Anàlisi d’una obra d’art

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
obras arquitectónicas
Advertisements

Filippo Bunelleschi Capilla pazzi Omar Montilla.
ARQUITECTURA SEGLE XIX  CARACTERÍSTIQUES: -Urbana -Marcada per la Rev. Industrial: necessitat de construir nous tipus d’edificis, habitatges, fàbriques,
JOC DE LA TARRAGONA ROMANA. TÀRRACO. ITINERARI iv Centre:Alumnes:ORGANITZA: Camp d’aprenentatge de la ciutat de Tarragona. Seguiu les instruccions que.
2. REPRESENTACIÓ GRÀFICA D’HABITATGES
Elementos Arquitectónicos
FILOSOFIA MODERNA IMMANUEL KANT. 2 IMMANUEL KANT- XVIII (1) PRINCIPIS GENERALS  De formació racionalista, la lectura de l’obra de Hume li fa plantejar.
Història de l'Art Partenó Clàssic Modern Segle XIX Segle XX CLASSIC
Catedral gòtica de Barcelona. La Planta
RESUM.
JOC DE LA TARRAGONA ROMANA. TÀRRACO. ITINERARI III Centre:Alumnes:ORGANITZA: Camp d’aprenentatge de la ciutat de Tarragona. Seguiu les instruccions que.
JOC DE LA TARRAGONA ROMANA. TÀRRACO. ITINERARI I Centre:Alumnes:ORGANITZA: Camp d’aprenentatge de la ciutat de Tarragona. Seguiu les instruccions que trobareu.
Segueix-nos! La Caseta - Serveis Educatius. Servei Municipal d’Educació Itineraris: L’arquitectura de Rafael Masó a Girona.
ELS BLOCS I LA SEVA APLICACIÓ A L’AULA Recull de propostes sobre els usos didàctics dels blocs Material del Curs de l’Escola d’Estiu Virtual d’Espiral.
COMENTARIO DE UNA OBRA ARQUITECTÓNICA
EVOLUCIÓ HISTÒRICA I ESTRUCTURAL DE L’EDIFICI
Definiciones de: Columna, Biela, Pilar. Marcos.E.Barahona.T
LA ARQUITECTURA GRIEGA
Olimpeion Pedro vela parsaei 3ºB.
CATEDRAL DE LLEÓ LA CATEDRAL ESPANYOLA MÉS FRANCESA.
Introducción a la Historia del Arte
Eduard Lara , Carles Mallol IES CAR SANT CUGAT
TUTORIAL BÀSIC PER A LA GESTIÓ DE LA UBICACIÓ DE LES PERSONES EN L’APLICACIÓ DEL CATÀLEG D’ESPAIS SERVEI TÈCNIC I DE MANTENIMENT.
ARTE GRIEGO 2. ARQUITECTURA.
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
Llistat d’elements d’origen islàmic
Matemàtiques Geometria.
L'ELECTRICITAT I CIRCUIT ELÈCTRIC.
TEMPLE D’ATENEA NIKÉ A L’ACRÒPOLIS D’ATENES
Tema 10: Dinàmica.
LA MAISON CARRÉE. NIMES.
ART ROMÀNIC.
BAUHAUS, una escola d’art
LES OBRES PÚBLIQUES DE ROMA
El mapa topogràfic Corbes de nivell.
L'ART GREC.
El moviment i les forces ESQUEMA INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET
L’art a la Grècia clàssica
1r ESO TEMA 4 ESTRUCTURES.
ELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR
ERMITA DE SAN ISIDORO La “ermita de San Isidoro” és una ermita en runes d’estil romànic que va ser construïda a Ávila però més tard va ser traslladada.
ART BIZANTÍ ART CAROLINGI
CALES DE L’ESCALA.
2ª Qüestió: Quin tipus de mesures cal distingir
TEMA 3 GRÈCIA.
(1.-Catalogació de l’obra i Context històric)‏
ART ROMÀNIC, UN ART PER I PER A L’ESGLÉSIA
PERIODITZACIÓ DE L’ART BIZANTÍ 324
FALLING WATER HOUSE                                                                                                                                                             
CATEDRAL DE NOTRE DAME DE CHARTRES
MESOPOTÀMIA país o regió entre rius aC aC.
LA MAISON CARRÉE NIMES MERCÈ BIGORRA IES. MOIANÈS.
ARQUITECTURA CIVIL (i II)
LLOTJA DE VALÈNCIA Molt bella e magnífica e sumptuosa.
Unitat 4. FORCES I ESTRUCTURES.
PLA DE FORMACIÓ DEL CENTRE
NOVETATS ESPAI MARGALEF
Nom: Reial Monestir de Santa Maria de Poblet Arquitecte: desconegut
LA PLANTA.
LA DEFINICIÓ D'ART Activitat intel·lectual i tècnica que té, a més d’altres possibles funcions (religiosa, social, pràctica...), una intencionalitat estètica:
Tema 7: GEOMETRIA 3. Figures Planes
estilobat (plataforma)‏
L’electricitat i el circuit elèctric
Matemàtiques Geometria.
ART ISLÀMIC.
EL TEATRE GREC.
Proposta 14.
MESURA DEL RADI DE LA TERRA (seguint Eratóstenes)
TUTORIAL BÀSIC PER A LA GESTIÓ DE LA UBICACIÓ DE LES PERSONES EN L’APLICACIÓ DEL CATÀLEG D’ESPAIS SERVEI TÈCNIC I DE MANTENIMENT.
Estils i Plantilles Ms Word.
Transcripción de la presentación:

