El salm 33 és un cant d’acció de gràcies El salm 33 és un cant d’acció de gràcies. Són molts els beneficis que el salmista ha rebut del Senyor i es veu en la necessitat d’agrair-los. Enmig de les proves de la vida, ha vist tantes vegades la mà bondadosa de Déu, la seva fidelitat, la seva sol·licitud, que ara vol expressar amb un cant formidable tota la seva gratitud al Déu provident d’Israel. El salmista té experiència d’aquesta protecció i sol·licitud de Déu, i per això agraeix la seva bondat i alhora comunica als altres la seva vivència, tot exhortant-los a la fidelitat i a la confiança, convidant-los fins i tot a tenir ells mateixos aquesta experiència de la providència i la proximitat de Déu. L’estructura del salm la podem fixar d’aquesta manera: a) Introducción: el salmista s’exhorta a si mateix i als altres a agrair i beneir el Senyor (vv. 2-4). b) Motivación: la bondat i la condescendència de Déu (vv. 5-8). c) Invitación Invitació a la confiança en Déu (vv. 9-21). d) Conclusión: Conclusió: resum de l’ensenyament de tot el salm.

1. AMB ISRAEL 2. AMB JESÚS 3. AMB EL NOSTRE TEMPS De qui parla aquest salm? Quin estament és convidat a donar gràcies? Els “pobres”, els “anawim”. “Que ho sentin i s’alegrin els humils”. Sí, els “desgraciats”, els “humils”, els “cors que sofreixen”, són proclamats “feliços”, mentre que els rics són titllats de “desproveïts”! 2. AMB JESÚS “Benaurats els pobres, perquè el Regne del cel és per a ells”. Salms com aquest ens ajuden a comprendre millor fins a quin punt Jesús estava impregnat de l’oració del seu poble... Com Maria, de qui reconeixem aquí el “Magnificat”. L’acció de gràcies, la lloança, era el clima dominant de l’ànima de Jesús. Una de les seves pregàries té el mateix to que aquest salm: “Pare, us dono gràcies perquè heu revelat als pobres i als senzills això que heu amagat als savis i als entesos” (Lc 10,21). 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Promesa de felicitat. Qui vol ser feliç ha de “fugir del mal”, “practicar el bé”, adorar Déu”, “cercar Déu”. Ingenuïtat!, diran certs esperits forts. I si és veritat! Si els únics feliços són aquells de qui parla el salm? Fem-ne l’experiència.

Beneiré el Senyor en tot moment, tindré sempre als llavis la seva lloança. La meva ànima es gloria en el Senyor; se n’alegraran els humils quan ho sentin. Tots amb mi glorifiqueu el Senyor, exalcem plegats el seu nom. He demanat al Senyor que em guiés; ell m’ha escoltat, res no m’espanta.

Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum, i no haureu d’abaixar els ulls, avergonyits. Quan els pobres invoquen el Senyor, els escolta i els salva del perill.

Acampa l’àngel del Senyor entorn dels seus fidels, per protegir-los. Tasteu i veureu que n’és de bo, el Senyor; feliç l’home que s’hi refugia.

Sants del Senyor, venereu-lo; venereu-lo, i no us mancarà res. Els rics s’empobriran, passaran fam, però als qui busquen el Senyor no els faltarà cap bé. Veniu, fills meus, escolteu-me; us ensenyaré com heu de venerar el Senyor. ¿Qui és l’home que estima la vida, que vol viure temps i fruir de benestar?

Guarda’t la llengua del mal, que no diguin res de fals els teus llavis. Decanta’t del mal i fes el bé, busca la pau, procura aconseguir-la. El Senyor es gira contra els malfactors per esborrar de la terra el seu record. Els ulls del Senyor vetllen pels justos, escolta quan criden auxili.

Així que criden, el Senyor els escolta i els treu de tots els perills. El Senyor és a prop dels cors que sofreixen, salva els homes que se senten desfets. Els justos sofreixen molts mals, però el Senyor sempre els allibera; vetlla per cada un dels seus ossos, no els podrà trencar ningú.

La malícia duu el malvat a la mort, els qui detesten el just expiaran la seva culpa. El Senyor rescata de la mort els seus servents, i no acusarà els qui es refugien en ell.

TASTEU I VEUREU Deixo que les paraules ressonin a les meves orelles: “Tasteu i veureu que n’és de bo el Senyor”. Tasteu i veureu. És la invitació més seriosa i íntima que he rebut al llarg de la meva vida: invitació a tastar i veure la bondat del Senyor. Una invitació personal i directa, concreta i urgent. Parla de contacte, de presència, d’experiència. No diu “llegiu i reflexioneu”, o “escolteu i enteneu”, o “mediteu i contempleu”, sinó “tasteu i veureu”. Obriu els ulls i allargueu la mà, desperteu els vostres sentits i aguditzeu els vostres sentiments, poseu en joc el poder més íntim de l’ànima en reacció espontània i profunditat total, el poder de sentir, de palpar, de “tastar” la bondat, la bellesa i la veritat. I que aquesta facultat s’exerceixi amb amor i alegria en gaudir radicalment de la definitiva bondat, bellesa i veritat que és el Déu mateix. “Tastar” és una paraula mística. I des d’ara tinc tot el dret d’usar-la. Sóc cridat a tastar i veure. Ja no hi ha timidesa que m’aturi, ni falsa humilitat que em faci dubtar. Em sento agraït i valent, i vull respondre a la invitació de Déu amb tota la meva ànima i alegria. Vull obrir-me al goig íntim de la presència de Déu en la meva ànima. Vull atresorar les entrevistes secretes de confiança i amor, més enllà de tota paraula i tota descripció. Vull gaudir sense mesura de la comunió de l’ésser entre la meva ànima i el seu Creador. Ell sap com fer real la seva presència i com bressolar amb la seva abraçada les ànimes que ell ha creat. A mi només em toca d’acceptar i lliurar-me amb admiració agraïda i goig silenciós, i disposar-me així a rebre la carícia de Déu a la meva ànima. “Beneiré el Senyor en tot moment, tindré sempre als llavis la seva lloança. Tots amb mi glorifiqueu el Senyor, exalcem p legats el seu nom”.

Déu protector nostre, que responeu als qui us consulten amb cor sincer: deslliureu-nos dels nostres afanys i complexes, salveu-nos de les nostres angoixes. Concediu-nos de córrer vers la pau i deslliureu-nos dels nostres mals, ja que redimiu els vostres servents i qui s’acull a vós no quedarà confós.