de modalitats de contractes, en canvi pels homes aquesta posició l’ocupa el contracte per Obra i Servei. Així mateix, mentre que per a la contractació masculina la primera modalitat de contracte indefinit apareix en la 3ª categoria, en el cas de la contractació femenina, apareix a partir de la 4ª categoria. Dels contractes d’interinitat registrats durant el 2007, més el 70% van ser realitzats a dones, sent aquesta modalitat on s’observen les diferències entre gèneres més importants amb un 72% de dones.

33 Pes de les dones ateses al SIOL (2007)
Entre l’any 2006 i el 2007 el número de dones ateses pel SIOL va augmentar un 13% mentre que el número d’homes es va reduir en un 2% Any 2006 Any 2007 Homes Dones Ràtio dones / homes Edat Menors de 25 anys 404 281 0,70 384 205 0,53 Entre 25-45 439 760 1,73 425 832 1,96 Més grans de 45 198 295 1,49 223 480 2,15 No Consta 15 8 3 - Nivell d’estudis Sense estudis 20 38 1,90 24 56 2,33 Primaris 685 707 1,03 668 851 1,27 Secundaris 288 438 1,52 273 478 1,75 Universitaris 63 161 2,56 67 135 2,01 Antiguitat Atur Menors d’1 any 530 697 1,32 565 927 1,64 Entre 1 i 2 anys 51 71 1,39 49 112 2,29 2 ó més anys 48 158 3,29 44 143 3,25 Altres 308 169 0,55 271 133 0,49 Situacions Discapacitats 32 29 0,91 41 33 0,80 Immigrants 419 462 1,10 468 563 1,20 Persones que tornen al mercat laboral amb greu risc de exclusió social -  TOTAL Homes i dones atesos al SIOL 1.056 1.344 1.032 1.520 1,47 Pes de les dones ateses al SIOL (2007) Font: Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de L’Hospitalet. A partir dels 25 anys és majoritari el número de dones de L’Hospitalet ateses pel SIOL que d’homes. A més, aquesta distància creix entre els anys 2006 i Així mateix, les dones ateses al SIOL tenen un nivell d’estudis superior al dels homes. En canvi, el període d’atur de les dones ateses al SIOL és més prolongat que el dels homes, aquesta tendència s’accentua a partir del segon any d’atur. Per col·lectius específics, pràcticament s’até el mateix número de discapacitats homes que dones, mentre que l’any 2007 es van atendre més dones immigrants que no pas homes.

34 Tipologies d’actuació Pes de les dones ateses al Centre d’Empreses
L’any 2007, el nombre de dones i homes atesos pel Centre d’Empreses va ser pràcticament el mateix, fruit de la reducció del número d’homes respecte l’any 2006 Any 2006 Any 2007 Homes Dones Ràtio dones / homes Edat Menors de 25 anys - 14 17 1,21 Entre 25-45 198 154 0,77 102 99 0,97 Més grans de 45 28 30 1,07 No Consta Nivell d’estudis Sense estudis 7 5 0,71 1 2 Primaris 22 18 0,81 20 Secundaris 132 100 0,75 101 87 0,86 Universitaris 37 31 0,83 1,68 Antiguitat Atur Menors d’1 any 56 0,55 64 Entre 1 i 2 anys 1,11 11 1,27 2 ó més anys Altres 69 68 0,98 Situacions Discapacitats Immigrants 50 41 0,82 55 1,1 Tipologies d’actuació Autocupació 36 Total Homes i dones atesos al SIOL 144 146 1,01 Pes de les dones ateses al Centre d’Empreses Font: Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de L’Hospitalet. L’any 2007 el Centre d’Empreses va atendre un menor número de persones usuàries que l’any anterior. Malgrat això, la ràtio dones/homes va passar d’un 0,77 l’any 2006 a un 1,01 per l’any , el que significa que el número de dones va créixer en relació al número d’homes. En general els homes i les dones atesos al Centre d’Empreses tenen un nivell d’estudis similar, però els homes presenten un període d’atur inferior al de les dones. Pel que fa al nombre de persones immigrants, per tots dos anys s’observa un equilibri entre gèneres.

35 Tipologies d’actuació
A partir dels 24 anys, el volum de dones que realitzen cursos de Formació Ocupacional arriba a triplicar el volum d’homes Pes de les dones ateses a que han realitzat cursos a l’àrea de Formació Ocupacional (2006 – 2007) Homes Dones Ràtio dones / homes Edat Menors de 25 anys 698 261 0,37 Entre 25-45 357 736 2,0 Més grans de 45 76 254 3,34 Sense estudis 4 Nivell d’estudis Primaris 718 456 0,63 Secundaris 396 722 1,82 Universitaris 17 69 4,05 Menors d’1 any 35 135 3,85 Antiguitat Atur Entre 1 i 2 anys 24 75 3,12 2 ó més anys 47 151 3,21 Altres 1.025 890 0,86 Discapacitats 84 132 1,57 Situacions Immigrants 513 558 1,08 Persones que tornen al mercat laboral amb greu risc de exclusió social 532 452 0,84 Tipologies d’actuació 2 109 54,5 Total  Homes i Dones 1.131 1.251 1,1 Font: Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de L’Hospitalet. Durant el curs 2006 – 2007, el volum de dones que han realitzat cursos de Formació Ocupacional ha estat superior al número d’homes. Aquesta diferència entre gèneres és espacialment notable per la població més gran de 45 anys, amb estudis secundaris i amb 2 o més anys d’atur.

36 L’anàlisi de la situació laboral a L’Hospitalet ens permet extreure’n 5 conclusions principals
El volum d’homes actius supera en persones el volum de dones actives. Aquesta tendència es repeteix per grups d’edat, on el volum més gran de població activa es concentra en la franja dels 25 als 39 anys. A partir dels 35 anys, el volum de dones que busquen una primera ocupació i el volum de dones desocupades que havien tingut una ocupació prèviament és superior al volum d’homes; és necessari doncs establir mecanismes per afavorir la inserció laboral de la dona a partir d’aquesta edat. La taxa d’atur registrat entre els homes l’any 2007 és 9 punts inferior a la taxa femenina. A més, entre el 2006 i el 2007, el volum d’homes aturats registrats es va reduir un 5,15%, mentre que el volum de dones aturades enregistrades ho va fer en un 4,72%. Pel que fa al volum de contractació registrada, a partir dels 24 anys les diferències entre gèneres es fan més evidents, sent més gran el volum de contractes a homes que a dones. Alhora, la taxa de contractes temporals en dones es situa un 2% per sobre de la dels homes. Pel que fa a l’activitat de l’Àrea de Promoció Econòmica, tant pel SIOL, com pel Centre d’Empreses, com per la Formació Ocupacional el volum de dones és superior al d’homes especialment pels més grans de 45 anys amb més d’1 any a l’atur.

