Formació actualització programa Beveu Menys

Presentación del tema: "Formació actualització programa Beveu Menys"— Transcripción de la presentación:

1 Formació actualització programa Beveu Menys
Subdirecció General de Drogodependències Programa Beveu Menys és un programa de la Subdirecció General de Drogodependències del Departament de Salut, que actualment compta amb la col·laboració de CAMFiC i AIFICC. Desenvoluparem un curs de 4 o 8 hores segons el que l’EAP ha acordat.

2 Guió Sessió 1 Presentació del Programa Beveu Menys (BM)
Abordatge problemes relacionats amb l’alcohol al CAP Sessió 2 Com identificar el consum de risc? Cas clínic Sessió 3 Intervenció breu en el consum de risc. Cas clínic Enquesta valoració Sessió 4 CAS: coordinació primària i CAS Repasar el que farem en el curs. Fer un resum i a partir d’aquest remarcar alguns temes i –fer missatge positiu- “als metges us interessarà més la part farmacològica, en canvi a infermeria la part més d’entrevista motivacional...

3 Sessió 1 Programa Beveu Menys
A partir d’aquesta diapositiva començarem a veure com s’aborden els problemes relacionat amb el consum d’alcohol. El primer que hem de saber és quantificar el consum.

4 Guió Sessió 1 Sessió 2 Sessió 3 Sessió 4
Presentació del Programa Beveu Menys (BM) 2. Abordatge problemes relacionats amb l’alcohol al CAP Sessió 2 Com identificar el consum de risc? Cas clínic Sessió 3 Intervenció breu en el consum de risc. Cas clínic Enquesta valoració Sessió 4 CAS: acordar tema entre primària i CAS Repasar el que farem en el curs. Fer un resum i a partir d’aquest remarcar alguns temes i –fer missatge positiu- “als metges us interessarà més la part farmacològica, en canvi a infermeria la part més d’entrevista motivacional...

5 Programa Beveu Menys Programa de la Subdirecció General de Drogodependències (Departament de Salut) en col·laboració amb les societats CAMFiC i AIFICC El programa Beveu menys pretén dotar als professionals de l’Atenció Primària dels coneixements i els instruments necessaris per poder fer identificació precoç i intervencions breus en els bevedors de risc. Amb l’objectiu de disminuir la incidència i prevalença dels trastorns relacionats amb l’alcohol i la síndrome de dependència. Pretén desenvolupar i difondre a tota l’Atenció Primària de Salut un protocol d’intervenció estandarditzat consisten en: identificació precoç intervenció breu L’objectiu final és disminuir la incidència i prevalença dels trastorns relacionats amb l’alcohol i la síndrome de dependència.

6 La xarxa de referents en alcohol (XaROH)
Qui en forma part? Professionals de medicina i d’infermeria de l’AP interessats a millorar l’abordatge preventiu dels problemes derivats del consum d’alcohol. Què pretén? Facilitar la formació continuada dels EAP en la detecció precoç i la intervenció breu en el consum de risc d’alcohol i monitorar-ne la implementació. Què promou? La informació i formació continuada dels seus membres. La millora del coneixement sobre les actuacions preventives. L’intercanvi d’experiències entre els seus membres. La participació en jornades i congressos. Les iniciatives de recerca sobre el tema.

7 Centres AP amb referent
10 anys d’implementació del Beveu Menys a l’Atenció Primària Professionals adherits a la xarxa de referents en alcohol (XaROH)

8 Formació actualització en alcohol
Formació acreditada de 4 hores: 3h referent ABS 1 h formador CAS Documentació necessària per acreditar formació: Full de signatures Enquesta d’avaluació assistents Enquesta d’avaluació referent Enviar-ho tot via correu postal a l’adreça del Programa Beveu Menys per a tramitar l’acreditació IMPORTANT! Assistència del 100% per la obtenció del títol És molt important que el material d’avui el feu vostre, ja que serà el que utilitzareu per a fer la formació als vostres companys. Si hi ha alguna diapositiva que no quedi clara o vulgueu aprofundir més ens ho dieu.

9 Temes a desenvolupar pel formador del CAS
Proposta de temes segons les necessitats formatives de l’equip d’AP. Criteris de tractament al CAP i/o derivació al CAS Desintoxicació ambulatòria Maneig dels fàrmacs durant la rehabilitació Abordatge motivacional del malalt alcohòlic Abordatge de la família del malalt alcohòlic Discussió de casos del CAP Treball d’un cas clínic de dependència de l’alcohol Altres… El referent li ha de comunicar a l’equip Beveu Menys les dates de les sessions, per poder informar al CAS i poder coordinar la data de la sessió i el tema escollit.

10 Materials programa Beveu Menys

11 Espais web Plataforma per a referents Canal drogues
Eina de comunicació i intercanvi entre els referents de la XaROH. Recull de notícies del programa Actualització constant de notícies sobre alcohol Informació actualitzada sobre alcohol i drogues adreçada a professionals i població general Hemeroteca virtual: Recull de materials de drogues realitzats a Catalunya

12 Beneficis i perjudicis del consum d’alcohol
Els efectes tòxics de l’alcohol son clars (fetge, cervell, fetus...). Hi ha consens en els efectes perjudicials de l’abús: dependència, accidents, morts prematures, etc. El consum d’alcohol està associat a un risc menor d’Infart Agut de Miocardi en homes per sobre dels 45 i en dones a partir dels 55. OMS: Si l’objectiu és reduïr la mortalitat cardiovascular tenim mesures clares: eliminar el tabac, controlar la HTA, les dislipèmies, la ingesta de grasas i promoure l’exercici. Incrementar la ingesta d’alcohol NO és una mesura recomanable per a prevenir la cardiopatia isquèmica, ni en l’àmbit comunitari, ni a nivell individual”. Consumir una pequeña dosis de alcohol regularmente reduce el riesgo de padecer enfermedades cardíacas, `pero la relación exacta entre la reducción del riesgo y el nivel de consumo que permite reducir al máximo el riesgo todavía no se ha determinado. Algun estudio de calidad y los que consideran los factores de influencia, establecen un menor riesgo cuando el nivel de consumo es reducido, una media de 10 gr de OH cada dos dias. Si se superan los 20 gr de OH por dia, el riesgo de padecer una enfermedad coronaria aumentaría.

