Funcions de demanda agregada

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Capítol 19 El mercat de béns en una economia oberta.
Advertisements

Demanda y Oferta Agregada.  Integrantes:  Stephan Brandt  Scarlett Valdebenito  Constanza opazo  Nicole mandiola  Yordana nieto.
MACROECONOMÍA Sesión 3 GASTO AGREGADO: INGRESO, CONSUMO, AHORRO, INVERSIÓN Dr. Abraham Ulises Castañeda Cortez.
Modelo Multiplicador Keynesiano
Modelo de determinación del ingreso
Modelos Económicos Tema 4.
El Comercio Internacional y la Macroeconomía
Objetivo Comprender cómo se determina la producción en el corto plazo a través del equilibrio simultáneo de los mercados de bienes y financieros. Entender.
Marcos Araya Fuentes Marzo 2009
Marta Damunt Meritxell Esquius Núria Puigivila Sonia Sánchez
Política ambiental El cas Balear Anna Campos Alba Lladós Ramon Nos.
3.- LES EIXIDES A LA CRISI (I): LA DOCTRINA DE KEYNES.
1 u n i t a t Conceptes bàsics de tècnica comptable.
SECTOR PÚBLIC: ELS BENS PÚBLICS
Jornada Cloenda Esports
EL DINER, ELS BANCS I LA POLÍTICA MONETÀRIA
En aquest tema veurem els apartats següents:
En aquest tema veurem els apartats següents:
TEMA 10. Equilibrio y cambios en la economía
ELS INDICADORS ECONÒMICS: OCUPACIÓ I PREUS
La Revolució Industrial
PRESSUPOST MUNICIPAL AJUNTAMENT SANT HILARI SACALM REGIDORIA D’HISENDA
L’activitat econòmica i el patrimoni empresarial
9 Els problemes econòmics d’entreguerres ESQUEMA RECURSOS INTERNET.
L’equilibri en les reaccions químiques
LA INDEXACIÓ A LA INFLACIÓ
EXEMPLES HISTÒRICS DE RECESSIONS.
Organització i creixement
Gerard Solé Carbonell Joel Tortosa Fortúnez
UNITAT 4: EVIDENCIA,RISC I IMPORTANCIA RELATIVA
1 u n i t a t El departament de Recursos Humans.
Finançament i selecció
Evolució dels perfils professionals a logística
ESTRATÈGIES HOTELERES URBANES ESPANYOLES I EUROPEES DAVANT DEL LOW COST Autors: Dr. Josep-Francesc Valls, catedràtic d’ESADE, director del Simposi Internacional.
ANÀLISI DELS ESTATS FINANCERS DE L´EMPRESA
PLA REACTIVACIÓ MUNICIPAL Ajuntament de Sant Pere de Ribes
DEMANDA AGREGADA ECONOMÍA DE 3 SECTORES (Economía cerrada)
LA BORSA El mercat de valors.
LES RECESSIONS ECONÒMIQUES
LA SOSTENIBILITAT DEL MODEL DE CREIXEMENT DE BALEARS: NOVES APORTACIONS PER AL DEBAT JORNADES DE REFLEXIÓ ESTRATÈGICA DINS EL MARC DE LA “RECERCA I INNOVACIÓ.
Cercle de comparació d’Esports Jornada de cloenda 15/12/2017
Infraestructures i Productivitat Universitat de Barcelona
El màrqueting i els seus elements
L´aprovisionament L´aprovisionament consisteix a comprar els materials necessaris per l´activitat de l´empresa (la majoria matèries primeres), emmagatzemar-los.
La formació professional, una opció de futur i amb futur
2. El materialisme històric de Marx
4. El problema de la moral: eudemonisme
(posició d’equilibri)
Creixement econòmic de Liquats Vegetals: Presència als lineals de les grans distribuidores d’alimentació. Núria Arimany Anna Sabata Xavier Ferràs Petra.
II. EL PRECIO Quantitat de diners que el comprador d’un determinat producte o servei lliura al venedor a canvi de la seva adquisició. És la variable del.
EL MARC CONCEPTUAL DE LA COMPTABILITAT
Funció DAM amb taxa de canvi fixa
Tema 4. Política macroeconòmica
EL SISTEMA ECONÒMIC.
Xoc negatiu de DA amb canvi fix (I)
En aquest tema veurem els apartats següents:
1r. BLOC. INTRODUCCIÓ ALS CONCEPTES COMPTABLES BÀSICS.
Palataforma web per a músics amateurs i semi-professionals
la depressió dels anys trenta
Política de desinflació
El patrimoni empresarial.
la depressió dels anys trenta
Taxa d’endeutament: receptes
La política fiscal És el conjunt de mesures de política econòmica que empren com a instruments G, TR i/o T. Es parla de política fiscal (PF) expansiva.
PF expansiva amb canvi flotant
Tema 3. Anàlisi macro a curt i mitjà
Canvis de la funció DA amb taxa flotant
El model SA-DA El model d’oferta agregada (aggregate suppy) i de demanda agregada (aggregate demand) és un model adreçat a explicar les fluctuacions del.
3.- LA GLOBALITZACIÓ És una acceleració de la interdependència de les economies nacionals, provocada pels canvis tecnològics i la reducció de les barreres.
Xoc negatiu d’SA amb canvi fix (II)
Transcripción de la presentación:

