1. La raó il·lustrada i el concepte de progrés 1.2. Àmbits de desenvolupament de les idees il·lustrades Pàgina 283 La secularització de la societat: l'actitud davant la religió Actitud crítica i escèptica davant la religió: anàlisi crítica de les demostracions racionals de l'existència de Déu, els miracles, els misteris, la Inquisició, la intolerància i les guerres de religió que havien dominat els segles XVI i XVII. Defensa de la llibertat de fe (que ha de quedar reduïda a l’expressió d’un sentiment interior i privat) i de consciència i la convivència pacífica entre les diferents religions. No es declaren ateus sinó deistes: Déu, causa del món, no és provident. És una religió dins dels límits de l’estricta raó (nega la revelació i rebutja els dogmes). Ètica autònoma de la religió: és possible una moralitat sense necessitat de recórrer a la religió (rebuig de tota norma religiosa que sigui contrària als principis morals deduïts racionalment). S’accentua el procés de secularització de la societat i la cultura → la religió deixa de ser el punt de referència obligat de la vida personal i social.

1. La raó il·lustrada i el concepte de progrés 1.2. Àmbits de desenvolupament de les idees il·lustrades Pàgina 284 Les bases de la política moderna Es desenvolupen les idees sobre les quals s’ha assentat la democràcia moderna, que són les idees en què es basen: La Revolució Francesa (1789). La Declaració dels Drets de l’home i el Ciutadà (1789). Defensa de la idea d’igualtat: les jerarquies socials no són un ordre natural: Igualtat davant la llei. Igualtat d’oportunitats. Coneixement d’altres cultures: Universalisme (unitat de l’espècie humana). Cosmopolitisme (valors aplicats a la resta d’habitants del món). Locke Liberalisme clàssic Rousseau Sobirania popular Montesquieu Divisió de poders

1. La raó il·lustrada i el concepte de progrés 1.3. El contractualisme com a forma de legitimació del poder polític Pàgina 284 La teoria del dret diví dels reis a governar Edat mitjana Ordre polític → ordre natural. Legitimació teocràtica. Modernitat Formació dels primers estats nacionals → ordre polític → ordre convencional. Legitimació racional → l’origen i el fonament de la societat i l’estat. Aquesta legitimació → base per a l’obligació política.

1. La raó il·lustrada i el concepte de progrés 1.3. El contractualisme com a forma de legitimació del poder polític Pàgina 285 Teories contractualistes La teoria del contracte social, legitima l’ordre social i polític com a resultat d’un acord voluntari, racional i lliure dels membres que formen la comunitat d’acord el següent esquema: Va ser desenvolupada successivament per: Contracte social legitimació Estat de natura Estat civil Hobbes Absolutisme Locke Liberalisme Rousseau Republicanisme

2. El liberalisme clàssic de Locke 2.1. Refutació de la teoria del dret diví dels reis a governar Pàgina 286 Robert Filmer, obra: Patriarcha (1653) → defensa i legitima la monarquia absoluta: L’autoritat dels que governen a la Terra deriva del que considera la font de tot poder: la jurisdicció paternal d’Adam, per tant, Els monarques governen per la voluntat de Déu, i els seus decrets i la seva autoritat són tan indiscutibles com qualsevol altre manat diví. Refutació: el Primer tractat sobre el govern civil (1690) No hi ha cap prova que l’autoritat reial hagués estat concedida per Déu a Adam. I encara que hagués estat així, tampoc hi ha cap evidència que aquesta autoritat fos transmesa per successió als seus hereters, ni seria possible establir a qui li correspondria legítimament ara. Si admetéssim aquesta submissió original al primer «patriarca», hauríem d’admetre que els éssers humans no van néixer lliures i que, atès el caràcter successori del poder patriarcal, tampoc ho podrien ser mai, per la seva subordinació natural a aquest poder que es considera absolut i arbitrari. Per això, és necessària una teoria política que expliqui l’origen del govern i del poder polític, així com el mode de designació de les persones que el sustenten.

2. El liberalisme clàssic de Locke 2.2. L’ésser humà en estat de natura Pàgina 287 Com eren els éssers humans en estat de natura? En què consisteix aquesta llei natural? És la mateixa raó i ensenya que essent tots els éssers humans iguals i independents, cap d’ells ha de causar dany a un altre en seus drets naturals. Lliures Independents Iguals La llei natural i els drets naturals

El dret a l’existència i a la salut 2. El liberalisme clàssic de Locke 2.2. L’ésser humà en estat de natura Pàgina 287 Quins són els drets naturals de l’individu? Els drets naturals no són il·limitats. La llibertat límits La propietat La persona mateixa El dret a l’existència i a la salut La propietat privada Permet als éssers humans disposar dels béns necessaris per poder subsistir És el resultat d’afegir l’esforç personal al producte natural (origen en el treball també en l’herència). José Vidal González Barredo