13 Una copa de vi o cava (50 ml)
UBE (Unitat de Beguda Estàndard) Una beguda estàndard conté, de mitjana, 10 g d’alcohol 1 UBE 2 UBE Una copa de vi o cava (50 ml) Una cervesa Un cigaló o xopet Una copa de conyac Un whisky Un cubata L’UBE a Espanya és de 10 gr d’oh, des de 1999, estudi publicat en Medicina Clínica. Es va fer un treball de camp a tota Espanya, on es va preguntar a bars, pubs, discoteques, sortida de supermercats, a dir on es podia beure o comprar begudes alcohòliques, i sels preguntava que quan demanava un cubata, vas de vi o sels posaven ... quines mesures utilitzaven. Hem de pensar que les UBE a cada país pot ser diferent, Exemple Canada 12g, a Anglaterra 8 gr a Japó 20gr ... Per tant a Espanya 1 UBE es 1copa de vi, cava..... i 2 UBE es quan parlem de destil·lats

14 Cribratge consum d’alcohol a la consulta d’Atenció Primària
A qui? Cribrar el consum d’alcohol com a mínim una vegada cada dos anys En l’actualitat 45%.-50% Cribratge oportunista: Professions de risc (conductors, treballadors de la construcció, cambrers, agents comercials, executius...) Cribrar a tota la població amb patologia crònica (relacionada amb l’alcohol) en especial Hipertensió i Ansietat/Depressió. Cribrar a tota la població en què el consum d’alcohol estigui desaconsellat (Adolescents, dones gestants, fills de pares alcohòlics, persones amb problemes socials, laborals o familiars) Persones que facin ús de medicaments incompatibles amb l’alcohol (tolerància creuada, etc) Persones amb malalties causades per l’alcohol Explica que, hem de cribrar a tota la població que acudeix a les nostres consultes però, en cas de sobrecarrega, de manca de temps, etc, hauriem de prioritzar els grups de més risc : adolescents, dones gestants, fills d'alcohòlics, etc Pensar que si deixem “escapar” a aquests grups pot ser que no tornin a venir en molt de temps.

15 Factors de risc – Europa occidental 2010
Lim S et al. (2012), A comparative risk assessment of burden of disease and injury attributable to 67 risk factors and risk factor clusters in 21 regions, 1990—2010: a systematic analysis for the GBD Study 2010, Lancet, 380, 9859,

16 Cribratge alcohol Catalunya

17 Cribratge consum d’alcohol a la consulta d’Atenció Primària · II
Quan? Com a part d’un examen rutinari de salut. Abans de prescriure medicació que pugui interactuar amb l’alcohol. Davant de qualsevol sospita de possibles problemes relacionats amb l’alcohol. Davant de qualsevol patologia amb una etiopatogènia que pugui estar relacionada amb l’alcohol. En general, en qualsevol ocasió favorable. Com? Avaluant la quantitat i freqüència de consum per detectar les persones bevedores de risc. Avaluant les conseqüències del consum d’alcohol per detectar persones dependents de l’alcohol. Qualsevol ocasió és adient per fer cribratge, tots sabem com estan les nostres consultes per decidir el moment més oportú. Com hem de cribrar : hem de conèixer quantitat i freqüència de consum (amb això detectarem bevedors de risc) i les conseqüències que poden tenir (detecció precoç de la dependència). .

18 Definició consum de risc
És una pauta de consum d’alcohol que augmenta el risc de conseqüències nocives per a la persona que beu i per a tercers. No es tradueix en problemes mèdics o psiquiàtrics actuals. Està relacionat també amb factors personals o ambientals. HOMES DONES LÍMITS DEL CONSUM DE RISC > 28 UBE setmanals ≥ 6 UBE per ocasió de consum ≥ 17 UBE setmanals ≥ 5 UBE per ocasió de consum Com ja se sap que és l’UBE, segons ingesta poden identificar el consum de risc Es a dir un consum de risc en homes es de 4 UBE dia o 28 UBE setmana. En dones 2,4 UBE al dia o 17 UBE setmana, no embarassada 6UBE dones i 5 UBE homes en un període curts de temps almenys un cop al mes. Qualsevol ingesta......  Hem de deixar clar que el consum de risc es pot traduir en conseqüències nocives tan per la persona que consumeix com també per a tercers (accidents, violència de gènere, agressivitat...), pot ser que no presenti problemes en l’actualitat i també tenir en compte que poden existir factors personals (timidesa...) o ambientals (feina, grup d’amics...) que facin que aquesta persona tingui aquest consum per trobar-se bé amb el seu entorn. Segons la ingesta podem identificar a les persones que tenen un consum de risc: En dones 2,4 UBE al dia o 17 UBE setmana, sempre en la dona no embarassada 6 UBE en dones i 5 UBE en homes en un període curts de temps (quan surt a la nit...., de festa...) almenys un cop al mes. Qualsevol ingesta en el grup de persones que surt a la diapositiva també es considera consum de risc: pensar en conductors (camioners, conductors d'autobús...., mecànics, treballs perillosos...). Es freqüent el consum de risc en persones amb malaltia mental (esquizofrènics, etc) També: QUALSEVOL CONSUM en persones que han de conduir o dur a terme activitats perilloses (treballar a una certa alçada, mecànics, etc.), infants i menors de 16 anys, dones embarassades o en període de lactància, persones que pateixen alguna malaltia o que segueixen tractaments farmacològics en els quals està contraindicat el consum d’alcohol.