37 Índex Introducció Llistat i definició d’indicadors
Anàlisi dels indicadors L’Estructura Demogràfica La Situació Laboral Els Serveis Socials L’Educació L’Habitatge La Immigració Conclusions Annex

38 Indicadors de l’àmbit de Serveis Socials (1/3)
Pes de les dones ateses per les Àrees Bàsiques de Serveis Socials (ABSS): Definició: Quocient entre les dones i el total de persones usuàries ateses per les ABSS de l’Àrea de Benestar Social i Família de l’Ajuntament de L’Hospitalet. Objectiu: Comparar el volum de dones i homes usuaris atesos a les ABSS segons l’edat. Volum de persones beneficiàries de Programa Interdepartamental de la Renda Mínima d'Inserció (PIRMI) per fill/a o menor a càrrec: Definició: Persones beneficiàries del PIRMI. El PIRMI consisteix en un conjunt de mesures que pretenen aconseguir, a través de la inserció socio-laboral, la plena autonomia personal, familiar, econòmica i social de persones amb greus dificultats econòmiques i socials. Objectiu: Comparar el volum de dones i homes que reben la Renda Mínima d’Inserció i observar la relació amb el número de fills o menors a càrrecs. Persones ateses pel Servei d'Informació, Orientació i Tramitació (SIOT) per col·lectius específics: Definició: Persones ateses pel SIOT per col·lectius específics (gent gran, immigrants, joves, infància i família i persones discapacitades). Objectiu: Comparar el volum de dones i homes atesos a les SIOT per col·lectius específics.

39 Indicadors de l’àmbit de Serveis Socials (2/3)
Demandes efectuades per les persones ateses pel Servei d'Informació, Orientació i Tramitació (SIOT): Definició: Demandes efectuades per les persones ateses pel SIOT (Familiar i social, Econòmica, Legals, Salut, Habitatge, Laboral, Escolaritat). Objectiu: Comparar el volum demandes entre les dones i els homes atesos a les SIOT per tipologia de demanda. Demandes efectuades per les persones ateses per les Àrees Bàsiques de Serveis Socials (ABSS): Definició: Demandes efectuades per les persones ateses per les ABSS (Legals, Familiars, Econòmiques, Habitatge, Salut, Escolaritat, Laborals). Objectiu: Comparar el volum demandes entre les dones i els homes atesos a les ABSS per tipologia de demanda. Respostes que les Àrees Bàsiques de Serveis Socials (ABSS) ofereixen als usuaris: Definició: Respostes que les ABSS ofereixen als usuaris (Informació i orientació, Captació i suport, Tramitació, Atenció primària, Serveis especialitzats, Serveis d’altres xarxes, Entitats). Objectiu:Comparar la tipologia de respostes donades a les dones i els homes atesos a les ABSS.

40 Indicadors de l’àmbit de Serveis Socials (3/3)
Problemàtiques que presenten les persones usuàries ateses a les Àrees Bàsiques de Serveis Socials (ABSS): Definició: Problemàtiques que presenten les persones usuàries ateses a les ABSS (Econòmiques, Socials, Legals, Habitatge, Escolarització, Salut, Familiars, Laborals). Objectiu: Comparar la tipologia de problemàtiques que presenten les dones i amb les dels homes atesos a les ABSS. Pes de les dones ateses al Centre d’Atenció a les Drogoaddiccions: Definició: Quocient entre les dones i el total de persones usuàries ateses al Centre d’Atenció a les Drogodependències en funció del tipus de drogoaddicció (Alcohol, Cocaïna, Heroïna, Altres). Objectiu: Comparar el consum de drogues entre homes i dones.

41 Ràtio de dones ateses a les ABSS (2007)
Durant l’any 2007, el 61% de les persones ateses per les Àrees Bàsiques de Serveis Socials van ser dones Ràtio de dones ateses a les ABSS (2007) Edat Dones Homes TOTAL Menors de 3 anys 191 47,8% 209 52,3% 400 3 a 5 anys 216 44,1% 274 55,9% 490 6 a 11 anys 402 44,2% 508 55,8% 910 12 a 15 anys 243 48,8% 255 51,2% 498 16 a 17 anys 94 49,7% 95 50,3% 189 18 a 24 anys 270 73,8% 96 26,2% 366 25 a 34 anys 811 79,7% 206 20,3% 1.017 35 a 44 anys 653 69,1% 292 30,9% 945 45 a 54 anys 339 61,9% 38,1% 548 55 a 64 anys 277 61,7% 172 38,3% 449 65 a 74 anys 246 65,3% 131 34,7% 377 75 a 84 anys 308 68,3% 143 31,7% 451 Majors de 85 128 68,8% 58 31,2% 186 Total 4.178 61,2% 2.648 38,8% 6.826 Durant l’any 2007, les Àrees Bàsiques de Serveis Socials de L’Hospitalet van atendre un total de persones, de les quals més d’un 61% van ser dones. S’observen importants diferències d’utilització dels serveis socials entre homes i dones per grups d’edat. Per les franges d’edat d’entre 18 i 44 anys i a partir dels 75 anys en endavant, el grau d’utilització d’aquests serveis per part de les dones és molt superior que en el cas dels homes. Els percentatges es situen al voltant d’un 70% i un 30%, respectivament. Font: Àrea de Benestar Social i Família de l¡Ajuntament de L’Hospitalet.

42 Nº Fills/es o Menors a càrrec
El número de dones beneficiàries de la renda PIRMI quadruplica el número d’homes beneficiaris Volum de persones beneficiàries de PIRMI per fill/a menor a càrrec (2007) Nº Fills/es o Menors a càrrec Nº Beneficiaris Total Expedients Edat Dones Homes 0 a 25 anys 11 26 2 1 26 a 35 anys 129 6 215 13 65 36 a 45 anys 104 235 38 88 46 a 59 anys 42 14 192 90 53 Més grans de 60 anys 51 35 39 29 TOTAL 287 22 719 178 293 115 Font: Àrea de Benestar Social i Família de l’Ajuntament de L’Hospitalet. El número de dones de L’Hospitalet beneficiàries de la renda PIRMI l’any 2007 va ser 4 vegades superior al número d’homes beneficiaris d’aquesta pensió. Així mateix, el número de fills/es o menors a càrrecs de les dones beneficiàries de la PIRMI supera amb escreix la càrrega dels homes beneficiaris. Aquesta diferència és més notable en la franja d’edat de 26 a 45 anys. Per tant, atès que les dones tenen més fills/es o menors a càrrec que els homes, també són aquestes les que reben un número més elevat de Rendes Mínimes d’Inserció.

