La revolució industrial 1780-1850 Gran Bretanya

Maquinisme i indústries Les primeres màquines que es van introduir estaven accionades per la força humana, i posteriorment per l’energia hidràulica. Però va ser la font d’energia del vapor la que va revolucionar la producció i els transports. La mecanització i la introducció de noves fonts d’energia van impulsar la generalització del sistema fabril de producció. El sistema fabril (o factory sistem) va ser un mètode productiu i d’organització del treball propi de la Revolució Industrial, en oposició al sistema domèstic. Va instaurar-se per primer cop a Anglaterra i posteriorment es generalitzaria arreu d’Europa. Amb la introducció d’aquest sistema, cada treballador formava una part separada del conjunt total de la producció d’un producte, augmentant així l’eficiència del procés productiu.

Innovació tecnològica La primera máquina de vapor que inventó Watt, vio la luz en 1774. Gracias a la ayuda económica de Matthew Boulton. Ambos crearon una firma, para explotar la patente de la máquina de vapor recién creada. http://www.youtube.com/watch?v=ZQl890ugKcQ James Watt Nacido en Greenock, Escocia el 19 de enero de 1736, su padre era armador de origen escocés y le enseñó en la fabricación y uso de las herramientas y útiles náuticos. Desde joven se interesa por las Matemáticas y los aparatos de medición, conocimientos que incrementa tras viajara a Londres y contactar con Morgan de Cornhill. Tras volver a su lugar de origen, participa en varios trabajos para el Colegio de Glasgow, lo que le vale ser nombrado maestro dedicado a la fabricación de instrumentos matemáticos en su Universidad. http://www.tecnologias.us/JAMES%20WATT%20Y%20LA%20MAQUINA%20DE%20VAPOR.htm

El primer sector que es va mecanitzar va ser la indústria del cotó El primer sector que es va mecanitzar va ser la indústria del cotó. El filat i el teixit Augmenta la producció amb les innovacions: Llançadora volant (1733), màquines de filar, teler mecànic (1785)

La filatura al segles XVIII i XIX Les fibres de cotó arribaven de les colònies d'Àsia i Amèrica, a les fàbriques en forma de bales premsades. - S'obrien les bales i les fibres de llana o cotó es batien i es barrejaven en unes màquines anomenades obridores. - Amb les cardes es pentinaven les fibres, s'estiraven i es disposaven paral·lelament formant metxes a punt de ser filades. - Per filar es feien servir les metxeres, màquines que treballaven amb molts fusos alhora. Les primeres eren intermitents (spinning-jenny i selfactines). Tenien un carro o part mòbil on hi havia els fusos que anava endavant i endarrera. Quan anava endavant, el fil s'estirava i es torçava, i quan anava endarrera, es cargolava a les bitlles. Al segle XIX va aparèixer la filadora continua, que filava la fibra amb un sistema de cilindres que estiraven el fil i amb uns anells, que en girar, el torçaven i el cargolaven.

La siderúrgia El segundo gran sector de crecimiento lo constituyen la hulla y el hierro. Desde los primeros años del siglo XVII comienza a escasear la madera, preocupados deciden encontrar otro combustible, buscan y buscan hasta que Darby consigue producir acero utilizando carbón como combustible. Otro de los grandes avances consistió en utilizar la máquina de vapor para inyectar aire al fuego, aumentando la temperatura de la combustión y permitiendo mayor temperatura en menor tiempo con menor combustible. Con esto fácilmente se deduce que la "Industria Siderúrgica" nace por necesidad y escasez de otro recurso natural. Así es como el carbón se impone en la industria, y esto ocasiona que nuevas industrias se establezcan cerca de las minas de carbón, aquí podemos notar algo interesante y de lo que se puede dar cuenta un buen analítico: las herramientas de labranza, máquinas de todo tipo, raíles de las vías férreas y otros se construyen con hierro... es así como nace la Industria Siderúrgica, convirtiéndose el hierro en un material de mucha demanda, y calificado como imprescindible. Los índices de producción de hierro fundido y acero señalan la jerarquía de las potencias industriales: la supremacía de Inglaterra, debido a los nuevos procedimientos, ya no importaba minerales. http://revolucionindustrialuvm.blogspot.com/2009/08/industria-siderurgica.html

Els transports L’increment en la producció d’articles creava excedents agrícoles i industrials per abastir el mercat, a la vegada que la indústria demandava cada vegada quantitats més grans de matèries primeres. Aquesta situació provocaria la necessitat d’articular nous mitjans i noves vies de transport. D’aquesta manera, des de mitjans del segle XVIII, a la Gran Bretanya i bona part d’Europa es va produir una millora dels mitjans de comunicació tradicionals. Així doncs, es van reparar camins i carreteres i es van construir canals per millorar el transport fluvial. Però el fenomen realment innovador va ser la incorporació de la màquina de vapor al transport terrestre i al marítim. http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/categoria/historia/6-historia-contemporania/6-1-historia-del-mon-contemporani/01-el-naixement-del-mon-industrial/

El ferrocarril Els primers ferrocarrils es van utilitzar a les mines de carbó, on el mineral era transportat amb unes vagonetes que anaven damunt d’uns rails, primer de fusta i, més endavant de ferro. La primera gran innovació va ser la construcció d’un carril de ferro proveït d’una pestanya sobre la qual se situaven les rodes, un mecanisme que impedia que el ferrocarril descarrilés fàcilment. La invenció de la locomotora per Stephenson (1814), que accionava el ferrocarril mitjançant una màquina de vapor va permetre traslladar els estocs de productes en un volum i un temps mai aconseguits anteriorment. El 1825 ja funcionava regularment una línea de càrrega entre Stocton i Darlington. Posteriorment, l’aparició de la locomotora Rocket el 1829 va permetre un desenvolupament constant d’aquest model de transport. El 1830 una primera línea de passatgers ja unia les ciutats de Manchester i Liverpool.

Vaixells Els primers vaixells de vapor van començar a funcionar als Estats Units cap al 1807, i el 1847 els vaixells podien travessar l’Atlàntic en quinze dies. Però, tot i això, l’aplicació del vapor en forma de rodes de pales cap a 1840 no va acabar de resoldre els problemes tècnics que van derivar-se fins els volts de 1880 amb l’adopció de l’hèlix com a sistema motriu de propulsió. A partir d’aquest moment, la navegació a vapor es va fer molt segura, més regular i bastant ràpida. En aquests primers moments era un sistema de navegació mixta ja que continuava aprofitant-se de la força del vent. En qualsevol cas, la introducció del vapor va permetre una relativa independència respecte dels vents i les marees permetent un tràfic continuat al llarg de tot l’any. Així, més enllà dels entrebancs tècnics, les flotes van començar a especialitzar-se i la marina mercant va incrementar el seu tràfic transoceànic facilitant l’emigració, els intercanvis comercials i la posterior colonització, a més de generar una nova demanda siderúrgica.