Pàgina 248 2. El problema de realitat en l’empirisme modern 2.0 Límits del coneixement en Locke Distinció entre idees i qualitats Idees en la ment. Qualitats.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Advertisements

REACCIONS DE TRANSFERÈNCIA DE PROTONS
2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2. 3
3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees
LA FILOSOFIA EMPIRISTA (1)
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: Locke Biografia Pàgina 233 John Locke.
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
Ciències per al món contemporani
3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees
3. Els presocràtics 3.3. Heràclit d’Efes
Tot el que ens envolta és matèria, però...
La teoria hilemòrfica d’Aristòtil
JOHN LOCKE EPISTEMOLOGIA.
I ARA, QUÈ PUC FER?.
T E O R I A D E L C O L O R Que cal saber sobre el color?
1. L’empirisme de Locke 1.2. Els límits del coneixement
Diverses parts (òrgans)
1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
Forma substancial (essència)
LA LLUM És una forma d’energia que percebem amb el sentit de la vista
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat
COSES  QUE  ENS  FAN  POR!!!.
2. El problema de la realitat en la metafísica racionalista 2
2. El problema de la realitat: la metafísica racionalista 2. 1
Les Restriccions d’accés
Què hi ha a l'Univers?.
DE LA DURADA AL RITME.
2. El cristianisme aristotèlic de Tomàs d’Aquino
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: hume L’origen i la constitució del coneixement.
Per tant, hi ha d’existir
Intuïcions empíriques
1. L’empirisme de Locke 1.1. L’origen i la constitució del coneixement
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: Locke Biografia Pàgina 233 John Locke.
1. L’empirisme de Locke 1.3. L’anàlisi dels conceptes de la metafísica escolàstica Pàgina 258 Els dos sentits de la substància: com a substrat i com a.
4. Pirró d’Èlide i l'escepticisme
Matemàtiques 3er E.S.O..
AMOR.
2. L’empirisme de Hume 2.1. L’origen i la constitució del coneixement
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
Què existeix i què no existeix.
1. Epicur de Samos i l’epicureisme
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.3 La recerca d’un criteri de veritat La crítica al dubte metòdic cartesià i el seu.
2. Zenó de Cition i l'estoïcisme
Els Políedres.
Objectiu Educatiu Trienni
Pàgina El problema de realitat en l’empirisme modern 2.3 La crítica dels conceptes de la metafísica de Hume La crítica dels conceptes de la metafísica.
2. L’empirisme de Hume 2.4. La crítica dels conceptes de la metafísica escolàstica Pàgina 270 Posa en qüestió la realitat de la substància entesa tant.
2. El materialisme històric de Marx
4. El problema de la moral: eudemonisme
Sòlids Líquids Gasos Plasma
3. El problema del coneixement: teoria de la reminiscència
2.2 El mètode socràtic: la inducció maièutica
2. Sòcrates 2.4. El problema del coneixement: el racionalisme socràtic
2. El problema de la realitat en la metafísica racionalista 2
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
1. Aristòtil 1.3 La concepció del cosmos: cosmologia i física
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
2. El problema de la realitat: teoria de les Idees
Principi del canvi (immanent)
2.2 El mètode socràtic: la inducció maièutica
Els receptors i els òrgans dels sentits
CONCURS BÍBLIC NOM: CÉSAR COGNOMS: GARCÍA MEDINA GRUP B DATA NAIXAMENT: 02/07/2003 COL·LEGI: SANT JOSEP OBRER CARRER: COVADONGA S/N
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: hume L’origen i la constitució del coneixement.
2. El problema de la naturalesa i del coneixement als inicis de la reflexió filosòfica 2.1. El concepte de physis Pàgina 21 Primer problema: Què és la.
El sistema nerviós.
Forma substancial (essència)
Pàgina El problema de realitat en l’empirisme modern 2.3 La crítica dels conceptes de la metafísica de Hume La crítica dels conceptes de la metafísica.
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.3 La recerca d’un criteri de veritat La crítica al dubte metòdic cartesià i el seu.
Transcripción de la presentación:

Pàgina 248 2. El problema de realitat en l’empirisme modern 2.0 Límits del coneixement en Locke Distinció entre idees i qualitats Idees en la ment. Qualitats en els cossos. Per tal d’estudiar la naturalesa de les nostres idees hem de distingir entre: Idees o percepcions en la nostra ment: «Tot allò que la ment percep en si mateixa, o tot allò que és objecte immediat de percepció, de pensament o d'enteniment.» [pla mental] Modificacions de matèria en els cossos que causen en nosaltres aquestes percepcions (qualitats): «Potència per produir qualsevol idea en la ment [resideix en la cosa].» [pla material]. Exemple: Una bola de neu té la potència de produir en nosaltres les idees de blanc, fred i rodó. Aquestes potències per produir en nosaltres aquestes idees, que es troben en la bola de neu, s’anomenen qualitats. Ment: idees Coses: qualitats