43 El 60% de les persones ateses pel SIOT són dones, la gent gran és el col·lectiu més assidu i la demanda més freqüent és en relació a temes econòmics Persones ateses pel Servei d'Informació, Orientació i Tramitació per col·lectius específics (2007) Demandes efectuades per les persones ateses pel Servei d'Informació, Orientació i Tramitació (2007) Dones Homes Total Gent Gran 3.807 73,5% 1.375 26,5% 5.182 Migració 1.438 40,2% 2.093 58,5% 3.576 Infància i família 621 59,8% 418 1.039 Persones discapacitades 375 57,0% 283 43,0% 658 Joves 18 36,0% 32 64,0% 50 Total Ciutat 6.376 60,3% 4.201 39,7% 10.577 Dones Homes Total Familiar i social 3.138 72,8% 1.172 27,2% 4.310 Econòmica 2.192 67,9% 1.036 32,1% 3.228 Legals 1.520 42,1% 2.087 57,9% 3.607 Salut 2.034 70,3% 860 29,7% 2.894 Habitatge 105 58,7% 74 41,3% 179 Laboral 83 59,7% 56 40,3% 139 Escolaritat 59 69,4% 26 30,6% 85 Total Ciutat 9.131 63,2% 5.311 36,8% 14.442 Font: Àrea de Benestar Social i Família de l’Ajuntament de L’Hospitalet. Font: Àrea de Benestar Social i Família de l’Ajuntament de L’Hospitalet. Durant l’any 2007, el SIOT va atendre a un total de persones de L’Hospitalet de les quals el 60% són dones. La gent gran i els immigrants són els col·lectius que més freqüenten el servei. El SIOT va fer front a un total de demandes l’any Les demandes més freqüents van ser les familiars i socials, les econòmiques i les legals. La majoria d’aquestes demandes van ser realitzades per les dones.

44 Demandes, respostes i problemàtiques que reben les ABSS (2007)
Les demandes més recurrents que reben les ABSS estan relacionades amb temes econòmics i familiars Demandes, respostes i problemàtiques que reben les ABSS (2007) Dones Homes Total Econòmiques 2.761 61,4% 1.733 38,6% 4.494 Laborals 259 63,2% 151 36,8% 410 Legals 190 65,1% 102 34,9% 292 Habitatge 288 53,0% 255 543 Escolarització 287 53,6% 248 46,4% 535 Salut 299 65,6% 157 34,4% 456 Familiars i Socials 1.193 695 1.888 5.277 61,2% 3.341 38,8% 8.618 Informació i orientació 1.605 62,7% 956 37,3% 2.561 Capacitació i suport 641 62,9% 378 37,1% 1.019 Tramitació 1.661 55,7% 1.322 44,3% 2.983 Serveis d'Atenció Primària 322 26,0% 916 74,0% 1.238 Serveis especialitzats 143 66,5% 72 33,5% 215 Serveis d’altres xarxes 337 65,7% 176 34,3% 513 Entitats 104 57,1% 78 42,9% 182 4.813 55,3% 3.898 44,7% 8.711 1.969 62,0% 1.209 38,0% 3.178 Socials 273 54,4% 229 45,6% 502 155 66,8% 77 33,2% 232 207 67,6% 99 32,4% 306 132 47,3% 147 52,7% 279 605 58,2% 435 41,8% 1.040 Familiars 872 62,6% 522 37,4% 1.394 278 65,4% 34,6% 425 4.491 61,1% 2.865 38,9% 7.356 L’any 2007, les ABSS de L’Hospitalet van fer front a un total de demandes, el 61% de les quals efectuades per dones. Els serveis més demandats van ser els “Econòmics” i els “Familiars i Socials”. Les respostes més freqüents a aquestes problemàtiques van ser la “Tramitació”, “Informació i Orientació”, “Capacitació i Suport” i “Serveis d’Atenció Primària”, ofertes a dones en un 55% dels casos. Les problemàtiques més recurrents van ser les econòmiques, que van suposar un 43% del total, seguidament dels problemes de conflictivitat familiar i de salut. Demandes Respostes Problemàtiques Font: Àrea de Benestar Social i Família de l’Ajuntament de L’Hospitalet.

45 Persones usuàries del Centre d’Atenció a les Drogodependències (2007)
L’any 2007, el número d’homes atesos al Centre d’Atenció a les Drogodependències quadruplicava el número de dones Persones usuàries del Centre d’Atenció a les Drogodependències (2007) Alcohol Heroïna Cocaïna Altres Total Homes Dones 1996 158 34 192 186 41 227 24 2 26 6 1 7 374 78 452 1997 122 31 153 155 21 176 25 4 29 5 306 57 363 1998 107 136 23 145 258 315 1999 126 157 97 13 110 43 9 52 3 269 56 325 2000 132 27 159 116 22 138 39 45 293 349 2001 93 95 11 106 42 48 8 10 238 286 2002 117 148 79 12 91 40 50 16 249 305 2003 166 69 17 86 61 67 66 335 2004 127 161 64 65 264 54 318 2005 169 74 75 14 18 280 347 2006 121 163 76 84 102 287 362 2007 36 60 68 324 Font: Àrea de Benestar Social i Família, Ajuntament de L’Hospitalet Per a tots els tipus d’addiccions, el nombre d’usuaris de L’Hospitalet homes supera amb escreix el nombre de dones atesos al Centre d’Atenció a les Drogodependències. En el període 1996 – 2007, el consum d’alcohol i d’heroïna ha disminuït per tots dos gèneres mentre que el consum de cocaïna s’ha triplicat en el mateix període de temps.

46 De l’estudi dels indicadors de Serveis Socials de L’Hospitalet s’obtenen 5 conclusions
Durant l’any 2007, els Serveis Socials de L’Hospitalet van atendre un total de persones, de les quals més d’un 61% van ser dones. El número de dones beneficiàries de la renda PIRMI l’any 2007 va ser 4 vegades superior al número d’homes beneficiaris d’aquesta pensió. Durant l’any 2007, el SIOT va atendre a un total de persones de les quals el 60% eren dones. La gent gran i els immigrants van ser els col·lectius que més freqüenten el servei. D’altra banda, atès que les dones tenen més fills/es o menors a càrrec que els homes, també van ser aquestes les que van rebre un número més elevat de Rendes Mínimes d’Inserció. Els serveis més demandats a les ABSS van ser els “Econòmics” i els “Familiars i Socials”. Les respostes més freqüents a aquestes problemàtiques: la “Tramitació”, “Informació i Orientació”, “Capacitació i Suport” i “Serveis d’Atenció Primària” i les problemàtiques més recurrents, les econòmiques. L’any 2007, el número d’homes atesos Centre d’Atenció a les Drogodependències quadruplicava el número de dones, i les drogodependències principals van ser el consum de alcohol i cocaïna.

