+ Jerusalem, beneficiària principal dels favors divins, està obligada, de manera especial, a lloar Jahvè. + Ha enfortit els panys i baules que tanquen les seves portes, ha omplert les seves places de nens, ha fet que tot el país tingui pau perfecta i prosperitat. + Ha donat a conèixer de nou la seva paraula, la seva llei al seu poble, permetent així de complir els seus desitjos divins d’agradar-li.

1. AMB ISRAEL 2. AMB JESÚS 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Aquest salm, en el text hebreu, és la segona part del salm 146 i continuació del mateix tema: himne de lloança a Déu, Senyor de tot, la bondat del qual es manifesta en tota mena de beneficis. Per als pobles rurals d'altres temps, la "ciutat", envoltada de muralles i protegida per sòlides portes, era el símbol de la seguretat. Per als pobles flagel·lats per la fam, el "pa" en abundància és símbol de la felicitat i de la vida. Però Israel no oblida mai que el major benefici és el meravellós do de la "Llei", de l’"aliança" de Déu amb el seu poble: cap altre poble no va ser tractat d'igual manera, cap altre poble no va conèixer els seus designis. 2. AMB JESÚS El salm 147 diu que Déu "envia ordres a la terra, i la seva paraula corre de pressa, no es detura". Es tracta d'una "paraula" gairebé personificada, que tendeix a ser diferent de qui la pronuncia. L'autor del salm no podia pensar en una tal perspectiva, però nosaltres no podem oblidar les paraules de sant Joan: "La paraula es va fer home i visqué entre nosaltres" (Jn 1,14). Sí, Jesús va ser la millor "expressió" de Déu. Els seus fets, els seus gestos, les seves paraules, ens parlen millor de Déu que tots els estudis que s'han fet sobre ell. Ell és "veritablement la Paraula" de Déu en el món. 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Per què no tornar a aquests temes per agrair a Déu tot allò de bo que hi ha en les nostres vides quotidianes? Gràcies, Senyor, per la casa que em protegeix... Gràcies, Senyor, pel menjar i l'aliment que no falta... Gràcies, Senyor, per la llibertat i la pau que tenim...

Glorifica el Senyor, Jerusalem, Sió, canta lloances al teu Déu, que assegura les teves portes i beneeix dintre teu els teus fills, manté la pau al teu territori i et sacia amb la flor del blat.

Tira neu com flocs de llana, escampa com cendra la gebrada; Envia ordres a la terra, i la seva paraula corre de pressa, no es detura. Tira neu com flocs de llana, escampa com cendra la gebrada;

llança el seu glaç com molles de pa, si les aigües es gelen de tanta fredor, dóna un a ordre, i les fon tot seguit, fa bufar el seus vents, i l’aigua s’escola.

Anuncia les seves paraules als fills de Jacob, als fills d’Israel, els seus decrets i decisions. No ha obrat així amb cap altre poble, no els ha fet conèixer les seves decisions.

«El Senyor envia ordres a la terra, i la seva paraula corre de pressa, no es detura. Tira neu com flocs de llana, escampa com cendra la gebrada, llança el seu glaç com molles de pa. Si les aigües es gelen de tanta fredor, dóna una ordre, i les fon tot seguit, fa bufar els seus vents, i l’aigua s’escola.» La dolça neu parla en silenci en el paisatge d'hivern. Gràcia blanca del cel per a cobrir la terra. El descans de l'hivern per a frenar la cursa de la vida. I la promesa d'aigua per als camps gelats quan la neu es fongui amb els primers escalfs de la primavera. Gràcies per la neu, Senyor. El vostre poder està amagat, Senyor, en els tendres flocs que es posen suaus sobre els arbres i la terra. No hi ha cap soroll, ni pressió, ni violència, i, això no obstant, tot cedeix davant la mà invisible del mestre pintor. Imatge de la vostra acció, Senyor, suau i poderosa quan s'encarrega del cor de l'home. El vostre poder és universal, Senyor. En tota la terra res no s'escapa de la vostra influència. Tot el paisatge és blanc. Arribeu a les altes muntanyes i a les valls amagades; cobriu les ciutats tancades i els camps oberts. Us presenteu davant el savi i davant l'ignorant; estimeu el sant i el pecador. La vostra gràcia ho cobreix tot. Senyor del gel i la neu, Senyor de la natura que és la vostra creació i la meva casa: m’alegro en veure-us actuar sobre la terra i rebo amb alegria els missatges atmosfèrics que m’arriben des del cel per confirmar la vostra ajuda i recordar-me el vostre amor.

Oh Déu totpoderós, amo de la natura i senyor de la història, que teniu poder per a posar pau en les nostres fronteres i poder per a enviar la neu, el gel, el fred i el gebre. Concediu la pau als vostres fills i sacieu-los amb la flor del blat, perquè se sentin segurs i esperançats i visquin, més intensament, consagrats a la vostra lloança. Per Crist, Senyor nostre. Amén.