19 Pautes de consum Dependència de l’alcohol Consum perjudicial
Conjunt de manifestacions fisiològiques, de conducta i cognitives, que es desenvolupen amb el consum repetit de la substància i que típicament inclouen 3 o més dels criteris CIM-10. Consum perjudicial Pauta de consum que ocasiona danys a la salut tant físics (per exemple, cirrosi hepàtica) com mentals (depressió associada al consum). Consum de risc HOMES > 28 UBE/setmanals ≥ 6 UBE/una ocasió de consum DONES ≥ 17 UBE/setmanals ≥ 5 UBE/una ocasió de consum Consum de baix risc HOMES ≤ 28 UBE/setmanals (3 diàries) DONES < 17 UBE/setmanals (2 diàries) Abstinència Sempre durant l’embaràs o la lactància materna; en cas de malalties mentals o físiques determinades, administració de certs medicaments, menors de 16 anys, persones que han de treballar amb maquinària perillosa. Consum de risc es aquell que supera els límits del consum moderat i que augmenta el risc de patir malalties, accidents, lesions o trastorns mentals o del comportament (Gunzerath y cols., 2004). El consum de risc ha estat definit com un consum diari major a 4 UBEs al dia en homes y 2 UBEs en les dones, equivalent a un consum setmanal superior a 21 UBEs para els homes y a 14 UBEs para les dones (Rehm y cols., 2004). El consum ocasional de risc es produeix quan un persona realitza un consum concentrat de diverses consumicions alcohòliques en poques hores. Es considera aquest consum en el homes quan es supera les 5 UBES per ocasió o 4 UBEs per ocasió per les dones. (World Healh Organization, 2002). Per el CIM-10 el Consum Perjudicial es un consum d’alcohol que ja ha afectat la salut física (dany hepàtic) y / o psíquica ( quadres depressius secundaris al consum) sense complir criteris diagnòstics de dependència (OMS, 1992). En la pràctica es tendeix a considerar que un consum regular major de 6 UBEs en el hombre , o major de 4 UBEs en la dona amb molta probabilitat provocarà conseqüències adverses pròpies del consum perjudicial. Per la CIM-10 el Síndrome de dependència consisteix en un conjunt de manifestacions fisiològiques , comportamentals i cognitives en que el consum d’alcohol adquireix la màxima prioritat per l’individu. Els símptomes característics són la sensació de desig o necesitat de beure i la disminució de la capacitat per controlar la ingesta (OMS 1992

20 Terminologia en alcohol
No Recomenada Consum moderat d’alcohol Consum raonable, consum social Consum excessiu Alcoholisme Abús d’alcohol Consum indegut de l’alcohol Recomenada Abstinència Consum de baix risc Consum de risc Consum perjudicial Dependència de l’alcohol En l'actualitat hi ha uns termes que utilitzàvem fins ara que no son gaire adients per parlar de consum d’alcohol; hem d’intentar parlar de consum de risc , perjudicial y dependència i evitar termes com: Consum moderat: no sabem quina es realment la moderació (cadascú pot dir la seva). Consum raonable o social: no hem quantificat i desconeixem exactament a quin nivell arriba. Consum excessiu: probablement es tracta d’un bevedor de risc, no sabem si té dependència o algun problema relacionat amb el seu consum Alcoholisme: intentar no “etiquetar” a les persones amb aquest terme. Podem parlar de dependència, consum perjudicial. Abús d’alcohol: aquest terme està descrit al DSM-IV, seria l’equivalent al consum perjudicial Consum indegut: sembla que es tracta més d’un terme més moral que mèdic.

21 Qüestionaris per la identificació precoç consum risc i/o dependència
Qüestionaris de cribratge del consum de risc Qüestionaris de cribratge de dependència Qüestionaris de confirmació de dependència AUDIT AUDIT-C ISCA AUDIT CAGE MALT CIM-10 Consum de risc es aquell que supera els límits del consum moderat i que augmenta el risc de patir malalties, accidents, lesions o trastorns mentals o del comportament (Gunzerath y cols., 2004). El consum de risc ha estat definit com un consum diari major a 4 UBEs al dia en homes y 2 UBEs en les dones, equivalent a un consum setmanal superior a 21 UBEs para els homes y a 14 UBEs para les dones (Rehm y cols., 2004). El consum ocasional de risc es produeix quan un persona realitza un consum concentrat de diverses consumicions alcohòliques en poques hores. Es considera aquest consum en el homes quan es supera les 5 UBES per ocasió o 4 UBEs per ocasió per les dones. (World Healh Organization, 2002). Per el CIM-10 el Consum Perjudicial es un consum d’alcohol que ja ha afectat la salut física (dany hepàtic) y / o psíquica ( quadres depressius secundaris al consum) sense complir criteris diagnòstics de dependència (OMS, 1992). En la pràctica es tendeix a considerar que un consum regular major de 6 UBEs en el hombre , o major de 4 UBEs en la dona amb molta probabilitat provocarà conseqüències adverses pròpies del consum perjudicial. Per la CIM-10 el Síndrome de dependència consisteix en un conjunt de manifestacions fisiològiques , comportamentals i cognitives en que el consum d’alcohol adquireix la màxima prioritat per l’individu. Els símptomes característics són la sensació de desig o necesitat de beure i la disminució de la capacitat per controlar la ingesta (OMS 1992

22 AUDIT C- Alcohol Use Disorders Identification- C
Amb quina freqüència pren alguna beguda alcohòlica? (0) mai (1) un o menys cops al mes (2) 2-4 cops al mes (3) 2-3 cops a la setmana (4) 4 o més cops a la setmana 2. Quantes consumicions de begudes amb contingut alcohòlic sol fer normalment un dia que beu? (0) (1) (2) (3) (4) 10 o més 3. Amb quina freqüència pren 6 o més consumicions alcohòliques en un sol dia? (0) mai (1) menys d’un cop al mes (2) mensualment (3) setmanalment (4) diàriament o gairebé cada dia Consum de risc es aquell que supera els límits del consum moderat i que augmenta el risc de patir malalties, accidents, lesions o trastorns mentals o del comportament (Gunzerath y cols., 2004). El consum de risc ha estat definit com un consum diari major a 4 UBEs al dia en homes y 2 UBEs en les dones, equivalent a un consum setmanal superior a 21 UBEs para els homes y a 14 UBEs para les dones (Rehm y cols., 2004). El consum ocasional de risc es produeix quan un persona realitza un consum concentrat de diverses consumicions alcohòliques en poques hores. Es considera aquest consum en el homes quan es supera les 5 UBES per ocasió o 4 UBEs per ocasió per les dones. (World Healh Organization, 2002). Per el CIM-10 el Consum Perjudicial es un consum d’alcohol que ja ha afectat la salut física (dany hepàtic) y / o psíquica ( quadres depressius secundaris al consum) sense complir criteris diagnòstics de dependència (OMS, 1992). En la pràctica es tendeix a considerar que un consum regular major de 6 UBEs en el hombre , o major de 4 UBEs en la dona amb molta probabilitat provocarà conseqüències adverses pròpies del consum perjudicial. Per la CIM-10 el Síndrome de dependència consisteix en un conjunt de manifestacions fisiològiques , comportamentals i cognitives en que el consum d’alcohol adquireix la màxima prioritat per l’individu. Els símptomes característics són la sensació de desig o necesitat de beure i la disminució de la capacitat per controlar la ingesta (OMS 1992 Punts de tall: en homes ≥ 5, en dones ≥ 4

