Preguntas de un obrero que lee ¿Quién construyó Tebas, la de las Siete Puertas? En los libros figuran sólo los nombres de reyes. ¿Acaso arrastraron ellos bloques de piedra? Y Babilonia, mil veces destruida, ¿quién la ´volvió a levantar otras tantas? Quienes edificaron la dorada Lima, ¿en qué casas vivían? ¿Adónde fueron la noche en que se terminó la Gran Muralla, sus albañiles? Llena está de arcos triunfales Roma la grande. Sus césares ¿sobre quienes triunfaron? Bizancio tantas veces cantada, para sus habitantes ¿sólo tenía palacios? Hasta la legendaria Atlántida, la noche en que el mar se la tragó, los que se ahogaban pedían, bramando, ayuda a sus esclavos. El joven Alejandro conquistó la India. ¿El sólo? César venció a los galos. ¿No llevaba siquiera a un cocinero? Felipe II lloró al saber su flota hundida. ¿No lloró más que él? Federico de Prusia ganó la guerra de los Treinta Años. ¿Quién ganó también? Un triunfo en cada página. ¿Quién preparaba los festines? Un gran hombre cada diez años. ¿Quién pagaba los gastos? A tantas historias, tantas preguntas. Bertolt Brecht

El segle XIX: un segle de revolucions Un segle de transformacions (econòmiques, polítiques, socials i culturals) Transformacions 1- Econòmiques Revolució Industrial (1780-1840) Sistema capitalista Porta al 2- Socials Societat de classes amb explotació Porta al Socialisme Moviment Obrer 3- Polítiques- Liberalisme Creació de l’Estat Liberal Amb les Revolucions liberals i nacionals Provoquen Ruptura de l’Antic Règim Una economia i població estancada Com era l’Antic Règim? Segle XVIII Una societat estamental Un Estat absolutista 1

Marc polític favorable 1er crèdit LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL Unitat 1 1. Les característiques Per tal de parlar de revolució industrial cal que es donin aquestes condicions Marc polític favorable Desaparició de les relacions senyorials Anglaterra havia fet una revolució política al segle XVIII Augment de la producció agrària Mà d’obra abundant Capital suficient Cromwell, que l'única experiència militar que tenia era de la milícia del seu comtat, va reclutar la cavalleria amb l'argent que el rei havia enviat per a la Universitat de Cambridge. Va aconseguir una sèrie d'èxits a l'est d'Anglaterra i el seu poder al Parlament es va veure reforçat, i a la fi de la guerra Carles I va ser decapitat el 30 de gener del 1649. Va dirigir amb èxit les campanyes contra les revoltes a Irlanda (1649-1650) i Escòcia (1650-1651). Quan per fi va arribar la pau es va proclamar la Commonwealth d'Anglaterra, la República, però el 1653, Cromwell va ser nomenat Lord Protector d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda, de manera que va acaparar poders dictatorials fins a la seva mort Expansió del comerç Innovacions tècniques Mentalitat empresarial 2

2. De les transformacions agràries al creixement demogràfic 1er crèdit LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL Unitat 1 2. De les transformacions agràries al creixement demogràfic Estudiant el cas anglès observem Canvis en l’estructura de la propietat de les terres Consisteix en un Enclosures (encerclaments) Amb les procés de privatització Dóna la possibilitat d’innovar Nous sistemes de conreus Norfolk Estabulació Nous cultius provoca Augment de producció agrícola provoca “Millor dieta, més aliment” Execedent de mà d’obra Éxode rural-supressio dels “cottagers” Emigració També provoca En conseqüència Augment dels beneficis Augment demogràfic En conseqüència provoca Acumulació de capital Execedent de mà d’obra Éxode rural-supressio dels “cottagers” Emigració provoca Inversió en indústria 3

Norfolk 2. De les transformacions agràries al creixement demogràfic 1er crèdit LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL Unitat 1 2. De les transformacions agràries al creixement demogràfic Norfolk tornar 4

2. De les transformacions agràries al creixement demogràfic 1er crèdit LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL Unitat 1 2. De les transformacions agràries al creixement demogràfic Creixement accelerat de la població: disminució de la mortalita millores en l’agricultura i ramaderia. millores sanitàries: aigües manteniment de la natalitat Emigració camp - ciutat urbanització nous tipus de ciutat noves condicions de vida que provoquen: degradació física i “moral”. tornar 5

