2. El liberalisme clàssic de Locke

Presentación del tema: "2. El liberalisme clàssic de Locke"— Transcripción de la presentación:

1 2. El liberalisme clàssic de Locke
2.2. L’ésser humà en estat de natura Pàgina 288 Què passa quan algú viola la llei natural? El dret natural de jurisdicció Objectiu La pau i la preservació de tota la humanitat (que els éssers humans s’abstinguin d’envair els drets dels altres i de causar-se dany mútuament). Dret natural de jurisdicció Tot poder i jurisdicció és recíproc → tot ésser humà té el dret de jutjar i castigar un altre pel mal que ha fet quan viola un dels seus drets naturals (perquè l’estat natural és un estat de perfecta igualtat). Aplicació i límits d’aquest dret No es tracta d’un poder absolut o arbitrari sinó que l’haurà de castigar: Segons els dictats de la serena raó i de la consciència, amb l’assignació de penes que siguin proporcionals a la transgressió i que serveixin perquè el criminal: repari el dany que ha fet i s’abstingui de recaure en l’ofensa. Pren-ne nota! Pàgina 288 José Vidal González Barredo

2 2. El liberalisme clàssic de Locke
2.3. L’ésser humà en estat de natura Pàgina 288 L’estat de natura i la possibilitat de arribar a un estat de guerra Estat de guerra Es pot arribar a un estat d’enemistat, malícia, violència i mútua destrucció . No hi ha mecanismes que permetin fer respectar els drets naturals ni sancionar de manera justa a qui els violin. Quan una persona es pren la justícia pel seu compte pot ser parcial o deixar-se portar pel seu desig de venjança, incórrer en l’excés i obrir una espiral de violència sense fi. Però no tots els éssers humans són bons No tots respecten la llei natural. Els que són perjudicats exerceixen el seu dret natural de jurisdicció i no sempre ho fan correctament. Estat de natura Els éssers humans viuen junts conforme a la raó, sense un poder terrenal, comú i superior a tots, amb autoritat per jutjar-los. És un estat de pau, bona voluntat, assistència mútua i conservació.

3 2. El liberalisme clàssic de Locke
2.3. L’ésser humà en estat de natura Pàgina 289 Causes del pacte: l’origen de la societat política Quina és la finalitat del pacte? Preservar els drets naturals dels individus i assegurar que s’aplica justament la sanció a aquells els violin (Així eviten un possible estat de guerra). Per què l’estat civil aconsegueix aquest fi? Quan hi ha autoritat, un poder civil del qual es pugui obtenir reparació a través de l’apel·lació, la controvèrsia és decidida, ofensors i ofesos se sotmeten al just arbitri de la llei, la força es deixa d’exercir i cessa l’estat de guerra. Quins són els mecanismes que poden fer possible sancionar amb equitat i justícia aquells que violin la llei natural? Una llei establerta, fixa i coneguda que hagués estat acceptada per consentiment comú. (que ha tractar igual a tots els que hi estan sotmesos: igualtat davant la llei). Un jutge públic i imparcial, amb autoritat. Un poder que doni suport i força a la sentència a fi que s’executi degudament.

4 2. El liberalisme clàssic de Locke
2.4. Els termes del contracte: el contracte liberal Pàgina Es fonamenta en el consentiment lliure (és un pacte voluntari). La finalitat és protegir i garantir els drets naturals dels individus per tal d’assegurar la convivència i promoure el bé comú. Constitueix un poder polític, que Locke defineix com: La constitució d’aquest poder polític suposa: La pèrdua de la llibertat natural de l’individu: es posa a si mateix sota l’obligació de sotmetre’s a les decisions de la majoria (consens). La renúncia a exercir el dret natural de jurisdicció: el cedeix a la comunitat → l’estat → monopoli de la violència física legítima i àrbitre (amb unes normes fixes, imparcials i idèntiques per a tots). Text pàgina 289 Text pàgina 290

5 2. El liberalisme clàssic de Locke
2.5. Les característiques del poder constituït Pàgina 290 El poder no pot ser absolut ni arbitrari La cessió del poder es fa de manera provisional, delegada i condicional. Els ciutadans tenen la facultat de revocar-lo si no respecta les lleis o els fins pels quals ha estat establert. Qui podrà jutjar si aquest poder està violant de la confiança que s’hi va dipositar? Per tant, el pacte és doble: D’una banda, entre tots els individus per constituir l’estat. D’altra banda, entre els individus i els governants. Pren-ne nota! Pàgina 290 Text pàgina 290

6 2. El liberalisme clàssic de Locke
2.5. Les característiques del poder constituït Pàgina 291 Ha d’estar repartit per evitar els possibles abusos d’un poder absolut Locke estableix la primera divisió de poders en distingir entre: El poder legislatiu. La seva finalitat és procurar el bé públic, elaborar les lleis i vetllar perquè es compleixin (aquesta última funció actualment la té el poder judicial). Les lleis han de ser conegudes per tots i no es poden modificar per adequar-les a casos concrets. Està sotmès a la llei (Imperi de la llei) i a la voluntat popular (com hem vist abans) El poder federatiu. S’encarrega d’establir aliances amb altres comunitats i té el poder de declarar la guerra o firmar la pau. Està vinculat només als propietaris Locke estableix un model de democràcia restringida vinculada a la propietat: És un govern representatiu fruit de la voluntat de la majoria, però aquesta majoria només està formada per aquells que tenen drets polítics, i tan sols els propietaris en tenen. Els individus sense propietats, com que no tenen res per defensar, no tenen drets polítics, encara que tenen els mateixos deures socials.

7 Quan el cos legislatiu s’altera
2. El liberalisme clàssic de Locke 2.5. Les característiques del poder constituït Pàgina 291 Es pot dissoldre per causes justificades Externes La més comuna és la intromissió d’una força estrangera que s’arriba a imposar sobre els membres d’una comunitat. Internes Quan el cos legislatiu s’altera Resumeix un conjunt d’accions del poder constituït que impedeixen el funcionament normal del sistema democràtic. Quan el poder legislatiu, o el príncep, actua contràriament al fi pel qual fou constituït Quan aquests poders atempten contra els drets naturals poble, intenta corrompre els representants o coacciona obertament els electors. Text pàgina 291