Funcions de demanda agregada La funció DA (de curt) estableix, per a cada taxa d’in-flació, quina és la despesa agregada planejada (de béns finals) a una economia durant el mateix període de temps que la funció SA, fixades les macromagnituds que es considerin exògenes. La funció DAM (de mitjà) estableix, per a cada taxa d’inflació, la despesa agregada planejada (de béns finals) a una economia durant el mateix període que DA, un cop fixades certes variables exògenes i un cop ha passat el mateix temps que per a la funció SAM. 17

Components de la despesa: consum La despesa planejada en consum, C, és la part de la demanda agregada provinent dels particulars. Depèn positivament de: la renda disponible, Y – T + TR; la riquesa dels particulars, ; la renda disponible i la riquesa expectades en el futur; l’“optimisme” dels particulars. Depèn negativament de: la taxa d’interès real (afecta al cost dels crèdits al consum); el “pessimisme” dels particulars. 18

Components de la despesa: inversió (I) La despesa planejada en inversió, I, és la part de la demanda agregada provinent de les empreses. Inclou: inversió en capital productiu (mitjans de producció); variació d’estocs (béns intermedis i producció no venuda). Depèn positivament de: la renda Y, les expectatives de beneficis i la “confiança”; polítiques i conjuntures favorables a la inversió; el valor de mercat l’empresa en relació amb el seu estoc de capital (q de Tobin, q = valor de mercat del capital de l’empresa dividit pel cost de reemplaçar aquest capital). 19

Components de la despesa: inversió (II) Depèn negativament de: la taxa d’interès real (com més alta, menys rendible és dedicar fons a la inversió); imposts sobre beneficis; conjuntura/perspectives econòmiques desfavorables. És el component més volàtil de la funció DA: massa influenciat per expectatives i percepcions. Lligam entre la taxa d’interès i la q de Tobin: i  preu accions  q 20

Components de la despesa: despesa pública La despesa pública planejada, G, és la part de la demanda agregada provinent del sector públic. Inclou tant despesa pública en consum com en inversió. Assumirem que G és exògena. G és un dels intruments de política fiscal (juntament amb els imposts T i les transferències TR). 21

Components de la despesa: exportacions Les exportacions, X, són la part de la demanda agregada provinent del sector exterior. Depenen positivament: de la renda exterior Y*; del nivell de preus exterior P*. Depenen negativament: de la taxa de canvi e; del nivell de preus interior P. Per tant, X depèn positivament de la renda exterior Y* i negativament de la taxa de canvi real er := eP / P*. 22

Components de la despesa: importacions Les importacions, Z, són la part de la demanda agre-gada que es fa a l’exterior de l’economia. Atès que les importacions són exportacions de la resta del món, per simetria, Z depèn positivament de la renda exterior Y i de la taxa de canvi real er. er mesura la competitivitat: er  competitivitat. Per tant, les exportacions netes XN = X – Z depenen: positivament, de la renda exterior Y*; i negativement, de la renda interior Y i la taxa de canvi real. 23

Funció de DA: recapitulació DA = C(Y – T + TR, ) + I(ir, q) + G + XN(Y, Y*, er) Tots els elements exògens que afectin positivament algun dels components de la funció DA també afec-taran positivament la funció DA. Per a representar gràficament la funció DA en el pla (, DA), cal determinar com afecta a DA una variació de la taxa d’inflació . Justifiquem a continuació que + + – + + – + –   DA. 24