47 Índex Introducció Llistat i definició d’indicadors
Anàlisi dels indicadors L’Estructura Demogràfica La Situació Laboral Els Serveis Socials L’Educació L’Habitatge La Immigració Conclusions Annex

48 Indicadors de l’àmbit d’educació (1/3)
Nivell d’instrucció de la població: Definició: Distribució de la població pels diferents nivells d’instrucció i per gènere. Objectiu: Comparar el nivell d’instrucció de la població per gènere i per nivells. Número de Llars d’infants per titularitat i per zones educatives: Definició: Número de Llars d’infants i alumnes per titularitat pública o privada per zones educatives. Objectiu: Comparar el número de llars d’infants públiques i privades. Proporció d’alumnes matriculats a les llars d’infants sobre el total de població de 0 – 3 anys: Definició: Pes de l’alumnat matriculat a les llars d’infants, ja siguin de titularitat pública com privada, sobre el total població 0 – 3 anys. Objectiu: Extreure quin percentatge dels infants del primer cicle de l’etapa d’educació infantil estan matriculats en llars d’infants.

49 Indicadors de l’àmbit d’educació (2/3)
Resultats de les Proves d'Accés a la Universitat: Definició: Resultats de les PAAU per gènere i per titularitat pública o privada dels centres educatius. Objectiu: Comparar el número de noies que superen les PAAU en relació al total d’alumnes i anàlisi de les possibles diferències en resultats en funció de la titularitat dels centres educatius. Pes de les dones en els cicles formatius de grau mitjà i superior per especialitats: Definició: Dones matriculades en els cicles formatius per especialitat. Objectiu: Comparar el número de noies matriculades en cicles formatius en relació al número d’homes i anàlisi del predomini d’un dels dos gèneres en les diferents especialitats. Pes de les dones matriculades a les universitats: Definició: Quocient entre les dones matriculades a les universitats i el total d’estudiants matriculats. Objectiu: Comparar el nombre total de dones matriculades a la universitat i estudiar l’evolució en el temps.

50 Indicadors de l’àmbit d’educació (3/3)
Nombre d’alumnes matriculats a les universitats per àrees: Definició: Nombre d’alumnes matriculats a les universitats per gènere i per àrees de coneixement (Ciències socials, Tècnica, Humanitats, Ciències de la salut, Ciències, Gestió de l’esport). Objectiu: Anàlisi de les àrees de coneixement universitari on hi ha una major concentració d’homes o de dones.

51 Nivell d'instrucció de la població de 10 i més anys per sexe (2001)
El nivell d’instrucció de la població de L’Hospitalet manté un relatiu equilibri entre gèneres Nivell d'instrucció de la població de 10 i més anys per sexe (2001) Nivell d’estudis Homes % Dones Total 1. No sap llegir ni escriure 1.811 1,7% 4.959 4,4% 6.770 3,1% 2. Sense estudis o incomplets 15.783 14,7% 20.348 17,9% 36.131 16,3% 3. Primària o EGB 1ª etapa completa 29.418 27,3% 31.588 27,8% 61.006 27,6% 4. Batxiller elemental o EGB 2ª etapa o ESO 27.915 25,9% 25.762 22,7% 53.677 24,3% 5. FP 1r grau o oficialia. Grau mig 7.168 6,7% 5.936 5,2% 13.104 5,9% 6. FP 2n grau o mestratge. Grau superior 7.090 6,6% 5.534 4,9% 12.624 5,7% 7. Batxiller superior o BUP o COU 10.375 9,6% 9.606 8,5% 19.981 9,0% 8. Diplomatura o altra titulació mitjana 4.246 3,9% 5.585 9.831 9. Llicenciatura o doctorat 3.819 3,5% 4.108 3,6% 7.927 TOTAL 100,0% Font: Anuari Estadístic de L’Hospitalet En general, s’observa un relatiu equilibri entre gèneres pel que fa al nivell d’instrucció de la població de L’Hospitalet. Malgrat això, als nivells inferiors d’instrucció (1 i 2) el percentatge de dones és superior al d’homes. Per contra, les dones presenten un grau d’instrucció més elevat pels nivells universitaris (8 i 9). Els nivells d’instrucció intermedis (del 3 al 7) predomina l’equilibri entre gèneres, tot i que, la balança es decanta lleument cap els homes.

52 Durant el curs 2005 – 2006, el 80% dels infants d’entre 0 i 3 anys no estaven matriculats a cap llar d’infants Llars d’infants. Centres públics i privats per zones educatives. Curs Total Públic Privat Centres Aules Alumnes Centre/Sanfeliu 6 24 350 - Sant Josep 1 4 61 Collblanc/La Torrassa 8 30 335 Sta. Eulàlia 26 346 5 22 285 La Florida 21 298 114 3 13 184 La Florida Nord 18 243 2 10 129 La Florida Sud 55 Pubilla Casas/Can Serra 101 El Gornal 67 Bellvitge 286 9 115 171 32 141 1.844 27 357 28 1.478 Font: Anuari Estadístic de L’Hospitalet % d’alumnes matriculats a les llars d’infants / total població 0 – 3 anys 18,8% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Anuari Estadístic de L’Hospitalet Tan sols el 18,8% del total de població d’entre 0 i 3 anys de L’Hospitalet (població que es troba en el primer cicle de l’etapa d’educació infantil i, per tant, no gratuïta) té accés a una plaça de llar d’infants, ja sigui de titularitat pública o privada. A més, el nombre d’alumnes en llars d’infants privades és quatre vegades superior al nombre d’alumnes en llars d’infants públiques.

53 Resultats de les Proves d'Accés a la Universitat. Curs 2006 - 2007
Pel curs escolar 2006 – 2007, del 86% de l’alumnat que va superar les Proves d’Accés a la Universitat un 57% eren noies Resultats de les Proves d'Accés a la Universitat. Curs Alumnat presentat Resultats PAAU Graduats No graduats Centre Nois Noies Total % Públic 96 156 252 79 120 199 79% 17 36 53 21% 49% 46% 44% 37% 42% 40% - 77% 63% 67% Privat 100 184 322 133 163 296 92% 5 21 26 8% 51% 54% 56% 58% 60% 23% 33% Total Ciutat 196 (40%) 340 (60%) 574 212 (43%) 283 (57%) 495 86% 22 57 13,76% Font: Àrea d’Educació i Cultura de l’Ajuntament de L’Hospitalet. El curs escolar 2006 – 2007 es van presentar a les Proves d’Accés a la Universitat (PAAU) un total de 574 alumnes dels quals el 60% eren noies. Així mateix, del 86 % d’alumnes van superar les PAAU, un 57% eren noies. Atenent a la titularitat dels centres, s’observa que del total de noies de L’Hospitalet que van superar les PAAU, un 42% estaven matriculades en centres públics mentre que el 58% restant ho estaven en centre privats. El mateix succeeix en el cas dels nois, on el 63% dels que van superar les PAAU estaven matriculats en centres privats i el 37% en centres públics.

