2. El materialisme històric de Marx 2.4. El problema de la política: la transformació de la realitat Pàgina 366 Pren-ne nota! Pàgina 366 El procés revolucionari i la utopia comunista Fins aquest punt, fent ús de les categories del materialisme històric, Marx ha analitzat de manera crítica la realitat econòmica i social → finalitat última → intentar transformar aquesta realitat perquè és injusta. Aquest procés de canvi s’ha de dur a terme a través d’una revolució social que transformi les actuals estructures econòmiques, socials i polítiques. Objectius i passos a seguir El protagonista ha de ser el proletariat que és la classe explotada, organitzat i mobilitzat a través dels sindicats i dels partits de classe. Tots els treballadors tenen l’obligació ètica de participar i comprometre’s a fer avançar aquest procés de canvi per poder establir un ordre més just. Condició prèvia: crítica de la ideologia burgesa i substitució per una nova ideologia revolucionaria que faciliti l’adquisició d’una «consciència de classe» i justifiqui la lluita dels explotats i el nou model de societat. José Vidal González Barredo

2. El materialisme històric de Marx 2.4. El problema de la política: la transformació de la realitat Pàgina 366 La revolució no ha de ser un simple canvi de la classe en el poder per una altra classe (revolució política) sinó que exigeix la transformació de les estructures polítiques, socials i, sobretot, econòmiques (revolució social). Les organitzacions polítiques del proletariat hauran d’aconseguir el poder polític i dels mitjans de producció, per posar-los al servei de la col·lectivitat (socialització dels mitjans de producció). Com a conseqüència, se suprimeix la propietat privada cosa que: Elimina les classes socials (societat sense classes), Posa el procés productiu al servei de la realització de les persones i del progrés comú. L’Estat, que fins ara havia estat un instrument de domini de la classe en el poder, es converteix en una mera administració de les coses. Marx creia que la força creixent de les organitzacions polítiques del proletariat als països més desenvolupats econòmicament faria possible una revolució pacífica, però no excloïa fer ús de la violència quan la classe en el poder es negués a acceptar els canvis revolucionaris. El nacionalisme → ideologia burgesa: l’únic vincle d’unió entre els éssers humans no és la nació sinó la classe social. La revolució s’haurà de fer a cada país però amb la solidaritat entre aquests: «Proletaris de tot el món, uniu-vos» (Internacionalisme).

2. El materialisme històric de Marx 2.4. El problema de la política: la transformació de la realitat Pàgina 366-367 La revolució té dues fases: el socialisme és la fase prèvia del comunisme. El socialisme La classe obrera, en aliança amb els camperols i altres capes socials assalariades, exerceix la seva dictadura sobre les antigues classes explotadores mitjançant el domini de l’estat (dictadura del proletariat). En suprimir la propietat privada dels mitjans de producció ningú té cap altre mitjà d’apropiar-se dels béns socials que no sigui el seu treball. La distribució dels béns materials i culturals es realitza en funció de la quantitat i qualitat del treball amb què s’ha contribuït d’acord amb la fórmula següent: Text I pàgina 367 «Cadascú [aporta] segons les seves capacitats. Cadascú [rep] segons allò que ha aportat amb el seu treball»

2. El materialisme històric de Marx 2.4. El problema de la política: la transformació de la realitat Pàgina 367 En aquesta fase prèvia, el socialisme té com a objectius: L’eliminació de la divisió entre treball manual i intel·lectual. La supressió de la discriminació de la dona. L’educació del poble perquè faci aportació dels seus esforços sobre la base dels principis de la cooperació i la solidaritat i deixi al marge motivacions com l'egoisme, la competència i l’acumulació privada de riquesa. També se l’educarà en l’ateisme i el materialisme. Text II pàgina 367

2. El materialisme històric de Marx 2.4. El problema de la política: la transformació de la realitat Pàgina 368 El comunisme És la fase final i més desenvolupada de l’organització social que pressuposa el socialisme com a fase preparatòria. Se’n distingeix en el fet que: Les classes socials han desaparegut del tot. En no haver antagonismes de classes, l’estat es converteix en un organisme més de l’administració de la riquesa social i no en un instrument al servei del domini polític d’una classe social. Com a resultat de l’educació en el socialisme, l’egoisme i la rivalitat han desaparegut com a forces motrius de l’economia, de manera que la distribució de la riquesa ja es pot efectuar d’acord amb un principi d’equitat: «Cadascú [aporta] segons les seves capacitats. Cadascú [rep] segons les seves necessitats»

Reflex d’un ordre immutable i objectiu de valors intemporals 2. El materialisme històric de Marx 2.5. El problema de la moral: l’ètica marxista Pàgina 368-369 La crítica de la moral burgesa i del capitalisme La moral No Reflex d’un ordre immutable i objectiu de valors intemporals Sí Un producte històric i social, un dels elements que configuren la ideologia dominant La moral burgesa → reflex dels interessos de classes dominant (legitimació). Crítica dels seus valors i la immoralitat del capitalisme: No assegura: condicions de vida digna per a la majoria de la població. Anul·la la dignitat personal (el treballador → una simple mercaderia). El procés productiu aliena, explota i deshumanitza les persones. Apropiació il·lícita de la plusvàlua i dels temps lliure del treballador. Com a resultat provoca: Una forta desigualtat en l’accés a la riquesa i els béns socials. La negació de la llibertat individual i col·lectiva. Quins són els valors morals que sustenten el capitalisme?

2. El materialisme històric de Marx 2.5. El problema de la moral: l’ètica marxista Pàgina 369 Els valors de la nova societat: l’ètica marxista Obligació moral → canviar una realitat que és injusta. Quins són els valors morals de la nova societat comunista? Quins són els seus principis rectors: L’economia es posa al servei de les necessitats de les persones. El procés productiu: Evita l’alienació i permet la realització de les potencialitats humanes. Possibilita el temps lliure i el desenvolupament intel·lectual de les persones. S’assegura la llibertat individual i les llibertats col·lectives. La supressió de la propietat privada evita l’explotació d’uns éssers humans per part d’altres. La distribució justa i equitativa de la riquesa permet la justícia social.