Anàlisi d’una obra d’art ARQUITECTURA

Arquitectura Definició Sistemes constructius Voltat Arquitrabat Nous sistemes Elements de suport Elements sostinguts

1. Definició Creació d’espais interiors que siguin confortables i adequats a l’ús que se n’ha de fer. Veritable dificultat tècnica: La coberta superior... D’ella depén tota l’estructura arquitectònica i condiciona l’estil Repartiment de forces...

2. Sistemes constructius Def. Les diferents formes de bastir l’estructura d’un edifici, els seus suports i cobertes... I la forma de combinar-los. Voltat Arquitrabat Nous sistemes

3. Elements de suport Els murs Els pilars i les columnes

a) Els murs Aspecte important: L’aparell Manera com estan col·locats o aparellats els elements o materials que formen el mur.

Aparell regular Amb maons,tova o carreus Gran robustesa i aspecte de “ben acabada” Destaca a l’època clàssica o renaixentista Aparell Isòdom De soga i través

Aparell irregular Ciclopi Paredat

Tipus d’aparells

b. Els pilars i columnes Pilar: Element de suport vertical de secció poligonal (Secció bàsica el ) -Cruciforme, estípit, pilastra. - pot tenir base i capitell

Columna: Element de suport vertical de secció corba, generalment circular. - Esencialment mediterrànea - Estils clàssics: Dòric, jònic i corint

Elements d’una columna                 Capitell Fust Base

Pilars i columnes... Seccions d’un pilar Elements d’una columna

4. Elements sostinguts. a) La llinda Llinda: Elements sostinguts horitzontalment i construïts d’una sola peça.

Coberta arquitravada A partir de la llinda o arquitrau Sepultura megalítica. La Menga. (Antequera, Màlaga) ap. 4000 aC

Entaulament Arquitectura clàssica: Conjunt d’elemens que es troben sobre les columnes Possible evolució de construccions en fusta a pedra…

Arquitectura allindada Acabament habitual: teulades de dos o més vessants Encavallada: Armadura triangular que, repetida cada certa distància, perment cobrir tot el sostre. Va originar el frontó.

Exemples... Pòrtic de les Cariàtides. Erectèon (Atenes, s.V aC) Bloc de Pisos de La Corbusier (Marsella, 1950)

Elements sostinguts. b) L’arc Element sostingut de forma generalment corba Format per dovelles encaixades de forma convergent La suma de pesos és una resultant oblícua que descansa sobre els suports o salmers

Cobertes a partir de l’arc: a) La volta: Resulta de la projecció imaginària d’un arc que segueix un moviment de trranslació, generalment recte b) La cúpula: Resulta de la projecció imaginària d’un arc que segueix un moviment de rotació sobre ell mateix

a) La volta Pren el nom de l’arc que es projecta –excepte l’arc de mig punt: Volta de canó

b) La cúpula Coberta que resulta de la projecció imaginària d’un arc que segueix un moviment de rotació sobre ell mateix Pren el nom de l’arc –exepte mig punt: esfèrica o de mitja taronja

Problemes tècnics: Assentament sobre espai quadrat Els pesos oblics

Un exemple.... El Panteó d’Agripa (Roma)

I més....

Noves Cobertes Òpera de Sidney (Austràlia) 1973

Galeria Victor-Manuel Milà (Itàlia) 1865

Museu Guggenheim (Bilbao)

Galeria de les màquines Exposició Universal de París (1889)

Com llegir... L’arquitectura històrica

Panteó d’Agripa (Roma)