► Aquesta súplica es caracteritza per les expressives imatges amb què el salmista descriu les insídies dels seus adversaris (vv. 2-7) i la intervenció victoriosa del Senyor defensant la justícia (vv. 8-9). ► A la part final del salm es presenta el càstig dels malvats com una crida saludable a la reflexió (v. 10) i com a motiu d'alegria i seguretat per als qui viuen rectament (v. 11).
Crist, l'innocent injustament acusat, va sofrir l’amotinament del poble, la conjura del Sanedrí, les ferides de les paraules verinoses. Però en Crist ressuscitat Déu compleix la seva gran acció, que ens impressiona amb la seva grandesa i ens omple d'alegria. Perquè ens promet a tots la salvació.
guardeu-me d’aquests temibles enemics, Escolteu, Déu meu, el meu plany, guardeu-me d’aquests temibles enemics, empareu-me contra el complot dels dolents, contra la conspiració dels qui van amb males arts.
Esmolen la llengua com espases, tiren com fletxes paraules verinoses, tiren d’amagat contra els innocents, disparen per sorpresa, no els veu ningú.
calculen com amagaran els seus paranys, i pensen: «¿Qui se n’adonarà?» S’animen a fer mal, calculen com amagaran els seus paranys, i pensen: «¿Qui se n’adonarà?» Tramen maleses i s’ho amaguen, és impenetrable el seu interior.
i de sobte queden ferits. La seva pròpia llengua els ha fet caure, Però Déu els dispara una fletxa, i de sobte queden ferits. La seva pròpia llengua els ha fet caure, tothom qui ho veu es mofa d’ells.
Tota la gent se n’admira, proclamen l’obra de Déu i ponderen les seves meravelles.
El just celebra l’obra del Senyor, i en ell troba refugi; els homes rectes se’n glorien.
La paraula de l'home és una fletxa precisa. També ella vola i mata La paraula de l'home és una fletxa precisa. També ella vola i mata. Porta verí, destrucció i mort. Una curta paraula pot destruir una vida. Un mer insult pot engendrar enemistat entre dues famílies, generació rere generació. Hi ha paraules que desencadenen guerres i tramen assassinats. Les paraules fereixen l'home en els seus sentiments més nobles, en el seu honor i en la seva dignitat; fereixen la pau de la seva ànima i el valor del seu nom. Les paraules m'amenacen en un món d'enveja cega i competició a mort; i llavors prego: «Escolteu, Déu meu, el meu plany, guardeu-me d’aquests temibles enemics… esmolen la llengua com espases, tiren com fletxes paraules verinoses». Demano protecció contra les paraules dels homes. I la protecció que se'm dóna és la Paraula de Déu. La Paraula de Déu en l'Escriptura, en l'oració, en l'Encarnació i en l'Eucaristia. La Paraula de Déu em dóna pau i alegria per sempre. «El just celebra l’obra del Senyor, i en ell troba refugi; els homes rectes se’n glorien.»
Déu omnipotent, el vostre Fill Jesús va ser injustament acusat, va sofrir l’amotinament del poble i les ferides de les paraules verinoses, però, en ressuscitar-lo, el vau omplir d'alegria; per això us demanem que també a nosaltres ens feu veure l'obra de la vostra salvació.