23 Exercici 3 - Qüestionaris
 Com que, amb freqüència no coneixem els qüestionaris podem fer que els nostres companys se’ls passin ells mateixos per veure com son les preguntes, es pot passar de dos en dos, un d’ells passa el ISCA i l’altre L’AUDIT. Pots obrir un debat de com pensen que contestaran els seus pacients, per veure si es pot donar l’AUDIT autoadministrat o es millor que ho pregunti el professional.

24 Registre del consum d’alcohol a l’atenció primària Història clínica informatitzada
e-CAP OMI-AP ?

25 Sessió 2 Com identificar el consum de risc?
En aquesta part veurem com es pot identificar el consum de risc, i les conseqüències d’aquest consum

26 Guió Presentació del Programa Beveu Menys (BM) Sessió 1
2. Abordatge problemes relacionats amb l’alcohol al CAP Sessió 2 Com identificar el consum de risc? Cas clínic Sessió 3 Intervenció breu en el consum de risc. Cas clínic Enquesta valoració Sessió 4 CAS: acordar tema entre primària i CAS Repasar el que farem en el curs. Fer un resum i a partir d’aquest remarcar alguns temes i –fer missatge positiu- “als metges us interessarà més la part farmacològica, en canvi a infermeria la part més d’entrevista motivacional...

27 Com identificar el consum de risc d’alcohol?

28 Qüestionaris per la identificació precoç consum risc i/o dependència
Qüestionaris de cribratge del consum de risc Qüestionaris de cribratge de dependència Qüestionaris de confirmació de dependència AUDIT AUDIT-C ISCA AUDIT CAGE MALT CIM-10 Consum de risc es aquell que supera els límits del consum moderat i que augmenta el risc de patir malalties, accidents, lesions o trastorns mentals o del comportament (Gunzerath y cols., 2004). El consum de risc ha estat definit com un consum diari major a 4 UBEs al dia en homes y 2 UBEs en les dones, equivalent a un consum setmanal superior a 21 UBEs para els homes y a 14 UBEs para les dones (Rehm y cols., 2004). El consum ocasional de risc es produeix quan un persona realitza un consum concentrat de diverses consumicions alcohòliques en poques hores. Es considera aquest consum en el homes quan es supera les 5 UBES per ocasió o 4 UBEs per ocasió per les dones. (World Healh Organization, 2002). Per el CIM-10 el Consum Perjudicial es un consum d’alcohol que ja ha afectat la salut física (dany hepàtic) y / o psíquica ( quadres depressius secundaris al consum) sense complir criteris diagnòstics de dependència (OMS, 1992). En la pràctica es tendeix a considerar que un consum regular major de 6 UBEs en el hombre , o major de 4 UBEs en la dona amb molta probabilitat provocarà conseqüències adverses pròpies del consum perjudicial. Per la CIM-10 el Síndrome de dependència consisteix en un conjunt de manifestacions fisiològiques , comportamentals i cognitives en que el consum d’alcohol adquireix la màxima prioritat per l’individu. Els símptomes característics són la sensació de desig o necesitat de beure i la disminució de la capacitat per controlar la ingesta (OMS 1992

29 AUDIT Alcohol Use Disorders Identification Test
1. Amb quina freqüència pren alguna beguda alcohòlica? (0) mai (1) un o menys cops al mes (2) 2-4 cops al mes (3) 2-3 cops a la setmana (4) 4 o més cops a la setmana 2. Quantes consumicions de begudes amb contingut alcohòlic sol fer normalment en un dia que beu? (0) 1 o 2 (1) 3 o (2) 5 o (3) 7 a (4) 10 o més 3. Amb quina freqüència pren sis o més consumicions alcohòliques en un sol dia? (0) mai (1) menys d'un cop al mes (2) mensualment (3) setmanalment (4) diàriament o gairebé cada dia 4. Amb quina freqüència, en el curs del darrer any, s’ha trobat que no podia parar de beure un cop havia començat? 5. Amb quina freqüència, en el curs del darrer any, no ha pogut dur a terme l’activitat que li corresponia, per haver begut? El test AUDIT és un test autoadministrat, tot i que te més valor si es fa directament a la consulta. Consta de 10 preguntes que puntuen de 0 a 4, excepte les dos últimes. Ens serveix per detectar consum de risc, perjudicial i sospitar dependència.

