Xoc negatiu de DA amb canvi fix (I)

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Capítol 19 El mercat de béns en una economia oberta.
Advertisements

ENERGIA Energia és allò capaç de transformar la matèria.
L'ELECTRICITAT I CIRCUIT ELÈCTRIC.
Cinètica química 1.- Velocitat de reacció
Reaccions de precipitació
3.- LES EIXIDES A LA CRISI (I): LA DOCTRINA DE KEYNES.
Tema 10: Dinàmica.
EL LLENGUATGE MUSICAL.
FUNCIONS ELEMENTALS.
Fronts de reacció-dispersió per poblacions Neolítiques
El moviment i les forces ESQUEMA INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET
Equilibri físic: diagrama de fases Entropia i energia lliure de Gibbs
Comprensió del canvi climàtic
6è de Primària Escola El Cim
L’equilibri en les reaccions químiques
DIFERÈNCIES ENTRE EL SISTEMA NERVIÓS I EL SISTEMA ENDOCRÍ
4 Introducció Introducció Equilibri químic Equilibri químic
Xarxes complexes i economia
GRUP DE MEDI AMBIENT IES Guillem Sagrera 1997/2008.
La funció de relació en els vegetals
PROPIETATS PERIÒDIQUES DELS ELEMENTS
Massa Abdominal: Plastró apendicular
Bens Giffen.
ANÀLISI DELS ESTATS FINANCERS DE L´EMPRESA
L’equilibri en les reaccions químiques
LA BORSA El mercat de valors.
LES RECESSIONS ECONÒMIQUES
ELABORAR UN ORGANIGRAMA A PARTIR D’UN LLISTAT (Ordre i jerarquia)
Som nois i noies de 5è de l’escola Seat
Infraestructures i Productivitat Universitat de Barcelona
Problema 1: Trobar la recta que passa pel punts A(2, -3) i B(-1, 3)
ELABORACIÓ D’UN ORGANIGRAMA A PARTIR D’UN TEXT ESTÀNDARD
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 4 EQUILIBRI QUÍMIC.
TEMPERATURA I TERMÒMETRES
Cicle de Born-Haber pel NaCl
EN EL VENTRE DE LA TEVA MARE
Creixement Econòmic: Fets importants
L´aprovisionament L´aprovisionament consisteix a comprar els materials necessaris per l´activitat de l´empresa (la majoria matèries primeres), emmagatzemar-los.
Nom : Elena Ipingea Data :
Tancat Sistema Aillat Univers Obert Entorn Funcio d’estat
(posició d’equilibri)
COM NEIX UN PARADIGMA?.
TREBALL I ENERGIA 1. CONCEPTE DE TREBALL
ESQUEMA RECURSOS INTERNET.
LES CONJUNCIONS.
Funció DAM amb taxa de canvi fixa
Carta de Lincoln al mestre del seu fill (i II)
Cant espiritual Joan Maragall.
Tema 4. Política macroeconòmica
Llengua catalana i literatura
Política d’oferta (supply-side policy)
EL SISTEMA ECONÒMIC.

Dèficit extern i devaluacions
Quin canvi!!!!.
Política de desinflació
Taxa d’endeutament: receptes
La política fiscal És el conjunt de mesures de política econòmica que empren com a instruments G, TR i/o T. Es parla de política fiscal (PF) expansiva.
PF expansiva amb canvi flotant
Tema 3. Anàlisi macro a curt i mitjà
FUNCIÓ DE PROPORCIONALITAT I FUNCIÓ AFÍ
Canvis de la funció DA amb taxa flotant
El model SA-DA El model d’oferta agregada (aggregate suppy) i de demanda agregada (aggregate demand) és un model adreçat a explicar les fluctuacions del.
Funcions de demanda agregada
Què fas a la universitat?
LES CONJUNCIONS. DEFINICIÓ > Les conjuncions són partícules invariables de relació. Poden enllaçar dos o més mots, de la mateixa manera que les preposicions.
Què fas a la universitat?
COEDUCACIÓ.
ELABORACIÓ D’UN ORGANIGRAMA: NOMBRE I JERARQUIA DELS ELEMENTS
Xoc negatiu d’SA amb canvi fix (II)
Transcripción de la presentación:

Xoc negatiu de DA amb canvi fix (I) Sigui a el punt inicial: equilibri a curt i mitjà i XN = 0. Es produeix una pertorbació negativa sobre DA; p.e., reducció de la renda exterior Y*.  DA1 DA0 SAM • En el curt, passem d’a a b. SA0 a DAM • A b, hi ha superàvit exterior i pressió a l’alça sobre e. El BC ven € i compra $. b Y* Y+ Y, DA 41

Xoc negatiu de DA amb canvi fix (II) En comprar $, les reserves exteriors del BC augmenten i, per tant, augmenten M0 i M. L’augment d’M despla-ça la funció DA cap a la dreta. Simultàniament, atès que  al punt b és inferior a e al punt a, és plausible que e disminueixi. Això fa que la funció SA es desplaci cap a la dreta. Així, a mitjà la funció DA s’apropa a la funció DAM i la funció SA s’apropa a la funció SAM: passem de b a a. El recorregut de b a a depèn de la rapidesa amb què cada funció s’apropa a la de mitjà. 42

Xoc negatiu de DA amb canvi fix (III) Al cas 1,  i Y augmenten monòtonament cap a * i Y+. Al 2,  sempre augmenta però Y primer augmenta i després disminueix. Al cas 3,  i Y augmenten a l’inici però després disminueixen. • Al cas 4,  es compor- ta com al 3 però Y creix, decreix i torna a créixer.  a * 5 4 • Al cas 5, ambdues va- riables creixen, decrei- xen i tornen a créixer. 3 2 1 b Y, DA Y+ 43

Xoc negatiu de DA amb canvi fix (IV)  3, 4 a * b 5 1,2 temps xoc Y 2, 3 a Y+ b 4, 5 1 temps xoc 44

Xoc negatiu de DA amb canvi fix (V) P.e., el cas 2 resulta quan l’expansió de DA deguda a M és superior a la contracció causada per Y*. Atès que 1 < e1 = *, per al període és raonable que e2 < *. Si e2 = 1, SA1 esdevé SA2 a causa de e.  SA0 = SA1 DA1 DA0 • L’equilibri passa de b a c. SA2 a • A c encara hi ha superàvit i DA2 es mou a la dreta. SA2 es mourà a l’esquerra ja que e2 < 2 i e tendirà a pujar. * 2 c b 1 Y* DA2 e   M  Y+ Y, DA 45

Xoc negatiu de DA amb canvi flotant Considerem la mateixa pertorbació, Y*, que a 40. Ara, però, el punt b no és estable ni tan sols a curt termini, perquè la taxa de canvi e s’ajusta per a neutralitzar l’efecte sobre DA de la pertorbació. La funció DA no es modifica i l’economia es manté al punt inicial a: e fa d’estabilitzador automàtic.   Md  i  e  er  XN  DA Banc Central 46

Xoc negatiu de DA: diferències Amb taxa de canvi fixa, la recessió exterior Y* es transmet a l’interior en el curt termini (efecte contagi). Amb taxa de canvi flotant, la taxa de canvi e aïlla de la recessió exterior. Y*  Z*  X  DA  Y Y*  Z*  X  e  XN 47

Xoc negatiu d’SA amb canvi fix (I) Sigui a el punt inicial: equilibri a curt i mitjà i XN = 0. Hi ha una pertorbació transitòria negativa d’SA; p.e., augment del preu del petroli ( es fa positiu un temps). SAM • SA0 esdevé SA1 i, en el curt, passem d’a a b.  M DA2 a'  c b DAM • A b, hi ha dèficit ex- terior. Pel raonament a 41-42, M caurà, mo- vent DA1 a l’esquerra. a SA2   > 0 DA0 = DA1 e  SA1 Y+ Y, DA SA0 48