Funcions de demanda agregada La funció DA (de curt) estableix, per a cada taxa d’in-flació, quina és la despesa agregada planejada (de béns finals) a una economia durant el mateix període de temps que la funció SA, fixades les macromagnituds que es considerin exògenes. La funció DAM (de mitjà) estableix, per a cada taxa d’inflació, la despesa agregada planejada (de béns finals) a una economia durant el mateix període que DA, un cop fixades certes variables exògenes i un cop ha passat el mateix temps que per a la funció SAM. 17

Components de la despesa: consum La despesa planejada en consum, C, és la part de la demanda agregada provinent dels particulars. Depèn positivament de: la renda disponible, Y – T + TR; la riquesa dels particulars, ; la renda disponible i la riquesa expectades en el futur; l’“optimisme” dels particulars. Depèn negativament de: la taxa d’interès real (afecta al cost dels crèdits al consum); el “pessimisme” dels particulars. 18

Components de la despesa: inversió (I) La despesa planejada en inversió, I, és la part de la demanda agregada provinent de les empreses. Inclou: inversió en capital productiu (mitjans de producció); variació d’estocs (béns intermedis i producció no venuda). Depèn positivament de: la renda Y, les expectatives de beneficis i la “confiança”; polítiques i conjuntures favorables a la inversió; el valor de mercat l’empresa en relació amb el seu estoc de capital (q de Tobin, q = valor de mercat del capital de l’empresa dividit pel cost de reemplaçar aquest capital). 19

Components de la despesa: inversió (II) Depèn negativament de: la taxa d’interès real (com més alta, menys rendible és dedicar fons a la inversió); imposts sobre beneficis; conjuntura/perspectives econòmiques desfavorables. És el component més volàtil de la funció DA: massa influenciat per expectatives i percepcions. Lligam entre la taxa d’interès i la q de Tobin: i  preu accions  q 20

Components de la despesa: despesa pública La despesa pública planejada, G, és la part de la demanda agregada provinent del sector públic. Inclou tant despesa pública en consum com en inversió. Assumirem que G és exògena. G és un dels intruments de política fiscal (juntament amb els imposts T i les transferències TR). 21

Components de la despesa: exportacions Les exportacions, X, són la part de la demanda agregada provinent del sector exterior. Depenen positivament: de la renda exterior Y*; del nivell de preus exterior P*. Depenen negativament: de la taxa de canvi e; del nivell de preus interior P. Per tant, X depèn positivament de la renda exterior Y* i negativament de la taxa de canvi real er := eP / P*. 22

Components de la despesa: importacions Les importacions, Z, són la part de la demanda agre-gada que es fa a l’exterior de l’economia. Atès que les importacions són exportacions de la resta del món, per simetria, Z depèn positivament de la renda exterior Y i de la taxa de canvi real er. er mesura la competitivitat: er  competitivitat. Per tant, les exportacions netes XN = X – Z depenen: positivament, de la renda exterior Y*; i negativement, de la renda interior Y i la taxa de canvi real. 23

Funció de DA: recapitulació DA = C(Y – T + TR, ) + I(ir, q) + G + XN(Y, Y*, er) Tots els elements exògens que afectin positivament algun dels components de la funció DA també afec-taran positivament la funció DA. Per a representar gràficament la funció DA en el pla (, DA), cal determinar com afecta a DA una variació de la taxa d’inflació . Justifiquem a continuació que + + – + + – + –   DA. 24