● Mitjançant una declaració que equival a un jurament (vv ● Mitjançant una declaració que equival a un jurament (vv. 4-6), una persona acusada i perseguida es confessa innocent davant el Senyor i li prega que l’alliberi dels seus perseguidors (vv. 9-10) ● El salm fou compost originàriament per al ritu que s’al·ludeix en 1 Re 8,31-32: quan un innocent era amenaçat de mort i perseguit, podia refugiar-se en el temple i sotmetre el seu cas a la justícia de Déu. ● Amb aquesta finalitat, recitava la fórmula continguda en aquest Salm o una altra de semblant (cf. Sl 16 o 25). En declarar la seva innocència, no afirmava estar lliure de tot pecat, sinó tan sols del crim que se li imputava.

Senyor, Déu meu, en vós em refugio; salveu-me dels perseguidors, allibereu-me. que si algú, com un lleó, em robés la vida ¿qui la rescataria, qui la salvaria?

Senyor, Déu meu, si he fet això que diuen, si les meves mans hi tenen part, si he faltat a la paraula d’amistat, jo que perdono el qui em vol mal sense motiu, que m’afalagui l’enemic que em persegueix, em trepitgi per terra i em colgui a la pols.

Senyor, alceu-vos decidit, atureu la fúria dels enemics, desvetlleu-vos i sortiu a defensar-me en el judici que vós heu convocat. Que s’apleguin les nacions al voltant vostre, asseieu-vos ben alt per presidir-los. El Senyor és el jutge dels pobles.

Feu-me justícia, Senyor. Jo no tinc culpa i m’he portat honradament. Ja n’hi ha prou de la malícia dels culpables! I vós, Déu just, vós que escruteu l’interior dels homes, doneu raó a l’innocent.

Déu és l’escut que em protegeix, el salvador dels rectes de cor. Déu és un jutge just, que s’imposa cada dia. Si l’injust torna a esmolar l’espasa, tiba l’arc i l’apunta, es tornaran contra ell les armes mortals i les fletxes enceses que prepara.

Mireu-lo: té a les mans el malefici, prepara el cop amb malícia, i l’erra. Havia cavat una fossa profunda, i acaba caient-hi ell mateix; víctima dels propis intents, recau damunt d’ell la seva malícia.

Dono gràcies al Senyor perquè és just; canto el nom de l’Altíssim.

DÉU ÉS EL MEU REFUGI Us anomeno, Senyor, “el meu refugi” i “el meu escut”, i realment ho sou. A la vostra presència vull entendre les maneres i els camins que teniu per a protegir-me i defensar-me. En dir “refugi”, no penso en una cova amagada en altes muntanyes on vaig per fugir lluny de l’encalç dels meus enemics; ni tampoc m’imagino que poseu un escut davant meu perquè ningú no pugui ferir-me i jo resti il·lès. Això és una protecció des de fora, mentre que vós esteu en el meu interior. No em protegiu de fora estant, sinó des de dins. No m’he d’acollir a vós, perquè ja estic en vós i vós esteu en mi. Protegiu el meu cos donant-me un organisme sa, i il·luminant la meva ànima amb la vostra gràcia. Em defenseu tot identificant-vos amb mi, i aquesta és la meva fortalesa.

Senyor, Jutge just, que vau permetre la mort del vostre Fill per manifestar, fins a l’extrem, la vostra misericòrdia. Units a ell fem seva la nostra oració i ens posem a les vostres mans. Us donem gràcies per la vostra justícia i cantem el vostre nom, oh Altíssim. Per Jesucrist, Senyor nostre.