30 AUDIT Alcohol Use Disorders Identification Test · II
6. Amb quina freqüència, en el curs del darrer any, ha necessitat beure en dejú al matí per recuperar-se d’haver begut molt la nit anterior? (0) mai (1) menys d’un cop al mes (2) mensualment (3) setmanalment (4) diàriament o gairebé cada dia 7. Amb quina freqüència en el curs del darrer any ha tingut remordiments o sentiments de culpa després d’haver begut? (0) mai (1) menys d’un cop al mes (2) mensualment (3) setmanalment (4) diàriament o gairebé cada dia 8. Amb quina freqüència en el curs del darrer any ha estat incapaç de recordar què va passar la nit anterior perquè havia estat bevent? 9. Vostè o alguna altra persona s’ha fet mal perquè vostè havia begut? (0) no (2) sí, però no en el curs del darrer any (4) sí, el darrer any 10.Algun familiar, amic, metge o professional sanitari s’ha preocupat pel seu consum de begudes alcohòliques o li ha suggerit que deixés de beure? (0) no (2) sí, però no en el curs del darrer any (4) sí, el darrer any  Les dos últimes preguntes puntuen 0-2-4

31 AUDIT Alcohol Use Disorders Identification Test · III
Puntuació Totes les preguntes puntuen de 0 a 4, d’esquerra a dreta. Valoració Dona  6 punts i < 13 punts  bevedora de risc Home  9 punts i < 13 punts  bevedor de risc Tots  13 punts  consum perjudicial, i probablement dependència física de l’alcohol  Depenent de la Puntuació sabrem si estem davant d’un pacient amb un consum de baix risc i per tant no cal fer cap més altra cribratge, si es tracta d’un consum de risc o té algun problema relacionat amb l’alcohol. En els dos últims casos ens cal descartar la dependència a l’alcohol.

32 Registre del consum d’alcohol a l’atenció primària Història clínica informatitzada
e-CAP OMI-AP ? Accés a la història clínica i treballar conjuntament el registre... Cribrage..intervenció....visualitzar les eines.

33 Registres de diagnòstics més utilitzats a l’e-CAP codis
Codi F10.1: Consum perjudicial i de risc Codi F10.2: Dependència de l’alcohol Codi Z72.1: Bevedor rehabilitat Codi Z71.4: consell i educació general en l’abús d’alcohol Altres codis que es poden utilitzar: Codi T 51.9: alcohol no especificat Codi F10.0: intoxicació aguda Codi Z81.1: Antecedents familiars d’abús d’alcohol

34 Proves de laboratori per a la identificació consum alcohol
Gammaglutamiltranspeptidasa (GGT): marcador molt sensible amb bevedors per sobre de 6 unitats o 60gr/dia. ´Descartar altres patologies: IC, DM, obesitat, fàrmacs (BZD) A les 4-5 setmanes d’abstinència dismuneixen els nivells (monitoratge abstinència) Volum corpuscular mitjà (VCM): menys sensible, més específic Ens abstinents triga 3 mesos en normalitzar-se Transaminases (ALT, AST): malalties fetge, consum alcohol... Transferrina deficient en carbohidrats (CDT): prova d’alta especificitat i sensibilitat però molt cara. Utilitzada en estudis de recerca. Lípids sèrics Àcid úric Fosfatases alcalines Els marcadors biològics més utilitzats en el nostre medi són GGT, VCM, transaminases i els lípids. La GGT és un marcador molt sensible amb bevedors per sobre de 6 unitats o 60gr/dia. També pot estar elevada amb persones amb hepatopatia d’altres causes, insuficiència cardíaca, DM, obesitat, amb fàrmacs (BZD o AAOO), per tant si ens trobem una GGT elevada no podem dir amb seguretat que es tracti sempre d’un consum elevat d’alcohol, però ens pot orientar. Els nivells disminueixen a partir de les 4-5 setmanes de la abstinència. En les persones que tenen aquesta prova alterada ens pot servir com a monitorització de l’abstinència. El VCM és un marcador menys sensible però més específic. En els abstinents triga 3 meses en normalitzar-se. Les dues juntes: GGT i VCM, si estan alterades, ens orienten més a que estem davant d’una alteració per consum d’alcohol. La Transferrina amb dèficit de carbohidrats és una prova d’alta especificitat i sensibilitat però molt cara i que només es solt utilitzar en estudis de recerca. El més important de les proves de laboratori és que: - AVALUEN LESSIONS ORGÀNIQUES - ES PODEN FER SERVIR PER MONITORITZAR CONSUM (GGT) -PERÒ NO SÓN ÚTILS PER LA DETECCIÓ (no estan alterades en fases de consum de risc i s'alteren en altres malalties) Avaluen lesions orgàniques Monitoritzen el consum No útils per a la detecció (no alterades en el consum de risc)

35 Signes físics que orienten a la identificació consum alcohol
Inspecció Eritema facial Fàcies pletòrica (cronificació eritema) Hipertrofia parotídia Fetor alcohòlica Llengua saburral Rinofima Tremolor distal Aranyes vasculars Contracció palmar de Dupuytren Eritema palmar Ginecomàstia Abdominal Hepatosplenomegàlia Ascites Cardiovascular HTA Arítmies Insuficiència Cardíaca Congestiva Genitals Atròfia testicular Neuromuscular Cames primes . ROT aquili,  sensibilitat dels peus Atàxia En aquesta diapositiva es poden veure signes relacionats amb el consum d’alcohol, alguns relacionats directament amb el consum i d’altres per les malalties que s’han produït. A nivell cutani es freqüent l’eritema facial i palmar, aranyes vasculars. Comenta que el consum d’alcohol té relació amb les xifres de tensió arterial; això pot implicar tant errors de diagnòstic com en el control. Dins les arítmies és freqüent la fibril·lació auricular en gent jove amb intoxicació alcohòlica. La patologia orgànica relacionada amb el consum d’alcohol és la malaltia hepàtica, patologia gastrointestinal, patologia pancreàtica, patologia del sistema nerviós, patologia muscular i cardíaca, Hipertensió arterial, patologia endocrina, trastorns metabòlics, alteracions hemàtiques, Osteopènia o osteoporosi, Càncer, i la Síndrome alcohòlica fetal.

36 Símptomes relacionats amb consum d’alcohol
Nàusees, vòmits, diarrea, pirosi retroesternal, anorèxia, epigastràlgies Palpitacions Disminució dels reflexes, tremolors, cefalea Ansietat o depressió, dificultat per concentrar-se, insomni, deliris, irritabilitat Trastorns de la memòria Impotència, gelos Absentisme laboral, IT de repetició. En aquesta diapositiva es poden veure signes relacionats amb el consum d’alcohol, alguns relacionats directament amb el consum i d’altres per les malalties que s’han produït. A nivell cutani es freqüent l’eritema facial i palmar, aranyes vasculars. Comenta que el consum d’alcohol té relació amb les xifres de tensió arterial; això pot implicar tant errors de diagnòstic com en el control. Dins les arítmies és freqüent la fibril·lació auricular en gent jove amb intoxicació alcohòlica. La patologia orgànica relacionada amb el consum d’alcohol és la malaltia hepàtica, patologia gastrointestinal, patologia pancreàtica, patologia del sistema nerviós, patologia muscular i cardíaca, Hipertensió arterial, patologia endocrina, trastorns metabòlics, alteracions hemàtiques, Osteopènia o osteoporosi, Càncer, i la Síndrome alcohòlica fetal.

