DESCOBREIX EL TRESOR DEL NADAL CELEBREM L’ANIVERSARI DE JESÚS

En aquests dies la gent fa moltes compres, hi ha anuncis a la Ràdio, a la televisió i per tot arreu no es parla d’altra cosa sinó Del poc temps que falta perquè arribi el dia.

Com tu ja saps, fa molts anys Que van començar a festejar el Meu aniversari, al principi semblaven comprendre i agrair tot el que feia per ells, Però, avui en dia, ningú no sap Perquè ho celebra. La gent es Reuneix i es diverteix però no Saben de què es tracta.

Recordo l’any passat… En arribar el dia del meu aniversari van fer una gran festa en el Meu honor; però saps una cosa, ni tan sols m’hi van convidar. Jo era el convidat d’honor i ni tan sols es van recordar de Convidar-me!! La festa era per mi i quan va arribar el gran dia Em deixaren a fora, em van tancar la porta. I jo volia compartir La taula amb ells. La veritat és que no em va sorprendre, perquè des de fa uns anys, tots em tanquen les portes...

Com no m’hi van convidar, se’m va ocórrer assistir-hi sense Fer soroll. Vaig entrar, i em vaig Quedar en un racó. Estaven tots menjant i bevent, i explicant acudits. S’ho estaven passant d’allò més bé.

I, a sobre, va arribar... Un vell gras, vestit de Vermell, amb barba blanca I cridant: JO,JO,JO”, semblava Que havia begut massa, i es Va deixar caure al sofà i tots Els nens corrien darrera seu: “ “Santa Claus, Santa Claus”, Com si la festa fos en honor Seu.

Arribaren les dotze de la nit i tots van començar A abraçar-se. Jo vaig estendre els braços esperant que Algú m’abracés, i, saps què? Ningú ho va fer. Aleshores, vaig comprendre que jo sobrava en aquella festa, Vaig sortir sense fer soroll, vaig tancar la porta i me’n vaig Anar. Potser pensareu que jo mai ploro, però aquella nit vaig Plorar, em sentia destruït, com un ésser abandonat, Trist i oblidat.

Ara bé, en passar per casa teva, Tu i la teva família am vàreu convidar a passar. Em tractàreu com un rei. Veu fer una festa on jo era el convidat d’honor. Vam cantar nadales i vam fer el pessebre; feia temps que ningú feia això per mi. Que Déu beneeixi a totes les famílies com la teva. Jo mai deixo d’estar amb elles aquell dia i tots els dies.

Una altra cosa que em sorprèn és que el dia del meu aniversari enlloc de fer-me regals a mi, es regalaven coses els uns als altres. Tu què sentiries si el dia del teu aniversari es fessin regals els uns als altres i a tu no et regalessin res?

Una vegada algú em va dir: Com et regalaré alguna cosa si a tu mai et veig? Ja t’imaginaràs el que li vaig respondre… “regala menjar, roba i ajuda als més necessitats, visita els malalts, als que estan sols i jo contaré aquests regals com si me’ls haguessis fet a mi”.

Cada any que passa és pitjor, la gent només pensa en les compres i els regals, i de mi ni se’n recorden… Probablement, així parlaria JESÚS,,,

Per això…

Sempre que estimem és Nadal. Nadal és partir i compartir. Nadal és néixer per als altres. Nadal és donar-se I rebre Nadal és pau i amistat. Nadal és festa i alegria. Nadal és tenir uns ulls i un cor de nen. Nadal és creure en la vida, Perquè Déu l’ha beneït. Nadal és cantar: “Glòria a Déu en el cel I en la terra pau Als homes de bona voluntat, Perquè Déu els estima”. Nadal és veure, sentir i tocar Al Déu etern que es fa carn. Nadal és amor i estimar. Nadal és el retrobament. Nadal és senzillesa i silenci. Nadal és el miracle de l’amor en un Déu Que és infinit i es fa nen indefens. Nadal és acollir el Déu que neix I cuidar-lo en els més pobres.