Categories estètiques 1. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell 1.1. El problema del coneixement: la crítica de la raó Pàgina 375 Quina és la millor manera de conèixer la vertadera naturalesa de l’Ésser? Naixement de la tragèdia (1871), dues qüestions fonamentals: És possible trobar un model de cultura en el qual es produeixi una comprensió de la vida (no pas una negació o un sotmetiment a ideals? Una comprensió d’aquest tipus pot proporcionar-nos un «sentit», és a dir, mostrar-nos que val la pena viure la vida? Sí, hem de mirar cap els grecs. Art Categories estètiques Intuïcions Filosofia tradicional ciència positiva Categories lògiques Conceptes José Vidal González Barredo

1. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell 375 1.1. El problema del coneixement: la crítica de la raó Pàgina 375 La comprensió artística del món com a joc tràgic: l'apol·lini i el dionisíac La veritat de Silè i la visió tràgica de l’existència Punt de partida L’origen de les dues formes principals de religiositat en els grecs està en el coneixement profund i terrible del sense sentit i l’absurditat de l’existència (La veritat de Silè): “El millor de tot és totalment inassolible: no haver nascut, no ser, ser res; i el millor en segon lloc és morir aviat”.

1. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell 1.1. El problema del coneixement: la crítica de la raó Pàgina 375-376 Per poder viure amb aquesta terrible consciència van inventar, respectivament: Per tant, els grecs tenien dos tipus d’experiència de la vida, dues formes de sentir-la, en tensió permanent. No en van condemnar cap ni les van negar (no van mutilar el sentit íntegre de la vida) sinó que les van fusionar expressant-les en una obra d’art: la tragèdia antiga. Els déus de la religió olímpica Individuació. Equilibri i autodomini. La vida com quelcom determinat (Bios) bonic però condemnat a la mort. Les Bacanals en honor de Dionís Fons originari, pulsió de retorn. Aniquilació de la consciència individual i desmesura. La vida com a pura indeterminació (Zoé), indefinida però indestructible.

1. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell 376 1.1. El problema del coneixement: la crítica de la raó Pàgina 376 La tragèdia expressa l’essència de la vida i del món La tragèdia àtica constitueix el moment de síntesi, d’equilibri sempre tens, d’aquestes dues formes complementàries d’expressar la vida. Són dues forces o instints estètics que: S’oposen entre si i viuen en conflicte permanent, L’un no pot existir sense l’altre. Perquè són l’expressió d’una mateixa realitat: la vida. Pren-ne nota! Pàgina 376 Text pàgina 376

1. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell 1.1. El problema del coneixement: la crítica de la raó Pàgina 377 Apol·lo La vida individualitzada, determinada (bios) Instint figuratiu (les formes, l’escultura) Déu de la bellesa, la llum, la mesura, l’ordre i el límit Representa la civilització Déu del somni, la força creadora d’imatges, el món oníric de les aparences Particularització de tot el que existeix (principi d’individuació) Món lluminós de les individualitats i les diferències Dionís La vida com a fons originari, indeterminada (zoé) La música Déu de l’oblit, la nit, la desmesura, el desordre i l'il·limitat Representa la naturalesa, el primitivisme, l’oblit de les regles socials Déu de l'embriaguesa Dilueix tot el que és finit i particularitzat en un únic i infinit mar original Aniquilació de la consciència individual que trenca el principi d’individuació i esborra les diferències

1. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell 1.1. El problema del coneixement: la crítica de la raó Pàgina 377-378 Pren-ne nota! Pàgina 377 La filosofia com a saviesa tràgica: la innocència de l’esdevenir Què podem aprendre de la saviesa tràgica? L'apol·lini i el dionisíac són els dos poders bàsics de la realitat del món. Tot el que existeix és efímer i finit, i el fons dionisíac del món és inesgotable. Argumentació: Sabem que en el naixement de cada cosa (individualitzada) ja està present també la seva decadència i la seva mort. La individuació és el principi del sofriment (perquè és consciència de finitud) però la seva desaparició no és aniquilació total, sinó retorn al fons originari de la vida. La individuació és resultat del joc innocent del fons primordial que juga contínuament a crear i destruir el món (des de la saviesa tràgica no en fem una interpretació moral).

1. La crítica de la tradició occidental: la filosofia del martell 378 1.1. El problema del coneixement: la crítica de la raó Pàgina 378 Pren-ne nota! Pàgina 378↑ Coneixement fonamental La unitat de tot el que és existent: vida i mort són dos aspectes d’una mateixa realitat (cal que unes figures es dissolguin perquè se’n puguin formar unes altres). Conclusió Afirmació radical i integra de la vida en tots els seus aspectes, incloent-hi la decadència, la terribilitat, la lletjor i la mort.