37 Patologia orgànica relacionada amb el consum d’alcohol
Malaltia hepàtica Patologia gastrointestinal Patologia pancreàtica Patologia del sistema nerviós Patologia muscular i cardíaca Hipertensió arterial Patologia endocrina Trastorns metabòlics Alteracions hematològiques Osteopènia Càncer Síndrome alcohòlica fetal

38 Sense antecedents d’interès. Acudeix a recollir l’alta (grip).
Cas clínic Exercici  Ara pots passar el video del Joaquim sencer (4'35") Guio de treballs dels vídeos 1.   Com detecta el professional el consum d’alcohol? 2.   Ha tingut dificultat per abordar el tema? 3.   Quantes UBEs consumeix el/la pacient? 4.   Quin/s test/os de cribratge s’han utilitzat? Quins es podien haver utilitzat? 5.   Com classificaries el consum del/la pacient? 6.   Quines creences té el/la pacient al voltant del seu consum? Li preocupa? Té consciència de problema? 7.   A quina etapa del canvi es troba a pacient 8.   Quin tipus de consell dóna el professional? 9.   Quins missatges de comunicació no verbal trobem? 10. Com es podria millorar l’entrevista 11. Valoració del paper del/la professional 12. Valoració del paper del/la la pacient Joaquim, home de 23 anys. Sense antecedents d’interès. Acudeix a recollir l’alta (grip).

39 Cas clínic Exercici Com detecta el professional el consum d’alcohol?
I alcohol, en prens? Ha tingut dificultat per abordar el tema? no Quantes UBEs consumeix el pacient? 11-20 cerveses 7 gots de vi 6 cubates UBE /setmana Quin/s test/os de cribratge s’han utilitzat? Quins es podien haver utilitzat? ISCA AUDIT-C: 6 punts Exploració física: normal Anàlisi de sang: normal Com classificaries el consum del pacient? Bevedor de risc El video dura 4’35’’ La pregunta de Quantes UBEs consumeix el pacient la hem contestat abans, però val la pena tornar-ho a passar per veure com es desenvolupa tota la entrevista. El Professional li passa el ISCA, perquè pregunta per consum diari i dels caps de setmana; també podem contestar nosaltres les preguntes de l’AUDIT i sortirien 6 punts. El Professional pregunta per hàbits de vida: hàbits tòxics, nutritius, exercici. Desprès li demana permís per parlar del tema de l’alcohol (desprès de parlar també de tabac i drogues; es important que en cada entrevista es parli d’una cosa, no es poden canviar molts hàbits a l’hora).

40 Cas clínic Exercici Quina percepció té el pacient al voltant del seu consum? Doncs el mateix que els meus col·legues Quin tipus de consell dóna el professional? Informa que té un consum de risc Recomanar reduir el consum Que hauria de fer el professional en les següents visites? Fer un seguiment del consum d’alcohol en les diferents visites Preguntar per les dificultats en reduir el consum Després que el metge li explica el consum que fa, veiem que el pacient desconeix lo que es un consum de risc, diu “no tenia ni idea”, el que ens indica tal com es parlarà en el proper bloc, que estem davant un pacient que està en fase precontemplativa. Per tant davant d’aquesta situació el metge l’informa que té un consum de risc i li pregunta que es lo que pensa ell. (fa que intervingui en el seu problema), per que la seva percepció es que beu igual que els seus col·legues. El metge després de donar consell i pactar una reducció de consum farà un seguiment al cap d’un mes. Val la pena preguntar que hauria de fer el metge a la següent visita: en la diapositiva hi ha algun exemple.

41 Sessió 3 Com intervenir un cop hem detectat consum de risc?
En aquest apartat s’explica com fer un consell mitjançant l’entrevista motivacional. Intenta que els teus companys puguin explicar quines experiències tenen en consell motivacional i quines dificultats hi troben. Explica que no totes les entrevistes han de ser motivacionals i que les habilitats que s’expliquin es poden anar adquirint de mica en mica. El més important és anar practicant aquest tipus d’entrevista i anar incorporant noves habilitats.

42 Guió Sessió 2 Sessió 3 Sessió 4
Presentació del Programa Beveu Menys (BM) 2. Abordatge problemes relacionats amb l’alcohol al CAP Sessió 2 Com identificar el consum de risc? Cas clínic Sessió 3 Intervenció breu en el consum de risc. Cas clínic Enquesta valoració Sessió 4 CAS: acordar tema entre primària i CAS Repasar el que farem en el curs. Fer un resum i a partir d’aquest remarcar alguns temes i –fer missatge positiu- “als metges us interessarà més la part farmacològica, en canvi a infermeria la part més d’entrevista motivacional...

