Les institucions de govern de la Catalunya medieval A partir del segle XIII i gràcies al creixement de les ciutats es van forjar a Catalunya les institucions de govern que han estat l’arrel de les actuals: Les Corts (precedent del Parlament) La diputació general o Generalitat

% sobre la pobalció total Societat i govern de les ciutats medievals catalanes a partir del segle XIII Organització en mans de les ciutats catalanes Mà % sobre la pobalció total Característiques Activitats Mà Major 4% Nivell de vida similar al dels nobles. Ciutadans honrats, mercaders a l’engròs, propietaris de cases i terres Mà Mitjana 15-20% Activitats econòmiques no manuals Artesans o menestrals i artistes amb prestigi Mercaders modestos, notaris, juristes, doctors en medicina, escultors, pintors, orfebres, apotecaris Mà Menor 60% Artesans organitzats en gremis Fusters, teixidors, sabaters, barreters...

Govern de les ciutats medievals catalanes Comitè dels 5 Barcelona consellers, Lleida paers, Vilafranca del P jurats, Tarragona i Tortosa cònsols (càrrec anual) Assemblea de suport al Comitè Barcelona Consell de Cent Comitè i Assemblea representen les tres mans de la ciutat 63 ciutadans de la mà major 10 juristes 8 mercaders 5 notaris 2 apotecaris 12 menestrals Dones, jueus, mossos i criats no tenien cap representació política

Menestrals Classe social que agrupa als artesans que es dediquen a oficis que combinen tècniques manuals i mecàniques (com ara fuster, teixidor...) . Tots els mestres artesans s’agrupen en gremis o confraries . Era la classe social més nombrosa a les ciutats Artistes , contraposats a menestrals, que s’agrupen en col·legis (com ara els escultors o els pintors) El gremi Regula la producció Qualitat Quantitat Preu Regula el treball Horari laboral (dies i hores) Salari dels oficials Requisits per a que un mestre obri un taller Requisits per accedir a mestre i oficial Mestre artesà Oficials Aprenents

Les corts catalanes medievals De caràcter legislatiu, convocades a petició del rei Permeten un equilibri entre els diferents estaments : pactisme Cada regne té les seves pròpies corts: Aragò i València. Compten amb un palau Composició Rei Braços Eclesiàstic: L’alt clergat Militar: la noblesa Reials: representants de les ciutats i de les viles Atribucions Impostos Aprovació de donatius al rei per pagar campanyes militars Aprovació d’impostos generals Greuges El rei ha de resoldre les queixes que els estaments tenen de la seva actuació Lleis “Capítols de Cort” a partir de les peticions dels braços “Constitucions” a partir de la proposta del monarca, el rei

La Diputació general o Generalitat En els seus orígens era un òrgan temporal al que les Corts delegaven la funció de recaptar els impostos i que es dissolia un cop havien complert la seva missió A partir del segle XIV passa a ser una institució permanent, amb el seu palau que representa als tres estaments i presidida per un membre de l’estament eclesiàstic. Poc a poc va anar acumulant atribucions de les Corts i va ser l’encarregada de vetllar pel respecte de les lleis promulgades com a poder contraposat al del rei a través del pactisme Tots els territoris de la corona d’Aragó van tenir institucions semblants a la Generalitat