Pàgina 248 2. El problema de realitat en l’empirisme modern 2.0 Límits del coneixement en Locke Tipus de qualitats: primàries i secundàries Qualitats primàries. Definició: «Són aquelles enterament inseparables del cos, qualsevol que sigui l'estat en què es trobi aquest, tals que les conserva constantment en totes les alteracions i canvis que aquest cos pugui sofrir.» Exemple: En un gra de blat, que es pot dividir o moldre, aquestes qualitats romanen necessàriament en cada partícula encara que siguin imperceptibles. Idees que produeixen en nosaltres: les idees simples del volum, la forma, el moviment, la situació, el repòs i el nombre. Qualitats secundàries. Definició: «No són res en els objectes mateixos, sinó potències per produir en nosaltres diverses sensacions per mitjà de les seves qualitats primàries insensibles.» Exemple: Allò que en idea és dolç, blau o calent, no és, en els cossos, sinó cert volum, forma i moviment de les parts insensibles dels cossos mateixos. Per tant, és l'efecte d'aquestes partícules (la seva mida, forma i moviment) sobre diverses parts del nostre cos (els nostres ulls, paladar, intestins o estómac) el que produeix, d'aquesta manera, en la nostra ment, certes idees particulars i distintes que no tenen en si mateixes. Idees que produeixen en nosaltres: els colors, els sons, els gustos, etc.

Pàgina 248 2. El problema de realitat en l’empirisme modern 2.0 Límits del coneixement en Locke Relació entre les idees i les qualitats: realisme moderat En quina mesura les idees són com les coses? Idea a analitzar: Es pensa que les qualitats són, en els cossos, el mateix que les idees que aquestes produeixen en nosaltres: les unes la semblança perfecta de les altres, com ho serien en un mirall. Tesis: Les idees de les qualitats primàries dels cossos en són semblances d'aquestes, però les idees de les qualitats secundàries en res s’hi assemblen. Argumentació: Repassem les dues classes de qualitats dels cossos: Qualitats primàries. Se les pot anomenar qualitats reals, perquè existeixen realment en els cossos siguin o no percebuts pels sentits d'alguna persona. Per tant, ens proporcionen una idea de la cosa com és en si mateixa. Qualitats secundàries. Si se’n suprimeix la sensació (si l'ull no veu la llum o els colors, o les oïdes no escolten els sons) desapareixen i cessen del tot, per quedar reduïdes a les seves causes (al volum, forma i moviment de les parts dels cossos). Per tant, no es troben en els cossos encara que sí que se n’hi localitzen les causes: no són reals, són subjectives.

Pàgina 2. El problema de realitat en l’empirisme modern 2.0 Límits del coneixement en Locke De la realitat del coneixement (de la seva validesa) Plantejament del problema: És evident que la ment no coneix d'una manera immediata les coses, sinó únicament per la intervenció de les idees que en té. Com pot conèixer la ment, si només percep les seves pròpies idees, si aquestes estan d'acord amb les coses mateixes? Quan el nostre coneixement és real (vàlid)? S’han de complir dues condicions: Primer, es parteix de la percepció de l'acord o el desacord de les nostres pròpies idees, però això no és suficient, a més: Hi ha d’haver conformitat entre les nostres idees i la realitat de les coses. Tesis: Es pot assegurar que les idees simples i les idees complexes (excepte les de substàncies) es conformen a les coses.

Pàgina 2. El problema de realitat en l’empirisme modern 2.0 Límits del coneixement en Locke De la realitat del coneixement (de la seva validesa) Argumentació: Idees simples. Com que la ment no pot forjar-les per si mateixa no són ficcions de les nostres facultats, sinó productes naturals i regulars de les coses que hi ha fora de nosaltres i que, efectivament, operen sobre nosaltres i produeixen en la nostra ment aquestes percepcions. Idees complexes. Són arquetips forjats per la ment (combinacions d'idees que lliurement en reuneix), sense el propòsit de ser còpia de res que li serveixi d'original. És un coneixement real perquè no ens proposem considerar les coses sinó en tant que es conformen a les nostres idees. Idees de substàncies. Tenen els seus arquetipus fora de nosaltres i, per tant, poden diferir-ne quan contenen més idees o altres idees que les que es troben reunides en les coses mateixes i poden fallar en una exacta conformitat respecte a les coses mateixes. José Vidal González Barredo