A Anglaterra es desenvolupa 1er crèdit LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL Unitat 1 3. De l`expansió del comerç al sistema fabril A Anglaterra es desenvolupa un important comerç Es basa en Matèries primeres Mercat triangular observem Comerç colonial Crea un A causa de Més població, més demanda Millora de les comunicacions Integració del mercat interior Supressió de duanes interiors Comerç interior Estímul per la indústria Es manifesta amb Innovacions tecnològiques -Energia hidràulica -Llançadora volant (J. Kay, 1733) -Màquina de vapor Canals Carreteres Ferocarrils S’aplica a Dóna lloc al Tèxtil, 1789 Ferrocarril, 1829 Vaixells Sistema fabril Automatització Abaratiment 6

3. De l`expansió del comerç al sistema fabril 1er crèdit LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL Unitat 1 3. De l`expansió del comerç al sistema fabril tornar 7

4. Sectors pioners industrials (Primera revolució industrial 1780) 1er crèdit LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL Unitat 1 4. Sectors pioners industrials (Primera revolució industrial 1780) 4.1.- La indústria tèxtil Prohibició importació de teles de l’Índia Sector no reglamentat pels gremis El “domest system” o “putting out system” Matèria primera (cotó) barata (esclavisme) cotonera Es beneficia de Fàcil innovació tecnològica Llançadora volant, J. Kay, 1733 Spinning Jenny, teler mecànic... 4.2.- La indústria siderúrgica ( ferro Per fondre’l es necessita Carbó vegetal És escàs i poc energètic Cal una millor font d’energia Carbó de coc (mineral), Abraham Darby, 1713 Innovació tecnològica completada amb El ferrocarril serà un estímul Sistema de pudelació, Henry Cort, 1783 La industrialització s’estendrà per algunes zones d’Europa al llarg del segle XIX 8

4. Sectors pioners industrials 1er crèdit LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL Unitat 1 4. Sectors pioners industrials tornar 9

5. El capitalisme liberal 1er crèdit LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL Unitat 1 5. El capitalisme liberal 5.1.- Canvis en l’estructura financera Capital financer El procés industrial necessita inversió S’aconsegueix amb Bancs d’inversió Empreses societats anònimes Es creen Accions Que es compren i venen a través de la Borsa 10

5. El capitalisme liberal 1er crèdit LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL Unitat 1 5. El capitalisme liberal 5.2.- El liberalisme econòmic Adam Smith escriu 1776, “Assaig sobre la naturalesa i les causes de la riquesa de les nacions” Rebuig del mercantilisme i de la fisiocràcia Interès personal-Afirmació de la llibertat económica Llei de l’oferta i la demanda No intervenció estatal en matèria econòmica David Ricardo Llei del valor-treball Valor d’us i valor comercial (preu natual i preu de mercat) Llei del salari (llei de bronze dels salaris) Els treballadors han de tenir un salari mínim que les ha de permetre viure Robert Malthus Desequilibri entre recursos i població Inici del tema 11

5. El capitalisme liberal 1er crèdit LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL Unitat 1 5. El capitalisme liberal 5.2.- El liberalisme econòmic Societat de classes Burgesia Propietat privada dels mitjans de producció Lluita de classes Moviment obrer Proletariat Força de treball Iniciativa lliure Recerca del màxim benefici Lliure competència Capitalisme Però... Sistema de crisis cícliques (a causa de sobreproducció) 12

5. Segona fase de la revolució industrial (finals del segle XIX) Fabricació en sèrie preocupació per optimitzar les inversions industrials a través d’un sistema empresarial que rentabilitzés al màxim el treball dels obrers i l’us de la maquinària. Taylorisme Fordisme H.Ford aplicà els principis de Taylor a les seves fàbriques d’automòbils amb l’introducció del treball en cadena: el resultat de ”(...)l’aplicació d’aquests (...) principis és la reducció per a l’obrer de la necessitat de pensar i la reducció dels seus moviments al mínim(...)” Concentració empresarial Càrtel Trust Holding Químic: colorants, adobs, productes farmacèutics, explosius,... Metal·lúrgia: acer, níquel, alumini,... Construcció: ciment,.. Nous sectors productius A partir de 1870 els colonialisme es converteix en el vehicle idoni: per proveir de matèries primes. obtenir mercats per als productes fabricats a la metròpoli. donar sortida al capital excedent d’una manera rendible. Internacionalització de l’economia

Concentració empresarial 1er crèdit LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL Unitat 1 Concentració empresarial Concentració empresarial: Càrtel: Concentració d’empreses que encara que són independents, resten lligades per compromisos jurídics a una societat que, en definitiva les defineix i dirigeix. La intenció última és controlar l’oferta i els preu d’un producte. Trust: Les empreses agrupades perden la seva independència i són gestionades per una macroorganització que distribueix els beneficis proporcionalment al capital invertit al trust. Holdings: Són societats que poden arribar a controlar financerament gran nombre d’empreses, mitjançant capitals procedents d’accionistes que no en tenen coneixement del destí de les seves inversions. Inici del tema