43 Tipus d’intervenció segons els hàbits de consum
Pauta Criteris Intervenció Paper de l’EAP Consum de baix risc ≤ 28 UBE/setmana (home) < 17 UBE/setmana (dona) Prevenció primària Consell educatiu, suport i modelatge Consum de risc > 28 UBE/setmana (home) ≥ 17 UBE/setmana (dona) Intervenció breu Identificació, assessorament, consell breu i seguiment Consum perjudicial Presència de danys físics o mentals relacionats amb el consum d’alcohol Dependència de l’alcohol CIM-10 Tractament especialitzat Identificació, assessorament, derivació i seguiment Consum de risc es aquell que supera els límits del consum moderat i que augmenta el risc de patir malalties, accidents, lesions o trastorns mentals o del comportament (Gunzerath y cols., 2004). El consum de risc ha estat definit com un consum diari major a 4 UBEs al dia en homes y 2 UBEs en les dones, equivalent a un consum setmanal superior a 28 UBEs para els homes y a 14 UBEs para les dones (Rehm y cols., 2004). El consum ocasional de risc es produeix quan un persona realitza un consum concentrat de diverses consumicions alcohòliques en poques hores. Es considera aquest consum en el homes quan es supera les 5 UBES per ocasió o 4 UBEs per ocasió per les dones. (World Healh Organization, 2002). Per el CIM-10 el Consum Perjudicial es un consum d’alcohol que ja ha afectat la salut física (dany hepàtic) y / o psíquica ( quadres depressius secundaris al consum) sense complir criteris diagnòstics de dependència (OMS, 1992). En la pràctica es tendeix a considerar que un consum regular major de 6 UBEs en el hombre , o major de 4 UBEs en la dona amb molta probabilitat provocarà conseqüències adverses pròpies del consum perjudicial. Per la CIM-10 el Síndrome de dependència consisteix en un conjunt de manifestacions fisiològiques , comportamentals i cognitives en que el consum d’alcohol adquireix la màxima prioritat per l’individu. Els símptomes característics són la sensació de desig o necesitat de beure i la disminució de la capacitat per controlar la ingesta (OMS 1992  depent del tipus de consum farem una o un altre intervenció (consell educatiu, breu o entrevista motivacional) que mès endevant ja comentarem.

44 Hem d’intervenir en cas de consum de baix risc o abstemis?
Si, els bevedors de baix risc o abstemis, poden beneficiar-se de la informació sobre el consum d’alcohol. El consum d’alcohol de la majoria de les persones varia al llarg del temps... Causes personals, influència industria alcoholera, informació medis sobre beneficis consum

45 Intervenció en cas de consum baix risc o abstinència:
Informar sobre els nivells de baix risc i els risc d’augmentar-los Exemple: «Si beu, faci l’intent de no prendre més de dos consumicions al dia i s’hauria d’ assegurar no beure almenys dos dies a la setmana, inclòs en petites quantitats. Seria molt útil tenir en compte el número d’ unitats de beguda estàndar que consumeix,......li recordo que una cervessa o un got de vi conté aproximadament la mateixa quantitat d’alcohol. La gent que sobrepasa els nivells xx tenen més probabilitats de tenir problemes de salut relacionats amb l’ alcohol com accidents, lesions, hipertensió, malaltia hepàtica, càncer o malalties del cor» Informació sobre nivells consum

46 Intervenció en cas de consum baix risc o abstinència:
Felicitar als pacients per seguir aquestes recomanacions Donar feedback sobre els resultats de l’Audit, reforç positiu Exemple «Continueu amb la bona feina i tracti sempre de mantenir el seu consum d'alcohol per sota o dins de les recomanacions de baix risc» «Segons els resultats del qüestionari que ha contestat, i on es valora el seu consum d'alcohol i si ha experimentat algun problema relacionat, es desprèn que té un baix risc de tenir problemes amb l'alcohol si continua bevent dins aquests límits» Felicitar als pacients Donar feedback

47 Piràmide del tipus de bevedor
Dones: 1-5 Homes: 1-8 Dones: 6-12 Homes: 9-12 > o = 13 Bevedors de baix risc Bevedors De risc Consum perjudicial i probable dependència Abstemis Tipus de consum Puntuació de l’ Audit

48 Efectes del consum de risc
Font: Intervención breve para el consumo de riesgo y perjudicial de alcohol. WHO/MSD/MSB/01.6b

49 Valorar la consciència del problema

50 Com intervenir en el consum de risc?
Esquema per a la intervenció un cop hem detectat consum de risc o dependència. 1.- Avaluar l’estadi del canvi—com? Fent les dues preguntes, si una negativa, estadi precontemplatiu Si les dues positives, estadi contemplatiu

51 Com intervenir en el consum de risc?
5hg4wbv

52 Intervenció motivacional
Estratègies que permeten prendre consciència del problema de salut En cas que la persona no tingui consciència (precontemplador) Tomar consciència a través de relacionar les conductes amb l’estat de salut i benestar de la persona. Parlar dels determinants per a la salut i els efectes per a la salut i benestar de la família. Oferir la informació que necessiti sobre la salut Parlar més endavant sobre el tema si el pacient ho requereix Esforçar-se en conèixer el que el pacient pensa, sap i creu sobre la salut. Donar materials informatius sobre el tema. No pressionar.

53 Intervenció motivacional
Promoure la presa de consciència: Intentar generar interès Oferir informació sobre toxicitat alcohol Crear discrepància entre conducta actual i objectius de futur Proposar analítica i exploració física Ni exagerar ni culpabilitzar Procurar mantenir relació empàtica Beneficis per al pacient si deixa de beure: Dormirà millor, tindrà més energia No tindrà dolor de cap Tindrà més memòria Tindrà millor estat d’ànim Menor risc d’ HTA, càncer, problemes hepàtics, lesions...

54 Si es mostra resistent:
Reconèixer i acceptar la resistència No insistir ni pressionar No moralitzar Mantenir-se neutral Utilitzar tècnica de escolta reflexiva Mostrar actitud no crítica Continuar amb una conversació constructiva i col·laborativa Conduir la conversació cap a altre tema Centrar el mateix tema des d’altre punt de vista No tenir presa Deixar el tema per a visites posteriors

55 Intervenció Breu Si la persona té consciencia del problema
Estratègies motivacionals que orientin a la decisió de canvi Si la persona té consciencia del problema (contemplador) Explorar el que li succeeix, les seves preocupacions a partir del que ell expressi. Ajudar al pacient a explorar els pros/contres de la seva conducta incloent com afecta a la resta de persones del seu entorn. Preguntar les dificultats que veu respecte al canvi Donar informació útil sobre les opcions amb les que compta per a dur a terme el canvi. Donar idees sobre com el canvi li pot beneficiar. Oferir recolzament per quan es decideixi.