54 Tot i la paritat en el número total d’alumnes dels cicles formatius, a la majoria d’especialitats hi predomina fortament un dels dos gèneres Alumnes de cicles formatius de grau mitjà, per gènere i especialitats. Curs Especialitats grau mitjà Nois Noies Total Comerç 23 55 78 Cuina 33 Cures aux. d'infermeria 17 150 167 Electromec. de vehicles 58 Equips electr. de consum 67 Equips i instal. electrot. 132 1 133 Estèt.personal i decorativa 24 Explot.sistem.informàtics 4 59 Farmàcia 14 75 89 Gestió Administrativa 35 137 172 I.M.E.M. Conducció Línies 37 Laboratori 26 25 51 Mecanització 66 M.M.I.fred,climat.prod Obres de la construcció 8 Pastisseria i forneria 16 Restaurant i bar 18 593 539 1.132 El número de nois i noies de L’Hospitalet matriculats en cicles formatius de grau mitjà està bastant equilibrat (593 i 539, respectivament). Tot i això, trobem especialitzats com el comerç, l’auxiliar d’infermeria o la gestió administrativa on predominen les dones. Mentre que, a d’altres especialitats com l’electrònica dels vehicles, la instal·lació d’electrònica o l’explotació de sistemes informàtics, el número d’homes supera amb escreix el número de dones. Font: Àrea d’Educació i Cultura de l’Ajuntament de L’Hospitalet.

55 Els cicles formatius de grau superior repliquen l’estructura de gènere dels cicles de grau mitjà
Alumnes de cicles formatius de grau superior, per gènere i especialitats. Curs Especialitats grau superior Nois Noies Total Administració i finances 75 143 218 Adm.sist.informàtics 87 11 98 Anàlisi i control 15 26 41 Animació activ.físiq.espor 40 16 56 Automoció 1 42 Des.aplic.informàtics 72 7 79 Des. apl. proj. construc. 28 18 46 Des.proj.urban.oper.topog 32 9 Dietètica 6 31 37 Documentació sanitària 49 Educació infantil 212 219 Gestió cial. i màrqueting 19 25 44 Instal. electrotècniques 61 62 Integració social 20 92 112 Laborat. diagnosi clínic 17 101 118 Preven.riscos professional 22 Producció per mecanitzac 69 Química ambiental 14 33 Realitzac. i plans d'obres 10 38 Restauració Sis.regulació i control Sist. telecom. informat. 68 4 TOTAL 765 793 1.558 Com en el cas dels cicles formatius de grau mitjà, a nivell agregat es manté l’equilibri entre gèneres però continua havent-hi sectors altament feminitzats com ara l’educació infantil, integració social o laboratoris de diagnosi clínica. En canvi, els sectors on hi predominen els homes són novament l’administració de sistemes informàtics, les instal·lacions electròniques o els sistemes de telecomunicacions informàtiques. Font: Àrea d’Educació i Cultura de l’Ajuntament de L’Hospitalet.

56 El 40% dels homes universitaris es concentra en l’àrea tècnica i el 58% de les dones universitàries ho fa en l’àrea de ciències socials A grans trets, s’observa una reducció en el nombre d’alumnes matriculats a les universitats, i un nombre més elevat de dones que d’homes. Per àrees de coneixement, el 40% dels homes es concentra en carreres tècniques mentre que el 58% de les dones universitàries es concentren en l’àrea de ciències socials. Nombre d’alumnes matriculats a les universitats Curs Dones % Homes Total 01-02 3.836 55% 3.194 45% 7.030 02-03 3.732 3.090 6.822 03-04 3.749 54% 3.222 46% 6.971 04-05 3.661 56% 2.933 44% 6.594 05-06 3.057 2.397 5.454 06-07 3.073 2.463 5.536 Font: Anuari Estadístic de L’Hospitalet Àrea d’Educació i Cultura. Nombre d’alumnes matriculats a les universitats per àrees Àrea de Ciències Socials Àrea Tècnica Àrea d'Humanitats Àrea de Ciències de la Salut Àrea de Ciències Àrea de Gestió pràctica de l'Esport No Consta Total Dones Homes 03-04 2.168 1.235 371 1.326 424 216 360 117 223 160 5 203 163 3.749 3.222 04-05 2.094 1.130 338 1.156 403 201 366 116 193 156 1 7 266 167 3.661 2.933 05-06 1.822 857 303 1.066 319 147 363 98 172 145 9 77 75 3.057 2.397 06-07 1.791 907 271 1.037 331 332 86 171 138 2 177 133 3.073 2.463 Font: Anuari Estadístic de L’Hospitalet Àrea d’Educació i Cultura.

57 De l’estudi dels indicadors de l’àmbit d’educació, obtenim 5 conclusions clau
El nivell d’instrucció general de la població és bastant similar per gènere. Malgrat això, tant en els trams de nivells d’instrucció mínims com en els de nivells superiors (universitaris) les dones presenten percentatges més elevats que els homes. Durant el curs 2005 – 2006, més del 80% dels infants d’entre 0 i 3 anys no estaven matriculats a cap llar d’infants i el número de places a llars d’infants privades era quatre vegades superior al número de places en llars d’infants públiques. Pel curs escolar 2006 – 2007, del 86 % de l’alumnat que va superar les PAAU un 57% eren noies. Alhora, el 42% de les noies que van superar les PAAU estaven matriculades en centres públics mentre que el 58% restant ho estaven en centres privats. Tot i la paritat en el número total d’alumnes dels cicles formatius, tant de grau mitjà com de grau superior, a la majoria d’especialitats hi predomina fortament un dels dos gèneres. Pel curs 2006 – 2007, el 58% de les dones matriculades a les universitat es decanten cap a carreres de l’àrea de les ciències socials mentre que els homes es concentren en carreres de perfil més tècnic.

58 Índex Introducció Llistat i definició d’indicadors
Anàlisi dels indicadors L’Estructura Demogràfica La Situació Laboral Els Serveis Socials L’Educació L’Habitatge La Immigració Conclusions Annex

59 Indicadors de l’àmbit d’habitatge (1/2)
Pes de les dones allotjades per la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social: Definició: Nombre d’usuaris homes i dones allotjats per la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social per mesos. Objectiu: Comparar el volum de dones i els homes allotjats per la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social i analitzar l’evolució dels usuaris atesos mes a mes. Pes de les dones sol·licitants d’informació d'Habitatge de Protecció Oficial: Definició: Nombre dels homes i les dones sol·licitants d’informació d'Habitatge de Protecció Oficial. Objectiu: Comparar el volum de dones i els homes sol·licitants d’informació d'Habitatge de Protecció Oficial i analitzar l’evolució de les sol·licituds ateses mes a mes.

