VINCENT VAN GOGH: NIT ESTRELLADA Títol: La nit estrellada Autor: Vincent Van Gogh ( Groot Zunder 1853- Anvers- sur- Oise 1890) Cronologia: 1889 Estil: Postimpressionista Tècnica: Oli sobre tela: 73,7 x 91,1 Tema: Paisatge Localització: MoMa Nova York

ELEMENTS PLÀSTICS: LA LÍNIA EL DIBUIX I LA PINZELLADA La línia és ondulada en el cel i flamejant en els xiprers, només en el poble trobarem línies rectes que delimiten les teulades i el campanar amb un traç negre i gruixut La pinzellada és molt peculiar, densa, llarga i sinuosa, i en aquest quadre forma espirals de color La gamma cromàtica vol representar els colors de la nit, sense ser fidel a la realitat .L’empra per transmetre les seves impressions personals del moment de pintar. El color blau omple tot el quadre, però xispejat per verds i alguns tocs de groc i taronja. Els tocs de llum, groga i taronja per als astres i a les finestres de les cases, donen força expressiva i calidesa al quadre

El traç de la pinzellada adquireix ritmes diferents en tot el quadre, circular ondulant tirabiuxons línies rectes flamejants

Pinzellades llargues , que descriuen corbes i ondulacions de colors blaus, verds grocs i taronja El verd, el groc taronja i sobretot el blau esdevenen els principals protagonistes cromàtics

COMPOSICIÓ Els xiprers eixos vertebradors de la composició, donen profunditat al quadre que s’esglaona en diferents plans: poble, muntanyes, horitzó, cel i firmament. Al mateix temps la verticalitat del xiprer gran i del campanar, contrasta amb les ondulacions del cel i dels astres. El xiprer uneix el cel i la terra L’horitzó és força baix, i accentua la importància del cel que es converteix en el tema principal Les dues espirals del cel ens transmeten dinamisme i agitació inquietant

La ciutat, en primer pla, traçada amb línies rectes i amb figures geomètriques elementals (rectangles, quadrats, triangles i pentàgons).

Estrella brillant que pot ser Venus L’aura lluminosa que envolta la lluna fa que es confongui amb el sol Espiral que representa la Via Làctia Llum de l’albada Els colors no es corresponen amb la realitat sinó amb les emocions Contorns de les cases marcats amb una línia negra i gruixuda Fort contrast entre el cel, lluminós, agitat en fort moviment i la terra, quieta i fosca

ESTIL: POSTIMPRESSIONISME Conjunt d'estils pictòrics sorgits a França la darrera dècada del segle XIX que continua el camí renovador de l'impressionisme però que refusa les seves limitacions: el culte als efectes momentanis i la representació només dels aspectes agradables de la vida. La majoria d'autors van començar com impressionistes i cadascú d'ells va abandonar aquest estil per formar el seu propi art personal. Tot i que sovint exposaven junts, no es tractava d'un moviment en equip. Treballaven en àrees geogràfiques diferents entre sí - Van Gogh a Arlès , Cézanne a Aix en Provence , Gauguin a Tahití. Rebutgen l'objectiu de limitar-se als efectes de llum i color de la natura i volen anar més enllà, mantenint, tot i així, els colors purs i brillants, l'aplicació compacta de la pintura, la tècnica de pinzellades soltes, els temes de la vida real. Van tractar de plasmar amb la seva pintura més emoció i expressió. Les seves formes més exagerades, l'ús del color, estructura i línies, van constituir la base de les noves avantguardes de principis del s XX.

CARACTERÍSTIQUES DE L’AUTOR L’obra de Van Gogh aprofundí en l’ús del color com a recurs expressiu Vincent Van Gogh és un apassionat del color, per a ell és el principal vehicle per expressar les freqüents depressions i angoixes que patia. La seva pinzellada és característica, sinuosa, espessa, i els seus colors violents i contrastats, amb gran càrrega emotiva. Obre les portes dels moviments expressionistes del S.XX

BIOGRAFIA Néix en Groot-Zunder, a Holanda, el 30 de març de 1853, però viu la major part de la seva vida a França. Des de molt jove mostra un caràcter difícil i un temperament "molt" fort. Aquest tret de la seva personalitat el fa molt inestable Al principi, influenciat pels impressionistes i els gravadors japonesos Hiroshige i Hokusai

PISSARRO Mes tard adopta els brillants matisos pictòrics d'artistes francesos com Pissarro i Seurat.

