5. Els pluralistes 39 Qui hi forma part?: Quins trets tenen en comú

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees
Advertisements

UNITAT 1 L’ORIGEN DE LA FILOSOFIA OCCIDENTAL.
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
3. Els presocràtics 3.5. Els pluralistes
Unitat 12 L’empirisme modern José Vidal González Barredo.
3. Els presocràtics 3.3. Heràclit d’Efes
3.5 El problema l’ésser humà: teoria de la metempsicosi
L’escola Pitagòrica i els filòsofs atomistes.
2. La recerca de la felicitat en l'hel·lenisme 2.3 Els estoics
La teoria hilemòrfica d’Aristòtil
1. Aristòtil 1.3 La concepció del cosmos: cosmologia i física
Els sofistes i Sòcrates
regit per llei: el logos
1. L’empirisme de Locke 1.2. Els límits del coneixement
L´Escola pitagòrica. Els filòsofs atomistes: leucip i demòcrit.
Unitat 14 L’idealisme alemany José Vidal González Barredo.
3.4 El problema del coneixement
Diverses parts (òrgans)
1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
Forma substancial (essència)
Viatge a l’interior de la matèria.
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat
2. El problema de la realitat: la metafísica racionalista 2. 1
2. El naixement de la filosofia occidental
Impressions sensibles
2. L’idealisme absolut de Hegel
Què hi ha a l'Univers?.
3. Els presocràtics 3.1. L’escola de Milet
Impressions sensibles
Els filòsofs presocràtics
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: hume L’origen i la constitució del coneixement.
Per tant, hi ha d’existir
5. El problema de la moral: eudemonisme
Les escoles de l’Hel·lenisme
Intuïcions empíriques
La teoria de les Idees de Plató
1. L’empirisme de Locke 1.1. L’origen i la constitució del coneixement
1. L’empirisme de Locke 1.3. L’anàlisi dels conceptes de la metafísica escolàstica Pàgina 258 Els dos sentits de la substància: com a substrat i com a.
2. L’empirisme de Hume 2.1. L’origen i la constitució del coneixement
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
4. El problema l’ésser humà: teoria de la metempsicosi
Síntesi (ordenació i unificació)
3. La nova ciència i el problema del coneixement
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.3 La recerca d’un criteri de veritat La crítica al dubte metòdic cartesià i el seu.
La revolució científica
2. Zenó de Cition i l'estoïcisme
L’empirisme modern i la filosofia de Hume
2. Sòcrates 2.1. La personalitat i la vida d’un filòsof singular
1. Els sofistes 1.3. El problema de la naturalesa: el gir antropològic
2. L’empirisme de Hume 2.4. La crítica dels conceptes de la metafísica escolàstica Pàgina 270 Posa en qüestió la realitat de la substància entesa tant.
Pàgina El problema de realitat en l’empirisme modern 2.0 Límits del coneixement en Locke Distinció entre idees i qualitats Idees en la ment. Qualitats.
3. El problema del coneixement: teoria de la reminiscència
PRESENTACIÓ DEL PENSAMENT DE DESCARTES.
1. El problema de la realitat: teoria hilemòrfica
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
1. Aristòtil 1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica
1. Aristòtil 1.3 La concepció del cosmos: cosmologia i física
3.4 El problema del coneixement
2. El problema de la realitat: teoria de les Idees
HERÀCLIT D’EFES aC.
Principi del canvi (immanent)
El cos humà: Els aparells i els seus òrgans
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: hume L’origen i la constitució del coneixement.
2. El problema de la naturalesa i del coneixement als inicis de la reflexió filosòfica 2.1. El concepte de physis Pàgina 21 Primer problema: Què és la.
Què puc conèixer (2na part)
1. El origen de la filosofía
Conceptes previs Lleis químiques Teoria cineticomolecular.
Transcripción de la presentación:

5. Els pluralistes 39 Qui hi forma part?: Quins trets tenen en comú Pàgina 39 Qui hi forma part?: Anaxàgores de Clazòmenes Els atomistes (Leucip i Demòcrit d’Abdera) Quins trets tenen en comú Participen de les idees de la polis democràtica Investiguen la naturalesa però sense violar les condicions de racionalitat establertes per Parmènides Quin serà el seu objectiu?: Superar les objeccions de Parmènides al moviment, el canvi i la pluralitat Com? Quins són els seus pressupòsits metafísics?: No hi ha un principi únic (monisme), sinó que els principis són infinits en nombre (pluralisme) No hi ha generació ni corrupció, sinó composició i descomposició Imatge pàgina 39 José Vidal González Barredo

5. Els pluralistes 5.1. Anaxàgores de Clazòmenes Pàgina 40-41 La recerca de l’arjé La cosmogonia i l’explicació del moviment Biografia Pàgina 40 Arjé: les homeomeries Característiques Explicació de la pluralitat Explicació dels canvis Caos “Tot indiferenciat”: barreja homeomeries i oposats Nous (Ment o Enteniment) “Intel·ligència ordenadora”: principi exterior inicia un moviment circular-> procés de diferenciació Lleis (que conformen /ordenen l’univers) Pesant cap al centre, lleuger cap l’exterior, el que és igual s’atrau entre si Cosmos (Tot ordenat) Les distintes coses es formen per agregació i desagregació Text pàgina 40 Model mecanicista atenuat

5. Els pluralistes 5.2. Els filòsofs atomistes: Leucip i Demòcrit d’Abdera Pàgina 42-43 La recerca de l’arjé La cosmogonia Arjé: els àtoms i el buit Característiques Explicació de la pluralitat Explicació del moviment Biografia Pàgina 42 Caos Els àtoms es mouen (cauen) eternament en el buit Remolí Formen un remolí que provoca un procés d’agregació/ordenació de la matèria Lleis (que conformen /ordenen l’univers) Pesant cap al centre, lleuger cap l’exterior Cosmos (Tot ordenat) Les distintes coses es formen per l’agregació i la desagregació dels diferents tipus d’àtoms Text pàgina 42 Imatge pàgina 42 Model mecanicista

Teoria del coneixement: el sensisme 5. Els pluralistes 5.2. Els filòsofs atomistes: Leucip i Demòcrit d’Abdera Pàgina 43 Teoria del coneixement: el sensisme Eidola Imatges subtils formades pels fluxos d’àtoms que emanen dels cossos Ànima Formada per àtoms esfèrics i escampada per tot el cos Coneixement Imatge formada per l’empremta deixada pels eidola en l’ànima Pren-ne nota! Pàgina 43