60 Indicadors de l’àmbit d’habitatge (2/2)
Perfil de les persones sol·licitants d’Habitatges de Protecció Oficial: Definició: Perfil de les persones sol·licitants d’Habitatges de Protecció Oficial en funció del gènere, l’edat i el tipus d’informació sol·licitada. Objectiu: Comparar el volum de dones i els homes sol·licitants d’informació d'Habitatge de Protecció Oficial, estudiar l’edat dels sol·licitants i el tipus d’informació sol·licitada. Comparar el volum de dones i homes sol·licitants d’informació de la Borsa Jove d’Habitatge i estudiar l’edat dels sol·licitants, el nivell d’estudis i la situació laboral. Definició: Perfil de les persones sol·licitants d’Habitatges de Protecció Oficial en funció del gènere, l’edat, el nivell d’estudis i la situació laboral. Objectiu: Comparar el volum de dones i homes sol·licitants d’informació de la Borsa Jove d’Habitatge i estudiar l’edat dels sol·licitants, el nivell d’estudis i la situació laboral.

61 L’any 2007, l’Oficina de l’Habitatge va allotjar un 10% més de dones que d’homes a través de la Xarxa de Mediació pel Lloguer Social Persones usuàries allotjades per la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social (2007) GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES TOTAL % Homes 1 6 8 2 5 4 3 58 44,6% Dones 9 7 72 55,4% Total 16 14 11 130 100% Font: Oficina de L’Habitatge 2010 de l’Ajuntament de L’Hospitalet. L’any 2007, l’Oficina de L’Habitatge va allotjar a un total de 130 persones a través de la Xarxa de mediació per al lloguer social, el 55% de les quals eren dones. Els mesos de març fins el juliol van ser els de major afluència. Persones usuàries sol·licitants d’informació d'Habitatge de Protecció Oficial (2007) GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DES TOTAL % Homes 353 431 490 314 491 199 186 147 224 194 130 52 3.211 49,5% Dones 379 412 481 260 472 212 208 156 250 157 64 3.275 50,5% Totals 732 843 971 574 963 411 394 303 474 418 287 116 6.486 100% Font: Oficina de L’Habitatge 2010 de l’Ajuntament de L’Hospitalet. Durant l’any 2007, el percentatge d’usuaris dones i homes d’Habitatge de Protecció Oficial atesos per l’Oficina de l’Habitatge va ser pràcticament el mateix. L’afluència d’usuaris es manté estable al llarg de l’any amb algunes puntes als mesos de febrer, març i maig.

62 Nombre de sol·licituds
L’any 2006, el 53% de sol·licituds d’Habitatge de Protecció Social van ser demandades per dones Perfil de les persones sol·licitants d'Habitatge de Protecció Oficial (2006) D’un total de persones sol·licitants de vivendes de protecció oficial de L’Hospitalet durant l’any 2006, un 53% van ser dones. Així mateix, gairebé dues terceres parts de les persones sol·licitants eren més grans de 35 anys. En relació a la tipologia d’informació sol·licitada, un 17% va demanar informació sobre la compra de vivenda social, un 11% sobre lloguer mentre que al 72% restant els hi era indiferent. Nombre de sol·licituds 4.410 Gènere dels sol·licitants Homes 2.093 47% Dones 2.317 53% Edat dels sol·licitants <35 1.624 37% >35 2.786 63% Tipus d’informació sol·licitada Compra 732 17% Lloguer 491 11% Indiferent 3.159 72% Font: Anuari Estadístic de L’Hospitalet 2006.

63 Perfil de les persones sol·licitants Borsa Jove d’Habitatge (2007)
L’any 2007 l’Oficina de l’Habitatge 2010 va rebre un total de sol·licituds de la Borsa Jova d’Habitatge Perfil de les persones sol·licitants Borsa Jove d’Habitatge (2007) Per gènere Homes 551 Dones 592 Total 1.143 Per edats 18-25 423 26-30 476 31-35 212 Major de 35 32 Total 1.143 Nivell d’estudis Obligatoris 201 Mitjans 356 No reglats 82 Superiors 348 Sense especificar 156 Total 1.143 Situació laboral Fix 561 Eventual 331 Autònom 27 Aturat amb subsidi 30 Aturat sense subsidi 25 Estudiant 47 Altres 78 Sense especificar 44 Total 1.143 Font: Oficina de L’Habitatge 2010 de l’Ajuntament de L’Hospitalet. L’any 2007, l’Oficina de l’Habitatge 2010 va rebre un total de sol·licituds de la Borsa Jova d’Habitatge, 551 d’homes i 592 de dones. La majoria de sol·licitants tenen entre 18 i 30 anys, amb un nivell d’estudis obligatoris (201) o mitjans (356) i amb un contracte fix (561) o eventual (331), la resta de situacions laborals són menys habituals.

64 De l’estudi dels indicadors d’Habitatge de L’Hospitalet podem extreure 5 conclusions
L’any 2007, l’Oficina de L’Habitatge va allotjar a un total de 130 persones a través de la Xarxa de mediació per al lloguer social, el 55% de les quals eren dones. Aquest mateix any, l’Oficina de l’Habitatge va rebre sol·licituds d’Habitatge de Protecció Oficial més que l’any 2006, el que suposa un increment del 47%. En canvi, mentre que per l’any 2006 un 53% de les persones sol·licitants eren dones i un 47% homes, per l’any 2007 aquesta diferència s’equilibra: 50,5% i 49,5%, respectivament. El perfil de les persones sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial es caracteritza per l’equilibri entre gèneres, predomini de les persones sol·licitants més grans de 35 anys i la majoria estan interessades tant en la compra com en el lloguer. El perfil de les persones sol·licitants de la Borsa Jove d’Habitatge també es caracteritza per l’equilibri entre gèneres, predomini de les persones sol·licitants d’entre 18 i 35 anys i amb una situació laboral relativament estable, la meitat tenen un contractes fix.

65 Índex Introducció Llistat i definició d’indicadors
Anàlisi dels indicadors L’Estructura Demogràfica La Situació Laboral Els Serveis Socials L’Educació L’Habitatge La Immigració Conclusions Annex

66 Indicadors de l’àmbit d’immigració (1/2)
Pes global de la població immigrant en relació a la població total: Definició: Quantificació del nombre de persones immigrants no comunitàries empadronades al municipi en relació a la població total del municipi. Global i per districte. Objectiu: Conèixer el nombre de persones immigrants no comunitàries empadronades a la ciutat. Pes de les nacionalitats d’origen de la població immigrant: Definició: Distribució percentual de la població immigrant per nacionalitat d’origen. Objectiu: Conèixer l’origen de la població immigrant. Volum de dones estrangeres beneficiàries de PIRMI per nacionalitat: Definició: Persones beneficiàries del Programa Interdepartamental de la Renda Mínima d'Inserció (PIRMI). El PIRMI consisteix en un conjunt de mesures que pretenen aconseguir, a través de la inserció socio-laboral, la plena autonomia personal, familiar, econòmica i social de persones amb greus dificultats econòmiques i socials, atenent a la nacionalitat dels beneficiaris Objectiu: Comparar el volum de dones i homes espanyols i estrangers que reben la Renda Mínima d’Inserció i analitzar quins col·lectius estrangers acumulen un número més elevat de PIRMIs.