SEURAT

El 1888, es trasllada al sud de França amb la idea de fundar amb Gauguin el "Taller del Migdia". En la Provença es va dedicar a pintar escenes rurals, xiprers, camperols i variades escenes de la vida quotidiana de la regió, va ser en aquesta època quan va començar a utilitzar pinzellades ondulants i els grocs, verds i blaus intensos,

Arles, agost de 1888, pinta els seus gira-sols per a decorar l'habitació de l’hostatge. Però a poc a poc, les diferències entre ambdós creadors van sorgint fins que per fi esclata la crisi. Vicent vol agredir a Gauguin amb un ganivet i aquest escapa. Aquesta nit de Nadal de 1888, Vicent es talla una orella. Vicent s’autorretratarà amb l'oïda embenada en una casa de salut.

Però a poc a poc, les diferències entre ambdós creadors van sorgint fins que per fi esclata la crisi. Vicent vol agredir a Gauguin amb un ganivet i aquest escapa. Aquesta nit de Nadal de 1888, Vicent es talla una orella. Vicent s’autorretratarà amb l'oïda embenada en una casa de salut.

El 17 de maig, sortit del centre de salut mental de Saint-Remy, arriba a París i prossegueix camí cap a Auvers, on l'atén el doctor Gachet, amic de Cézanne i admirador de Vincent. Els xiprers, els cels, els camins, les esglésies i camps de blat tremolen. Però els cels, sobre els camps de blat d'or, es van ennegrint, la mort es converteix en una obsessió per a Van Gogh. El 27 de juliol, en un gest d'impaciència i de dolor, es suïcida. Va morir el 29 de juliol del mateix any.

TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ El paisatge provençal seran l’element que Vincent Van Gogh va fer servir per expressar la seva lluita íntima que acabarà amb el seu suïcidi, el juliol de 1890. La natura i l’agricultura no solament li serveixen per expressar la seva percepció d’un món primordial i pur, diferent de la realitat moderna contaminada, sinó també el seu drama religiós. L’artista pinta buscant consol i deixant aquí de costat els assumptes tradicionalment usats, que són els extrets de l’Escriptura. Olivera, xiprer, camp i cel, això és, els elements de la natura, són les limitades eines formals que Van Gogh explota per donar cos al seu estat d’ànim. Van Gogh a la Nit Estrellada expressael seu estat d’ànim; al segle XIX hi ha una regressió dels valors religiosos que són discutits pels grans avenços científics; molts busquen a la naturalesa i al Cosmos una resposta a l’anhel humà d’infinit; el pintor havia crescut en la fe, fill d’un pastor protestant, i ell mateix havia estudiat teologia i s’havia dedicat a l’apostolat, havent deixat la predicació per la pintura; ha fracassat en moltes coses, ha intentat suïcidar-se, no ha venut cap quadre i a acabat en la folia: ha hagut d’acceptar l’internament a l’asil i ara busca consol; alhora, pinta assumptes religiosos, l’asil, i paisatges als que projecta la seva inquietud espiritual, convertits en un grafisme de la seva ànima. Van Gogh, com a home del seu temps, busca en la natura les respostes que, a les seves qüestions sobre l’infinit, la vivència religiosa tradicional no pot donar. http://www.gencat.cat/diue/doc_un/pau_hart2.pdf

En una carta escrita al seu germà Theo el juliol de 1889 diu: “Els xiprers em preocupem sempre; voldria fer alguna cosa semblant a les teles (quadres) dels gira-sols, perquè em sorprèn que ningú no els hagi pintat encara tal com jo els veig. Pel que fa a les línies i les proporcion, quin xiprer és bell com un obelisc egipci.” Van Gogh fa servir el xiprer com un vincle obscur, dens i alhora vibrant, com una flama, mogut pel vent, que uneix la terra amb el cel, i que pot manifestar la seva identitat, la fe en la vida després de la mort i la mateixa idea de la mort, ell el considera un símbol funerari.

El poble representat és fictici, la torre de l’església evoca el seu país natal, Holanda.

MODELS I INFLUÈNCIES En La pintura de Van Gogh es poden trobar influències de la pintura de Delacroix (per la força cromàtica), dels Impressionistes ( per la representació de llum, dels colors plans, sense ombres ni clarobscur, dels gravats japonesos (per la línia de contorn de les figures) Per la utilització simbòlica del color i de la forma per mitjà d’una pinzellada vigorosa i empastada, es converteix en el precedent del fauvisme (Matisse)i per l’emotivitat en l’expressió serà un precedent dels expressionistes.