Política Plató Isomorfisme antropològico-polític JUSTÍCIA

Presentación del tema: "Política Plató Isomorfisme antropològico-polític JUSTÍCIA"— Transcripción de la presentación:

1 Política Plató Isomorfisme antropològico-polític JUSTÍCIA
En sentit ontològic: idea de “justícia” En sentit antropològic: domini de la part racional sobre les altres dues parts de l’ànima En sentit polític: cada classe social ha de cumplir amb la seua funció Governant(s) o filòsof(s)-rei(s) Racional Irascible Guardians Sensitiva Productors o artesans CLASSES SOCIALS Productors o artesans: dedicats a proveir productes per a ells i les altres classes socials (comerciants, llauradors, pescadors, …). Tenen família i propietat privada Guardians: encarregats de defensar la polis. No tenen família ni propietat privada Governants o filòsofs-reis: establixen lleis, impartixen justícia i s’encarreguen de l’educació. No tenen família ni propietat privada

2 Més informació Video Youtube Teoria política Plató TIPUS DE GOVERN
1. MONARQUIA o ARISTOCRÀCIA: govern d’una o diverses persones que hagen recordat la Idea de Bé. Govern just presidit pel coneixement perfecte 2. TIMOCRÀCIA: govern dels guardians. Govern injust presidit per la força, no per la saviesa 3. OLIGARQUIA: govern d’una part dels productors: els comerciants. Govern injust, presidit per la riquesa 4. DEMOCRÀCIA: govern dels productors. Govern injust, presidit per la ignorància i les passions 5. TIRANIA: govern d’un dels productors. Govern injust, presidit per l’egoïsme i la manipulació 1 2 3 2 3 2 Comerciants 3 3 2 Tirà 3 Més informació 2 Teoria política Plató Estatalisme POLIS Video Youtube Organicisme

3 LLEI NATURAL: participació criatura en Llei eterna
Llei natural en St. Tomàs La “Qüestió disputada” - Sofistes: contraposició “physis”/”nómos” 1. Article: tema formulat a mode de pregunta - Aristòtil: llei particular/llei natural RAÓ - Estoics llatins (Ciceró i Sèneca): dret natural universal 2. Objeccions: arguments en contra, habitualment d’altres autors Influències LÓGOS 3. Sed contra (en canvi): arguments a favor, del propi St. Tomàs o altres - Juristes romans (Gaio i Ulpià): ius civile, ius naturalis, ius gentium 4. Corpus (solució): resposta argumentada St. Tomàs exposant les seues raons definitives a l’article - Teòlegs cristians (Sant Pau, Sant Agustí, Sant Isidor, Gracià…): dret natural humà DÉU 5. Respostes a les objeccions: de St. Tomàs als autors abans anomenats LLEI NATURAL: participació criatura en Llei eterna - Conservació existència - Unió home-dona: matrimoni i educació fills Preceptes primaris o principis universals: cal fer el bé i evitar el mal - Buscar veritat i viure en societat Continguts Preceptes secundaris: es deduixen necessàriament dels anteriors (no furtar, respectar l’altre, honorar pares, no adulterar…) Regulació jurídica Preceptes de tercer grau: conclussions llunyanes basades en els altres dos tipus, i necessitades de la raó, l’estudi, la pràctica i l’experiència. Han de tindre en compte les circumstàncies particulars situació (respectar autoritats, dir la veritat, etc.)

4 Característiques Llei Natural Teoria Llei natural St. Tomàs
Unitat (recerca bé i felicitat humanes) Indelebilitat (els primers principis són imborrables; no així els de segon o tercer grau, degut a les passions o al pecat) Universalitat (basada en autoritat de Déu) Raó Immutabilitat (pot canviar la comprensió humana de la llei, però mai els primers principis) Teoria Llei natural St. Tomàs Video 1 Video 2