67 Indicadors de l’àmbit d’immigració (2/2)
Volum de dones estrangeres ateses al Centre d’Atenció a la Salut dels Joves: Definició: Volum de població estrangera atesa al Centre d’Atenció a la Salut dels Joves per gènere i grups d’edats, atenent els motius de la visita i la nacionalitat. Objectiu: Comparar el volum de dones i homes estrangers atesos al Centre d’Atenció a la Salut dels Joves, analitzar quins són els motius més recurrents de les vistes i els països de procedència més habituals.

68 Pes de la població estrangera % estrangers / total població
L’any 2006, la població estrangera suposava gairebé el 22% de la població total de L’Hospitalet Pes de la població estrangera Població total Població espanyola Població estrangera % estrangers / total població 1992 1.689 0,63% 1993 1.779 0,67% 1994 1.853 0,71% 1995 2.115 0,82% 1996 2.908 1,15% 1997 3.531 1,41% 1998 4.548 1,83% 1999 6.026 2,46% 2000 11.095 4,51% 2001 17.670 7,17% 2002 26.837 10,71% 2003 35.406 13,95% 2004 44.244 17,07% 2005 53.380 20,43% 2006 56.638 21,68% Des de l’any 1992 la població immigrant ha crescut de manera exponencial, passant de suposar tan sols un 0,63% a prop d’un 22% l’any 2006. El salt més important té lloc a partir de l’any 2002, any en què el percentatge de població immigrant creix un 3,5% en relació a l’any anterior. D’ençà, el creixement ha estat fort i constant malgrat que en els darrers dos anys sembla que es comença a estabilitzar. Font: Padró Municipal.

69 L’any 2006, els col·lectius d’estrangers amb més pes van ser els equatorians i els bolivians
Pes de la població estrangera A l’igual que l’any 2005, en el el col·lectiu d’estrangers més nombrós a L’Hospitalet eren els llatinoamericans amb els equatorians al capdavant d’aquest grup. En segon lloc, com a nacionalitat amb major pes actualment els bolivians que han passat a representar el 15% dels estrangers a la ciutat i el 22% dels llatinoamericans. En canvi el Marroc, tot i ser el país d’Àfrica amb més habitants a la ciutat, ha passat de tenir la quarta part dels estrangers de la ciutat l’any 2000 a representar el 9,91% l’any 2006, més d’un punt per sota que l’any anterior. Població total % país / total estrangers (2005/2006) % país / total població (2005/2006) % país / continent (2005/2006) Total estrangers 56.638  - -  Equador 13.301 27,00 / 23,60 5,51 / 5,11 40,45 / 35,07 Bolívia 8.461 9,96 / 15,01 2,03 / 3,25 4,92 / 22,31 Marroc 5.587 11,40 / 9,91 2,33 / 2,15 76,69 / 76,26 Perú 5.007 9,26 / 8,88 1,89 / 1,93 13,87 / 13,20 Colòmbia 3.079 6,23 / 5,46 1,27 / 1,18 9,34 / 8,12 República Dominicana 2.704 4,77 / 4,80 0,97 / 1,04 7,15 / 7,13 Pakistan 2.325 4,13 / 4,12 0,84 / 0,89 41,04 / 40,77 Xina 1.571 2,70 / 2,79 0,55 / 0,60 26,77 / 27,55 Índia 1.250 2,27 / 2,22 0,46 / 0,48 22,53 / 21,92 Argentina 1.030 2,19 / 1,83 0,45 / 0,40 3,28 / 2,72 Romania 1.272 2,05 / 2,26 0,42 / 0,49 24,73 / 23,51 Xile 982 1,72 / 1,74 0,35 / 0,38 2,58 / 2,59 Itàlia 938 1,47 / 1,66 0,30 / 0,36 17,67 / 17,34 Brasil 873 1,28 / 1,55 0,26 / 0,34 1,92 / 2,30 Font: Padró Municipal.

70 Nacionalitat dels perceptors de PIRMIS (2007) Nº Fills/Menors a càrrec
L’any 2007, una quarta part de les persones beneficiàries de la renda PIRMI van ser dones estrangeres Nacionalitat dels perceptors de PIRMIS (2007) Nº Fills/Menors a càrrec Nº Beneficiaris Total Expedients Nacionalitat Dones Homes Algèria 3 4 6 1 2 Angola Bolívia 8  0 Colòmbia 7 Cuba Equador 16 Ghana Guinea Bissau Guinea Equatorial Índia Itàlia Magrib 69 147 14 41 Perú 10 Portugal República de Sud-Àfrica República Dominicana Romania 5 Rússia Xile Total estrangers 100 9 227 24 76 12 % estrangers PIRMI / total PIRMI 32% 3% 25% 19% Espanya 187 13 492 154 217 103 % espanyols PIRMI/ total PIRMI 61% 4% 55% 17% 53% TOTAL 287 22 719 178 293 115 TOTAL HOMES I DONES 309 897 408 Els magrebins són, amb diferència, el col·lectiu d’estrangers amb un nombre més elevat de beneficiaris de la renda PIRMI de L’Hospitalet, seguit a molta distància dels col·lectius d’algerians i peruans. Així mateix, com ja observàvem al capítol de serveis socials, el número de dones estrangeres beneficiàries de la renda PIRMI és molt superior al número d’homes, alhora que aquestes tenen a càrrec un nombre més elevat de fills/es o menors. L’any 2007, un total de 897 persones es van beneficiar de la renda PIRMI, de les quals un 25% eren dones estrangeres, un 55% dones espanyoles, un 3% homes estrangers i un 17% homes espanyols. Font: Àrea de Benestar i Família de l’Ajuntament de L’Hospitalet.

71 Equatorians i bolivians són els col·lectius d’estrangers que fan un major ús dels serveis del Centre d’Atenció a la Salut dels Joves Atenció a la població estrangera al Centre d’Atenció a la Salut dels Joves Evolució de les visites Evolució de les visites per edats 2004 286 2005 355 2006 411 2007 402 2004 2005 2006 2007 Menor de 18 anys 20% 23% 19% 31% De 18 a 24 anys 41% 40% 37% De 25 a 44 anys 39% 36% 32% Motiu de les visites Països de Procedència 2004 2005 2006 2007 Inform. Mètode Contraceptiu 25% 30% 34% Inform. IVE 26% 28% 27% Anticonceptius d’emergència 17% 15% 13% 21% Amenorrees 12% Obertura H.C. 9% 5% Altres 3% 2% 4% 2004 2005 2006 2007 Equador 46% 41% 36% Bolívia 14% 21% 23% Perú 12% 8% Colòmbia 5% 9% 7% Magrib 10% 4% Altres 16% 15% Font: Àrea de Benestar i Família de l’Ajuntament de L’Hospitalet. Des de l’any 2004 fins l’any 2007 el nombre de visites de població estrangera al Centre d’Atenció a la Salut dels Joves ha augmentat un 41%. Per franges d’edat, la població estrangera compresa entre els 18 i els 24 anys són els que més freqüenten el Centre. Els principals motius de les visites són per informar-se sobre mètodes contraceptius, sobre l’IVE i demanar anticonceptius d’emergència. Els col·lectius d’estrangers que fan un major ús del Centre són els equatorians, el bolivians i els peruans.

