Impacte del consum (i la pesca) catalana sobre la biodiversitat global Seminari: Impacte de la societat catalana en la biodiversitat global Miquel Ortega Cerdà miquel.ortega@ocean2012.eu Barcelona, 8 de Julio 2010

Índex Consideracions generals sobre biodiversitat i pesca L’impacte exterior de la pesca catalana L’impacte exterior a través del consum Altres tipus d’impacte global sobre la biodiversitat marina Conclusions i propostes d’actuació

Consideracions generals de biodiversitat i pesca

Les afectacions humanes sobre l’ecosistema marí van més enllà de la pesca i condicionen la biodiversitat marina Multitud de factors “condicionen” l’ecosistema marí en especial a la costa ECOSISTEMA MARÍ

Què vol dir un ecosistema marí en bon estat? Les afectacions humanes sobre la biodiversitat marina van més enllà de la pesca, i el bon estat de l’ecosistema marí va més enllà de la biodiversitat Multitud de factors “pressionen” l’ecosistema marí La conservació de la biodiversitat va íntimament lligada a la conservació de l’ecosistema marí en bon estat. Què vol dir un ecosistema marí en bon estat?

Les afectacions humanes sobre l’ecosistema marí van més enllà de la pesca i condicionen la biodiversitat marina Directiva marc d’estratègia marina. Criteris fixats l’1 de setembre 2010 1.Es manté la biodiversitat. 2.Les espècies al·lòctones introduïdes per l’activitat humana es troben presents en nivells que no afecten de forma adversa als ecosistemes. 3.Les poblacions de totes les espècies explotades comercialment es troben dins els límits biològic segurs. 4.Tots els elements de les xarxes tròfiques es presenten en abundància i diversitat normals. 5.L’eutrofització induïda pel ser humà es minimitza. 6.La integritat del fons marí garanteix l’estructura i les funcions dels ecosistemes. 7.L’alteració permanent de les condicions hidrogràfiques no afecta als ecosistemes marins. 8.Les concentracions de contaminants no donen lloc a efectes de contaminació. 9.Els contaminants presents al peix no superen els nivells establerts. 10.Les propietats i les quantitats de residus marins no resulten nocius. 11.La introducció de l’energia no afecta de manera adversa al medi marí.

Integració de la política pesquera Cal integrar la política pesquera en un marc més general d’estratègia marina per a poder garantir el bon estat ambiental de l’ecosistema. EXEMPLE: dragatges per les platges. Conflicte d’interessos entre pescadors –turisme – i impactes sobre la biodiversitat marina. Requereix gestió integrada

Alteracions de la pesca sobre l’ecosistema marí Efecte directe: impacte sobre les poblacions de peixos Alteracions dels hàbitats: arrosegament pesca IMPACTES SOBRE L’ECOSISTEMA Depenen de molts factors els més importants dels quals: la quantitat de pesca, el sistema de pesca utilitzat i les característiques de l’ecosistema on es porta a terme

Impactes sobre la biodiversitat de la pesca Caracterització de les arts de pesca segons la Unió Europea

Impactes sobre la biodiversitat de la pesca

Efecte directe Pesca Pesca comercialitzada Pesca objectiu Quotes Pesca incidental Descarts Mortalitat sense captura Diferències pesca industrial-artesanal, pesqueríes, sistemes de gestió, etc.

Alteracions dels hàbitats Especialment importants associats a l’arrossegament: IMPACTES INDIRECTES SOBRE ALTES ORGANISMES Alteracions a l’epifauna (oportunistes): crustacis, peixos, cargols, bivalves, etc. Alteracions a la infauna (enterrats sota 5-10 cm): cucs, petits bivalves, cogombres de mar i crustacis. IMPACTES SOBRE EL SEDIMENT I L’HABITAT