5 Teoria política Maquiavel “El fi justifica els mitjans”
Filosofia política Maquiavel Història Mètode: realisme polític Experiència política Context polític: Absolutisme Pessimisme antropològic Poder polític absolut Virtut: qualitats que li permeten ser un líder (força, astúcia, habilitat militar, prudència, eficàcia, capacitat de decisió,…) Governant ideal Fortuna: situacions i esdeveniments canviants Raó d’estat: art de conquerir i conservar el poder Ètica Teoria política Maquiavel “El fi justifica els mitjans” Separació Document 1 Política POWER POINT Video Maquiavel

6 Teoria política Hobbes
Contractualisme (I): Hobbes Contractualisme: teoria mitjançant la qual els éssers humans fan un “pacte” o “contracte” per establir el poder polític Pessimisme antropològic “Homo hominis lupus est” ESTAT DE NATURA: situació en què es trobaven els éssers humans abans de sorgir el poder polític “Bellum omnium contra omnes” Anarquia Violència Pacte de salvació Leviatan MONARQUIA ABSOLUTA Garantir pau i seguretat Teoria política Hobbes Permetre desenvolupament de les lleis naturals Característiques i funcions de l’Estat Impartir justícia Video Hobbes- Maquiavelo Posseïx tots els drets dels ciutadans i no ha de retre comptes davant la població Video Hobbes

7 Comparació Hobbes-Locke
Contractualisme (II): Locke ESTAT DE NATURA: éssers humans caracteritzats per Convivència pacífica Egoïsme i violència d’una minoria Propietat privada Treball Establiment sistema judicial LLIBERTAT IGUALTAT Pacte civil (preservar Llei natural) Creació poder legislatiu i executiu Govern triat pel consentiment i aprovació del poble Conservació propietat privada Poble conserva tots els seus drets. Govern té funció de garantir-los Separació de poders: legislatiu, executiu i federatiu (seguretat i relacions exteriors) Pacte polític (Estat) MONARQUIA PARLAMENTÀRIA Govern pot ser enderrocat si actua de manera il.legítima, sense cumplir les seues funcions ni respectar els drets de la població Teoria política Locke Video Locke Comparació Hobbes-Locke

8 Contractualisme (III): Rousseau
Optimisme antropològic “Le bon sauvage” Individualisme Bondat natural ESTAT DE NATURA Satisfacció necessitats bàsiques Amor de si (instint d’autoconservació) Dos sentiments Pietat (instint de conservació de l’espècie) Atzar Aparició primeres tribus (naixen els primers sentiments socials: amor, amistat, odi, enveja, …) Manca d’aliments PROPIETAT PRIVADA Origen desigualtat 3. Amos/Esclaus 1. Rics/Pobres 2. Poderosos/Febles Legitimació jurídica

9 Teoria política Rousseau Video 2 Hobbes-Rousseau
El Contracte Social Video 1 Rousseau Segon estat de natura (estat presocial injust) VOLUNTAT GENERAL Respecte sobirania popular Pacte d’associació Garantir llibertat i igualtat ciutadans Poder legislatiu radica en el poble Elecció representants per a governar durant un cert temps Societat política (=ESTAT) Poder executiu (administració llei) Obligació ciutadans sotmetre’s a les lleis (=voluntat general) Tipus de govern DEMOCRÀCIA Votacions periòdiques mitjançant assemblees Teoria política Rousseau Video 2 Hobbes-Rousseau

10 Teoria política Marx Video Marx Filosofia política Marx PLUSVÀLUA
Raó Materialisme històric Ésser humà 1. Amos/Esclaus TREBALL 2. Senyors/Serfs Relacions de producció Major LLIBERTAT 3. Capitalistes/Proletaris Mitjans de producció LLUITA DE CLASSES Capitalistes: posseïxen capital i mitjans producció “Treball” obrer (rendiment treballador) PLUSVÀLUA Crítica economia capitalista CONTRACTE “Força de treball” obrer (necessitats treballador) Proletaris: posseïxen força treball EXPLOTACIÓ Abolició propietat privada Conciència de classe Centralització capital i mitjans producció en màns Estat Societat Socialista Sistema granges estatals i empreses públiques Revolució del proletariat Desaparició classes socials Societat Comunista Teoria política Marx “De cada u segons les seues capacitats, a cada u segons les seues necessitats”