2. El problema de la realitat: teoria de les Idees

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2. 3
Advertisements

3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
Crítica al Platonisme i a la tradició judeocristiana
3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees
PRONOMS RELATIUS i PRONOMS INTERROGATIUS
3. Els presocràtics 3.5. Els pluralistes
Unitat 12 L’empirisme modern José Vidal González Barredo.
3. Els presocràtics 3.3. Heràclit d’Efes
L’escola Pitagòrica i els filòsofs atomistes.
2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.3 Els estoics
La teoria hilemòrfica d’Aristòtil
1. Aristòtil 1.3 La concepció del cosmos: cosmologia i física
JOHN LOCKE EPISTEMOLOGIA.
ELS SOFISTES MARIA DE SANDE MARINA AUCEJO PAULA CUBEL LARA MARTINEZ
regit per llei: el logos
1. L’empirisme de Locke 1.2. Els límits del coneixement
Unitat 14 L’idealisme alemany José Vidal González Barredo.
3.4 El problema del coneixement
Diverses parts (òrgans)
Guillermo Martí Nomdedeu
2. El problema de la realitat: la metafísica racionalista 2. 1
Impressions sensibles
2. L’idealisme absolut de Hegel
Què hi ha a l'Univers?.
Impressions sensibles
Els filòsofs presocràtics
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: hume L’origen i la constitució del coneixement.
Per tant, hi ha d’existir
5. El problema de la moral: eudemonisme
Intuïcions empíriques
Sentit inicial de la tragèdia Canvi amb Eurípides
1. L’empirisme de Locke 1.3. L’anàlisi dels conceptes de la metafísica escolàstica Pàgina 258 Els dos sentits de la substància: com a substrat i com a.
Matemàtiques 3er E.S.O..
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
4. El problema l’ésser humà: teoria de la metempsicosi
Síntesi (ordenació i unificació)
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.3 La recerca d’un criteri de veritat La crítica al dubte metòdic cartesià i el seu.
La revolució científica
2. Zenó de Cition i l'estoïcisme
Cicle de Born-Haber pel NaCl
2. Sòcrates 2.1. La personalitat i la vida d’un filòsof singular
Objectiu Educatiu Trienni
1. Els sofistes 1.3. El problema de la naturalesa: el gir antropològic
Pàgina El problema de realitat en l’empirisme modern 2.3 La crítica dels conceptes de la metafísica de Hume La crítica dels conceptes de la metafísica.
2. L’empirisme de Hume 2.4. La crítica dels conceptes de la metafísica escolàstica Pàgina 270 Posa en qüestió la realitat de la substància entesa tant.
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 3
Pàgina El problema de realitat en l’empirisme modern 2.0 Límits del coneixement en Locke Distinció entre idees i qualitats Idees en la ment. Qualitats.
1. Aristòtil 1.5 El problema de la moral: l’eudemonisme
3. El problema del coneixement: teoria de la reminiscència
1. El problema de la realitat: teoria hilemòrfica
MORFOLOGIA i SINTAXI PRONOMS RELATIUS i PRONOMS INTERROGATIUS
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat
1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
1. Aristòtil 1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica
1. Aristòtil 1.3 La concepció del cosmos: cosmologia i física
On estem a l’univers?.
3.4 El problema del coneixement
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
5. Els pluralistes 39 Qui hi forma part?: Quins trets tenen en comú
HERÀCLIT D’EFES aC.
Principi del canvi (immanent)
Observa aquesta balança i mira quins canvis hi fem
Tindrem prou energia?.
2. El problema de la naturalesa i del coneixement als inicis de la reflexió filosòfica 2.1. El concepte de physis Pàgina 21 Primer problema: Què és la.
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 5
Què puc conèixer (2na part)
1. Aristòtil 1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica
Pàgina El problema de realitat en l’empirisme modern 2.3 La crítica dels conceptes de la metafísica de Hume La crítica dels conceptes de la metafísica.
Conceptes previs Lleis químiques Teoria cineticomolecular.
Transcripción de la presentación:

2. El problema de la realitat: teoria de les Idees 2.2. Revisió de la teoria de les Idees Pàgina 72-73 Estructura i naturalesa del món intel·ligible De quin tipus de coses hi pot haver Idees? Existeixen Idees de: Els objectes matemàtics (Igualtat, Unitat, Pluralitat, etc.) Els valors (el Bé, la Bellesa, la Justícia, etc.) Les coses sensibles (Ésser humà, Foc, Aigua, etc.) però NO de les coses vulgars (que són fruit de la imperfecció del món sensible: indeterminació de la matèria) Si admetem que a cada tipus de coses li correspon una Idea, potser existeixen també Idees «de coses que podrien semblar ridícules, com ara, el cabell, el fang, la brutícia o qualsevol altra cosa insignificant i menyspreable» Plató: Parmènides, 130 c José Vidal González Barredo

2. El problema de la realitat: teoria de les Idees 2.2. Revisió de la teoria de les Idees Pàgina 73 Estructura i naturalesa del món intel·ligible Quina pot ser la relació de les Idees entre si? S’han de relacionar entre si per poder emetre judicis No poden existir aïllades totalment però no es poden relacionar totes amb totes Hi ha unes regles d’associació com passa amb les lletres per formar les paraules Quina és la jerarquia de les Idees? Bé Justícia Bellesa Ésser Identitat Moviment Alteritat Repòs Punt de vista eticopolític (República) Punt de vista lògic (El Sofista)

2. El problema de la realitat: teoria de les Idees 2.2. Revisió de la teoria de les Idees Pàgina 74 Gènesi, estructura i naturalesa del món sensible: cosmogonia Objectiu explicar: Quina és la relació entre els dos mons (sensible i intel·ligible; les Idees i les coses)? Per què hi ha ésser en les coses sense ser aquestes en un sentit ple? Narració versemblant (en el Timeu) ja que té per objecte el món sensible que està subjecte a constants canvis.

2. El problema de la realitat: teoria de les Idees 2.2. Revisió de la teoria de les Idees Pàgina 74 Gènesi, estructura i naturalesa del món sensible: cosmogonia Matèria Eterna Indeterminada (informe) i en incessant moviment (principi d’indeterminació) = CAOS És (existeix) però no és pròpiament res Demiürg L’univers no pot ser fruït de l’atzar (crítica Demòcrit) Principi ordenador (no creador) de la matèria Inspirat en el (Anaxàgores) Nous Idees Principi formal (model) Doten d’ésser a la matèria informe (determinació) Model teleològic: el Demiürg es fixa en la Idea del Bé amb la finalitat (telos) de fer el món el més bell i perfecte possible Coses COSMOS: A causa de la seva constitució material hi ha una tendència natural al desordre que provoca un procés immediat de canvi i degradació: imperfecció i mal del món sensible Procés: el Demiürg prenent com a model les Idees (essències) les plasma en la matèria i sorgeixen les coses (reben el seu ésser a mesura que van participant de les diferents Idees)

2. El problema de la realitat: teoria de les Idees 2.2. Revisió de la teoria de les Idees Estructura del món sensible: cosmologia Trets generals que s’acceptaran en les cosmologies posteriors Geocentrisme Geoestatisme Homocentrisme Esfera dels estels fixos Constitució d’èter del món celest Dogmes platònics del moviment dels astres: Circular Uniforme Influències pitagòriques Els moviments celestes es produeixen seguint proporcions matemàtiques i harmonies musicals Il.lustració: Greek Cosmology de Dr. James Schombert, Assoc. Professor Ph.D. 1984, Yale http://www.allthingshealing.com/Cosmology/-Greek-Cosmology/4411