L’impacte exterior de la pesca catalana

Situació a Catalunya Font: Departament d’Agricultura, alimentació i acció rural

La tonyina vermella Una temàtica problemàtica recurrent és la situació de la tonyina vermella al Mediterrani. Exemple de com l’organisme de gestió internacional ICCAT (Comissió internacional per a la conservació de la tonyina atlàntica) no és capaç de gestionar adequadament la problemàtica Intents d’incorporar la tonyina al llistat d’espècies amenaçades del CITES (Conveni sobre el comerç internacional d’espècies amenaçades de fauna i flora silvestre). El grup BALFEGÓ de Tarragona és part directament implicada en aquesta problemàtica

L’impacte exterior del consum de peix català

Consum de peix Font: SOFIA, 2008

Grau d’autosuficiència Font: Esteban, A i Crilly,R. 2010. Fish dependence

Grau d’autosuficiència

Estat dels estocs europeus Situació actual: Un 72% dels stocks de pesca dels que es disposa informació en aigües europees estan essent explotats per sobre del Rendiments Màxim Possible (MSY). Un 59% està per sota dels mínims de seguretat biologia. Un 14% està per sota dels nivells d’emergència i els científics han sol·licitat que es deixi de pescar Font: EC communication on fishing opportunities for 20110 Publicat al juny de 2010.

La triple expansió Geogràfica A la cadena tròfica, anant cap a mides cada vegada més petites i fondàries més grans De tipus (incorporació de noves espècies)

Expansió geogràfica Intensitat de pesca de la flota espanyola als anys 50s Font: Pauly,D. Trends in seafood supply: challeging assumption in a changing world. Seafood summit. Paris, France. 31 de Gener de 2010.

Expansió geogràfica Intensitat de pesca de la flota espanyola al 2000-2004 Font: Pauly,D. Trends in seafood supply: challeging assumption in a changing world. Seafood summit. Paris, France. 31 de Gener de 2010.

Expansió de mides Font: Pauly,D. Trends in seafood supply: challeging assumption in a changing world. Seafood summit. Paris, France. 31 de Gener de 2010.

Tot i així ja no es pot extreure més

Biomassa de grans pedradors (tm/km2) Estat dels estocs Biomassa de grans pedradors (tm/km2) Font: Christiensen et al (2003). Fish and fisheries.

Estat dels estocs

Explotació insostenible almenys des dels 60s Escala global Captures 2 vegades superiors a la capacitat de producció sostenible dels ecosistemes marins mundials (LMEs) Explotació insostenible almenys des dels 60s

Impacte sobre la biodiversitat marina del canvi climàtic

Canvis en la biodiversitat marina pesquera deguts al canvi climàtic Font: Cheung, Lam, Kearney, Sarmiento, Watson, Zeller and Pauly. 2009. Global Challenge Biology

Canvis en la biodiversitat marina pesquera deguts al canvi climàtic Font: Cheung, Lam, Kearney, Sarmiento, Watson, Zeller and Pauly. 2009. Global Challenge Biology

Conclusions i propostes

Pesca Afavorir les arts de pesca amb menys impacte ambiental i deixar de recolzar aquelles amb impactes més alts (arrossegament, tonyina vermella). Integrar les polítiques pesqueres amb les de la resta que afecten al litoral: aproximació ecosistèmica i aplicació del principi de precaució.

Pesca Mesures com creació de zones de protecció pesquera co-gestionades, o plans de cogestió pesquers poden ajudar però no ens podem quedar aquí. Interpretació “ambiciosa” de la Llei 2/2010, del 18 de febrer, de pesca i acció marítimes. Fer complir la llei!

Pesca Oportunitats legislatives: Ley de pesca sostenible y Ley de protección del medio marino Reforma de la política pesquera común. Finalizada el año 2012.

Consum Prioritzar el consum de peix de proximitat obtingut mitjançant mètodes de pesca poc agressius. Replantejar la promoció de la pesca. Hem d’anar cap a un esquema on el peix importat de països en desenvolupament és un producte de consum esporàdic i hem d’estar disposats a pagar-ho. Cal ajudar al consumidor a escollir millor

Etiquetado

Gràcies per l’atenció! Miquel Ortega Cerdà miquel.ortega@ocean2012.eu www.ocean2012.eu