56 Intervenció breu a la consulta
PAS 1 Donar informació sobre salut i riscos Comentari personalitzat i amb exemple Comentar l’ analítica i exploració física PAS 2 Avaluar l’estadi de canvi Resumir punts de vista PAS 3 Donar consell demanant permís Consell general: Beure menys té avantatges... Beure en excés sempre és perjudicial a la llarga Fer un consumo de risc no és igual que alcoholisme Consell personalitzat: Donar informació i parlar de conceptes erronis Conseqüències nocives concretes per al pacient Riscos associats si persisteix el consum Ressaltar les avantatges de reduir consum

57 PAS 4 Negociar objectius i estratègies
Considerar la opinió del pacient Estimular afirmacions d’ automotivació per al canvi Establir objectius concrets de reducció Prendre la primera copa després d’haver començat a dinar Prendre begudes no alcohòliques Beure a glops petits Planificar activitats en els moments que sol beure Fer exercici físic Considerar nous interessos: cine, esport, ... Evitar anar al bar Limitar trobades amb persones que beguin molt Davant de pressions socials que els forcin a beure dir amb fermesa: “No, gràcies, avui ja he begut suficient” Pas 5 Monitoritzar el progrés Concretar pròxima visita i fer seguiment

58 Com promoure el canvi d’hàbits de consum
Fomentar que la persona busqui ajuda (amic, familiar o professional sanitari...) per a obtenir recolzament. Que la persona es pregunti: Com em beneficiaré si redueixo el meu consum? Com millorarà la meva vida? Buscar raons per beure menys Identificar situacions de risc i buscar estratègies per superar-ho Fomentar les relacions personals Evitar l’avorriment: fomentar interès en antigues aficions...

59 “Generalmente las personas se convencen más por las razones que descubren ellas mismas, que no por las que les explican los demás” Proporcionar a les persones l’atmòsfera terapèutica on puguin analitzar-se a sí mateixes d’una forma segura pel canvi. Hem de tenir present que les conductes addictives son condicions cròniques, amb tendència a la recaiguda. Blaise Pascal ( )

60 Primera vegada que ve a la consulta
Cas 3 Exercici 5 Home de 45 anys. Motiu de consulta:Consultar el resultat de les anàlisis que s´ha fet a l’empresa on treballa. Cap d’un departament de vendes. Observacions: Consum de 40 UBES setmanals amb alteracions a l’analítica. Consum perjudicial. Francesc, home de 45 anys Primera vegada que ve a la consulta Ens porta la revisió mèdica de l’empresa

61 Com detecta el professional el consum d’alcohol? I alcohol, en prens ?
Cas 3 Exercici 5 Com detecta el professional el consum d’alcohol? I alcohol, en prens ? Ha tingut dificultat per abordar el tema? Quantes UBE consumeix el pacient? 40 UBE/setmana Sol.Licitud de proves demanant permís. Cribratge dels hàbits de forma indirecta

62 Quin és el consum setmanal d’alcohol? 4 dies 3 dies
Cas 3 Exercici 5 Quin és el consum setmanal d’alcohol? 4 dies 3 dies Esmorzar: Dinar: Aperitiu: A la tarda: Sopar: UBE/dia Quantificació del consum del pacient: ISCA (Interrogatori sistemàtic de consum d’alcohol). Diferenciació entre consum esporàdic i consum habitual Exploració de quantitat i freqüència de consum habitual i esporàdic.

63 Quin és el consum setmanal d’alcohol? 4 dies 3 dies
Cas 3 Exercici 5 Quin és el consum setmanal d’alcohol? 4 dies 3 dies Esmorzar: entrepà amb 1 cervesa Dinar: 2 gots de vi Aperitiu: 1got de vi sec Dinar: 3 gots de vi i una copa o un cigaló A la tarda: Sopar: 1 gots de vi Sopar: 2 gots de vi 4 UBE/dia 8 UBE/dia Resum de la quantificació d’alcohol setmanal.

64 Exploració física: normal Anàlisis: alteracions hepàtiques
Cas 3 Exercici 5 Quin/s test/os de cribratge s’han utilitzat? Quins es podien haver utilitzat? ISCA: 40 UBE/set AUDIT: no s’ha fet Exploració física: normal Anàlisis: alteracions hepàtiques Investiguem si té dependència de l’alcohol CIM 10: 1 criteri Com classificaries el consum del pacient? Consum perjudicial sense dependència ISCA: 40 UBES/setmana alteracions hepàtiques CIM 10: 1 criteri ( persistència en el consum, malgrat les seves evidents conseqüencies perjudicilas, danys hepàtics). És un CONSUM PERJUDICIAL: Pauta de consum que ocasiona danys a la salut tant físics (p.ex., cirrosi hepàtica) com mentals (depressió associada al consum). Estadi PRECONTEMPLATIU.

65 Primera vegada que ve a la consulta
Cas 3 Exercici 6 Un mes després de la 1ª visita. Fase CONTEMPLATIVA: l’alcohol el beneficia i el perjudica. Obra un debat de com ho veuen els assistents al curs. Francesc, home de 45 anys Primera vegada que ve a la consulta Ens porta la revisió mèdica de l’empresa

66 A quina etapa del canvi es troba el pacient?
Cas 3 Exercici 6 Quines creences té el pacient al voltant del seu consum? Li preocupa? Té consciència de problema? A quina etapa del canvi es troba el pacient? Estadi precontemplatiu: Intervenció motivacional. Quin tipus d’intervenció fa el professional? Informa del consum perjudicial. Aconsella disminució del consum (abstinència). Proposa seguiment en properes visites. Que hauria de fer el professional en les següents visites? Control al mes: Estadi contemplatiu: Intervenció breu. Assenyalar els riscos per a la persona i el seu entorn laboral. Missatge d’autoresponsabilització. Establir un seguiment. Fase CONTEMPLATIVA:l’alcohol el beneficia i el perjudica. Missatge d’autoresponsabilització. Planificació: donar informació, pactar els objectius de consum, considerar l’opinió del pacient. Establir seguiment. Autorregistres.

67 Subdirecció General de Drogodependències
Contacte Equip Beveu Menys Programa Beveu Menys Subdirecció General de Drogodependències Departament de Salut C/ Roc Boronat, 81-95 08005 Barcelona Tel