2.- LA ITÀLIA FEIXISTA (1922-39) 2.1.- Context en què es desenvolupa. 2.2.- La pujada al poder de Mussolini. 2.3.- La dictadura feixista. 2.4.- Un marcat dirigisme econòmic. 2.5.- Un control social estricte.

2.1.- Context en què es desenvolupa. Econòmiques: destrucció, crisi greu i augment dels preus → descontent Territorials: als tractats de pau no li donen a Itàlia els territoris promesos (Fiume, Ístria, Trentino,...) → irredemptisme Conseqüències Iª G.M. Socials: el descontent dels pobres provoca l’ascens del comunisme, amb vagues, protestes i ocupacions de terres pels camperols (1919-20) Polítiques: el descontent genera crítiques i desconfiança cap a la inestable democràcia (monarquia parlamentària) "Però això era en 1920: tota Itàlia tremolava amb la febre revolucionària i molt ràpidament la cosa va canviar de caràcter. Els obrers van pensar que havia arribat el moment d’apoderar-se definitivament dels mitjans de producció. Es van preparar armant-se per a la defensa, transformant moltes fàbriques en veri- tables fortaleses i començant a organitzar la producció pel seu compte. Els pa- trons van ser apartats o declarats en estat d’arrestats. Era l’abolició de fet del dret de propietat i el govern deixava fer perquè es sentia impotent per a oposar- se. El moviment s’estenia i englobava a altres categories: per totes parts els camperols ocupaven la terra. Era la revolució que començava i que es desenvolupava d’una manera, diria jo, quasi ideal.” E. Malatesta. Publicat en L 'Umanitá Nuova. 28 de juny del 1922. Por de la burgesia davant l’ascens del comunisme, les vagues i les ocupacions de terres El govern, dèbil, no pot fer res per frenar les accions dels obrers Gran part de la burgesia recolza el feixisme Inestabilitat política (5 governs en 3 anys) Crisi econòmica Crisi social Descomposició de l’estat liberal + + = Ascens del comunisme i el feixisme Augment de l’ultranacionalisme revengista (irredemptisme) Expedicions d’ex-combatents descontents, dirigits per d’Annunzio, ocupen el Fiume, desobeint el govern

2.2.- La pujada al poder de Mussolini. Mussolini funda els Fasci di Combattimento, barrejant populisme i nacionalisme (1919) En 1921 es transforma en el Partit Nacional Feixista (PNF) Pàg. 177 Doc. 8 Programa del PNF: crear un Estat fort, defendre la propietat privada i expansionisme Rep diners de la burgesia, suport de l’exèrcit i recolzament social de burgesia i descontents Ataquen violentament a persones i institucions d’esquerres La policia no actua i els jutges es posen penes mínimes Boicotegen la vaga general (1922) Milers de feixistes arriben a Roma i ocupen els edificis públics Marxa sobre Roma (octubre 1922) “Es parla molt de l’activitat violenta dels feixistes. Ens apropiem per a nosaltres sols el dret de controlar-la i, si arriba el cas, d’eliminar-la (...). Mentrestant, i sempre que ho considerem necessari, continuarem colpejant amb major o menor intensitat els cranis dels nostres enemics, és a dir, fins que la veritat penetre en ells (...). El programa de la política exterior del feixisme comprèn una sola paraula: expansionisme.” Benito Mussolini. Fragment d’un discurs. 1921. El govern és obligat a dimitir El rei i l’exèrcit es neguen a actuar contra els feixistes El rei li encarrega a Mussolini formar un nou govern 1922: Mussolini forma un govern de coalició, mantenint el Parlament, les llibertats i la democràcia formal 1923: Mussolini s’atorga plens poders i reforma la llei electoral per a preparar les eleccions del 1924 El camí cap a la dictadura (1922-24) 1924: Mussolini guanya unes eleccions manipulades (pucherazo) El socialista Matteotti denuncia la corrupció i és assassinat Mussolini accepta la seua responsabilitat L’esquerra abandona el Parlament i Mussolini es fa amb el poder absolut