72 De l’estudi dels indicadors de la situació de la població estrangera extraiem 4 conclusions principals Des de l’any 1992 la població immigrant ha crescut de manera exponencial, passant de suposar tan sols un 0,63% a un 22% l’any 2006. L’any 2006, el grup nacional d’estrangers més nombrós va ser el llatinoamericà amb el col·lectiu equatorià al capdavant, representant el 23,6% del total d’estrangers, seguit del bolivià que representa el 15%. L’any 2007, un 25% de les persones beneficiàries de la renda PIRMI van ser dones estrangeres i un 3% homes estrangers. Equatorians, bolivians i peruans són els col·lectius d’estrangers que fan un major ús dels serveis del Centre d’Atenció a la Salut dels Joves.

73 Índex Introducció Llistat i definició d’indicadors
Anàlisi dels indicadors Conclusions Annex

74 Enguany, la Desigualtat de Gènere continua sent una característica predominant de la societat de L’Hospitalet La població de L’Hospitalet reprodueix l’estructura patriarcal on la dona és l’encarregada de tenir cura dels fills/es, dels familiars i de la llar en general. Nogensmenys, en la darrera dècada la dona s’ha incorporat massivament al mercat laboral fet que no li comportat una reducció en les càrregues familiars. Aquesta conjuntura precipita situacions com la que veiem a l’inici de l’informe on el número de llars amb una mare sola amb fills/es a càrrec era pràcticament 5 vegades superior al número de llars d’homes sols amb fills/es a càrrec. A més, malgrat que en els nivells d’estudis superiors com el Batxillerat i l’Universitari, el número de dones sigui superior al d’homes, la necessitat de conciliar vida laboral i familiar provoca que la Taxa d’Ocupació masculina superi en 24 punts la femenina, atès que sovint són les dones les que renuncien al creixement professional per a poder atendre la totalitat de les necessitats de la llar. El mateix mercat laboral reflexa les desigualtats entre gèneres ja que es mantenen els patrons professionals clàssics: Hi ha una sèrie de professions ocupades majoritàriament per homes com són la construcció, la indústria manufacturera o els transports, mentre que les donen ocupen majoritàriament les branques d’activitat d’educació, sanitat, assistència social i personal domèstic.

75 Està en mans de l’àmbit públic el desenvolupament de polítiques socials que ajudin a les dones a conciliar la vida laboral i la vida familiar Així mateix, des l’àmbit públic no es dóna prou suport a les dones en tant que la majoria de Llars d’infants de 0 a 3 anys són privades i les públiques no poden fer front a tota la demanda de L’Hospitalet; així doncs veiem com només el 19% dels infants d’entre 0 i 3 anys tenen plaça en una llar d’infants (pública o privada), el que significa que l’any infants no van tenir accés a cap Llar d’infants. D’altra banda, no podem oblidar que l’envelliment de la població afecta en major mesura a dones que a homes i que cada vegada és més elevat el número de llars habitades per dones soles d’entre 64 i 75 anys. Més concretament, l’any 2007, dones vivien soles a L’Hospitalet, és a dir, gairebé 4 vegades més que el número d’homes de la mateixa franja d’edat. El col·lectiu immigrant pateix amb més força aquesta situació de desigualtat ja que, generalment, provenen de societats molt masclistes, on les dones ocupen un segon lloc i acostumen a tenir un rol assistencialista. Aquesta situació és especialment destacable a la ciutat de L’Hospitalet on la població estrangera suposa al voltant d’un 22% del total de la població. Davant d’aquesta situació no és d’estranyar que el 61% de les persones ateses per les ABSS de L’Hospitalet durant el 2007 fossin dones ni que el número de dones beneficiàries de la renda PIRMI l’any 2007 fos 4 vegades superior al número d’homes. Això reflexa també el rol de la dona com a intermediària entre la família i l’administració realitzant la majoria de tràmits i gestions.

76 Índex Introducció Llistat i definició d’indicadors
Anàlisi dels indicadors Conclusions Annex

77 Taula resum dels principals indicadors de Desigualtat de Gènere a L’Hospitalet (1/2)
Àmbit Indicadors Homes Dones Global Estructura Demogràfica Població major de 80 anys 3.996 (34%) 7.661 (66%) Tipologia de llars Nucli de llar amb pare/mare sol 1.504 (17%) 7.282 (83%) Situació laboral Atur registrat Taxa d’atur registrat 6,12% 10,38% % Variació volum aturats -5,15% -4,72% Contractació registrada Volum de contractació registrada 34.440 31.402 -2,96% -0,96% Activitat Àrea de Promoció Econòmica Persones ateses al SIOL 1.032 1.520 Persones ateses al Centre d'Empreses 144 146 Formació ocupacional 1.131 1.251 Serveis Socials ABSS Persones ateses a les ABSS 39% 61% PIRMI Volum total de persones beneficiàries de PIRMI 178 719 Volum de persones immigrants beneficiàries de PIRMI 24 227 SIOT Persones ateses al SIOT 40% 60% Drogodependències Persones usuàries del Centre d'Atenció a les Drogodependències 81% 19%

78 Taula resum dels principals indicadors de Desigualtat de Gènere a L’Hospitalet (2/2)
Àmbit Indicadors Homes Dones Educació Nivell d’instrucció Població que no sap llegir ni escriure 1,7% 4,4% Població sense estudis 14,7% 17,9% Població amb llicenciatura o diplomatura 7,4% 8,5% Nombre d’alumnes matriculats a les universitats per àrees Àrea de Ciències Socials 907 1.791 Àrea Tècnica 1.307 271 Llars d’infants % d’alumnes matriculats a les llars d’infants / total població anys 18,8% Habitatge Xarxa de Mediació per al Lloguer Social Persones usuàries allotjades per la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social 44,6% 55,4% Habitatge de Protecció Oficial Persones sol·licitants d’informació d'Habitatge de Protecció Oficial 49,5% 50,5% Borsa Jove d’Habitatge Persones sol·licitants d’informació de la Borsa Jove d’Habitatge 48% 52%