Saber Viure és no estar sol.
Un jove acabat de casar, estava assegut en un sofà. Era un dia xafogós, bevia un suc gelat, durant una visita al seu pare.
Mentre xerraven sobre la vida, el matrimoni, les responsabilitats i les obligacions de les persones adultes, el pare pensatiu, remenava els glaçons de gel del vas,
Tot mirant al seu fill, li aconsellà: “Mai oblidis als teus amics, seran més importants a mida en que vagis envellint".
"Independentment de quant estimis a la teva família, tu sempre necessitaràs d’amics. Recorda sortir amb ells, realitza activitats i parla-hi per telèfon”.
“Quin consell més estrany!", pensà el jove.
Amb tot i això, ell va fer cas al seu pare, va seguir mantenint contacte amb els seus amics i de mica en mica en tenia més cada dia. Al passar dels anys, va comprendre que el seu pare sabia del que parlava.
Quan el jove va tenir 50 anys de vida, se’n va adonar que havia aprés: que el temps passa, la vida continua, la distància separa, els fills creixen i s'independitzen, i es van separant dels pares.
El treball va i be. Les il·lusions, els desitjos, la atracció, el sexe, es debiliten. Les persones no fan el que haurien de fer. Els avis i pares es moren. El cor es trenca..
Quan comencem aquesta aventura anomenada VIDA, no sabíem les increïbles tristeses i alegries que ens esperaven, ni sabíem quan necessitaríem els uns dels altres.
Un amic sempre està prop teu, esperant amb els braços oberts…
Estima a la teva FAMILIA, als teus pares, cuida dels teus fills i nets, però cuida també un grup de bons amics...
Dialoga amb ells, discuteix i polemitza, però no vulguis imposar els teus criteris, aprèn a acceptar altres opinions.
Núri Retocs de retolació i traducció al català: Núria gener 2016