1. Epicur de Samos i l’epicureisme 1.3. El problema de la moral: teoria del plaer Pàgina 123-124 La Propedèutica Objectiu: eliminar les idees falses que dificulten l’ataraxia a través de la crítica de la utilització política de la religió i de les idees de la superstició: La por als déus no ha d’amoïnar-nos No són ateus sinó crítics amb la concepció vulgar dels déus. Són eterns, feliços i formats de àtoms sense desgast ni decadència. No han produït el món ni hi intervenen: no es preocupen de les coses i dels assumptes humans (negació de la providència). La por de la por a la mort i el més enllà “La mort no és res per a nosaltres” ja que és absència de sensacions. No hi ha transcendència ni judici postmortem ja que l’ànima és mortal. La por al destí (fatalitat) El futur no està escrit ja que existeix l’atzar (gràcies al clinamen) El futur també depèn de nosaltres (encara que no tan sols de nosaltres). José Vidal González Barredo

1. Epicur de Samos i l’epicureisme 1.3. El problema de la moral: teoria del plaer Pàgina 124 Teoria del plaer: aproximació positiva L’absència de dolor és una condició necessària però no suficient per assolir una vida feliç: El plaer és el criteri però no tots els plaers són igual de bons. S’han d’escollir, a través de la raó, els més estables i duradors (càlcul hedonista). Per establir una cultura raonable de plaers que ens permeti saber triar bé per viure millor i ser feliços. Text pàgina 124

Físic (cos) o anímic (ànima) 1. Epicur de Samos i l’epicureisme 1.3. El problema de la moral: teoria del plaer Pàgina 125 Els tipus de plaers Hi ha dos: els plaers en moviment i els plaers en repòs. Quina és la valoració d’aquests dos tipus de plaers?: El plaers en moviment (més intensos) són només un mitjà, mentre que els plaers en repòs són l’autèntic fi. Si convertim els plaers en moviment en un fi en si mateixos aleshores el resultat serà la infelicitat . Desequilibri Físic (cos) o anímic (ànima) Acció Plaer en repòs Satisfacció plena Satisfacció del desig Plaer en moviment Necessitat Dolor Desig

1. Epicur de Samos i l’epicureisme 1.3. El problema de la moral: teoria del plaer Pàgina 125-126 Els tipus de desitjos El desig sorgeix d’una necessitat que pot ser natural o creada socialment. Objectiu: aprendre a distingir allò que és necessari d’allò que és superflu. Naturals i necessaris Suprimeixen el dolor. Menjar un tros de pa quan un té gana. Naturals però no necessaris “Endolceixen” al plaer, el fan més sofisticat. Menjar un entrepà de truita. Ni naturals ni necessaris Plaers artificials derivats dels valors socials. Menjar sense gana una cosa que no ens agrada per a no ser menys que els altres.

1. Epicur de Samos i l’epicureisme 1.3. El problema de la moral: teoria del plaer Pàgina 127 Els elements d’una vida feliç El savi sap eliminar els desitjos inútils i controlar els naturals. La independència dels desitjos és un gran bé perquè ens allibera de la inquietud de desitjar. El plaer no es troba en l’abundància sinó en la senzillesa d’allò que és natural. No és més feliç qui té molt sinó aquell que necessita poc. Regla bàsica: allò que dóna valor als nostres actes és que ens alliberin del dolor, per tant, A l’hora d’afrontar els desitjos, la guia és sempre per mantenir l’ataràxia i l’aponia. Text pàgina 127

1. Epicur de Samos i l’epicureisme 1.3. El problema de la moral: teoria del plaer Pàgina 127 Quin criteri hem de seguir?: Respecte a les necessitats del cos No és difícil ni costosa. La seva privació impedeix l’accés a qualsevol altre plaer La raó imposa mesura a aquells desitjos que el cos pot anhelar de manera il·limitada Respecte a les necessitats de l’ànima Necessitats espirituals bàsiques: equilibri, calma, coneixement S’ha de combatre el dolor que neix de la ignorància, les falses creences i l'opinió dels altres