14. La formació de la Unió Europea 14.1. El moviment europeista cerca La integració europea s’inicia creació Consell d’Europa (I-1949): elabora Conveni Europeu de Drets Humans (signat: 1950; en vigor: 1953) aconseguir ritme de creixement més elevat aumentar el paper polític davant la bipolarització diverses etapes ha seguit aconseguir un mercat comú i una producció equilibrada i unificada per tal de que són 1951: Comunitat Europea del Carbó i l’Acer (CECA): França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Luxemburg Europa dels Dotze: Grècia (1981), Espanya i Portugal (1985) 1985: abolició controls fronterers (espai Schengen) crea 1957: Tractat de Roma 1986: Acta Única: acords seguretat i defensa, medi ambient, innovació tecnològica i investigació; creació espai econòmic i social únic (ratificada a Maastricht l’any 1992) Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (EURATOM) i la Comunitat Econòmica Europea (CEE) 1960: Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA): Regne Unit, Portugal, Països Escandinaus, Islàndia, Suïssa i Àustria 1993: naixement Unió Europea (UE) per tal de 1995: Europa dels Quinze: Suècia, Finlàndia i Àustria constituir un mercat comú avançar cap a la unitat política instaurar lliure circulació de productes, capitals i treballadors, tarifa aranzelària única, harmonitzar polítiques econòmiques i establir política agrària comuna integrada a 1999: Tractat d’Amsterdam: afirma els principis de llibertat, democràcia i respecte dels drets humans 1967: Com. Europea (CE) 2001: Tractat de Niça: reestructura les institucions 2002: euro (llevat GB, Dinamarca i Suècia) i Banc Central Europeu 1973: ampliació (+GB, Irlanda, Dinamarca) 2004: ingrés d’Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, Txèquia, Xipre dècada 1970: creació d’institucions polítiques (Comissió Europea, Consell de Ministres, Parlament Europeu i Tribunal de Justícia) i primeres eleccions al Parlament per vot popular proporcional (1979) 2007: ingrés de Bulgària i Romania

14. La formació de la Unió Europea 14.2. La construcció de la Unió Europea La Unió Europea entitat jurídica independent dels estats que la componen, amb competències exclusives de caire econòmic, el compliment de les quals és obligat per als països membres, i altres de compartides (exterior i defensa) és Parlament Europeu: participació ciutadana a les institucions elabora normes, aprova pressupost i controla actuacions de les altres institucions 785 parlamentaris elegits cada 5 anys pels estats de manera proporcional a la població Secret. Gral a Luxemburg, reunions a Estrasburg i Brusel·les Tractat de Maastricht (II-1992) es crea estableix Comissió Europea: institució executiva proposa lleis al Parlament i al Consell, gestiona pressupost i polítiques, fa complir legislació i representa la UE en el món President elegit pel Parlament amb l’acord dels governs 27 persones (comissaris, un per cada país), elegides pel President, mandat de 5 anys es regeix ciutadania europea: circular i residir lliurement als països de la com. votar i ser elegit a l’estat de residència en les europees i municipals actuacions comunes sobre Consell de la Unió: poder legislatiu i principal organisme de presa de decisions aprova lleis (junt amb el Parlament: codecisió), coordina pols. econòmiques, signa acords internacionals, desenvolupa la PESC i coordina cooperació entre tribunas nacionals i policia format pels presidents o ministres dels governs membres presidència rotatòria cada 6 mesos polítiques recollides als Tractats Comunitaris: aspectes en els quals els estats han cedit sobirania i adopten decisions comunes Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) Justícia i Afers d’Interior: terrorisme, immigració clandestina, asil, tràfic de drogues, delinqüència internac., duanes i cooperació judicial (creació d’Europol) Tribunal de Justícia: fer complir la legislació comuna Banc Central Europeu: responsable pol. monetària i bancària Tribunal de Comptes: fiscalitza despesa de la Comissió Defensor del Poble: vetlla pel respecte dels drets dels ciutadans

14. La formació de la Unió Europea 14.3. Els grans eixos econòmics Els eixos econòmics de la UE igualar riquesa (financen inversions als països que tenen una renda menor al 90% de la mitjana) exaccions agrícoles (2%): impost sobre importacions agrícoles de tercers drets de duanes (14%): aranzel comú quota sobre l’IVA (16%) quota en relació PIB (67%): aportació dels estats volen Polítiques de Cohesió a través de pressupost comunitari ingressa basats Fons Estructurals: FE de Desenv. Regional (FEDER): infraestructures i ocupació F Social E (FSE): formació de persones a l’atur FE d’Orientació i Garantia Agrària (FEOGA): programes de reforma de l’agricultura i desenvolupament zones rurals Instrument Financer d’Orientació de la Pesca (IFOP): modernització i reconversió del sector Fons Cohesió: projectes mediambientals i xarxes transeuropees objectius: garantir nivell de vida als pagesos assegurar preus justos i aliments de qualitat són fixa Política Agrària Comuna (PAC) subvencions i aranzels actua des de 1957: preus garantits (llet, cereals, sucre, carn bovina): fomenta l’augment de producció i se’n creen excedents 1984: política de quotes per limitar la producció 1992: reforma del sistema: reduir subvencions i preus de suport, incentivar la reducció producció nova revisió des del 2000: cal que tingui en compte la protecció mediambiental i els nous països travessa moneda comuna 1971: limitació fluctuació monedes 1979; Sistema Monetari Europeu (ecu: unitat de compte) criteris d’estabilitat econòmica: dèficit inferior al 3% PIB, endeutament inferior al 60% PIB, inflació reduïda i tipus d’interès propers a la mitjana 2002: euro (moneda comú) creació BCE: control política monetària i fixació interessos i tipus de canvi etapes crítiques: Regne Unit i Dinamarca: ajudes excessives (resten pressupost per a altres activitats) EUA: massa protecció aranzelària OMC: incompatibilitat amb llibertat comerç països en desenvolupament: competència deslleial que obstaculitza el seu creixement rep defensa competència impedir acords entre empreses frenar ajudes públiques obstaculitzar posicions dominants actua

14. La formació de la Unió Europea 14.4. La Unió Europea al món La Unió Europea representa integra interior (model social europeu): els ingressos fiscals financien sistemes de protecció social (varien d’un país a l’altre) rica i productiva: PIB superior als EUA serveis: >60% 7,6% població aporta 24% PIB mundial una potència econòmica una societat democràtica i solidària exterior (PESC): cinc objectius: defensa dels valors comuns, els interessos fonamentals i la indep. de la Unió enfortiment seguretat i la dels seus estats manteniment de la pau i enfortiment de la seguretat internacional foment cooperació internacional i consolidació democràcia i Estat de Dret respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals comerç important: principal exp. i segon imp. mundial 20% intercanvis mundials 2/3 dels intercanvis es fan entre els països membres donat donat bona qualitat de vida: esp. vida: 76 (homes) i 82 (dones) nivells educatius, indicadors sanitaris o socials entre els més alts del món s’enfronta reptes concreta com són exèrcit (60.000 homes) missions pacificadores i humanitàries donació assistència tècnica i financera envelliment població (relacionat amb taxes natalitat, sistemes protecció social, immigració) competitivitat empreses i ocupació (relacionat amb qualificació obrera i foment societat del coneixement) protecció medi ambient (relacionat amb Kyoto: reducció emissions en un 8% entre 2008 i 2012)